Categoria
VERSICLES D'AGRAÏMENT
Pensa en totes les benediccions que rebem cada dia, tantes que no les podem ni comptar! Déu és bo i ens omple de la seva bondat constantment. Mira al teu voltant: potser tens una teulada sobre el cap, salut, una família que t'estima, una feina... són tants els detalls on podem veure la mà de Déu! Sempre hi ha un motiu per donar-li gràcies.
De vegades, ens fixem massa en els problemes o en allò que ens falta, en comptes d'expressar la nostra alegria i agraïment per tot el bo que tenim a la vida. Déu és la font de tot el que és bo. Per què no comences a crear l'hàbit d'agrair-li cada dia per la seva bondat?
Rebem un regne indestructible, així que siguem agraïts. Inspirats per aquest agraïment, adorem Déu com li agrada, amb respecte i reverència (Hebreus 12:28). Segur que trobaràs molts més versicles que parlen de l'agraïment a Déu.
Pels llavis dels infants i dels no-drissons has afermat el teu poder contra els adversaris, per reprimir l’enemic i el venjatiu.
Jesús digué: “Deixeu els infants i no els impediu de venir a mi, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.”
He estat adreçat vers tu des de les entranyes, des del si de la meva mare tu ets el meu Déu.
Així parla el Senyor, el teu Redemp-tor, el qui t’ha format des del si matern: Jo sóc el Senyor Etern, creador de totes les coses, que desplega el cel tot sol i aferma la terra sense ajut de ningú;
No t’era pas desconegut el meu cos mentre era format en el misteri, entreteixit en pregons subterranis.
Els teus ulls veieren les meves accions, totes eren escrites al teu llibre. Havies determinat tots els dies de la meva vida, abans que cap d’ells existís.
Perquè ens és nat un infant, ens és donat un fill i el principat reposarà sobre la seva espatlla; i serà anomenat “Admirable, Conseller, Déu Fort, Pare Eternal, Príncep de Pau.”
Però Jesús els va cridar i digué: “Deixeu que els infants s’acostin a mi i no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.
Mentrestant, el jove Samuel anava creixent i es feia agradable tant al Senyor com als homes.
I l’infant creixia i s’enfortia, om-plint-se de saviesa; i la gràcia de Déu reposava en ell.
Aleshores els deixebles s’acostaren a Jesús i li van dir: “Qui és més important en el Regne del cel?”
Jesús féu venir un infant i el posà dret enmig d’ells,
i els va dir: “Us ben asseguro que, si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas en el Regne del cel.
Per tant, aquell qui es farà petit com ara aquest infant, serà el més important en el Regne del cel.
Tu ets qui ha format les meves en-tranyes, qui m’ha teixit en el ventre de la mare.
Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!
Que et beneeixi el Senyor des de Sió, i que puguis veure el benestar de Jerusalem tots els dies de la teva vida!
Que puguis veure els fills dels teus fills! Pau a Israel!
i els digué: “Qui acull aquest infant en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat; perquè qui sigui el més petit d’entre tots vosaltres és el més important.”
i els va dir: “Us ben asseguro que, si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas en el Regne del cel.
Fins que sigueu vells, jo seré el mateix; fins que tingueu cabells blancs, jo us sostindré. Jo us vaig fer i jo seguiré portant-vos; jo us sostindré i us salvaré.
Tan bon punt ha arribat la teva salutació a les meves orelles, l’infant ha saltat d’alegria en el meu ventre.
“Abans que et formés en el ventre de la teva mare et vaig escollir, i abans que naixessis et vaig consagrar; t’he posat per profeta de les nacions.”
Porta’m gravada sobre el teu cor, com un segell en el teu braç; perquè l’amor és tan fort com la mort, la gelosia, inflexible com el sepulcre, les seves sagetes, com sagetes de foc, una autèntica flama divina.
perquè vessaré aigües sobre el secà i torrents sobre la terra eixuta. Vessaré el meu Esperit sobre la teva nissaga, i la meva benedicció sobre la teva descen-dència.
Que instaura en família la que era estèril, la fa mare amb el goig dels fills. Al·leluia!
Quan va alçar els ulls i veié les dones i els nens, va preguntar: “Qui són aquests que vénen amb tu?” Jacob va contestar: “Són els fills que Déu ha con-cedit al teu servent.”
perquè tu ets, Senyor, la meva espe-rança, Déu meu, la meva confiança des de la infantesa.
La teva muller serà com una parra fèrtil, íntimament unida a la teva casa, els teus fills seran com plançons d’olivera al voltant de la teva taula.
Mireu de no menysprear cap d’a-quests petits, perquè us dic que els seus àngels en el cel veuen contínuament el rostre del meu Pare celestial.
Com un pastor, pasturarà el seu ra-mat, aplegarà els anyells al seu braç, els portarà al pit, i tractarà les cries amb delicadesa.”
Donareu culte al Senyor Etern, el vostre Déu, i ell beneirà el vostre pa i la vostra aigua. Allunyaré de tu les malalties,
Com sagetes en mans del lluitador, així són els fills que heu tingut quan éreu joves.
Feliç l’home que en té ple el buirac: no farà pas mal paper quan a el porta hagi de discutir amb els contraris.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,
senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
No deixis mai la bondat i la fidelitat: lliga-te-les al coll i grava-te-les al cor,
i trobaràs gràcia i comprensió als ulls de Déu i dels homes.
Feliç tu, fidel del Senyor, que segueixes els seus ca-mins.
Quan mengis del treball de les teves mans seràs feliç i tot t’anirà bé.