Categoria
111 Versets de la Bíblia sobre la Generositat
A Proverbis 11:251 llegim: «L'ànima generosa prosperarà, i qui sacia a altres serà saciat també». Ser generosos amb els altres no només beneficia a aquells a qui ajudem, sinó que també porta benediccions a les nostres pròpies vides.
Jesús mateix ens va ensenyar sobre la generositat a Lluc 6:382, dient: «Doneu, i se us donarà; una bona mesura, premuda, sacsejada i a vessar us donaran a la falda. Perquè amb la mesura amb què mesureu, us tornaran a mesurar». Aquestes paraules ens insten a entregar sense reserves i confiar que Déu proveirà per a les nostres necessitats.
La generositat va més enllà de donar simplement de les nostres possessions materials, també implica brindar el nostre temps, atenció i talents als altres. L'apòstol Pau ens exhorta a Filipencs 2:43 a no només buscar els nostres propis interessos, sinó també els interessos dels altres.
És important recordar que la generositat no ha de ser motivada pel desig de rebre reconeixement o recompenses, sinó que ha de ser un acte desinteressat d'amor i compassió cap als altres. A Jaume 1:174 se'ns recorda que «tota bona dádiva i tot do perfecte descendeix de dalt, del Pare de les llums». El nostre acte de generositat reflecteix el caràcter amorós del nostre Pare celestial i ens permet ser instruments de benedicció a la vida d'altres.
Tingueu present que qui sembra es-cassament collirà en escassesa; i qui sembra abundosament collirà en abundància.
Que cadascú decideixi per la pròpia consciència, no pas per força ni per compromís, que Déu estima els qui donen amb alegria.
Que cadascú decideixi per la pròpia consciència, no pas per força ni per compromís, que Déu estima els qui donen amb alegria.
a fi que sigueu rics en tot i plens de generositat, la qual, repartida per nosaltres, produeix acció de gràcies a Déu.
Doneu i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sac-sejada i plena. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats.”
Car, si hi ha bona voluntat, s’agraeix en allò que un té, i no pas en allò que un no té.
El qui proveeix de llavor al sembra-dor i de pa per a menjar, també us pro-veirà i farà créixer la vostra sembrada, i multiplicarà els fruits de la vostra generositat,
Qui s’apiada del pobre fa un préstec al Senyor, i ell li recompensarà la seva bona acció.
Tu, en canvi, quan facis almoina, que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta,
a fi que la teva almoina quedi en secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t’ho recompensarà.
Si a algun de vosaltres li manca savie-sa, que la demani a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada.
Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?
Tingueu present que qui sembra es-cassament collirà en escassesa; i qui sembra abundosament collirà en abundància.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe.
Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe.
Perquè, mai no en mancaran, de pobres, a la terra; per això et dono aquest manament: Obriràs àmpliament la teva mà al teu germà, el pobre d’entre els teus, i al necessitat que hi hagi al teu país.
si és el qui exhorta, exhortant; si és el qui contribueix, que ho faci amb senzi-llesa; si és el qui presideix, que sigui diligent; si és el qui dóna ajuda, que ho faci amb simpatia.
Ell els responia: “El qui tingui dues túniques, que les comparteixi amb qui no en té cap, i el qui tingui provisions que faci el mateix.”
I qui doni a beure, ni que sigui un got d’aigua fresca, a un d’aquests petits, pel sol fet de ser un deixeble, us ben asse-guro que no es quedarà pas sense la seva recompensa.”
En tot us he ensenyat que convé tre-ballar a fi d’emparar els febles, recor-dant les paraules del Senyor Jesús, que digué: ‘Fa més feliç donar que rebre’.”
No us oblideu de practicar el bé i de compartir el que teniu, que aquests sa-crificis són els que plauen a Déu.
Qui dóna al pobre no patirà escas-sesa, qui es tapa els ulls abundarà en malediccions.
Suposem que un germà o una germana no tenen roba per a cobrir-se, ni res per a menjar aquell dia,
i que un de vosaltres els diu: “Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos i mengeu força”, però no els doneu res del que materialment necessiten, de què serviria?
Li has de donar generosament i sense recança al cor, quan l’afavoreixis, perquè això farà que el Senyor, el teu Déu, et beneeixi en el teu treball i en tot el que emprenguis.
Al contrari, cal que et recordis del Senyor, el teu Déu, perquè ell és qui et dóna força per a obtenir prosperitat, a fi de complir el pacte que va jurar als teus avantpassats, com fins al dia d’avui.
en tot moment és compassiu i dóna generosament, i la seva descendència és objecte de benedicció.
Als rics d’aquest món, recomana’ls que no siguin altius ni posin l’esperança en la incertesa de les riqueses, sinó en Déu, que ens proveeix de tot abundosament perquè en fruïm.
Que facin el bé, que siguin rics de bones obres, que siguin generosos dis-posats a compartir,
que així acumularan per a ells mateixos una base sòlida per al futur que els permetrà fer seva la vida veritable.
venien les possessions i els béns i ho repartien entre tots, segons la necessitat de cadascú.
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
Honra el Senyor amb els teus béns i amb les primícies de tots els teus guanys,
i els teus graners s’ompliran de blat i vessaran de most les teves tines.
El rei els respondrà: ‘Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho heu fet.’
Tot el grup de creients era d’un sol cor i una sola ànima; i ningú no deia que fos únicament seu el que posseïa, sinó que tot era comú entre ells.
I els apòstols donaven testimoniatge de la resurrecció del Senyor Jesús amb una gran eficàcia, i la gràcia sobreabun-dava en tots ells.
Entre ells no hi havia ningú que pas-sés necessitat, perquè tots els propietaris de terres o cases que hi havia les venien i portaven els diners de les vendes
i els posaven als peus dels apòstols, i es repartia segons la necessitat de cadascú.
si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia.
A més, Déu pot omplir-vos de tota mena de favors, de manera que, en tot i sempre, tingueu allò que necessiteu i encara us en sobri per contribuir a qual-sevol obra bona.
Qui tenia el vici de robar, que deixi de robar i que es dediqui, més aviat, a treballar amb les pròpies mans en algu-na cosa productiva, perquè així tindrà mitjans per a compartir amb qui ho necessita.
Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador; qui s’apiada del necessitat, l’honora.
Que facin el bé, que siguin rics de bones obres, que siguin generosos dis-posats a compartir,
Recolliu d’entre vosaltres una ofrena per al Senyor. Tothom qui sigui generós de cor, que porti l’ofrena per al Senyor: or, plata i bronze;
que enmig d’una gran tribulació, que els ha posat a prova, se senten tan contents que de la seva absoluta indigència n’han tret un doll de generositat.
Perquè, us ho puc assegurar, s’han esmerçat voluntàriament segons les seves possibilitats, i fins i tot per damunt de les seves possibilitats,
“No aplegueu riqueses sobre la terra, on l’arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben.
Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben.
Perquè on tinguis la teva riquesa, hi tindràs també el cor.
Veneu el que posseïu i feu-ne almoi-na; feu-vos bosses que no s’envelleixen, un tresor inesgotable al cel, on no s’acosten els lladres ni les arnes malmeten res;
perquè allà on tingueu la vostra ri-quesa, hi tindreu també el vostre cor.
I tots els creients estaven units i ho tenien tot en comú;
venien les possessions i els béns i ho repartien entre tots, segons la necessitat de cadascú.
Qui confia en la seva fortuna caurà; però els justos reverdiran com fu-llatge ufanós.
Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna.
L’home de bé deixa herència per als seus descendents, la hisenda del pecador és destinada al just.
Perquè coneixeu prou bé la gràcia de nostre Senyor Jesucrist: ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres a fi que us enriquíssiu amb la seva pobresa.
Però Zaqueu es posà al mig i digué al Senyor: “Mira, la meitat dels meus béns, Senyor, la dono als pobres, i, si he defraudat algú en alguna quantitat, la hi restitueixo quatre vegades més.”
Perquè Déu no és injust per a oblidar-se de la vostra obra i de l’amor que heu demostrat envers el seu nom, en el servei que heu prestat i seguiu prestant als creients.
Jesús li digué: “Si vols ser perfecte, vés, ven els teus béns i dóna’ls als po-bres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”
Assegut davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent anava tirant diners a l’arca de les ofrenes. Hi havia rics que n’hi tiraven molts;
però hi anà també una viuda pobra que hi va tirar dues monedes petites, que fan un quadrant.
Jesús féu venir els seus deixebles i els digué: “Us ben asseguro que, de tots els qui han tirat a l’arca de les ofrenes, aques-ta pobra viuda és la qui més hi ha tirat;
perquè tots hi han tirat del que els sobrava, i en canvi ella, tot i estant-ne ben necessitada, hi ha tirat tot el que tenia, tot el que era el seu sosteniment.”
Perquè, qui sóc jo, i qui és el meu poble, que tinguem la capacitat d’oferir-te aquestes coses tant generosament? Ja que tot ve de tu i t’hem donat allò que de tu hem rebut.
Quan enmig teu hi hagi algun pobre d’entre els teus germans, en alguna de les ciutats de la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, no endureixis el teu cor ni cloguis la teva mà al teu germà necessitat,
sinó que li has d’obrir àmpliament la teva mà i prestar-li generosament, se-gons la necessitat que tingui.
Doneu a cadascú allò que li correspon: a qui l’impost, l’impost; a qui la con-tribució, la contribució; a qui el respec-te, el respecte; a qui l’honor, l’honor.
Mireu de no deure mai res a ningú, llevat del deure d’estimar-vos els uns als altres; perquè qui estima l’altre ja ha complert la Llei.
Com a bons dispensadors de la mul-tiforme gràcia de Déu, que cadascun de vosaltres posi al servei dels altres aquell do que hagi rebut.
Alçant la vista veié com els rics tiraven els seus donatius a l’arca del tresor.
Va veure també una viuda pobra que hi tirava dues monedes petites,
i digué: “Us ben asseguro que aquesta pobra viuda hi ha tirat més que tothom;
perquè tots aquests hi han tirat com a donatiu el que els sobrava, en canvi ella, tot i estant-ne necessitada, hi ha tirat tot el que tenia per a viure.”
i ells van prendre de les mans de Moi-sès totes les ofrenes que els fills d’Israel havien aportat per a la realització de les obres del servei del santuari. I cada matí seguiren portant ofrenes voluntàries.
Tots els experts dedicats als treballs del santuari van deixar la feina que estaven fent,
i vingueren a parlar amb Moisès així: “El poble aporta molt més del que cal per a l’execució de l’obra que el Senyor ha manat fer.”
Llavors Moisès va manar que fessin córrer pel campament aquesta ordre: “Que cap home ni cap dona reculli ja més material per a les obres del santuari.” I el poble va suspendre la seva aportació,
Llavors els deixebles van acordar enviar un ajut, segons els mitjans de cadascun, als germans residents a Judea.
I si distribuís tots els meus béns en aliments per als pobres, i si oferís el meu cos perquè el foc el consumís, si no tinc amor, no em serveix de res.
Qui accepta guany il·lícit posa en perill la pròpia casa, però qui avorreix el suborn viurà.
“El Regne del cel ve a ser com aquell tresor amagat en un camp, que un home el descobreix i el torna a tapar. Tot content se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
També el Regne del cel s’assembla a un comerciant que cerca perles fines;
i quan n’ha trobada una de gran va-lor, se’n va, ven tot el que té i la compra.
El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
Si, doncs, vosaltres, dolents com sou, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare celestial donarà coses bones als qui les hi demanen!
Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excu-sa per a les inclinacions carnals; al con-trari, per mitjà de l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres.
Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell; en veure’l, se’n compadí;
s’hi acostà, li va posar oli i vi a les ferides i les hi va embenar; després el pujà damunt la seva pròpia cavalcadura, el dugué a un hostal i el va atendre.
L’endemà va treure dos denaris i els va donar a l’hostaler, i li digué: ‘Tingues cura d’ell, i tot el que costi de més, jo t’ho pagaré quan torni.’
sinó cadascú segons les seves possi-bilitats, d’acord amb la benedicció que el Senyor li hagi concedit.
Que si una persona no vetlla pels seus, sobretot si viuen amb ella, renega de la fe i es comporta pitjor que els descreguts.
Generosament ha donat als pobres, la seva bonhomia perdurarà sempre, la seva dignitat s’alçarà amb honra.
Per tant, quan facis almoina, no ho pregonis a toc de trompeta, com ho fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, per tal d’ésser alabats per la gent. En veritat us ho dic: Ja tenen la seva recompensa.
Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
Va sortir d’ells; tanmateix hi estaven obligats, perquè si els gentils han com-partit els seus béns espirituals, és just també que els corresponguin amb els béns materials.
si vosaltres també hi ajudeu inter-cedint per nosaltres en oració; així, si per la intercessió de moltes persones ens és concedit el benefici, seran molts a agrair la gràcia en nom nostre.
Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
Superant tot el que podíem esperar; primerament es van donar personalment al Senyor, després, seguint la voluntat de Déu, se’ns van oferir a nosaltres.
Perquè vaig tenir fam i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar beure; era foraster i em vau acollir;
estava nu i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; estava empresonat i vau venir a veure’m.’
Més val el pobre que camina en integritat que no pas el de camins tortuosos, ni que sigui ric.
home devot i temorós de Déu, com tota la seva família, gran benefactor del poble i que pregava Déu constantment.
Jesús se’l va mirar amb afecte i li digué: “Una cosa et falta: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor en el cel; després vine i se-gueix-me.”
Qui és fidel en coses sense im-portància, també és fidel en coses de molta vàlua, i qui és infidel en coses sense importància, també és infidel en coses de molta vàlua.
Perquè la prestació d’aquest servei no sols contribueix a solucionar àmpliament les necessitats dels creients, sinó que és una font abundosa d’accions de gràcies a Déu.
Si prestes diners a gent del meu poble, al pobre que conviu amb tu, no et portis amb ell com un usurer, no li exi-giràs interessos.
però Déu demostrà el seu amor envers nosaltres, perquè quan encara érem pecadors, el Crist va morir per nosaltres.
Perquè sol i escut és el Senyor Déu; ens dóna la gràcia i la glòria, el Senyor. No nega cap bé als qui viuen amb rectitud.
Però el rei respongué a Aravna: “De cap manera! Jo vull comprar-t’ho pel seu preu; perquè jo no oferiré al Senyor, el meu Déu, holocaustos que no m’hagin costat res.” Així, doncs, David va comprar l’era i els bous per cinquanta sicles de plata.