Categoria
111 Versicles sobre els Tresors del Regne Celestial
Sovint ens veiem immersos en una societat que ens empeny a acumular riqueses i béns materials. Però, t'has plantejat la importància de buscar tresors al cel en lloc de centrar-nos només en el que tenim aquí a la Terra?
Buscar tresors al cel significa posar atenció en accions que beneficiïn els altres i contribueixin al bé comú, així com enfortir els nostres valors basats en la paraula de Déu. A diferència dels tresors materials, que poden ser temporals i esvair-se, els tresors al cel perduren en el temps i van més enllà de la nostra existència.
En poques paraules, buscar tresors al cel implica viure conforme a la voluntat que Déu té per a mi, per a tu, per a cadascú de nosaltres, i dedicar temps i esforç a accions que tinguin un impacte positiu durador. Més enllà de buscar la prosperitat i comoditat en aquest món, és important recordar la importància de construir un llegat de bondat i amor cap als altres. Així és com trobarem la veritable riquesa i transcendència en les nostres vides.
Mateu 6:20: «...sinó feu-vos tresors al cel, on ni la polilla ni el rovell no els destrueixen, i on els lladres no foraden la paret ni els roben.»
Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben.
“No aplegueu riqueses sobre la terra, on l’arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben.Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben.Perquè on tinguis la teva riquesa, hi tindràs també el cor.
Jesús li digué: “Si vols ser perfecte, vés, ven els teus béns i dóna’ls als po-bres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”
També el Regne del cel s’assembla a un comerciant que cerca perles fines;i quan n’ha trobada una de gran va-lor, se’n va, ven tot el que té i la compra.
Veneu el que posseïu i feu-ne almoi-na; feu-vos bosses que no s’envelleixen, un tresor inesgotable al cel, on no s’acosten els lladres ni les arnes malmeten res;
Veneu el que posseïu i feu-ne almoi-na; feu-vos bosses que no s’envelleixen, un tresor inesgotable al cel, on no s’acosten els lladres ni les arnes malmeten res;perquè allà on tingueu la vostra ri-quesa, hi tindreu també el vostre cor.
En sentir això, Jesús li digué: “En-cara et falta una cosa: ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”
Estimats germans meus, escolteu: ¿No ha escollit Déu els pobres segons el món perquè siguin rics en la fe i hereus del Regne que ha promès als qui l’estimen?
Però, tot el que per a mi era un guany ho he considerat una pèrdua per causa de Crist.Més encara, totes les coses les consi-dero una pèrdua al costat de l’eminent coneixement de Jesucrist, el meu Senyor. Per ell ho he donat tot per perdut, i ho tinc com a deixalles a canvi de guanyar el Crist
Però aquest tresor el portem en recep-tacles de terrissa, per tal que quedi clar que l’extraordinari poder ve de Déu i no pas de nosaltres.
“El Regne del cel ve a ser com aquell tresor amagat en un camp, que un home el descobreix i el torna a tapar. Tot content se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
que així acumularan per a ells mateixos una base sòlida per al futur que els permetrà fer seva la vida veritable.
Als rics d’aquest món, recomana’ls que no siguin altius ni posin l’esperança en la incertesa de les riqueses, sinó en Déu, que ens proveeix de tot abundosament perquè en fruïm.Que facin el bé, que siguin rics de bones obres, que siguin generosos dis-posats a compartir,que així acumularan per a ells mateixos una base sòlida per al futur que els permetrà fer seva la vida veritable.
A casa del savi hi ha abundants reserves i bàlsam, però l’insensat tot s’ho malgasta.
Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
Ja que has confiat en les teves con-questes i els teus tresors, també tu seràs conquerida, i el déu Quemoix serà de-portat juntament amb els seus sacerdots i els seus dignataris.
I, si som fills, també som hereus; hereus sí, de Déu, i cohereus amb Crist, ja que si compartim els seus sofriments també compartirem la seva glòria.Considero, a més, que els sofriments del temps present no són comparables a la glòria que s’ha de reflectir en nos-altres.
El Senyor ha obert el seu arsenal i ha tret les armes de la seva indignació; el Senyor, Déu dels exèrcits, té una feina a fer al país dels caldeus.
L’home bo, de la bondat que atresora en treu el bé; i l’home dolent, de la maldat que atresora en treu el mal.
Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi.El nostre objectiu no és pas el món que es veu, sinó el món que no es veu, perquè el món que veiem dura poc, i el món que no es veu dura per sempre.
Ell hi afegí: “Per això, quan un mes-tre de la Llei es fa deixeble del Regne del cel, és com aquell cap de casa que, del que té guardat, va traient coses no-ves i coses antigues.”
per a un heretatge que no es corromp ni contamina, ni es marceix, reservat al cel per a vosaltres,
Jesús se’l va mirar amb afecte i li digué: “Una cosa et falta: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor en el cel; després vine i se-gueix-me.”
Considerava que l’oprobi del Crist era una riquesa més gran que tots els tresors de l’Egipte, perquè tenia la mirada posada en la recompensa.
El qui vulgui afermar la seva vida, la perdrà, i qui perdi la seva vida per causa meva, la trobarà.
Perquè, quin profit en traurà l’home de guanyar el món sencer si perd la seva vida? Què podrà donar l’home a canvi de la seva vida?
Aprecieu la meva intenció i no la plata, i el coneixement abans que l’or fi;perquè la saviesa és millor que les perles, i tots els joiells no la poden igualar.
El temor del Senyor és pur, és perpetu; els decrets del Senyor són veritat, tots ells són justos;són més desitjables que l’or, més que l’or fi en abundor; i més dolços que la mel i que el regalim de la bresca.
Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perse-guir els profetes que us han precedit.
Perquè vau compartir les adversitats dels empresonats i vau acceptar la con-fiscació dels vostres béns amb goig, convençuts que teniu un patrimoni millor i perdurable.
a fi que, il·luminats interiorment, pu-gueu comprendre a quina esperança us ha cridat, quina riquesa de glòria ofereix la seva herència entre els sants,
a fi que els seus cors siguin confortats, units íntimament en l’amor, i enriquits de la plena seguretat que els faci conèi-xer el misteri de Déu, que és Crist,en qui es troben continguts tots els tresors de la saviesa i de la ciència.
Alegreu-vos aquell dia, i celebreu-ho, perquè, mireu, la vostra recompensa en el cel és esplèndida; d’aquesta matei-xa manera tractaven els seus pares els profetes!
L’amo li digué: ‘Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n’encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.’
Vinc de seguida, i la meva recom-pensa ve amb mi, per pagar a cadascú el que mereixen les seves obres.
Quin altre hi ha per a mi al cel? Fora de tu no tinc altra satisfacció a la terra.El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
Però si algú, sobre aquest fonament, hi edifica amb or, plata, marbres precio-sos, fusta, herba seca o palla,l’obra de cadascú es farà evident, perquè el dia del Senyor la revelarà, serà comprovada amb el foc, i el foc demos-trarà la qualitat de l’obra de cadascú.Si l’obra que un ha edificat resisteix, en rebrà recompensa;
pel que resta, tinc reservada la corona de justícia que el Senyor, el jutge just, em donarà aquell dia; i no sols a mi, sinó també a tots els qui han anhelat la seva vinguda.
Els proposà una altra paràbola: “El Regne del cel és com el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp.Tot i que és la més petita de totes les llavors, quan creix es fa més gran que les hortalisses i es converteix en un ar-bre, talment que els ocells del cel s’ajo-quen a les seves branques.”
No tots els qui em diuen: Senyor, Senyor, entraran en el Regne del cel, sinó els qui fan la voluntat del meu Pare celestial.
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
i la teva existència serà estable. La saviesa i el coneixement són un cabal de salvació, i la reverència al Senyor serà el gran tresor.
A mi, que sóc menys que el més petit de tots els sants, se m’ha concedit aquesta gràcia: anunciar als gentils la riquesa incalculable de Crist,
Feliç l’home que troba la saviesa i aquell que aconsegueix la intel·li-gència,perquè assolir-la val més que adqui-rir plata, i obtenir-la, més que l’or pur.És més preuada que les perles, no es pot comparar amb res del que puguis desitjar.
Us asseguro que d’entre els nascuts de dona no n’ha sortit cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit del Regne del cel és més gran que ell.
Amb tot, no us alegreu que els esperits se us sotmetin, sinó alegreu-vos perquè els vostres noms han estat escrits en el cel.”
que pagarà cadascú segons les seves obres:la vida eterna als qui, amb constància en la pràctica del bé, busquen la glòria, l’honor i la immortalitat;
Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna.
Aleshores, el rei dirà als de la dreta: ‘Veniu, beneïts del meu Pare; hereteu el Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món.
M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: la plenitud de goig a la teva presència, per sempre delícies al teu costat.
Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner.
I digué a tots: “Mireu, guardeu-vos de tota cobdícia, perquè ni que un esti-gui cobert per l’abundància, la seva vida no depèn pas del que ell té.”
Jesús va dir als seus deixebles: “En veritat us dic que és molt difícil que un ric entri en el Regne del cel.Us torno a dir que és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu.”
Perquè, quin profit en treurà l’home de guanyar el món sencer, si perd la seva vida?Què podrà donar l’home a canvi de la seva vida?
Quina profunditat tenen la generosi-tat, la saviesa i el coneixement de Déu! Que en són d’inescrutables, les seves decisions, i d’inexplorables, els seus ca-mins!
a fi que el metall pur de la vostra fe, molt més valuosa que l’or destructible, tot i que és provat al foc, resulti un motiu de lloança, glòria i honor en la manifestació de Jesucrist,
A tots els assedegats: veniu cap a l’aigua, i els qui no teniu diners, veniu, compreu i mengeu! Sí, veniu i compreu sense diners i sense preu, vi i llet.Per què gasteu els diners en allò que no és aliment i el vostre jornal en allò que no satisfà? Escolteu-me bé i men-jareu bons aliments, i la vostra ànima es delectarà en menjars sucosos.
encoratjant-vos a fi que visquéssiu com és digne de Déu, que us crida al seu Regne i glòria.
Ell els respongué: “A vosaltres us és permès de conèixer els secrets del regne del cel, però a ells no els és permès.
T’aconsello que em compris or pu-rificat al foc per enriquir-te, i vestits blancs per poder-te cobrir, que no es vegi la teva vergonyosa nuesa; i col·liri per a untar-te els ulls, perquè hi vegis.
També els va posar una altra paràbola: “El Regne del cel és com el llevat que una dona va agafar i va barrejar amb tres mesures de farina i tot va fermentar.”
Vosaltres, doncs, pregareu així: “Pare nostre del cel, sigui santificat el teu nom;vingui el teu Regne; faci’s la teva voluntat, com al cel, així també a la terra.
Així, doncs, tot aquell de vosaltres que no renuncia a totes les seves pos-sessions, no pot ser deixeble meu.
I tothom qui hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills, o terres per causa meva, en rebrà cent vegades més i heretarà la vida eterna.
Un sol dia en els teus atris val més que mil defora; he preferit estar-me al llindar de la casa del meu Déu que habitar a les tendes d’impietat.
Però, tal com diu l’Escriptura: “Coses que l’ull no ha vist mai, ni l’orella no ha sentit, ni cap home s’ha pogut imaginar mai; així són les coses que Déu ha preparat per als qui l’estimen.”
Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que porta a la perdició; per això molts hi entren.Però la porta que duu a la vida és estreta, i el camí és angost; per això pocs la troben.
El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
Perquè coneixeu prou bé la gràcia de nostre Senyor Jesucrist: ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres a fi que us enriquíssiu amb la seva pobresa.
Benaurat l’home que resisteix la prova de les afliccions, perquè quan sigui aprovat rebrà la corona de la vida que Déu ha promès als qui l’estimen.
Perquè la paga del pecat és la mort, mentre que el do gratuït de Déu és la vida eterna en Crist Jesús, Senyor nostre.
Perquè és per gràcia que heu estat salvats, mitjançant la fe, i això no ve de vosaltres mateixos: és un do de Déu.No és fruit d’unes obres, per tal que ningú no pugui presumir-ne.
Que el regne de Déu no ha de con-sistir en menjars i begudes, sinó en hon-radesa, pau i joia en l’Esperit Sant,
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït per mitjà del Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel.
També la seva divina potència ens ha proveït de tot el que cal a la vida i a la pietat, per mitjà del coneixement d’a-quell qui ens ha cridat per la seva pròpia glòria i la seva virtut.Per aquestes ens ha regalat els precio-sos i sublims béns promesos, de manera que pel seu mitjà esdevingueu parti-cipants de la naturalesa divina i pugueu escapar de la corrupció que hi ha al món, a causa de la concupiscència.
En comptes del redoblat oprobi i des-honra, s’alegraran en la seva heretat; per això, en la seva terra posseiran el doble, i la seva joia serà eterna.
Aquell qui no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va oferir per tots nosaltres, com podem imaginar que no ens ho regali tot juntament amb ell?
L’amo li digué: ‘Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n’encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.’
El qui triomfi heretarà tot això i jo seré Déu per a ell, i ell serà un fill per a mi.
El Regne del cel és com una xarxa que és calada al mar i recull tota mena de peixos.Quan és plena, la treuen a la platja, s’asseuen i recullen els peixos bons en paneres, i els dolents els llencen.Així serà a la fi del món: sortiran els àngels i separaran els dolents d’entre els justos,i els llençaran al forn de foc; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
El lladre només ve per robar, matar i destruir; jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin en abundància.
A més, Déu pot omplir-vos de tota mena de favors, de manera que, en tot i sempre, tingueu allò que necessiteu i encara us en sobri per contribuir a qual-sevol obra bona.
A la casa del meu Pare hi ha moltes estances, si no fos així, ¿us hauria dit que vaig a preparar-vos-hi lloc?Si hi vaig i us hi preparo lloc, tornaré i us recolliré amb mi per tal que, on jo sóc, vosaltres també hi sigueu.
Tots aquells qui volen competir s’han de privar de moltes coses; ells, per aconseguir una corona corruptible, en canvi, nosaltres, per una d’incorruptible.
Lliura el noble combat de la fe, agafa’t fort a la vida eterna, a la qual has estat cridat i de la qual ens vas fer tan noble confessió davant de molts testimonis.
Sabem que si la tenda de la nostra estada terrenal s’enfonsa tenim un edifici proveït per Déu, una casa que no l’han construïda mans humanes, eterna, al cel.
El Senyor coneix els dies dels homes íntegres, i el seu heretatge durarà per sempre;no quedaran defraudats en temps d’adversitat, i en dies de fam es podran atipar.