Categoria
VERSICLES DIFICILS D'ENTENDRE
Hi ha alguns passatges que són difícils, sí, però la gran majoria de la Bíblia és fàcil d'entendre. Amb els anys, m'he adonat que totes dues coses són certes: la Bíblia és fàcil d'entendre, però quan alguna cosa és difícil... costa Déu i ajuda esbrinar què vol dir. Per sort, el 99% de la Paraula no és complicada... i l'hem d'obeir. La Bíblia afirma que la paraula de Déu és clara i senzilla en el que comunica, perquè tothom la pugui comprendre.
Tot i això, a vegades ens trobem amb textos que són una mica obscurs i difícils d'entendre. I encara que avui dia tenim molts comentaris bíblics i textos de referència que ens poden il·luminar molt, fins i tot els teòlegs reconeixen que alguns passatges de les Escriptures són difícils. Amb l'ajuda de Déu i dels estudis que podem trobar a internet, aconseguirem comprendre aquests versicles difícils. Déu ens donarà la saviesa per entendre'ls.
Ell eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà; ni mai més hi haurà dol, ni clams, ni penes, perquè les coses d’abans han passat.”
Clamen els justos, i el Senyor els escolta i els deslliura de totes les seves an-gúnies.
El Senyor és a prop dels cors con-tristats, i salva els afligits d’esperit.
El Senyor anirà davant teu, serà amb tu; no et deixarà ni et desempararà. No temis, doncs, ni tinguis por.”
Ningú no et podrà resistir tots els dies de la teva vida; de la mateixa manera que vaig ser amb Moisès seré amb tu; no et deixaré ni et desempararé.
Tu, que m’has fet veure tribulació i grans mals, tornaràs a refer la meva vida, i de les fondàries de la terra em faràs pujar un altre cop,
eixamplaràs la meva dignitat i tornaràs a consolar-me.
Sí, el Senyor té compassió de Sió, té compassió de totes les seves ruïnes, converteix el seu desert en un Edèn i la seva estepa en un jardí del Senyor. Allà s’hi trobarà goig i alegria, accions de gràcies i melodies de càntics.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
Aclama, cel, i exulta terra! Esclateu de joia, muntanyes! Perquè el Senyor ha consolat el seu poble i es compadirà dels seus afligits!
Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi: la teva vara i el teu bastó és el que m’anima.
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
Aquell dia diràs: “Et lloaré, Senyor! Estaves irritat contra mi, però t’ha passat l’enuig i m’has tor-nat la pau.
Per tant, companys, tingueu coratge, que confio en Déu que tot serà tal com se m’ha anunciat;
Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.”
I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.
Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
“Torna-te’n i digues a Ezequies, diri-gent del meu poble: El Senyor, el Déu de David, el teu avantpassat, diu això: He sentit la teva pregària, he vist les teves llàgrimes, i he decidit guarir-te. D’aquí a tres dies podràs pujar al temple del Senyor.
Escolta la meva pregària, Senyor, posa atenció al meu clam. No siguis insensible a les meves llàgrimes, perquè per a tu jo sóc un foraster, un pelegrí, com tots els meus pares.
el Senyor obre els ulls dels cecs, el Senyor redreça els decaiguts, el Senyor estima els justos,
Perquè la tristesa que ve per voluntat de Déu produeix penediment salvador, que mai no sap greu, que no dol; en canvi, la tristesa del món produeix la mort.
Que la misericòrdia del Senyor no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat.
Les renoves cada matí: És gran la teva fidelitat!
He invocat el teu nom, Senyor, des de la fossa profunda.
Tu m’has sentit cridar: no tanquis l’oïda al meu clam.
El dia que t’invocava t’has acostat i m’has dit: No temis!
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Posaré el meu deler en els teus preceptes, que em són molt estimats.
Alçaré les mans als teus ordenaments i meditaré els teus estatuts.
Recorda la promesa feta al teu servidor, amb la qual em fas estar confiat.
Això és el que en les penes em consola: que la teva promesa em vivifica.
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.
Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,
perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
Perquè el Senyor no rebutjarà perpètuament.
Encara que afligeixi, tindrà com-passió per la immensitat del seu amor;
que no és per gust que humilia i afligeix els ésser humans.
Déu meu, escolta el meu clam, atén la meva súplica;
des de l’últim racó del món t’invoco amb el cor abatut. Posa’m dalt la roca que no puc abastar,
tu que ets el meu refugi, castell fort contra l’enemic.
Atès que no tenim pas un pontífex incapaç de compadir-se de les nostres febleses, sinó que ha passat per les mateixes proves que nosaltres, exceptuant el pecat.
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
Us deixo la pau, us dono la meva pau. No us la dono com el món la dóna. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por.
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Déu meu, escolta el meu clam, atén la meva súplica;
des de l’últim racó del món t’invoco amb el cor abatut. Posa’m dalt la roca que no puc abastar,
El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?
El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
Guardaràs en perfecta pau els homes de ferms propòsits, perquè confien en tu.
Confieu sempre en el Senyor, que el Senyor és la Roca eterna.
Per això, no ens acovardim; al con-trari, malgrat que la nostra humanitat externa va decaient, dins nostre ens anem renovant dia a dia.
Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi.
El nostre objectiu no és pas el món que es veu, sinó el món que no es veu, perquè el món que veiem dura poc, i el món que no es veu dura per sempre.
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Déu és el nostre refugi i fortalesa, un auxili ferm en les tribulacions.
Per això no tenim por quan la terra trontolla i es trasbalsen les muntanyes en la mar.
Que bramulin i s’encrespin les ones, i a la seva embranzida tremolin les muntanyes. (Pausa)
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,
no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
Per això, animeu-vos mútuament i edifiqueu-vos els uns als altres, tal com ja feu.
Ell dóna força al qui està cansat, augmenta la vigoria del feble.
Encara que els joves defalleixin i es cansin, i els escollits caiguin esgotats,
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen, de tots els qui l’invoquen de veritat.
Ell satisfà l’anhel dels seus fidels, escolta el seu clam i els salva.
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
a posar sobre tots els qui porten dol per Sió una diadema en lloc de cendra, ungüent de goig en lloc de planys, i el mantell de festa en lloc d’un esperit abatut. Seran anomenats alzines victorio-ses, plantació del Senyor per a glòria seva.
Al qui és sobiranament poderós per actuar més abundosament del que demanem o podem pensar, a través de la força que ens comunica,