Categoria
150 Versets per Agrair a Déu
en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.
Traspasseu les seves portes amb accions de gràcies, els seus atris amb cants de lloança, doneu-li gràcies, beneïu el seu nom.
i tot el que feu, sigui de paraula o sigui d’obra, feu-ho tot en nom del Senyor Jesús, donant gràcies a Déu Pare per mitjà d’ell.
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
Bella cosa és lloar el Senyor i cantar al teu nom, oh Al-tíssim,
proclamar al matí la teva bondat, i la teva fidelitat cada nit,
presentem-nos davant d’ell amb accions de gràcies, aclamem-lo amb els nostres cants.
Perquè el Senyor és Déu suprem i gran Rei sobre tots els déus;
Ara, doncs, Déu nostre, nosaltres et tributem lloances i exalcem el teu nom gloriós.
I aquell dia direu: “Doneu gràcies al Senyor, proclameu el seu nom, feu co-nèixer entre els pobles les seves gestes. Recordeu que el seu nom és excels!
Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses; que això sigui conegut per tota la terra!
Per mitjà d’ell, doncs, oferim contí-nuament a Déu un sacrifici de lloança, és a dir, un tribut de llavis que confessen el seu nom.
El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.
per tal que et canti glòria i ja no calli mai més. Senyor, Déu meu, perpètuament et lloaré!
Dono gràcies contínuament al meu Déu, pensant en vosaltres, amb motiu de la gràcia de Déu que us ha estat donada en Crist Jesús,
Hem de donar sempre gràcies a Déu, com és just, per tots vosaltres, germans, perquè la vostra fe va creixent molt i l’amor que us teniu mútuament va en augment,
I la pau de Crist regeixi els vostres sentiments, ja que precisament heu estat cridats per a formar un sol cos; i estigueu-ne agraïts.
Perquè tot el que Déu ha creat és bo, i no s’ha de rebutjar res de tot allò que es pot prendre amb agraïment,
ja que la paraula de Déu i la nostra oració ho consagren.
El qui m’ofereix la gratitud com a sacrifici, aquest em glorifica. Al qui perseveri en el camí li mostraré la salvació de Déu.”
Doneu lloança al Déu dels déus, perquè és etern el seu amor.
Doneu lloança al Senyor dels senyors, perquè és etern el seu amor;
Per començar vull donar gràcies al meu Déu, per mitjà de Jesucrist, per tots vosaltres, perquè la vostra fe és lloada arreu del món.
donant gràcies amb alegria al Pare, que ens ha fet aptes per a participar de l’herència dels sants en la llum,
Un d’ells, adonant-se que ja havia quedat net, va tornar enrere lloant Déu amb grans crits,
i s’abocà de cara a terra, als peus de Jesús, donant-li gràcies. Precisament aquest era un samarità.
A tu, Déu dels meus pares, et dono gràcies i t’exalço, perquè m’has donat saviesa i força; i ara m’has revelat el que t’hem demanat, ja que ens has fet conèixer l’enigma del rei!”
Aclameu el Senyor tota la terra,
serviu el Senyor amb alegria, veniu joiosos a la seva presència!
Reconeixeu que el Senyor és Déu, ell ens ha creat i no pas nosaltres mateixos; som el seu poble i les ovelles de la seva pastura.
Traspasseu les seves portes amb accions de gràcies, els seus atris amb cants de lloança, doneu-li gràcies, beneïu el seu nom.
Perquè és bo el Senyor, és etern el seu amor, i la seva fidelitat, fins a la fi dels temps.
Donem sempre gràcies a Déu per tots vosaltres fent memòria de vosaltres en les nostres oracions,
Et donaré gràcies amb tot el meu cor, davant dels àngels et cantaré salms.
Em prostraré vers el teu santuari, i exalçaré el teu nom, pel teu amor i la teva fidelitat. Has posat el teu nom i la teva promesa per damunt de totes les coses.
Vull cantar perpètuament l’a-morositat del Senyor, pregonar d’una generació a l’altra, amb la meva boca, la teva fidelitat.
El Senyor ha dit: “L’amor és fonamentat per sempre. He afermat la meva fidelitat en el cel.
Amb ells hi havia Eman, Jedutun i els altres escollits, que havien estat de-signats nominalment a fi que lloessin el Senyor: “Perquè és etern el seu amor.”
Precisament tot això és per al vostre bé, de manera que, multiplicant-se la gràcia a través de més i més persones, sobreabundarà l’acció de gràcies per a la glòria de Déu.
Però donem gràcies a Déu que, havent estat esclaus del pecat, us heu do-nat de tot cor a aquell model de doctrina al qual vau ser confiats;
a l’únic que ha obrat grans pro-digis, perquè és etern el seu amor;
al qui creà el cel amb intel·ligència, perquè és etern el seu amor;
al qui estengué la terra damunt les aigües, perquè és etern el seu amor;
Al qui creà les grans llumene-res, perquè és etern el seu amor;
el sol perquè regeixi sobre el dia, perquè és etern el seu amor;
la lluna i els estels per regular la nit, perquè és etern el seu amor;
Llavors Anna va fer aquesta pregària: “El meu cor s’alegra en el Senyor. Ell m’ha fet alçar el front; la meva boca es burla dels meus enemics, perquè gaudeixo de la teva sal-vació.
Amb tot, dono gràcies a Déu, que sempre ens porta en el seguici triomfal del Crist i per mitjà nostre escampa a tot arreu l’aroma del seu coneixement.
Que n’és, de gran, la teva benig-nitat, que reserves per als qui et veneren! La concedeixes als qui confien en tu, a la vista de tots els humans.
Ens has prodigat tantes meravelles, Senyor, Déu meu! Tants propòsits a favor nostre com has acomplert! Ningú no se’t pot comparar. Si ho volgués referir públicament, sobrepassa tot el que es pugui comptar.
Qui fa distinció dels dies, ho fa pel Senyor, i qui menja sense fer distincions, ho fa pel Senyor, ja que en dóna gràcies a Déu; i el qui fa abstinència ho fa pel Senyor, i en dóna gràcies a Déu.
Al qui ferí els primogènits d’Egipte, perquè és etern el seu amor;
i tragué Israel d’enmig d’ells, perquè és etern el seu amor;
amb mà forta i braç estès, perquè és etern el seu amor;
al qui partí en dos el mar Roig, perquè és etern el seu amor;
i féu passar Israel pel mig, perquè és etern el seu amor;
i precipità el faraó i el seu exèrcit al mar Roig, perquè és etern el seu amor;
Que agraeixin l’amorositat del Senyor, i els seus prodigis a favor dels mortals,
perquè satisfà l’ànima assedegada i sustenta plenament la famolenca.
Tu ets qui ha format les meves en-tranyes, qui m’ha teixit en el ventre de la mare.
Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!
Però, donem gràcies a Déu, que ens dóna la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.
Estic agraït a aquell qui m’ha donat la força, Crist Jesús, el nostre Senyor, que m’ha considerat prou fidel fent-me entrar al seu servei,
Llavors David va beneir el Senyor davant tota l’assemblea. David digué: “Beneït siguis, Senyor, Déu del nostre pare Israel, des de l’eternitat i fins a l’eternitat!
Són teus, Senyor, la grandesa i el poder, la glòria, la victòria i la majestat, perquè és ben teu tot el que hi ha al cel i a la terra! Teu és, Senyor, el regne, i tu ets excels sobre totes les coses!
De tu vénen la riquesa i l’honra, i tu ho regeixes tot. A les teves mans està el poder i la força, i a les teves mans està el donar engrandiment i fermesa a totes les coses.
Ara, doncs, Déu nostre, nosaltres et tributem lloances i exalcem el teu nom gloriós.
Per això, ja que rebem un regne incommovible, tinguem agraïment, i per aquest regne donem culte a Déu d’una manera agradable, amb reverència i res-pecte,
Llavors, tots alhora es van posar a tocar les trompetes i a cantar a una sola veu, lloant i donant gràcies al Senyor. Alçaven la veu acompanyats amb les trompetes, els címbals i els altres ins-truments musicals, enmig de les lloan-ces al Senyor, dient: “Perquè és bonda-dós, perquè és etern el seu amor”; i en aquell instant un núvol va omplir el re-cinte, el temple del Senyor,
Canteu al Senyor un càntic nou, canteu al Senyor arreu de la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom. Proclameu dia rere dia la seva sal-vació,
proclameu entre les nacions la seva glòria, i a tots els pobles els seus prodigis,
Et donem gràcies, Déu nostre, et donem gràcies, tot invocant el teu nom proclamem les teves meravelles.
Digueu: “Salva’ns, oh Déu de la nostra salvació, recull-nos i allibera’ns d’entre les nacions, per tal que donem gràcies al teu sant nom i puguem gloriar-nos en la teva lloança.
I van cantar amb els cors lloances i accions de gràcies al Senyor: “Ell és bondadós, és etern el seu amor per Is-rael!” I tot el poble feia grans aclamacions lloant el Senyor, perquè es posaven els fonaments del seu temple.
No a nosaltres, Senyor, no a nosaltres, sinó al teu nom dóna la glòria, per la teva bondat, per la teva lleialtat.
Quan Daniel va saber que l’edicte era confirmat es va retirar a casa seva i, obrint les finestres de la cambra alta orientades vers Jerusalem, es posava de genolls tres vegades al dia, pregant i lloant el seu Déu, tal com ho havia fet sempre.
Així, doncs, tal com heu rebut Crist Jesús, el Senyor, avanceu en ell,
arrelats i sobreedificats en ell i fonamentats en la fe, com fóreu ensenyats, desbordant en acció de gràcies.
Ningú no és sant com el Senyor, perquè no n‘hi ha cap fora de tu, ni tampoc no hi ha cap roca com el nostre Déu.
El cel proclama les teves merave-lles, Senyor, la teva fidelitat a la congregació dels sants.
Certament, quan mengeu, beveu o feu qualsevol altra cosa, feu-ho tot a lloança de Déu,
No us oblideu de practicar el bé i de compartir el que teniu, que aquests sa-crificis són els que plauen a Déu.
al qui conduí el seu poble pel desert, perquè és etern el seu amor;
al qui abaté reis eminents, perquè és etern el seu amor;
i féu morir reis poderosos, perquè és etern el seu amor;
Sehon, el rei dels amorreus, perquè és etern el seu amor;
i Og, el rei de Basan, perquè és etern el seu amor;
Et lloaran, Senyor, tots els reis de la terra, quan escoltin les teves promeses,
i celebraran els propòsits del Senyor, perquè és gran la glòria del Senyor.
Però nosaltres hem de donar sempre gràcies a Déu per vosaltres, germans estimats del Senyor, pel fet que Déu us hagi escollit com a primers fruits de salvació per mitjà de la consagració de l’Esperit i la fe en la veritat,
Tu ets el meu Déu, i et dono gràcies; Déu meu, t’exalçaré!
Lloeu el Senyor, perquè és bon-dadós: És etern el seu amor!
Els habitants de la terra s’esglaien, contemplant els teus prodigis; fas esclatar de joia les portalades de l’aurora i el crepuscle.
Després, David digué a tota l’assemblea: “Beneïu el Senyor, el vostre Déu!” I tota l’assemblea va beneir el Senyor, el Déu dels seus avantpassats. Van fer reverència i es van prosternar davant el Senyor i davant el rei.
Cantaré al Senyor tota la vida, entonaré salms al meu Déu mentre existeixi.
Que la meva meditació li sigui agradable; jo m’alegraré en el Senyor.
I de dins sortiran cants de lloança i remor de gent contenta. Els multiplicaré i no minvaran, els honoraré i no seran menyspreats.
Així pugui beneir-te mentre visqui, i alçar les mans invocant el teu nom.
Com de medul·la i greixor es satis-farà la meva ànima, i amb goig als llavis et lloarà la meva boca.
vosaltres, en canvi, sou llinatge esco-llit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’a-quell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable;
i donà el seu territori en possessió, perquè és etern el seu amor;
patrimoni d’Israel, servent seu, perquè és etern el seu amor.
Qui en la nostra humiliació es re-cordà de nosaltres, perquè és etern el seu amor;
i ens alliberà dels nostres adversaris, perquè és etern el seu amor.
Ell és qui dóna l’aliment a tot vivent, perquè és etern el seu amor.
Doneu lloança al Déu del cel, perquè és etern el seu amor.
Llavors van treure la llosa, i Jesús alçà els ulls enlaire i digué: “Pare et dono gràcies perquè m’has escoltat.
esplaieu-vos entre vosaltres amb salms, himnes i càntics inspirats, ento-nant salms al Senyor amb tot el cor,
i doneu sempre gràcies per tot a Déu Pare, en nom de nostre Senyor Jesucrist.
Lloeu el nom del Senyor, lloeu-lo, servents del Senyor,
que esteu a la casa del Senyor, als atris del temple del nostre Déu.
Lloeu el Senyor, perquè és benigne; canteu salms al seu nom, perquè és amorós.
Així, jo et lloaré al so de l’arpa per la teva fidelitat, Déu meu; et cantaré amb la cítara, oh Sant d’Israel!
si vosaltres també hi ajudeu inter-cedint per nosaltres en oració; així, si per la intercessió de moltes persones ens és concedit el benefici, seran molts a agrair la gràcia en nom nostre.
Que la paraula de Crist tingui enmig vostre una estada pletòrica; instruïu-vos i aconselleu-vos mútuament amb tota sa-viesa; canteu de cor a Déu amb agraïment, salms, himnes i càntics espirituals,
Senyor, tu ets el meu Déu; t’exalçaré i lloaré el teu nom, perquè has fet meravelles! Les deci-sions que has pres temps ha que han estat fidels i exactes!
Beneït sigui el Senyor, que escolta la meva veu suplicant.
El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.
I després d’haver deliberat amb el poble, va designar cantors perquè, en honor del Senyor, vestits amb els ornaments sagrats i marxant davant de les tropes, cantessin: “Lloeu el Senyor, perquè és etern el seu amor!”
a Déu, l’únic savi, sigui donada la glòria per mitjà de Jesucrist, pels segles dels segles. Amén.
Aclameu Déu, tota la terra,
canteu la glòria del seu nom, tributeu la glòria de la seva lloança.
Pobles, beneïu el nostre Déu, feu sentir les aclamacions de la seva lloança!
Ell ha conservat en vida la nostra ànima, i no ha permès que flaquegés el nostre peu.
perquè és Déu qui activa en vosaltres la voluntat i l’acció, segons la seva benevolència.
Crit de joia i de victòria, a les ten-des dels justos: “La dreta del Senyor ha fet proeses,
Són teus, Senyor, la grandesa i el poder, la glòria, la victòria i la majestat, perquè és ben teu tot el que hi ha al cel i a la terra! Teu és, Senyor, el regne, i tu ets excels sobre totes les coses!
Ja que m’encises, Senyor, amb la teva obra, exulto per les obres de les teves mans!
Són grandioses les teves gestes, Senyor! Summament profunds els teus de-signis!
a fi que sigueu rics en tot i plens de generositat, la qual, repartida per nosaltres, produeix acció de gràcies a Déu.
Tant com és de llunyà el cel de la terra, és extens el seu amor sobre els qui el veneren.
Tant com és de llunyà l’orient de l’occident, ha allunyat de nosaltres les rebel-lies.
“Ets digne, Senyor i Déu nostre, de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè tu has creat totes les coses, has volgut que existissin i foren creades.”
Ezequies va organitzar els sacerdots i els levites per torns, cadascun segons la seva tasca, per a oferir holocaustos i sacrificis pacífics, per al servei, per a donar gràcies i per a cantar lloances dins les portes dels atris del Senyor.
Lloeu el Senyor des del cel, lloeu-lo en les altures,
lloeu-lo tots els seus àngels, lloeu-lo tots els seus estols.
Lloeu-lo, sol i lluna, lloeu-lo, tots els estels resplendents,
lloeu-lo, cel elevadíssim, i les aigües que hi sou damunt!
Que tots lloïn el nom del Senyor, perquè quan ell ho va manar tots foren creats,
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
En aquell moment, joiosament exultant en l’Esperit Sant, exclamà: “Et be-neeixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i entesos i les has revelades als més petits. Sí, Pare, perquè així ho has volgut.
Enmig de l’angoixa vaig invocar el Senyor, i el Senyor em contestà amb l’alli-berament.
El Senyor està a favor meu, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
Al qui creà les grans llumene-res, perquè és etern el seu amor;
el sol perquè regeixi sobre el dia, perquè és etern el seu amor;
la lluna i els estels per regular la nit, perquè és etern el seu amor;
Al qui és sobiranament poderós per actuar més abundosament del que demanem o podem pensar, a través de la força que ens comunica,
a ell sigui la glòria en l’Església i en Crist Jesús, per totes les generacions, per sempre més. Amén.
Si reconeixem els nostres pecats, és prou fidel i equitatiu per a perdonar-nos els pecats i deixar-nos nets de qualsevol iniquitat.
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït per mitjà del Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel.
¿Qui pot descriure les proeses del Senyor i pregonar totes les seves lloances?
Feliços els qui guarden l’equitat, els qui practiquen sempre la justícia!
I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;
la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.
I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
Beneït sigui el Senyor, que amb el seu amor ha fet coses grans per a mi, com si estigués en ciutat fortificada.
Atès que no tenim pas un pontífex incapaç de compadir-se de les nostres febleses, sinó que ha passat per les mateixes proves que nosaltres, exceptuant el pecat.
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
Has convertit el meu plany en dansa, m’has desvestit del dol i m’has vestit de festa,
per tal que et canti glòria i ja no calli mai més. Senyor, Déu meu, perpètuament et lloaré!
perquè, tal com diu l’Escriptura: “Si algú s’enorgulleix, que s’enorgulleixi en el Senyor.”
i fent que els gentils glorifiquin Déu per la seva misericòrdia, tal com diu l’Escriptura: “Per això et lloaré entre les nacions i cantaré salms al teu nom.”
I en un altre lloc diu: “Alegreu-vos, nacions, junt amb el seu poble.”
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que segons la seva gran bondat ens ha fet néixer de nou, per a una esperança viva, per mitjà de la re-surrecció de Jesucrist d’entre els morts,
per a un heretatge que no es corromp ni contamina, ni es marceix, reservat al cel per a vosaltres,
Benigne i compassiu és el Senyor, lent per a la ira i gran en bondat.
Bondadós és el Senyor per a tothom, i la seva misericòrdia s’estén a tota la creació.
Aquell dia diràs: “Et lloaré, Senyor! Estaves irritat contra mi, però t’ha passat l’enuig i m’has tor-nat la pau.
Serà la gràcia de Déu per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre! En resum, doncs, jo mateix, per un costat serveixo la Llei de Déu amb la raó, però per l’altre serveixo la llei del pecat amb la carn.
Beneït sigui el Senyor, el Déu d’Is-rael, des de sempre i per sempre!” I tot el poble respongué: “Amén! Lloeu el Senyor!”
Senyor, Déu de l’univers, qui és com tu? Ets potent, Senyor, i la teva fidelitat et circumda.
Per mitjà d’ell, doncs, oferim contí-nuament a Déu un sacrifici de lloança, és a dir, un tribut de llavis que confessen el seu nom.
No us oblideu de practicar el bé i de compartir el que teniu, que aquests sa-crificis són els que plauen a Déu.
Tan bon punt van començar a cantar himnes de lloança, el Senyor va provocar la confusió entre els ammonites, els de Moab i els de la muntanya de Seïr, que venien per atacar Judà, i van ser derrotats.