Categoria
VERSICLES DE SANITAT
Hi ha situacions a la vida per les quals a vegades ens toca passar, com la malaltia. Sé que aquests moments són molt difícils i desesperants, però recorda que Déu és amb tu.
Déu té el poder per curar-te. Demana-li la teva curació, ofereix-li una adoració genuïna que surti del teu cor. Enmig de la malaltia i les situacions difícils, clama a Déu: ell t'escolta i està disposat a obrar.
La curació vindrà, sigui directament de Déu o per mitjà d'algú que et porti aquesta paraula de curació. Jesucrist ja va carregar totes les teves malalties i dolors a la creu.
Gràcies a Jesús tenim pau amb Déu i també en les situacions difícils. Posa tota la teva confiança i la teva fe en Jesús: per les seves ferides rebem la curació espiritual, no morirem eternament i aquest és el regal més gran de Crist a la creu.
El Senyor vol donar-te curació física i emocional, tot i que hem d'entendre que és ell qui decideix com i quan ens la dóna. Com va passar amb la curació del cec Bartimeu, Déu desitja que li diguem exactament el que volem que faci, i en el cas de Bartimeu, Jesús li va concedir la curació.
Li va dir "la teva fe t'ha curat" i en aquell instant el cec va poder veure. Déu només espera una mostra de fe de la nostra part per realitzar el miracle que ell ja ha decidit fer.
Avui et dic: augmenta la teva fe en Déu, i no deixis de creure que la teva curació està a punt de passar, només demana-li-ho a Déu. (Isaïes 53:5) "Més ell fou ferit per les nostres transgressions, trinxat per les nostres iniquitats; el càstig, a fi que tinguéssim pau, va caure sobre ell, i per les seves nafres som guarits". Aquí podràs trobar molts versets que t'ajudaran a conèixer els miracles que Déu va fer i et faran creure encara més.
T’oferiré un sacrifici d’acció de gràcies, i el nom del Senyor invocaré.
Els meus vots al Senyor compliré, davant de tot el seu poble,
als atris de la casa del Senyor, al teu bell mig, Jerusalem. Al·leluia!
Dic al Senyor: “Tu ets el meu sobirà; no hi ha fora de tu cap altra benau-rança per a mi.”
Senyor, sobirà nostre, que n’és, de magnífic, el teu nom arreu de la terra! Has elevat la teva glòria per damunt del cel.
Pels llavis dels infants i dels no-drissons has afermat el teu poder contra els adversaris, per reprimir l’enemic i el venjatiu.
El cel explica la glòria de Déu, i el firmament declara el que les seves mans han creat.
L’un jorn ho deixa dit a l’altre jorn, i les nits s’ho revelen l’una a l’altra.
No s’expressa, no són paraules, no és un so que es pugui sentir.
Per tota la terra s’escampa la seva crida i fins al límit del món s’estén el seu llenguatge. I allà hi aixecà un pavelló per al sol;
El sepulcre no t’exalçarà, ni et lloa-rà la mort, ni els qui baixen a la fossa confiaran en la teva fidelitat.
El Senyor és el meu pastor; res no em mancarà.
Em farà reposar en delicats pastu-ratges, prop d’aigües tranquil·les em menarà;
reconfortarà la meva ànima. Em guiarà per camins de justícia per amor del seu nom.
El Senyor és la meva llum i la meva salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meva vida: de qui m’haig d’espantar?
Lloaré el nom de Déu amb càntics, i l’exalçaré amb accions de gràcies;
i això agradarà al Senyor més que el sacrifici d’un brau, o el d’un vedell ja fet.
Doneu al Senyor, oh fills de Déu, doneu al Senyor glòria i poder.
Doneu al Senyor la glòria del seu nom; adoreu el Senyor amb santa magni-ficència.
Alegreu-vos, oh justos, en el Senyor, als homes rectes els escau fer-li lloança.
Doneu gràcies al Senyor al so de l’arpa, entoneu-li salms amb el llaüt.
Canteu-li un càntic nou, entoneu, de bo i millor, l’aclamació.
estenc cap a tu els meus braços; la meva ànima es deleix per tu, com una terra assedegada. (Pausa)
Beneiré el Senyor en tot moment, la seva lloança tindré sempre als meus llavis.
Que la meva ànima es gloriï en el Senyor, que els humils ho sentin i se n’a-legrin.
Glorifiqueu amb mi el Senyor, i exalcem unànimes el seu nom.
Com el cérvol es deleix pels dolls d’aigua, així l’ànima meva es deleix per tu, Déu meu.
La meva ànima té set de Déu , del Déu vivent; quan podré entrar i presentar-me davant Déu?
Aplaudiu, pobles d’arreu del món, aclameu Déu amb crits de joia,
que el Senyor Altíssim és terrible, rei suprem de tot el món.
Senyor, tu ets el meu Déu; jo et busco ansiós. L’ànima meva té set de tu, per tu té ànsia el meu cos, en una terra àrida, exhausta, sense aigua.
Així t’he contemplat en el santuari, presenciant el teu poder i la teva glòria.
Que el teu amor és millor que la vida; per això els meus llavis et lloaran.
Així pugui beneir-te mentre visqui, i alçar les mans invocant el teu nom.
Que en són d’agradables els teus estatges, Senyor de l’univers!
Sospira i anhela l’ànima meva els atris del Senyor. El meu cor i la meva ànima exulten de joia devers el Déu vivent.
Senyor, tu has estat el nostre refugi al llarg de tots els segles.
Des d’abans que sorgissin les mun-tanyes, i formessis la terra i el món, des de sempre i per sempre tu exis-teixes, oh Déu.
Veniu, cantem joiosos al Senyor, aclamem la roca de la nostra sal-vació;
presentem-nos davant d’ell amb accions de gràcies, aclamem-lo amb els nostres cants.
Perquè el Senyor és Déu suprem i gran Rei sobre tots els déus;
Canteu al Senyor un càntic nou, canteu al Senyor arreu de la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom. Proclameu dia rere dia la seva sal-vació,
proclameu entre les nacions la seva glòria, i a tots els pobles els seus prodigis,
ja que el Senyor és gran, i molt digne de lloança. Ell és més temible que tots els déus,
Aclameu el Senyor tota la terra, aplaudiu, exulteu i canteu lloances!
Exalceu el Senyor amb l’arpa, amb l’arpa i amb veus corals,
amb trompetes i al toc del corn, victoregeu davant del rei, el Senyor!
Aclameu el Senyor tota la terra,
serviu el Senyor amb alegria, veniu joiosos a la seva presència!
Reconeixeu que el Senyor és Déu, ell ens ha creat i no pas nosaltres mateixos; som el seu poble i les ovelles de la seva pastura.
Traspasseu les seves portes amb accions de gràcies, els seus atris amb cants de lloança, doneu-li gràcies, beneïu el seu nom.
Perquè és bo el Senyor, és etern el seu amor, i la seva fidelitat, fins a la fi dels temps.
Beneeix el Senyor, ànima meva, i tot el meu interior el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva, i no oblidis cap dels seus beneficis.
Ell és qui et perdona de tota culpa i et guareix de tota malaltia;
qui arrenca del fossar la teva vida i et corona d’amor i de tendresa;
qui satisfà de bé la teva existència i et fa rejovenir com una àguila.
Beneeix el Senyor, ànima meva! Senyor, Déu meu, que n’ets de gran! Et revesteixes d’esplendor i majestat,
cobert de llum com un mantell. Desplegues el cel com un tendal,
Lloeu el Senyor, invoqueu el seu nom, divulgueu les seves gestes entre els pobles,
canteu-li, entoneu-li salms, pondereu tots els seus fets prodi-giosos!
Glorieu-vos en el seu sant nom, exulti el cor dels qui cerquen el Senyor!
Acudiu al Senyor i a la seva po-tència, desitgeu sempre la seva presència.
Lloeu, servents del Senyor, lloeu el nom del Senyor!
Beneït sigui el nom del Senyor, des d’ara i per sempre més.
Des de la sortida fins a la posta del sol, sigui lloat el nom del Senyor.
El Senyor és excels per damunt de tots els pobles, la seva glòria s’eleva més enllà del cel.
Lloeu el Senyor, totes les nacions; aclameu-lo, tots els pobles!
Perquè ens cobreix la seva amorositat i la fidelitat del Senyor és perpètua. Al·leluia!
Doneu lloança al Senyor perquè és benigne, perquè és etern el seu amor.
Doneu lloança al Déu dels déus, perquè és etern el seu amor.
Doneu lloança al Senyor dels senyors, perquè és etern el seu amor;
Senyor, tu m’has sondejat i m’has conegut,
tu veus quan m’assec i quan m’ai-xeco, coneixes el meu pensament de lluny estant.
Observes bé si camino o si m’aturo, i tota la meva conducta t’és ben palesa.
Encara no tinc als llavis la paraula que tu, Senyor, ja l’has entesa.
Tu ets qui ha format les meves en-tranyes, qui m’ha teixit en el ventre de la mare.
Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!
T’exalçaré, Déu meu i rei meu, beneiré el teu nom per sempre.
Cada moment et beneiré i lloaré el teu nom sempre, perpè-tuament.
És gran el Senyor, i digne de tota lloança, la seva grandesa és insondable.
Glorifica el Senyor, ànima meva.
Vull lloar el Senyor mentre visqui, cantaré salms al meu Déu mentre existeixi.
Lloeu el Senyor, perquè és bo cantar salms al nostre Déu, que és agradable una adient lloança.
Lloeu el Senyor des del cel, lloeu-lo en les altures,
lloeu-lo tots els seus àngels, lloeu-lo tots els seus estols.
Lloeu-lo, sol i lluna, lloeu-lo, tots els estels resplendents,
lloeu-lo, cel elevadíssim, i les aigües que hi sou damunt!
Que tots lloïn el nom del Senyor, perquè quan ell ho va manar tots foren creats,
Lloeu Déu al seu santuari, lloeu-lo en el firmament majestuós,
lloeu-lo pels seus prodigis, lloeu-lo per la immensitat de la seva grandesa.
Lloeu-lo al so dels corns, lloeu-lo amb arpes i lires,
lloeu-lo amb tamborí i dansa, lloeu-lo amb les cordes i els flautins.
Lloeu-lo amb els címbals de ressonància, lloeu-lo amb címbals d’aclamació.
Que tot el que respira doni lloança al Senyor! Al·leluia!
Llavors Moisès i els fills d’Is-rael es van posar a cantar aquest càntic al Senyor Etern: Cantaré al Senyor, perquè s’ha co-bert de glòria; ha llençat al mar els cavalls i els cavallers.
La meva fortalesa i el motiu del meu cant és el Senyor. Ell ha estat la meva salvació: aquest és el meu Déu, i jo el lloaré; Déu del meu pare, i jo l’exalçaré.
Llavors Anna va fer aquesta pregària: “El meu cor s’alegra en el Senyor. Ell m’ha fet alçar el front; la meva boca es burla dels meus enemics, perquè gaudeixo de la teva sal-vació.
Ningú no és sant com el Senyor, perquè no n‘hi ha cap fora de tu, ni tampoc no hi ha cap roca com el nostre Déu.
Però, interroga les bèsties, que t’ho diguin! I els ocells del cel, que t’ho ex-pliquin,
o els rèptils de la terra, que t’ho ensenyin, i que t’ho contin els peixos de la mar!
¿Qui no reconeix, per mitjà de tots els éssers, que la mà del Senyor ha fet tot això?
Ell, que té a la mà l’ànima de tota criatura, i l’esperit de tota carn humana.
Déu estén el nord del cel sobre el buit, penja la terra sobre el no-res;
embolcalla les aigües en la seva nuvolada, sense que els núvols s’esquincin amb el pes.
Ell cobreix la faç del setial, desplegant-hi el seu núvol al da-munt;
ha establert un límit a la superfície de les aigües, fins on confinen la llum i les te-nebres.
Les columnes del cel es commouen, preses d’espant, quan ell renya.
Amb el seu poder va agitar la mar, i amb la seva intel·ligència va es-clafar Rahab;
amb el seu alè va asserenar el cel, la seva mà va traspassar la serp fu-gissera.
Heus aquí que aquest és l’esbós de la seva obra, però és feble el ressò que percebem d’ell. Qui pot comprendre el tro de la seva potència?
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
I l’un a l’altre es deien en veu alta: “Sant, Sant, Sant és el Senyor Totpoderós; tota la terra és plena de la seva glòria!”
Mireu, Déu és el meu salvador; con-fiaré en ell i no tindré cap temença. El Senyor és la meva fortalesa i la meva protecció. Ell ha estat la meva salva-ció!”
Amb alegria pouareu aigua de les fonts de salvació.
I aquell dia direu: “Doneu gràcies al Senyor, proclameu el seu nom, feu co-nèixer entre els pobles les seves gestes. Recordeu que el seu nom és excels!
Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses; que això sigui conegut per tota la terra!
Senyor, tu ets el meu Déu; t’exalçaré i lloaré el teu nom, perquè has fet meravelles! Les deci-sions que has pres temps ha que han estat fidels i exactes!
¿Que no ho sabeu? ¿No ho heu sentit mai? El Senyor és Déu etern, creador del món sencer; no es cansa ni es fatiga, la seva intel·ligència és insondable.
Ell dóna força al qui està cansat, augmenta la vigoria del feble.
Encara que els joves defalleixin i es cansin, i els escollits caiguin esgotats,
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Canteu al Senyor un càntic nou; la seva lloança, des dels extrems de la terra, vosaltres, els qui navegueu per la mar i els qui hi viviu, els de les costes llunyanes i els seus habitants.
Que alcin aclamacions l’estepa i les seves viles, els campaments on habita Quedar. Que cridin de joia els residents de Sela; que el seu clam ressoni des del cim de les muntanyes.
Que donin glòria al Senyor i procla-min les seves lloances entre les terres llunyanes.
Ara, així parla el teu creador, Jacob, el qui t’ha format, Is-rael: “No tinguis por, que jo t’he redi-mit, t’he cridat pel teu nom, tu ets meu.
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
Sí, sortireu amb alegria, i en pau sereu conduïts. Les muntanyes i els tu-rons esclataran en crits de joia davant vostre, i tots els arbres dels camps aplaudiran.
Encara que la figuera no floreixi, ni la vinya doni fruit, i manqui la collita de l’olivera, i els conreus no produeixin res per a menjar, i no hi hagi ovelles al corral ni bous als estables,
jo m’alegraré en el Senyor i em gloriaré en el Déu de la meva salvació.
El Senyor, el Déu Etern, és la meva força; ell farà els meus peus àgils com els dels cérvols i em farà caminar per les altures. (Al mestre de cant. Amb instruments de corda)
Que la misericòrdia del Senyor no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat.
Les renoves cada matí: És gran la teva fidelitat!
Lloeu el Senyor, invoqueu el seu nom, divulgueu les seves gestes entre els pobles,
canteu-li, entoneu-li salms, pondereu tots els seus fets prodigio-sos!
Glorieu-vos en el seu sant nom; exulti el cor dels qui cerquen el Senyor!
Acudiu al Senyor i a la seva po-tència, desitgeu sempre la seva presència.
Canteu al Senyor arreu de la terra, proclameu dia rere dia la seva sal-vació;
proclameu entre les nacions la seva glòria, i a tots els pobles els seus prodigis,
ja que el Senyor és gran i molt digne de lloança. Ell és més temible que tots els déus,
Llavors David va beneir el Senyor davant tota l’assemblea. David digué: “Beneït siguis, Senyor, Déu del nostre pare Israel, des de l’eternitat i fins a l’eternitat!
Són teus, Senyor, la grandesa i el poder, la glòria, la victòria i la majestat, perquè és ben teu tot el que hi ha al cel i a la terra! Teu és, Senyor, el regne, i tu ets excels sobre totes les coses!
De tu vénen la riquesa i l’honra, i tu ho regeixes tot. A les teves mans està el poder i la força, i a les teves mans està el donar engrandiment i fermesa a totes les coses.
Ara, doncs, Déu nostre, nosaltres et tributem lloances i exalcem el teu nom gloriós.
Qui és com tu, Senyor, entre els déus? Qui és com tu, gloriós en santedat, terrible en prodigis, autor de mera-velles?
Perquè vull proclamar el nom del Senyor: reconegueu la grandesa del nostre Déu.
Ell és la roca, el seu obrar és perfecte; tots els seus camins són justos. És Déu fidel, sense malícia; és just i recte.