La bondat és un fruit de l'Esperit Sant. En ella hi veig reflectida la seva meravellosa capacitat de perdonar-nos, de mostrar-nos el seu amor, perquè Déu és misericordiós i està disposat a perdonar els pecats d'aquells que es penedeixen de veritat.
La seva bondat és capaç de guiar-nos, encoratjar-nos i ajudar-nos en els moments de gran desesperació. El salmista David expressa que no defalleix perquè ha vist la bondat del Senyor.
Com que Déu ha estat bo amb mi i m'ha omplert de les seves moltes bondats, li demano que em modeli per ser un reflex d'Ell en aquest món. La humanitat necessita que li mostrem un Déu que és més que paraules, un Déu d'amor, restauració, transformació i perdó.
Tu i jo estem cridats a ser bondadosos amb tots els que ens envolten, no basant-nos en el tracte que ens puguin donar, sinó actuant com Crist ho fa amb nosaltres. Efesis 4:32: "Sigueu bondadosos els uns amb els altres, misericordiosos, perdonant-vos els uns als altres, com Déu també us va perdonar a vosaltres en Crist".
Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
Ell va contestar: “Jo faré que tota la meva benignitat passi davant dels teus ulls i proclamaré el nom del Senyor Etern davant teu. Tindré misericòrdia de qui vull tenir misericòrdia, i m’apiadaré de qui vull apiadar-me.”
Tingués envers mi una demostració d’afavoriment, i que en veure-ho s’avergonyeixin els qui m’odien, perquè tu, Senyor, em fas costat i em confortes.
Revestiu-vos, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, de sentiments tendres, de benignitat, d’humilitat, de serenor, de paciència,
Ja t’han indicat, home, allò que és bo i allò que el Senyor vol de tu: solament que practiquis el dret i estimis la mise-ricòrdia, i que caminis dòcilment davant el teu Déu.
També els vas enviar el teu bon Esperit per instruir-los, i no els vas treure el teu mannà de la boca, i els vas donar aigua per a la set.
Que l’amor no sigui fingit: detesteu el mal i abraceu el bé;en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
¿És que et són indiferents la riquesa de la seva bondat, la seva paciència i la seva generositat? ¿O ignores que la bondat de Déu t’invita al penediment?
El Senyor és bondadós, és un refugi en el dia de l’aflicció, i coneix els qui confien en ell.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
no torneu mal per mal ni injúria per injúria, al contrari, responeu beneint, ja que heu estat cridats a tal fi, a tenir la benedicció com una herència.
Si, doncs, vosaltres, dolents com sou, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare celestial donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.”
A més, Déu pot omplir-vos de tota mena de favors, de manera que, en tot i sempre, tingueu allò que necessiteu i encara us en sobri per contribuir a qual-sevol obra bona.
Més aviat, estimeu els vostres ene-mics, feu bé i presteu sense esperar-ne res a canvi: la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim, que ell és bondadós amb els desagraïts i els malvats.
Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe.
Certament, la bondat i la benevolència m’acompanyaran tots els dies de la meva vida, i viuré a la casa del Senyor la resta dels meus dies.
Recorda’t, Senyor, de la teva amo-rositat, i de la teva bondat, que has tingut sempre.Dels meus pecats de joventut, de les meves rebel·lions, no te’n recordis; d’acord amb la teva pietat, recor-da’t de mi, per la teva bondat, Senyor.
Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
Perquè tot el que Déu ha creat és bo, i no s’ha de rebutjar res de tot allò que es pot prendre amb agraïment,
Però ara s’ha manifestat la bondat i l’amor que el nostre Déu i Salvador té a la humanitat.Ell ens ha salvat, no en virtut de les bones obres que hàgim pogut fer nos-altres, sinó per pura compassió; i ho ha fet per mitjà del bany de la regeneració i la renovació de l’Esperit Sant,
en honestedat, en coneixement, en comprensió, en tolerància, en l’Esperit Sant, en amor sincer,
“De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes.
No neguis a ningú un favor, sempre que ho puguis fer.No diguis al proïsme: “Vés-te’n i torna, que demà t’ho donaré”, si li ho pots donar al moment.
i un servent del Senyor no s’ha de barallar mai, al contrari, ha de ser amable amb tothom, amb capacitat per a instruir, pacient,
Mireu que ningú no torni a un altre mal per mal, sinó seguiu sempre el bé, tant entre vosaltres com amb tothom.
No us oblideu de practicar el bé i de compartir el que teniu, que aquests sa-crificis són els que plauen a Déu.
El rei els respondrà: ‘Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho heu fet.’
Qui s’apiada del pobre fa un préstec al Senyor, i ell li recompensarà la seva bona acció.
Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell; en veure’l, se’n compadí;s’hi acostà, li va posar oli i vi a les ferides i les hi va embenar; després el pujà damunt la seva pròpia cavalcadura, el dugué a un hostal i el va atendre.
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;no s’alegra de la injustícia, sinó que es complau en la veritat;tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
Suposem que un germà o una germana no tenen roba per a cobrir-se, ni res per a menjar aquell dia,i que un de vosaltres els diu: “Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos i mengeu força”, però no els doneu res del que materialment necessiten, de què serviria?
Apreneu a fer el bé; busqueu l’equi-tat, auxilieu l’oprimit, mantingueu el dret de l’orfe, defenseu la causa de la viuda.
Ja que som obra seva, creats en Crist Jesús, en vistes a les bones obres que prèviament Déu tenia preparades perquè les practiquéssim.
El just es preocupa d’alimentar el seu bestiar; el cor del descregut no té sentiments.
Com a bons dispensadors de la mul-tiforme gràcia de Déu, que cadascun de vosaltres posi al servei dels altres aquell do que hagi rebut.Si algú parla, que sigui conforme a paraules de Déu; si algú fa un servei, que sigui segons la facultat que Déu proporciona; tot a fi que Déu sigui glorificat en totes les coses per mitjà de Jesucrist, a qui pertany la glòria i el domini pels segles dels segles. Amén.
Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
serviu de bon grat, com si fos al Senyor i no pas als homes.Recordeu que cadascú rebrà del Senyor la recompensa segons el bé que hagi fet, tant si és esclau com si és lliure.
Perquè és bo el Senyor, és etern el seu amor, i la seva fidelitat, fins a la fi dels temps.
Perquè vaig tenir fam i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar beure; era foraster i em vau acollir;estava nu i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; estava empresonat i vau venir a veure’m.’
Que agraeixin l’amorositat del Senyor, i els seus prodigis a favor dels mortals,perquè satisfà l’ànima assedegada i sustenta plenament la famolenca.
I qui doni a beure, ni que sigui un got d’aigua fresca, a un d’aquests petits, pel sol fet de ser un deixeble, us ben asse-guro que no es quedarà pas sense la seva recompensa.”
Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?
En resum, germans, tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net, estimable, de bon nom, qualsevol virtut, tot el que és digne d’elogi: en això poseu-hi el vostre interès.
Perquè sol i escut és el Senyor Déu; ens dóna la gràcia i la glòria, el Senyor. No nega cap bé als qui viuen amb rectitud.
Ara us exhorto, jo, el pres per cau-sa del Senyor, que visqueu d’una manera digna la vocació a què heu estat cridats;amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,
Purificades ja les vostres ànimes amb obediència a la veritat, que implica un amor fraternal ben sincer, estimeu-vos de cor i amb ardor els uns als altres.
Ell els responia: “El qui tingui dues túniques, que les comparteixi amb qui no en té cap, i el qui tingui provisions que faci el mateix.”
Com un pastor, pasturarà el seu ra-mat, aplegarà els anyells al seu braç, els portarà al pit, i tractarà les cries amb delicadesa.”
Els ulls de tothom esperen en tu, i al seu moment els dónes l’aliment;tu obres la mà i atipes de gust tot el que té vida.
Que facin el bé, que siguin rics de bones obres, que siguin generosos dis-posats a compartir,que així acumularan per a ells mateixos una base sòlida per al futur que els permetrà fer seva la vida veritable.
Que n’és, de gran, la teva benig-nitat, que reserves per als qui et veneren! La concedeixes als qui confien en tu, a la vista de tots els humans.
Les paraules amables són una bres-ca de mel, dolcesa per a l’ànima i refrigeri per als ossos.
Tenint present això, preguem contí-nuament per vosaltres, perquè el nostre Déu us faci dignes de la vocació i, amb el seu poder, dugui a bon fi tots els propòsits de fer el bé i guiï l’activitat de la vostra fe,
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Igual com jo us he estimat, estimeu-vos també entre vosaltres.Si ho feu així, si us teniu amor els uns els altres, tothom s’adonarà que sou deixebles meus.”
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excu-sa per a les inclinacions carnals; al con-trari, per mitjà de l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres.Perquè tota la Llei es compleix en un sol precepte, que és: “Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.”
“Sabeu que es va dir: Estimaràs el teu proïsme i avorriràs el teu enemic.Però jo us dic: Estimeu els vostres enemics i pregueu pels qui us persegueixen,
En canvi, la saviesa que ve de dalt és, en primer lloc pura, i després pacífica, com-prensiva, raonable, plena de compassió i de bons fruits, imparcial i sincera.
Veneu el que posseïu i feu-ne almoi-na; feu-vos bosses que no s’envelleixen, un tresor inesgotable al cel, on no s’acosten els lladres ni les arnes malmeten res;perquè allà on tingueu la vostra ri-quesa, hi tindreu també el vostre cor.
Tu, en canvi, quan facis almoina, que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta,a fi que la teva almoina quedi en secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t’ho recompensarà.
Al qui és sobiranament poderós per actuar més abundosament del que demanem o podem pensar, a través de la força que ens comunica,a ell sigui la glòria en l’Església i en Crist Jesús, per totes les generacions, per sempre més. Amén.
Jo recordaré les misericòrdies del Senyor i li cantaré lloances per tot el que ha fet per nosaltres. Per la gran bondat que ha tingut amb la casa d’Israel i que els ha concedit segons la seva misericòrdia i en la immensitat de la seva bondat.
En sentir això, Jesús li digué: “En-cara et falta una cosa: ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”
Benamats, estimeu-vos mútuament, perquè l’amor prové de Déu, i tot aquell qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu.
La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí.
El meu manament és que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he es-timat.Ningú no pot tenir un amor més gran que aquell qui dóna la vida pels seus amics.
Però tu, Senyor, ets Déu compassiu i clement, tardívol per a la còlera i abundós de benignitat i fidelitat.
Per això mateix, vosaltres, procureu diligentment afegir a la vostra fe la virtut; a la virtut, el discerniment;al discerniment, la serenitat; a la serenitat, la paciència; a la paciència, la pietat;a la pietat, l’afecte fraternal; a l’afecte fratemal, l’amor.
No deixis mai la bondat i la fidelitat: lliga-te-les al coll i grava-te-les al cor,i trobaràs gràcia i comprensió als ulls de Déu i dels homes.
En tot us he ensenyat que convé tre-ballar a fi d’emparar els febles, recor-dant les paraules del Senyor Jesús, que digué: ‘Fa més feliç donar que rebre’.”
La religió pura i sense defecte als ulls de Déu, el Pare, és aquesta: tenir cura dels orfes i de les viudes en llurs necessitats, i guardar-se de la contaminació mundana.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,