Categoria
114 Versicles de la Bíblia sobre el Vi
A la Bíblia, el vi apareix un munt de vegades i té un paper important en diverses històries. Sovint es fa servir com a símbol d'alegria i celebració, però també se'n parlen dels aspectes negatius. El vi pot representar tant benediccions com perills, depenent del context.
A l'Antic Testament, el vi s'associa amb l'abundància i les benediccions de Déu. Per exemple, al Gènesi, Noè planta una vinya després del Diluvi i produeix raim per fer vi. El vi esdevé una mostra de les benediccions i fruits de la terra que Déu concedeix a la humanitat.
Però, al llarg de les Escriptures també se'ns adverteix sobre els perills de l'abús del vi. Al llibre dels Proverbis, es menciona que el vi pot ser una temptació i conduir a la embriaguesa i a la falta de judici. També se'ns insta a evitar l'excés i a tenir control sobre les nostres accions.
Al Nou Testament, Jesús fa el seu primer miracle en un casament a Canà, transformant l'aigua en vi. Aquest acte simbolitza el seu poder i mostra el seu desig de portar goig i alegria a les nostres vides.
Tot i això, també és important tenir en compte que Jesús sempre va instar a la moderació i a la sobrietat. Per tant, fem-ho tot amb decència i ordre.
Vés, menja content el teu pa i beu amb alegria el teu vi, que ja fa molt que Déu està content amb el que fas.
amb quallada de les vaques i llet de les ovelles, amb greix d’anyells; amb moltons de la raça de Basan, i cabrits, amb la flor dels grans de blat, i de la sang del raïm en vas poder beure vi.
Noè, que va ser el primer agricultor, plantà una vinya.
Va beure vi i s’embriagà, i es va posar a jeure despullat al mig de la seva tenda.
Em vaig decidir a estimular el meu cos amb el vi, mentre dintre meu mantenia l’enteniment, i em lliurava a la niciesa a fi d’esbrinar en què seria plaent que els fills dels homes s’ocupessin en aquest món durant els dies de la seva vida.
No beguis més aigua sola, millor serà que prenguis una mica de vi, per causa de l’estómac i de les teves freqüents indisposicions.
Isaac va contestar a Esaú: “Mira, l’he constituït senyor teu; tots els seus germans, els he posats sota el seu domini; i també li he concedit el gra i el most. Vist això, què puc fer per tu, fill meu?”
Amb el primer anyell, oferiràs una desena part d’un efà de flor de farina pastada amb la quarta part d’un hin d’oli verge, i, com a libació, una quarta part d’un hin de vi.
Mentre bevien vi, el rei va preguntar a Ester: “Què vols demanar, que t’ho concediré? Què desitges? Encara que si-gui la meitat del regne, et serà concedit.”
“Tant tu com els teus fills, quan entreu al Tabernacle de Reunió, no begueu ni vi ni cap beguda embriagant, no sigui que moriu. És un precepte a perpetuïtat per a totes les vostres generacions,
El rei Baltasar va fer un gran con-vit per a un miler dels seus dig-nataris, i va beure vi en la seva com-panyia.
La seva ofrena vegetal serà de dues desenes parts de flor de farina pastada amb oli; ofrena encesa al Senyor, d’agradable fragància. La seva libació serà de vi: la quarta part d’un in.
Bevien vi i lloaven els seus déus d’or, de plata, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra.
s’abstindrà de vi i de begudes embria-gadores. No beurà vinagre fet de vi ni vinagre embriagador, ni beurà cap mena de most de raïm, ni menjarà raïm fresc ni tampoc panses.
Al contrari, t’has alçat contra el Senyor del cel i has fet portar davant teu els vasos del seu temple; i tu, els teus dignataris, les teves dones i les teves concubines, els heu fet servir per a beu-re vi. A més, has donat lloança als déus de plata, d’or, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra, que no hi veuen, no hi senten ni comprenen; i no has donat glòria al Déu que té la teva vida entre les seves mans i de qui depèn el teu destí.
allà podràs gastar aquest diner en tot allò que et vingui de gust; vedells, mol-tons, vi, begudes fermentades, o en qualsevol cosa que desitgis, i t’ho po-dràs menjar allà mateix, davant el Senyor, el teu Déu, i t’alegraràs, tu i la teva família,
al costat de qualsevol altar, s’ajeuen sobre els vestits pignorats, i al santuari del seu déu beuen el vi que han requisat,
Beuen el vi en copes grans i es perfumen amb els més fins un-güents, i no senten pena pel desastre de Josep.
Fas créixer l’herbei per al bestiar i les plantes per a les necessitats de l’home, a fi que de la terra en tregui el pa
i el vi que alegra el cor de l’home, l’oli que li fa lluir la cara, el pa que hi enforteix la vida.
Llavors faré retornar els deportats del meu poble d’Israel: reconstruiran les ciutats devastades i les habitaran; plan-taran vinyes i en beuran el vi; cultivaran horts i en menjaran el fruit.
i el vi que alegra el cor de l’home, l’oli que li fa lluir la cara, el pa que hi enforteix la vida.
Honra el Senyor amb els teus béns i amb les primícies de tots els teus guanys,
i els teus graners s’ompliran de blat i vessaran de most les teves tines.
En canvi, és millor no menjar carn ni beure vi, ni fer res que pugui entre-bancar el teu germà.
i per a libació, la quarta part d’un hin de vi: això oferiràs, a més de l’holocaust i el sacrifici, per cada anyell.
T’estimarà, et beneirà i et multipli-carà, beneirà el fruit de les teves en-tranyes, el producte de la teva terra, el teu blat, el teu vi, el teu oli, les cries de les teves vaques i les cries dels teus ramats, a la terra que va jurar als teus avantpassats que et donaria.
Per als qui s’entretenen amb el vi, per als qui van buscant la barreja.
No miris el vi quan és rogenc, quan espurneja dins la copa. Entra suaument,
però a la fi mossega com una serp i pica com un escurçó.
Els teus ulls veuran coses estranyes, i el teu cor dirà incoherències.
Seràs com si jaguessis al mig del mar, com el qui es posa a dormir al pal major.
Diràs: “M’han pegat, però no m’han fet mal! M’han apallissat, i no me’n sento! Quan em desperti en tornaré a demanar!”
li van donar a beure vi barrejat amb fel; però, després de tastar-lo, no en va voler beure.
perquè, si tots els homes mengen, beuen i frueixen del bé, enmig dels seus afanys, és per bondat de Déu.
En aquell temps succeirà que les muntanyes destil·laran most i les colla-des regalimaran llet, i per tots els rierols de Judà correran les aigües; i del temple del Senyor brollarà una deu que regarà la vall de les Acàcies.
Sobre els profetes. El cor se’m trenca dintre meu, tots els meus ossos s’estre-meixen. Sóc com un embriac, com un home dominat pel vi, a causa del Senyor i de les seves santes paraules.
Havent sopat va fer el mateix amb la copa, tot dient: “Aquesta és la nova aliança en la meva sang, que es vessa per vosaltres.
A tots els assedegats: veniu cap a l’aigua, i els qui no teniu diners, veniu, compreu i mengeu! Sí, veniu i compreu sense diners i sense preu, vi i llet.
Llavors digué: “Serveix-me, fill meu, que menjaré de la caça i així et beneirà la meva ànima.” El va servir i ell va menjar; li dugué vi i ell va beure.
Vindran i cridaran de goig al cim de Sió, i fluiran dels béns del Senyor: del blat, del vi i l’oli, i de les cries de les ovelles i les vaques; la seva ànima serà com un jardí ben regat, i no tornaran a defallir.
en canvi vosaltres fèieu festa i gat-zara, matant bous i degollant ovelles, menjant carn i bevent vi, tot dient: “Mengem i beguem, que demà mori-rem!”
Dalt d’aquesta muntanya, el Senyor Totpoderós prepararà, per a totes les nacions, un banquet de carns fresques, un convit de bons vins: menjars sucosos i tendres, vins purs i escollits.
Tampoc ningú no aboca vi novell en bots vells; altrament, els bots es reben-ten, el vi es vessa i els bots es perden. El vi novell cal abocar-lo en bots nous, i totes dues coses es conserven.”
Qui és amic de gatzares caurà en la misèria, i l’amic del vi i dels perfums mai no es farà ric.
Us asseguro que no tornaré a beure d’aquest fruit de la vinya fins al dia que el begui novell, amb vosaltres, en el Regne del meu Pare.”
Tampoc ningú no posa vi novell en bots vells, altrament, el vi rebentaria els bots i es perdrien el vi i els bots; no, a vi novell, bots nous.”
No heu tingut pa per a menjar ni vi o beguda fermentada per a beure, a fi que aprenguéssiu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
Us asseguro que no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que el begui novell en el Regne de Déu.”
Tampoc ningú no aboca vi novell en bots vells: el vi novell rebentaria els bots i es vessaria, i es perdrien el bots.
El vi novell cal abocar-lo en bots nous.
Ha vingut el Fill de l’Home, que menja i beu, i dieu: ‘Mira quin home més golafre i bevedor, un amic de re-captadors i descreguts.’
perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que el Regne de Déu sigui establert.”
El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea, i s’hi trobava la mare de Jesús.
Llavors també van invitar Jesús i els seus deixebles a les noces.
Com que faltava vi, la mare de Jesús li digué: “Se’ls ha acabat el vi.”
Jesús li respongué: “Però, dona, per què et fiques en les meves coses? En-cara no ha arribat la meva hora.”
Però la seva mare va dir als qui ser-vien: “Feu el que ell us digui.”
A la casa hi havia sis gerres de pedra, que s’usaven per al ritual de la purifi-cació dels jueus. En cada una hi cabien uns cent litres d’aigua.
Jesús els digué: “Ompliu les gerres d’aigua.” Les van omplir fins a dalt.
I els manà: “Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.” Ells n’hi van portar.
El cap de servei va tastar l’aigua con-vertida en vi, i com que no sabia d’on procedia –si bé els servents que havien tret l’aigua sí que ho sabien–, va cridar el nuvi
i li va dir: “Tothom serveix primer el bon vi, i quan ja han begut molt serveix el vi ordinari. Però tu has guardat el bon vi fins ara.”
Això que Jesús va fer a Canà de Galilea és el primer miracle amb què va manifestar la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.
No podeu beure de la copa del Senyor i de la copa dels dimonis. No podeu participar de la taula del Senyor i de la taula dels dimonis.
Així mateix, prengué la copa, havent sopat, i digué: “Aquesta copa és el nou pacte en la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho en memòria meva.”
plens d’aquest fruit de rectitud que ve per mitjà de Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.
Igualment les dones d’edat, que tinguin un comportament sant, que no siguin murmuradores, que no tinguin el vici de beure; han de ser mestres de bondat.
Nosaltres tenim un altar del qual no tenen dret a menjar-ne els qui oficien en el tabernacle.
Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,
idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,
enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.
El Senyor té una copa a la mà, on el vi fermenta carregat d’espècies; en abocar-lo ell, fins el solatge s’engoliran, que n’han de beure tots els malvats de la terra.
Tu pares taula davant meu, cara als meus enemics; m’has ungit el cap amb bàlsam, om-ples la meva copa a vessar.
Però el Senyor es desvetllà, com si s’hagués adormit, com un valent que torna en si del vi;
i atacà els seus adversaris pel darrere, els causà la deshonra perpètua.
Deixeu les begudes fortes per al qui va a morir, i el vi per al qui té l’ànima afligida:
que begui i oblidi la seva misèria, i de la seva pena no se’n recordi més.
Per què gasteu els diners en allò que no és aliment i el vostre jornal en allò que no satisfà? Escolteu-me bé i men-jareu bons aliments, i la vostra ànima es delectarà en menjars sucosos.
I vaig posar davant dels fills del clan dels recabites uns gerros plens de vi i unes copes, tot dient-los: “Beveu vi.”
Però ells van contestar: “No beurem vi, perquè Jehonadab, fill de Recab, el nostre avantpassat, ens ho va prohibir i ens digué: No beureu mai vi, ni vosaltres ni els vostres fills.
També Damasc, per l’abundància dels teus productes, per l’abundància de tota mena de riqueses, comerciava amb tu amb vi d’Helbon i llana de Sahar.
Desensopiu-vos, embriacs, i ploreu, udoleu tots, bevedors de vi, que us l’han pres de la boca.
Si algú, guiat per esperit de falsedat, us enganyava i us deia: “Jo et pronostico vi i licors”, aquest seria el profeta d’aquest poble.
Els d’Efraïm seran com uns herois, i el seu cor estarà joiós com si haguessin begut vi; els seus fills ho veuran i se n’alegraran, el seu cor exultarà en el Senyor.
Ha vingut el Fill de l’Home, que menja i beu, i diuen: ‘Mira quin home més golafre i bevedor, un amic de recaptadors i descreguts.’ Però la saviesa ha estat acreditada totalment pels seus resultats.”
perquè serà gran davant del Senyor. No tastarà el vi ni el licor, i serà ple de l’Esperit Sant ja abans de néixer;
s’hi acostà, li va posar oli i vi a les ferides i les hi va embenar; després el pujà damunt la seva pròpia cavalcadura, el dugué a un hostal i el va atendre.
Pel que fa a vosaltres, germans meus, estic personalment convençut que teniu una gran predisposició, i una adequada instrucció, que us capacita igualment per a amonestar-vos els uns als altres.
Perquè, a l’hora de l’àpat, cadascú s’avança a prendre el menjar seu, i men-tre l’un queda amb gana l’altre s’em-briaga.
¿És que no teniu les vostres cases per a menjar i beure? ¿O no us importa l’Es-glésia de Déu, que avergonyiu els neces-sitats? Què voleu que us digui? ¿Voleu que us feliciti? En això no us felicito pas.
La copa de la benedicció que be-neïm, ¿no significa la comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, ¿no significa la comunió amb el cos de Crist?
I és que l’amor de Crist ens obliga a reconèixer, de fet, que si un va morir per tots vol dir que tots han mort;
Els qui són de Crist Jesús han clavat a la creu els desitjos de la carn juntament amb les seves passions i les seves cobejances.
Ara, doncs, si té alguna força una amonestació en Crist, si hi ha al-gun estímul en l’amor mutu, si existeix alguna comunicació espiritual, si sentiu algun afecte entranyable i compassiu,
ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia.
Que la paraula de Crist tingui enmig vostre una estada pletòrica; instruïu-vos i aconselleu-vos mútuament amb tota sa-viesa; canteu de cor a Déu amb agraïment, salms, himnes i càntics espirituals,
Per tant, no hem de dormir com els altres, sinó vetllar i viure amb temprança.
Perquè, els qui dormen, dormen de nit, i els qui s’embriaguen, s’embriaguen de nit;
en canvi, nosaltres, que som del dia, siguem sobris, revestits amb la cuirassa de la fe i de l’amor, i amb el casc de l’esperança de salvació.
L’aliment sòlid, en canvi, és per als adults, per a aquells qui per la pràctica tenen els sentits avesats a discernir el bé i el mal.
¿Algú d’entre vosaltres està afligit? Que faci oració. ¿Algú està alegre? Que canti lloances.
¿Està malalt algú d’entre vosaltres? Que faci venir els ancians de l’església i preguin damunt seu, i que l’ungeixin amb oli en el nom del Senyor.
Ja és prou el temps que heu perdut vivint a la manera dels pagans, darrere el llibertinatge, les apetències, la dis-bauxa, les orgies, les borratxeres i les idolatries abominables.
rebran la paga de la seva injustícia. Posen la seva felicitat en els plaers d’un dia; gent corrompuda i viciosa, que fins i tot quan participa dels vostres àpats de germanor es complau en el seu desver-gonyiment.
És primordial, la saviesa, adqui-reix-la, i amb tot el que tens assoleix la intel·ligència.
El goig i l’alegria han desaparegut del vostre hort; a les vinyes ja no hi haurà més cants i alegrois. Cap premsa-dor ja no espremerà el vi als cups; s’ha acabat la gatzara.
no participa d’àpats sagrats dalt de les muntanyes ni alça els ulls vers els ídols de la casa d’Israel, no deshonra la dona del seu proïsme ni jeu amb cap dona durant el període de la seva impuresa,
Vénen dies –diu el Senyor– en què el llaurador es tocarà amb el segador, i el trepitjador de raïm amb el sembrador. Les muntanyes destil·laran most, i en regalimaran tots els pujols.
Sembraràs i no colliràs; xafaràs les olives, però no t’ungiràs d’oli; faràs el most, però no tastaràs el vi.
No ha de ser pas així entre vosaltres, al contrari: el qui pretengui ser important entre vosaltres, ha de ser el vostre servidor,
i el qui de vosaltres vulgui ser el primer, que sigui esclau de tots.
Deia també al qui l’havia convidat: “Quan facis un dinar o un sopar, no invitis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni els veïns rics, no sigui que també ells et convidin a canvi i et serveixi de recompensa.
Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, esguerrats, coixos i cecs,
i seràs feliç, perquè no poden pagar-te, i rebràs la recompensa en la resurrec-ció dels justos.”
i li va dir: “Tothom serveix primer el bon vi, i quan ja han begut molt serveix el vi ordinari. Però tu has guardat el bon vi fins ara.”
Tot m’és permès, però no tot és convenient. Tot m’és permès, però jo no em deixaré dominar per res.
En resum, germans, tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net, estimable, de bon nom, qualsevol virtut, tot el que és digne d’elogi: en això poseu-hi el vostre interès.
Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
Pel fet de ser administrador dels dons de Déu, cal que l’ancià sigui un home irreprensible; no ha de ser arrogant, ni irascible, ni bevedor, ni busca-raons, ni avariciós;
No us deixeu arrossegar per doctrines diferents i estranyes; val més que el cor s’afermi amb la gràcia que no pas amb prescripcions sobre el menjar, que no han aprofitat per a res els qui les ob-serven.
Infidels! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat contra Déu? Qual-sevol, doncs, que vulgui fer-se amic del món, es fa enemic de Déu.
El convit es fa per divertir-se, i el vi alegra la vida, però és el diner el que tot ho facilita.
Que el regne de Déu no ha de con-sistir en menjars i begudes, sinó en hon-radesa, pau i joia en l’Esperit Sant,