Categoria
101 Versicles de l'Ascensió de Jesús
Imagineu-vos allà, al Mont de les Oliveres, amb Jesús. Després de ressuscitar, va estar amb els seus deixebles durant quaranta dies, ensenyant-los sobre el regne de Déu. I just abans d'ascendir al cel, els va parlar amb amor i tendresa, recordant-los la seva missió i prometent-los la presència de l'Esperit Sant. Tal com diu Hechos 2:33, exaltat per la dreta de Déu, i havent rebut del Pare la promesa de l'Esperit Sant, ha vessat això que veieu i sentiu.
L'Ascensió de Jesús és un moment clau, de gran transcendència. Després de completar la seva missió a la terra, torna a la presència del Pare. Marca el final del seu ministeri terrenal i l'inici d'una nova etapa per a tots els que creiem en Ell.
Jesús, sent Déu, va escollir encarnar-se i viure entre nosaltres per salvar-nos, ensenyar-nos, curar-nos i redimir-nos. La seva ascensió ens recorda que aquest món no és la nostra llar definitiva. El nostre destí final és al cel, no en aquesta terra que algun dia deixarà d'existir.
Però l'Ascensió no només significa que Jesús se n'hagi anat al cel. També ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia vocació i missió en aquest món. Jesús va confiar als seus deixebles la tasca de portar el seu missatge a tothom i ser testimonis de la seva resurrecció.
De la mateixa manera, cadascú de nosaltres, com a seguidors de Crist, tenim una missió única i específica a complir. Estem cridats a ser llum enmig de la foscor, a arribar als perduts i predicar l'evangeli a tota criatura. Hem de mostrar l'amor de Déu al món i treballar per la transformació de la nostra societat.
Havent dit això fou alçat davant dels seus ulls fins que un núvol l’ocultà de la seva vista
Després se’ls endugué fins a prop de Betània, i alçant les seves mans els beneí.
I, mentre els beneïa, se separà d’ells, portat amunt cap al cel.
Ells es van prosternar, adorant-lo. Després se’n tornaren a Jerusalem plens d’alegria.
I contínuament eren al temple lloant Déu.
I mentre estaven atentament mirant al cel, es van posar al seu costat dos homes amb vestits blancs
que els digueren: “Homes de Galilea, què feu parats mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la mateixa manera com l’heu vist que pujava cap al cel.”
Havent dit això fou alçat davant dels seus ulls fins que un núvol l’ocultà de la seva vista
I mentre estaven atentament mirant al cel, es van posar al seu costat dos homes amb vestits blancs
que els digueren: “Homes de Galilea, què feu parats mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la mateixa manera com l’heu vist que pujava cap al cel.”
Així, el Senyor Jesús, després de parlar amb ells, fou endut al cel i s’as-segué a la dreta de Déu.
que va desplegar en el Crist, quan el va ressuscitar d’entre el morts i el féu seure a la seva dreta dalt del cel,
molt per damunt de tot principat, autoritat, poder i domini, i de qualsevol altra dignitat que es pugui constituir, no sols en el món actual, sinó també en el món que vindrà.
Per aquest motiu, precisament, Déu l’exalçà eminentment i li donà el Nom que està per damunt de tot altre nom,
perquè en el Nom de Jesús tots els éssers del cel, la terra i l’abisme doble-guin els genolls,
i tots els llavis proclamin que Jesu-crist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
A la casa del meu Pare hi ha moltes estances, si no fos així, ¿us hauria dit que vaig a preparar-vos-hi lloc?
Li diu Jesús: “Deixa’m estar, perquè encara no he pujat al Pare, i vés a trobar els meus germans i els dius: Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.”
Digué Jesús: “Encara estaré algun temps més amb vosaltres, però després me n’aniré al qui m’ha enviat.
Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu les coses de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu.
Us ho asseguro: qui creu en mi també ell farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans; perquè jo me’n vaig al Pare,
Tenint, doncs, un gran pontífex que ha travessat els cels, Jesús, el Fill de Déu, aferrem -nos a la fe que professem.
Indiscutiblement, és grandiós el misteri que reverenciem: Ell fou manifestat en la carn, autenticat per l’Esperit, presentat als àngels, proclamat a les nacions, cregut en el món, enlairat en glòria.
ell, en canvi, després d’oferir un sa-crifici definitiu pels pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu,
Exalçat, doncs, per la dreta de Déu, i havent rebut del Pare la promesa de l’Esperit Sant, ha vessat això que vosaltres veieu i sentiu.
Has pujat ben amunt, has pres cap-tius, has rebut homes com a tribut; fins i tot els qui s’oposaven que hi residís el Senyor Déu.
Oracle del Senyor al meu Senyor: “Seu a la meva dreta, i espera que faci dels teus enemics l’escambell dels teus peus.”
Estimat Teòfil: En el primer escrit vaig tractar de tot allò que Jesús va fer i ensenyar des del principi
fins al dia que fou endut al cel, després de donar, per mitjà de l’Esperit Sant, instruccions als apòstols que ell s’havia escollit.
També va ser a ells a qui es presentà després del seu patiment, i els donà mol-tes proves que ell era viu; durant qua-ranta dies se’ls féu visible i els parlà de coses relacionades amb el Regne de Déu.
Qui gosarà condemnar? Crist Jesús és el qui va morir; millor dit, el qui fou ressuscitat, el mateix que està a la dreta de Déu, el mateix que intercedeix a favor nostre.
Aleshores Jesús s’hi acostà i els digué: “M’han estat donats plens poders al cel i a la terra.
A la casa del meu Pare hi ha moltes estances, si no fos així, ¿us hauria dit que vaig a preparar-vos-hi lloc?
Si hi vaig i us hi preparo lloc, tornaré i us recolliré amb mi per tal que, on jo sóc, vosaltres també hi sigueu.
Alceu, portals, les vostres llindes, i engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d’entrar el Rei de la glòria!
Qui és, aquest Rei de la glòria? El Senyor, fort i poderós, el Senyor vencedor en el combat!
Alceu, portes, les vostres llindes, i engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d’entrar el Rei de glòria!
Qui és aquest Rei de glòria? El Senyor de l’univers; ell és el Rei de la glòria! (Pausa)
Quan s’anava complint el temps per al seu traspàs, va prendre la decisió d’anar-se’n a Jerusalem,
si bé és necessari que el cel el re-tingui fins que arribi el temps de la res-tauració universal que Déu va anunciar d’antic per boca dels seus sants Pro-fetes.
Jesús li contestà: “Tu ho has dit. A més, us dic que des d’ara veureu el Fill de l’Home assegut a la dreta del Totpo-derós i venint entre els núvols del cel.”
Esteve, ple de l’Esperit Sant, fixant la mirada al cel veié la glòria de Déu i Jesús dempeus a la dreta de Déu,
i digué: “Veig el cel obert i el Fill de l’Home dret a la dreta de Déu.”
En canvi, la justícia que ve per la fe s’expressa així: “No et preguntis dintre teu: Qui podrà pujar al cel?”, que és tant com voler fer baixar el Crist.
O bé: “Qui davallarà a l’abisme?”, que és tant com voler fer ressorgir el Crist de la mort.
Ell és resplendor de la seva glòria i empremta de la seva essència, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, i després d’haver acabat la purifica-ció dels pecats ha pres lloc a la dreta de la Majestat a les altures;
Per això diu l’Escriptura: “Va pujar a les altures, s’endugué captiva la captivitat, va repartir dons als homes.”
Digué, doncs: “Un home noble havia d’anar a un país llunyà per rebre la investidura reial i després tornar.
Ara, doncs, glorifica’m tu, Pare, al teu costat, amb la mateixa glòria que tenia abans que el món existís.
Perquè el Fill de l’Home ha de venir en la glòria del seu Pare, amb els seus àngels, i llavors pagarà a cadascú se-gons el seu comportament.
I així, el Crist no va entrar pas en un santuari de construcció humana, figura del veritable, sinó al mateix cel, a fi de presentar-se ara davant Déu a favor nostre.
Perquè David no va pujar pas al cel; en canvi, ell diu: Oracle del Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta,
i espera que faci dels teus enemics l’escambell dels teus peus.
Per tant, sàpiga de cert tota la casa d’Israel que Déu ha fet Senyor i Crist aquest mateix Jesús que vosaltres vau crucificar.”
El Senyor ho ha jurat i no es retractarà: “Tu ets sacerdot per sempre, com ho fou Melquisedec.”
derrotant els principats i les potestats per mitjà d’ella, i exposant-los en públic testimoni en el seu seguici triomfal.
Nosaltres, en canvi, som ciutadans del cel, d’on també esperem com a Sal-vador el Senyor Jesucrist;
però rebreu la força de l’Esperit Sant, quan davallarà damunt vostre, i sereu els meus testimonis, no solament a Jerusalem, sinó a tota la Judea, la Samaria i fins als confins de la terra.”
ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. Sapigueu que seré amb vosaltres cada dia, fins a la fi del món.”
Ell ens ha manat que prediquéssim al poble i testifiquéssim solemnement que és aquest el qui Déu ha constituït per jutge de vius i morts.
Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
D’on se segueix que també pot salvar definitivament tots els qui per mitjà d’ell s’acosten a Déu, ja que viu interce-dint sempre a favor d’ells.
Però com que era profeta i sabia que Déu li havia promès solemnement que faria seure en el seu tron un descendent de la seva sang,
amb visió profètica va anunciar la resurrecció del Crist, quan diu que no el deixaria entre els morts i que la seva carn no veuria corrupció.
Pau, apòstol, no pas de part dels homes, ni per cap mediació humana, sinó per mitjà de Jesucrist i de Déu Pare, que el ressuscità d’entre els morts,
Tot seguit vindrà la fi, quan ell haurà lliurat el Regne a Déu, el Pare, i haurà destruït tota mena de sobirania, autoritat i poder.
i que en el seu nom es predicaria el penediment per al perdó dels pecats a tots els pobles, començant per Jerusalem.
però per virtut de l’Esperit santifi-cador constituït Fill poderós de Déu en base a la resurrecció d’entre els morts: Jesucrist, Senyor nostre.
Però, donem gràcies a Déu, que ens dóna la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.
i no pas per mitjà de la sang de bocs i vedells, sinó per mitjà de la seva pròpia sang, ha entrat una vegada per sempre al lloc Sant, i ha obtingut una redempció eterna.
D’improvís, Jesús els sortí a l’encon-tre tot dient: “Salut.” Elles se li van acostar, es van abraçar als seus peus i el van adorar.
Jesús deia això referint-se a l’Esperit que els creients en ell havien de rebre; perquè l’Esperit encara no hi era, atès que Jesús encara no havia estat glori-ficat.
I mentre estaven atentament mirant al cel, es van posar al seu costat dos homes amb vestits blancs
que està a la dreta de Déu d’ençà que va pujar al cel, i té sota la seva potestat els àngels, les autoritats i els poders.
però veiem el qui “va ser fet un poc inferior als àngels”, Jesús, que per haver sofert la mort és “coronat de glòria i honor”, a fi que per la gràcia de Déu tastés la mort en benefici de tothom.
Llavors apareixerà al cel el senyal del Fill de l’Home, i totes les races del món es lamentaran i veuran el Fill de l’Home que ve sobre els núvols del cel amb gran poder i glòria.
Aquest, Déu l’ha exalçat amb la seva dreta com a Cap i Salvador, per conce-dir a Israel el penediment i el perdó dels pecats.
Quan Crist, que és la vostra vida, es manifesti, llavors també vosaltres sereu manifestats amb ell en glòria.
De manera que ja no sou estrangers ni forasters, sinó que sou conciutadans dels sants i família de Déu,
edificats sobre els fonaments dels apòstols i profetes, amb Crist Jesús com a pedra angular,
Déu l’ha acomplerta en els fills, que som nosaltres, ressuscitant Jesús, com es troba escrit en el salm segon: Tu ets el meu Fill; jo t’he engendrat avui.
El punt central del que hem dit fins ara és que tenim un pontífex tan eminent que s’ha assegut a la dreta del tron de la Majestat en el cel,
per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi.
Ja que per això el Crist va morir i va retornar a la vida, per tenir senyoria sobre els morts i els vius.
s’humilià ell mateix i es féu obedient fins acceptar la mort, però una mort de creu.
Per aquest motiu, precisament, Déu l’exalçà eminentment i li donà el Nom que està per damunt de tot altre nom,
Pare, els qui m’has donat, vull que també ells estiguin amb mi allà on jo estic, a fi que vegin la meva glòria, aquella que m’has donat perquè m’has estimat des d’abans de la creació del món.
Però el fet és que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia d’a-quells que són morts.
i fins sobre els meus servents i les meves serventes, aquells dies, vessaré el meu Esperit i profetitzaran.
Si bé no hi ha comparació entre la falta de l’un i el do de l’altre, perquè, si per la falta d’un de sol tots els altres van morir, molt més abundosament abasta tothom la benvolença de Déu i el do atorgat per la gràcia d’un sol home, Jesucrist.
que ens ha deslliurat del poder de les tenebres i ens ha traslladat al Regne del Fill del seu amor,
en qui tenim la redempció, la remis-sió dels pecats.
si fos així, hauria hagut d’anar patint contínuament des de la creació del món, mentre que ara s’ha manifestat una sola vegada, a la fi dels temps, per abolir el pecat amb el seu sacrifici.
Us asseguro que tot aquell qui es de-clari a favor meu davant els homes, també el Fill de l’Home es pronunciarà a favor seu davant els àngels de Déu.
I els qui l’acompanyaven l’interroga-ven dient: “Senyor, ¿restabliràs ara el Regne a Israel?”
El Senyor estendrà, des de Sió, el ceptre del teu poder. Tu domines al bell mig dels teus enemics.
els qui per mitjà d’ell creieu en Déu, que el va ressuscitar d’entre els morts i l’ha glorificat, de manera que la vostra fe i la vostra esperança reposin en Déu.
Si els teus llavis confessen que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu el ressuscità d’entre els morts, et salvaràs.
L’àngel digué a les dones: “Vosaltres no us espanteu. Ja sé que busqueu Jesús, el crucificat.
No és aquí, perquè ha ressuscitat, tal com va predir. Veniu a veure el lloc on el van posar.
Aneu de seguida a comunicar als deixebles que ell ha ressuscitat d’entre els morts i que va davant vostre cap a Galilea; allà el veureu. Ara ja ho sabeu.”
allà on Jesús, com a precursor, ha entrat per nosaltres, esdevingut “pontí-fex perpetu a la manera de Melqui-sedec”.
molt per damunt de tot principat, autoritat, poder i domini, i de qualsevol altra dignitat que es pugui constituir, no sols en el món actual, sinó també en el món que vindrà.
Tot ho va sotmetre sota els seus peus, i el constituí en el cap suprem de l’Església,
que és el seu cos, la plenitud d’aquell qui omple per complet l’univers.
El Senyor regna, va revestit de magnificència; el Senyor es vesteix i es cenyeix de poder: així va afermar el món i no tron-tollarà.
Però, quan es complí el termini, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, sotmès per naixement al règim de la Llei,
a fi de rescatar els qui estaven sotme-sos a la Llei, per tal que rebéssim l’a-dopció filial.
constituït tant per damunt els àngels, molt més excel·lent que el d’ells és el nom que ha rebut en herència.
Sabem que el Fill de Déu ha vingut i ens ha donat enteniment per tal que coneguem el veritable, i estem en el veritable, en el seu Fill Jesucrist. Aquest és el veritable Déu i la vida eterna.
Ja que Déu és rei de tot el món, canteu cançons d’afirmació.
Déu regna sobre les nacions, Déu s’asseu sobre el seu sant setial.
També va ser a ells a qui es presentà després del seu patiment, i els donà mol-tes proves que ell era viu; durant qua-ranta dies se’ls féu visible i els parlà de coses relacionades amb el Regne de Déu.
ell, en canvi, després d’oferir un sa-crifici definitiu pels pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu,
i espera des d’ara que els seus ene-mics siguin posats per escambell dels seus peus.
i vosaltres heu arribat a la plenitud en ell, que és el cap de tot principat i tota potestat.
I també Isaïes diu: “Rebrotarà l’arrel de Jessè, aquell qui s’alçà per a regir les nacions; i les nacions esperaran en ell.”
Al qui triomfi li concediré de seure amb mi al meu setial, igual com jo he triomfat i m’he assegut amb el meu Pare al seu setial.