Categoria
89 Versicles de la Bíblia: Interpretacions Complexes
De vegades em costa entendre què em vol dir Déu a través de la seva paraula, ja que la meva ment és limitada. Tot i això, la seva paraula és poderosa i essencial en la meva vida.
Quan alguna cosa et resulti difícil d'interpretar, presenta-li-ho a Déu; t'asseguro que a través de l'Esperit Sant et donarà la claredat que necessites. Ell t'il·luminarà amb saviesa i intel·ligència per revelar-te els misteris que amaga la seva paraula.
És crucial que hi dediquis temps de qualitat a la seva lectura1, així renovaràs la teva ment i podràs entendre amb claredat què té preparat Déu per a tu i per als qui t'envolten.
1 La Bíblia
Heus aquí que el pobre va morir i els àngels el van portar al si d’Abraham. També va morir el ric, i el van enterrar.
ja que els qui són vius saben que han de morir, però els morts ja no saben res ni tenen més paga, perquè el seu record ja s’ha fos.
Llavors va cridar: ‘Pare Abraham, compadeix-te de mi i envia Llàtzer perquè mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, que pateixo molt en aquesta flama.’
L’home natural no admet les coses de l’Esperit de Déu, perquè li semblen absurdes i no les pot comprendre, perquè s’han de comprendre espiritualment.
No et prosternaràs davant seu ni els prestaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, un Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació d’aquells qui m’odien;
Aquella que cap dels dirigents d’a-quest món no ha conegut, ja que, si l’haguessin coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria.
i el Senyor li digué: “Fes-te una serp ardent i penja-la dalt d’un pal, i serà que tothom que hagi estat picat i la miri es posarà bo.”
Moisès va fer una serp de bronze i la va penjar dalt d’un pal, i succeí que, si alguna serp havia picat algú, si aquest mirava la serp de bronze es posava bo.
Jesús els va respondre: “Aneu equi-vocats, perquè no compreneu les Es-criptures ni el poder de Déu.
Jesús els digué: “La causa del vostre error, ¿no serà el desconeixement de les Escriptures i del poder de Déu?
Jeftè havia fet aquesta promesa al Senyor: “Si poses totalment a les meves mans els fills d’Ammon,
el primer que surti a rebre’m a les portes de casa meva, quan torni victoriós del combat amb el fills d’Ammon, serà per al Senyor, i l’oferiré en holo-caust.”
Això diu el Senyor de l’univers: Vaig a castigar Amalec, pel que va fer a Israel tallant-li el pas quan pujava d’Egipte.
Vés, doncs, ataqueu-lo i consagreu a l’anatema tot el que posseeix, sense cap compassió. Mata homes i dones, nois i criatures, vaques, ovelles, camells i ases.”
Quan arribaven a l’era de Nacon, Uzà va acostar la mà a l’Arca de Déu per aguantar-la, perquè els bous la feien trontollar.
Llavors el Senyor es va indignar con-tra Uzà i el va castigar per la seva teme-ritat deixant-lo mort allà mateix, al costat de l’Arca.
I succeí que mentre ells anaven ca-minant i parlant, un carro flamejant amb cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies s’enlairà cap al cel enmig de la tempesta.
Un dia, quan els fills de Déu es van presentar davant el Senyor Déu, entre ells hi anava també Satan.
El Senyor li digué: “D’on véns?” Satan respongué: “De recórrer la terra i observar-la.”
I el Senyor preguntà a Satan: “¿T’has fixat en el meu servent Job? No n’hi ha cap més com ell a la terra, d’íntegre i recte, reverent amb Déu i apartat del mal, oi?”
Satan va contestar al Senyor: “No és perquè sí, que Job reverencia Déu.
¿Que no l’has encerclat de protecció, a ell, la seva família i la seva hisenda? Has beneït tot el que ell fa, i els seus ramats s’escampen per tot el país.
Però, si ara allargues la mà i toques tot el que té, veuràs com et blasmarà a la cara!”
El Senyor digué a Satan: “Mira, tot el que ell té ho deixo a les teves mans, només que a ell no el toquis.” I Satan es va retirar de davant del Déu Etern.
Ell esperava que els seus germans comprendrien que Déu els portaria la salvació per mitjà d’ell; però no ho van entendre.
No contestis al neci d’acord amb la seva niciesa, no sigui que fins i tot tu et tornis com ell.
Replica al neci a causa de la seva niciesa, perquè no es pensi ser savi.
El destí de l’home és el mateix destí dels animals; i és igual per a tots dos; que així com moren aquells, així moren els altres, tot i que tenen el mateix es-perit vital. En res és superior l’home a l’animal, perquè tot és vanitat!
Tots van a parar al mateix lloc; tots han sortit de la pols i tots retornen a la pols.
En canvi, ell fou traspassat per les nostres infidelitats, fou trinxat per les nostres culpes. El càstig que ens dóna la pau queia damunt d’ell, i és per les seves llagues que som curats.
Jo tinc present els meus designis a favor vostre –diu el Senyor–, designis de pau i no pas de dissort, per donar-vos un futur ple d’esperança.
Quan el Senyor va parlar per primera vegada a Osees li digué: “Vés, pren per muller una prostituta i engendra fills de fornicació; perquè el país fornica apartant-se del Senyor.”
Ell, doncs, prengué per muller Gómer, filla de Diblaim; ella va concebre i li va infantar un fill.
¿Sonarà el toc d’alerta a la ciutat, sense que la gent s’alarmi? ¿Caurà sobre una ciutat la des-gràcia, sense que el Senyor l’hagi causada?
Ja t’han indicat, home, allò que és bo i allò que el Senyor vol de tu: solament que practiquis el dret i estimis la mise-ricòrdia, i que caminis dòcilment davant el teu Déu.
Alça’t, espasa, contra el meu pastor i contra l’home company meu –diu el Senyor Totpoderós–; mata el pastor i les ovelles seran dispersades. La meva mà ferirà els més petits.
I succeirà en tota la terra –diu el Senyor– que dues terceres parts seran exter-minades, i una tercera part hi restarà.
Aquesta tercera part la faré passar pel foc, els depuraré com es depura la plata, i els provaré com es prova l’or. Ells invocaran el meu nom i jo els atendré, i diré: “És el meu poble!”, i ells diran: “El Senyor és el nostre Déu!”
I si el teu ull dret t’és causa de pecat, arrenca-te’l i llença’l lluny de tu, perquè més et val perdre un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern.
I si la teva mà dreta t’és causa de pecat, talla-te-la i llença-la lluny de tu, perquè més et val perdre un dels teus membres que no pas que tot el teu cos vagi a parar a l’infern.
No us penseu que hagi vingut a es-campar la pau per damunt la terra; no he vingut a sembrar pau, sinó lluita.
Jo he vingut a posar en desavinença l’home contra el seu pare, la filla contra la mare, la nora contra la sogra;
de manera que els enemics de l’home seran els seus parents.
Si la teva mà o el teu peu t’ha de fer caure, talla-te’l i llença’l ben lluny; més et val entrar manc o coix a la vida que, conservant les dues mans o els dos peus, ser llençat al foc etern.
I si el teu ull t’ha de fer caure, arrenca-te’l i llença’l ben lluny; més et val entrar borni a la vida que, conservant els dos ulls, ser llençat al foc de l’infern.
Us torno a dir que és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu.”
Cap a les tres, Jesús cridà molt fort: “Elí, Elí, lamà sabactani?” que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»
I els deia: “A vosaltres us és permès de conèixer el secret del Regne de Déu, però als de fora tot els és presentat en paràboles,
de manera que: «Per més que mirin, no hi vegin; per més que escoltin, no comprenguin; no sigui que es conver-teixin i se’ls perdoni».”
“Si algú ve a mi i no rebutja el seu pare, la seva mare, la seva muller, els seus fills, els seus germans, les seves germanes i, fins i tot, la pròpia vida, no pot ser deixeble meu.
Simó, Simó! Mira que Satanàs us ha reclamat per garbellar-vos com el blat;
però jo he pregat per tu perquè no flaquegi la teva fe. I tu, un cop penedit, conforta el teus germans.”
Què vol dir, doncs? Que allò que Is-rael està buscant no ho ha obtingut; en canvi, ho ha obtingut una part de gent escollida, i els altres s’han obcecat,
tal com diu l’Escriptura: “Déu els fa insensibles espiritualment, amb ulls per a no veure-hi i orelles per a no sentir-hi, fins al dia present.”
A més, David, en un salm, diu: “Que la seva taula se’ls torni un parany i una trampa, un motiu d’escàndol i el càstig que es mereixen.
Que se’ls ennuvoli la vista i no hi vegin; i fes que els flaquegin sempre els lloms.”
sinó que Déu ha escollit allò que hi ha de neci en el món per confondre els savis; i les coses febles del món per confondre les que són fortes;
i allò que és vil i desestimat del món ha escollit Déu, allò que no és res, per anorrear allò que és,
a fi que cap mortal no pugui gloriar-se davant Déu.
perquè qui menja i beu sense donar cap valor al cos del Senyor, menja i beu la pròpia condemna.
perquè no hem de lluitar contra ad-versaris de carn i ossos, sinó contra sobiranies, contra poders, contra els dominadors d’aquest món de tenebres, contra les forces espirituals del mal, que habiten l’espai.
Perquè a vosaltres se us ha concedit el privilegi d’estar per Crist, no solament de creure en ell, sinó de patir també per ell,
No us deixeu desqualificar per cap dels qui es fan passar per humils i de-vots dels àngels, que pretenen tenir visions, vanament infatuats per l’estima del propi sentit carnal,
i no es mantenen units al Cap, que regeix tot el cos i el sosté per les jun-tures i els tendons, fent-lo créixer amb la creixença que ve de Déu.
No obstant, se’n lliurarà per mitjà de la maternitat, si persevera amb fe, amor i una consagració assenyada.
Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i serveix també per a ensenyar, per a refutar, per a corregir, per a educar en la rectitud,
Evidentment, es fa impossible als qui una vegada per sempre foren il·luminats i han tastat el do celestial, i han par-ticipat de l’Esperit Sant,
i han assaborit la bonesa de la Paraula de Déu i els prodigis del món que vindrà,
si han tornat a caure, que puguin re-començar altre cop la conversió, quan ells, particularment, tornen a crucificar el Fill de Déu i l’exposen a l’escarni de tothom.
en el qual també va anar a proclamar la victòria als esperits empresonats,
aquells que en altre temps no van voler creure, en dies de Noè, quan la paciència de Déu esperava mentre cons-truïen l’arca en la qual uns quants, és a dir, vuit persones, van ser salvades d’enmig de l’aiguat.
Quan algú s’adoni que el seu germà peca, amb un pecat que no mena a la mort, que pregui, i li donarà vida. Això ho dic dels qui cometen pecats que no duen a la mort. Hi ha un pecat que mena a la mort; no parlo pas d’aquest, quan dic que pregui.
Conec les teves obres, i sé que no ets ni fred ni calent. Tant de bo fossis fred o calent.
Per això, perquè ets tebi, i no ets ni fred ni calent, et vomitaré de la meva boca.
I tots els habitants de la terra l’ado-raran, llevat d’aquells qui tenen des de la fundació del món el seu nom escrit en el llibre de la vida que té l’Anyell degollat.
que manté el seu amor per a mil ge-neracions, que perdona la iniquitat, la transgressió i el pecat, però que no els deixa impunes, castigant la iniquitat dels pares sobre els fills, i sobre els fills dels fills, fins a la tercera i la quarta generació.”
El Senyor és lent per a la ira i gran en misericòrdia; perdona el pecat i la rebel·lia, però no els deixa impunes, sinó que castiga la iniquitat dels pares sobre els fills fins a la tercera i quarta generació.
Una tarda, quan David es va llevar de la migdiada i passejava pel terrat del palau reial, veié, del terrat estant, una dona que es banyava. La dona era be-llíssima.
David es va informar sobre aquella dona, i li digueren: “És Betsabé, filla d’Eliam i la muller d’Uries, l’hitita”
David va enviar uns emissaris perquè la fessin venir, i ella vingué a la seva presència. Ell va jeure amb ella, tot just quan ella s’havia purificat de la regla, i després ella va tornar a casa seva.
La dona va quedar embarassada, i ho va fer saber a David dient-li: “Estic em-barassada.”
D’allà va sortir cap a Betel; i mentre pujava pel camí, una colla de nois van sortir de la ciutat i es burlaven d’ell dient-li: “Puja, cap pelat! Puja, cap pelat!”
Es va girar enrere, se’ls va mirar i els va maleir en nom del Senyor. Llavors van sortir dos óssos del bosc i en van destrossar quaranta-dos.
El mortal nascut de dona, curt de dies i fart de neguits,
brota com la flor i es marceix, fuig com l’ombra, sense aturar-se.
Els malvats estan desviats des del si matern, els mentiders estan extraviats abans de néixer;
Quan tenia el cor amargat, i em torturava la consciència,
em comportava estúpidament i no comprenia res, era com les bèsties, davant teu.
Tu ets qui ha format les meves en-tranyes, qui m’ha teixit en el ventre de la mare.
Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!
És primordial, la saviesa, adqui-reix-la, i amb tot el que tens assoleix la intel·ligència.
Vanitat de vanitats!, deia el Predi-cador; vanitat de vanitats, tot és vanitat!
Què en treu l’home de tot el seu esforç amb què s’afanya en aquest món?
I digué: “Vés i digues a aquest poble: Escoltareu, però no entendreu; mirareu, però no comprendreu!
Insensibilitza el cor d’aquest poble, endureix la seva oïda i tapa-li els ulls perquè els seus ulls no hi vegin ni la seva oïda hi senti; que el seu cor no comprengui, que no es converteixin, que no tinguin remei.”
Encara que afligeixi, tindrà com-passió per la immensitat del seu amor;
que no és per gust que humilia i afligeix els ésser humans.
Setanta setmanes són les fixades sobre el teu poble i sobre la teva ciutat santa per a acabar amb les prevaricacions, per a segellar els pecats, per a expiar la iniquitat, per a introduir la jus-tícia perdurable, per a segellar la visió i la profecia, i per a ungir el Sant dels sants.
Ai dels qui desitgen el dia del Senyor! De què us servirà aquest dia del Senyor? Serà de tenebres, i no pas de llum!
Com aquell qui, fugint d’un lleó, topa amb un os; o com aquell qui, entrant a casa, quan recolza la mà a la paret, el pica una serp.
¿No serà, doncs, de tenebres, el dia del Senyor, i no pas de llum, de foscor, mancat de tota claror?
Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna.
Perquè Déu no va enviar el seu Fill al món per condemnar el món, sinó perquè el món se salvi per mitjà d’ell.
El qui creu en ell no és condemnat; el qui no hi creu ja és condemnat, perquè no ha cregut en el nom del Fill únic de Déu.
D’un de sol ha fet totes les races d’homes perquè habitessin sobre tota la superfície de la terra, determinant les èpoques concretes i els límits dels seus llocs d’habitatge,
Doncs bé, quan encara no havien nascut, ni havien pogut fer res de bo ni de dolent, per tal que es mantingués el principi de lliure elecció de Déu,
que no depèn de les obres, sinó del qui crida, li fou dit: “El gran servirà el petit”,
tal com diu l’Escriptura: “He preferit Jacob, i he rebutjat Esaú.”
Quina profunditat tenen la generosi-tat, la saviesa i el coneixement de Déu! Que en són d’inescrutables, les seves decisions, i d’inexplorables, els seus ca-mins!
Qui ha conegut mai la ment del Senyor? I qui ha estat mai el seu conseller?
O bé, qui s’ha avançat mai a deixar-li res perquè li ho hagi de tornar?
Ell és l’origen, el mitjà i el terme de l’univers. A ell sigui la glòria pels se-gles. Amén.
Però, tal com diu l’Escriptura: “Coses que l’ull no ha vist mai, ni l’orella no ha sentit, ni cap home s’ha pogut imaginar mai; així són les coses que Déu ha preparat per als qui l’estimen.”
Altrament, què en treurien aquells qui reben el baptisme en favor dels difunts? Si els morts de cap manera no ressusciten, a què treu batejar-se en lloc d’ells?
Ja no hi ha diferència entre jueu o grec, esclau o lliure, home o dona, perquè tots vosaltres sou un de sol en Crist Jesús.
Ja que ens escollí en ell abans de la creació del món perquè li estiguéssim consagrats i fóssim sense defecte davant els seus ulls.
Més encara, totes les coses les consi-dero una pèrdua al costat de l’eminent coneixement de Jesucrist, el meu Senyor. Per ell ho he donat tot per perdut, i ho tinc com a deixalles a canvi de guanyar el Crist
i unir-me a ell, no pas per la meva justícia adquirida per la Llei, sinó en virtut de la fe en Crist, la justícia que Déu concedeix basada en la fe.
perquè Déu va voler que habités en ell tota la plenitud,
i per mitjà seu reconciliar amb ell tot l’univers, pacificant amb la sang de la seva creu, per mitjà d’ell, tant les coses que són sobre la terra com les del cel.
Quan diran: Pau i seguretat, llavors, de sobte vindrà la destrucció damunt d’ells, com els dolors de l’infantament a una dona encinta, i no se n’escaparan.
Indiscutiblement, és grandiós el misteri que reverenciem: Ell fou manifestat en la carn, autenticat per l’Esperit, presentat als àngels, proclamat a les nacions, cregut en el món, enlairat en glòria.
Esforça’t a presentar-te davant de Déu com un obrer competent, irrepren-sible, que exposa rectament la paraula de la veritat.
Perquè n’hi ha molts que són insu-bordinats, fútils, xerraires i enganyadors, sobretot entre els d’origen jueu,
i cal tapar-los la boca. Aquests tras-balsen famílies senceres ensenyant allò que no convé amb interessos tèrbols.
Perquè qualsevol qui observa sence-ra la llei, però falla solament en un punt, esdevé culpable de tots.
vosaltres, en canvi, sou llinatge esco-llit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’a-quell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable;
Si diem que no tenim cap pecat, ens enganyem nosaltres mateixos, i la veritat no està en nosaltres.
El qui triomfi serà revestit amb vestidures blanques, i no li esborraré el nom del llibre de la vida, sinó que proclama-ré el seu nom davant del meu Pare i dels seus àngels.
I vaig veure un gran setial blanc i el qui l’ocupava. Davant la seva presència, la terra i el cel van fugir sense deixar-ne ni rastre.
Llavors vaig veure els morts, els grans i els petits, drets davant el setial, i uns llibres van ser oberts, i a part fou obert un altre llibre, que és el de la vida, i els morts foren jutjats per allò que els llibres enregistraven referent a les seves obres.
I el mar va donar els morts que hi tenia, i la Mort i el seu Reialme van donar també els morts que hi tenia, i tots van ser jutjats d’acord amb les seves obres.
Per últim, la Mort i el seu Reialme van ser llançats al llac de foc. En això consisteix la segona mort, en el llac de foc.
I si algú no es trobava registrat al llibre de la vida, era llançat al llac de foc.
Ell eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà; ni mai més hi haurà dol, ni clams, ni penes, perquè les coses d’abans han passat.”
Jo testifico a tothom que senti les paraules profètiques d’aquest llibre que, si algú gosa afegir-hi res més del que hi ha, Déu li farà caure al damunt les pla-gues descrites en aquest llibre,
i, si algú gosa treure res de les pa-raules d’aquest llibre profètic, Déu li traurà la part que li correspon de l’arbre de la vida i de la ciutat santa, descrits en aquest llibre.