Categoria
150 Versets per a una Ànima Ferida: Cura i Consol
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
Us deixo la pau, us dono la meva pau. No us la dono com el món la dóna. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por.
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Descarrega el teu pes sobre el Senyor, i ell et sostindrà; no permetrà mai que el just s’en-fonsi.
Tanmateix, ell ha suportat les nostres sofrences, s’ha carregat els nostres do-lors i nosaltres el teníem per un castigat, un colpit de Déu i abatut.En canvi, ell fou traspassat per les nostres infidelitats, fou trinxat per les nostres culpes. El càstig que ens dóna la pau queia damunt d’ell, i és per les seves llagues que som curats.
Considero, a més, que els sofriments del temps present no són comparables a la glòria que s’ha de reflectir en nos-altres.
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
t’abriga amb les seves plomes i et cobreixes sota les seves ales: la seva fidelitat t’és per escut i de-fensa.
Ell dóna força al qui està cansat, augmenta la vigoria del feble.Encara que els joves defalleixin i es cansin, i els escollits caiguin esgotats,aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Però m’ha contestat: “Ja en tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa.” Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist.Per això em sento satisfet enmig de les febleses, els ultratges, les necessi-tats, les persecucions i les angoixes, per causa de Crist; perquè quan sóc feble és quan sóc veritablement fort.
Només en Déu reposa la meva ànima, d’ell depèn la meva salvació.Només ell és la meva roca i la meva salvació, el meu baluard: no trontollaré!
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
L’Esperit del Senyor Etern re-posa damunt meu, perquè el Senyor m’ha ungit per portar bones no-ves als humils, m’ha enviat a embenar els cors destrossats, a proclamar la lli-bertat als captius i la deslliurança als presoners;a anunciar l’any de gràcia del Senyor i el dia de revenja del nostre Déu; a consolar tots els afligits,a posar sobre tots els qui porten dol per Sió una diadema en lloc de cendra, ungüent de goig en lloc de planys, i el mantell de festa en lloc d’un esperit abatut. Seran anomenats alzines victorio-ses, plantació del Senyor per a glòria seva.
Que la misericòrdia del Senyor no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat.Les renoves cada matí: És gran la teva fidelitat!
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.”
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Estigueu sempre contents,pregueu constantment,en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
Beneeix el Senyor, ànima meva, i no oblidis cap dels seus beneficis.Ell és qui et perdona de tota culpa i et guareix de tota malaltia;qui arrenca del fossar la teva vida i et corona d’amor i de tendresa;
Sigueu valents i ferms, no us espanteu ni tingueu por davant d’ells, perquè el Senyor, el teu Déu, és el qui va amb tu; no et deixarà ni et desempararà.”
Jo tinc present els meus designis a favor vostre –diu el Senyor–, designis de pau i no pas de dissort, per donar-vos un futur ple d’esperança.
Estic cert que he de veure la bondat del Senyor durant la meva vida.Espera en el Senyor, aferma’t bé i enlaira el cor! Sí, espera en el Senyor!
Amb tota esperança he confiat en el Senyor, i ell, decantant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.M’ha tret d’un pou de desesperació, del llot i del fangar; ha posat els meus peus sobre la roca, ha envigorit els meus passos,i m’ha posat a la boca un càntic nou, una lloança al nostre Déu. Molts ho veuran i temeran, i confiaran en el Senyor.
Llavors, en la seva angoixa, clama-ren al Senyor, i els deslliurà de les seves afliccions:envià la seva paraula i els guarí, i els alliberà del sepulcre.
Aclama, cel, i exulta terra! Esclateu de joia, muntanyes! Perquè el Senyor ha consolat el seu poble i es compadirà dels seus afligits!
El Senyor és una ciutadella per a l’oprimit, un refugi en moments de tribulació.Confiaran en tu els qui coneixen el teu nom, perquè no abandones els qui et cer-quen, Senyor.
Atès que no tenim pas un pontífex incapaç de compadir-se de les nostres febleses, sinó que ha passat per les mateixes proves que nosaltres, exceptuant el pecat.Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
Tindré el goig i l’alegria de la teva benvolença, perquè has vist la meva aflicció i coneixes l’angoixa de la meva ànima;no m’has abandonat en mans de l’enemic, en lloc ample has posat els meus peus.
Senyor, tu ets el meu Déu; jo et busco ansiós. L’ànima meva té set de tu, per tu té ànsia el meu cos, en una terra àrida, exhausta, sense aigua.Així t’he contemplat en el santuari, presenciant el teu poder i la teva glòria.Que el teu amor és millor que la vida; per això els meus llavis et lloaran.Així pugui beneir-te mentre visqui, i alçar les mans invocant el teu nom.Com de medul·la i greixor es satis-farà la meva ànima, i amb goig als llavis et lloarà la meva boca.Fins quan sóc al llit em recordo de tu, en tu medito en les vetlles de la nit,perquè tu has estat el meu auxili, i a l’ombra de les teves ales em sento joiós.La meva ànima està unida a tu, la teva dreta em sosté.
Li digué Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà.Tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà eternament. ¿Ho creus, això?”
M’imagino el Senyor sempre al davant meu, perquè si ell està al meu costat no trontollaré.
“ell, que va pujar” al patíbul carre-gant sobre el seu cos “els nostres pecats”, per tal que havent ja mort als pecats visquem com a justos: “per la seva ferida heu estat guarits.”
I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
Senyor, tu m’has sondejat i m’has conegut,tu veus quan m’assec i quan m’ai-xeco, coneixes el meu pensament de lluny estant.
Guardaràs en perfecta pau els homes de ferms propòsits, perquè confien en tu.Confieu sempre en el Senyor, que el Senyor és la Roca eterna.
Així que, qualsevol que està unit a Crist, és una nova creació; tot allò antic ja ha passat, i una nova realitat s’ha fet present.
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,de manera que podem dir amb plena confiança: “El Senyor està a favor meu; no tindré por, què pot fer-me un mortal?”
Tu ets el meu recer, em guardaràs de l’angoixa; em rodejaràs de càntics d’agraïment per la meva salvació. (Pausa)“Vaig a instruir-te: t’ensenyaré el camí que has de seguir, t’acon-sellaré i mantindré els meus ulls damunt teu.
Perquè el Senyor Etern, el Sant d’Is-rael, ha dit això: “Si us convertiu i resteu tranquils, sereu salvats; en la calma i en la confiança tindreu la fermesa.” Però no ho heu volgut,
Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
El Senyor és la meva llum i la meva salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meva vida: de qui m’haig d’espantar?
Encara que les muntanyes es retirin i els turons se somoguin, el meu amor no s’apartarà de tu ni trontollarà el meu pacte de pau, diu el qui s’ha compadit de tu, el Senyor.
Quan jo he dit: “El meu peu re-llisca”, el teu amor, Senyor, m’ha sostingut ferm.Quan creix el neguit dintre meu, el teu consol asserena la meva ànima.
Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
Prou que m’adono dels seus camins! Però jo el curaré, el conduiré i el con-solaré, a ell i als qui es planyen amb ell.Posaré lloança als seus llavis: “Pau, pau als de lluny i als de prop –diu el Senyor–, que jo els curaré.”
El Senyor és la meva roca i el meu castell, el meu llibertador i el meu Déu, el penyal on jo m’emparo, escut i defensa salvadora, el meu refugi.
Però tu, Senyor, ets l’armadura que em protegeix, la meva glòria i qui aixeca el meu cap ben alt.
Jo, jo sóc qui et consola. Qui ets tu perquè temis davant d’un simple mortal, del fill d’un home que no val més que l’herba?
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
Qui habita a l’empara de l’Al-tíssim, i reposa a l’ombra de l’Omnipotent,diu al Senyor: Refugi i castell meu, el meu Déu, en qui confio!
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
Ara, així parla el teu creador, Jacob, el qui t’ha format, Is-rael: “No tinguis por, que jo t’he redi-mit, t’he cridat pel teu nom, tu ets meu.Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
Complau-te en el Senyor, i ell et donarà el que desitja el teu cor.Encomana al Senyor el teu camí, confia’t a ell, i ell obrarà:
Mira’m, i compadeix-te de mi, que em sento sol i afligit.Alleugera l’angoixa del meu cor, allibera’m de les meves afliccions.
Examina’m, oh Déu, per conèixer el meu cor, posa’m a prova per conèixer els meus afanys,mira si vaig per mal camí i guia’m pel camí eternal!
Que el teu amor em faci de consol, com vas prometre al teu servent.Que el teu amor vingui a mi, i podré viure, que la teva llei és la meva felicitat.
Els sacrificis a Déu són un esperit penedit; un cor contrit i humiliat, oh Déu, no el rebutges.
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
Germans, no és que jo pensi haver-lo aconseguit personalment, encara; el meu interès se centra a oblidar-me de tot el que he deixat enrere i llençar-me de dret cap endavant,a córrer cap a la meta, per tal de recollir el premi de l’alta vocació de Déu en Crist Jesús.
Mireu, Déu és el meu salvador; con-fiaré en ell i no tindré cap temença. El Senyor és la meva fortalesa i la meva protecció. Ell ha estat la meva salva-ció!”
No ha caigut damunt vostre cap temptació sobrehumana: Déu és lleial, i no permetrà que sigueu provats més en-llà del que podeu suportar; al contrari, amb la prova us donarà també mitjans per a poder-la superar.
Ara ja no queda cap condemnació per als qui estan en Crist Jesús,perquè la llei de l’Esperit, que dóna vida en Crist Jesús, t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort.
Qualsevol mena d’amargor, rancú-nia, ira, cridòria i insults, aparteu-ho ben lluny de vosaltres, així com qual-sevol altra malícia.Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
El Senyor, el teu Déu, és enmig teu; ell és el poderós que salva. Exulta per tu ple de goig, reposa en el seu amor; s’omplirà de goig per tu, cantant.
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
Els qui sembraven amb llàgrimes, amb crits de joia segaran.Anava caminant i plorant el que duia la llavor per sembrar, però de tornada vindrà content i alegre, portant les seves garbes.
Com una mare consola el seu fill, així us consolaré jo a vosaltres, i sereu consolats a Jerusalem.
Vosaltres sou la llum del món. Un poble situat damunt la muntanya no es pot amagar.Tampoc no s’encén una espelma per posar-la sota el mesuró, sinó que es posa en el canelobre i il·lumina tots els qui són a la casa.Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
No recordeu més les coses passades, no penseu més en els fets antics.Heus aquí que jo faig una cosa nova; ja comença a eixir, no us n’adoneu? Sí, vaig a obrir un camí en el desert i rius en l’estepa.
Guareix-me, Senyor, i seré guarit, salva’m, i seré salvat, perquè tu ets la meva lloança.
Perquè sol i escut és el Senyor Déu; ens dóna la gràcia i la glòria, el Senyor. No nega cap bé als qui viuen amb rectitud.
perquè tu has estat el meu auxili, i a l’ombra de les teves ales em sento joiós.La meva ànima està unida a tu, la teva dreta em sosté.
Perquè els meus pensaments no són els vostres pensaments, ni els vostres camins no són els meus camins, diu el Senyor.Així com el cel és més elevat que la terra, així són més elevats els meus camins que els vostres camins, i els meus pensaments, més que els vostres pensaments.
Digueu als descoratjats: “Esforceu-vos, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu, ja arriba la venjança, la retribució de Déu vindrà, i ell mateix us redimirà.”
I el Déu de tota gràcia que us ha cridat en el Crist a la seva eterna glòria, passada l’aflicció temporal, ell mateix us restablirà, us afermarà, us enfortirà i us estabilitzarà.
No volem tampoc, germans, que des-conegueu la situació dels qui moren, a fi que no us entristiu com fan els altres que no tenen esperança.Tal com creiem que Jesús morí i res-suscità, així també creiem que Déu por-tarà amb Jesús els qui s’adormiren en ell.
des de l’últim racó del món t’invoco amb el cor abatut. Posa’m dalt la roca que no puc abastar,
Jesús se’ls va quedar mirant i els digué: “Això és humanament impossible, però per a Déu tot és possible.”
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen, de tots els qui l’invoquen de veritat.Ell satisfà l’anhel dels seus fidels, escolta el seu clam i els salva.
M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: la plenitud de goig a la teva presència, per sempre delícies al teu costat.
Ell m’encobrirà en el tabernacle, en el dia de la desgràcia; m’amagarà en la intimitat de la seva casa, m’alçarà dalt d’una roca.
El resultat de la justícia serà la pau, la rectitud donarà tranquil·litat i se-guretat perpètues.
Igualment, l’Esperit ve en ajuda de la nostra feblesa perquè nosaltres no sa-bem prou bé què hem de demanar, per pregar com cal, però l’Esperit en persona intercedeix per nosaltres amb ge-mecs indescriptibles;i aquell qui escruta el cor sap quina és la intenció de l’Esperit, puix que és d’acord amb Déu que intercedeix pels consagrats.
La salvació dels justos ve del Senyor, és el seu refugi en temps d’angoixa.El Senyor els ajuda i els deslliura; els allibera dels malvats i els salva, perquè han confiat en ell.
El Senyor Etern m’ha donat un parlar instruït perquè amb paraules sàpiga sos-tenir el cansat. Matí rere matí desperta la meva oïda perquè estigui atent com els deixebles.
Senyor, contesta’m aviat, que em sento defallir; no m’amaguis la teva mirada, que vindria a ser com els qui baixen al fossar.Fes-me sentir ben aviat la teva benevolència, perquè en tu confio; fes-me conèixer el camí que haig de seguir, que a tu jo elevo la meva ànima.
Encara que afligeixi, tindrà com-passió per la immensitat del seu amor;que no és per gust que humilia i afligeix els ésser humans.
Que l’amor no sigui fingit: detesteu el mal i abraceu el bé;en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
De fet, tot allò que en altre temps va ser escrit ho fou per a instruir-nos, a fi que, per mitjà de la constància i el con-sol que donen les Escriptures, mantinguem l’esperança.
Com la tendresa d’un pare per als fills és la bondat del Senyor per als qui el temen.Prou sap ell de què som fets, i es recorda que som pols.
Així, doncs, vosaltres ara teniu angú-nia, però us tornaré a veure i el vostre cor s’alegrarà, i ningú no us podrà pren-dre el vostre goig.
Quan em trobo en plena tribulació, em guardes la vida; contra la fúria dels meus enemics estens la mà, i em salva la teva dreta.
Per això, no ens acovardim; al con-trari, malgrat que la nostra humanitat externa va decaient, dins nostre ens anem renovant dia a dia.Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi.El nostre objectiu no és pas el món que es veu, sinó el món que no es veu, perquè el món que veiem dura poc, i el món que no es veu dura per sempre.
Per tant, estimats germans meus, manteniu-vos ferms, incommovibles, superant-vos contínuament en l’obra del Senyor, convençuts que el vostre esforç en el Senyor no és pas inútil.
Ell ens va salvar de tan greus perills de mort, i continuarà salvant-nos-en. Confiem que ell en endavant continuarà salvant-nos,
a fi que, segons l’abundància de la seva glòria, us enforteixi vigorosament en l’home interior, mitjançant el seu Esperit;que Crist habiti per la fe dins els vostres cors, ben arrelats i fonamentats en l’amor,a fi que pugueu comprendre, amb tots els cristians, quina és l’amplària i la llargària, l’alçada i la profunditatde l’amor de Crist, que sobrepassa tot coneixement, per tal que sigueu plens totalment de la plenitud de Déu.
El teu sol no es pondrà ja més ni minvarà la teva lluna, perquè el Senyor serà la teva llum eterna i s’hauran acabat els teus dies de dol.
de manera que podem dir amb plena confiança: “El Senyor està a favor meu; no tindré por, què pot fer-me un mortal?”
Jo us estimo com el Pare m’estima a mi; resteu en el meu amor.Si compliu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo he complert els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.Us he dit aquestes coses a fi que compartiu la meva alegria i tingueu una alegria plena.
El Senyor se m’aparegué de lluny i em digué: “Amb amor etern t’he estimat, per això mantinc amb tu un tracte bon-dadós.
Tu, que m’has fet veure tribulació i grans mals, tornaràs a refer la meva vida, i de les fondàries de la terra em faràs pujar un altre cop,eixamplaràs la meva dignitat i tornaràs a consolar-me.
Finalment, germans, estigueu ale-gres, refermeu-vos, animeu-vos, aneu d’acord i procureu la pau, i el Déu de l’amor i la pau serà amb vosaltres.
I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
I encara que patíssiu a causa de la vostra integritat, feliços de vosaltres! No els tingueu cap por ni us esvereu,
L’aflicció i l ’angoixa se’m van tirar a sobre, però els teus manaments han estat la meva delícia.
En l’amor no hi ha lloc per al temor, al contrari, l’amor complet foragita la temença, perquè la por preveu un càstig, per tant, el qui té temença és que no ha madurat en l’amor.
Fes-me, tu, de roca inexpugnable, un fortí defensiu per a salvar-me, perquè tu ets la meva roca, el meu castell.
mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,