Categoria
158 Versicles de la Bíblia: Sigues una Llum en la Foscor
La Bíblia m'ensenya que estic cridat a ser llum al món. Ser llum implica il·luminar, guiar i portar claredat a aquells que estan a les fosques. Com a creient, he de reflectir el caràcter de Déu i portar la Seva veritat i amor a tots els racons de la terra.
La llum té diversos atributs poderosos. En primer lloc, la llum porta esperança. Quan estic envoltat de foscor i confusió, la llum em mostra el camí correcte. En aquest món ple de tenebres, la meva llum pot ser una font d'inspiració i ànim per a aquells que estan desesperançats. Com a fill de Déu, tinc la responsabilitat de portar esperança a les vides de les persones que m'envolten.
Ser llum implica no seguir les tendències del món, sinó buscar la veritat i viure d'acord amb ella. Com a seguidor de Jesús, estic cridat a reflectir la llum de Crist en totes les meves accions i paraules. Això significa ser portador de claredat enmig de la foscor, consolador en temps de sofriment i font d'amor en un món que sovint està ple d'odi.
És molt important tenir present que la llum no només il·lumina, sinó que també revela l'ocult. Quan sóc llum, la meva vida hauria de ser un reflex clar de la veritat i la rectitud. He de fugir de la hipocresia i viure de forma coherent amb el que crec. El meu testimoni hauria de ser una invitació perquè els altres coneguin Déu, a través de les meves paraules i, sobretot, les meves accions.
La Bíblia ensenya a Mateu 5,14-16: "Vosaltres sou la llum del món. Una ciutat situada dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc no s’encén un llum per a posar-lo sota el cubell, sinó sobre el canelobre, i així il·lumina tots els qui són a casa. Brilli igualment la vostra llum davant els homes, perquè vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare del cel".
Vosaltres sou la llum del món. Un poble situat damunt la muntanya no es pot amagar.Tampoc no s’encén una espelma per posar-la sota el mesuró, sinó que es posa en el canelobre i il·lumina tots els qui són a la casa.Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
Perquè així ens ho ha manat el Senyor: T’he posat per llum dels gentils, perquè portis la salvació fins als límits de la terra.”
Tampoc no s’encén una espelma per posar-la sota el mesuró, sinó que es posa en el canelobre i il·lumina tots els qui són a la casa.Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
Si en altre temps éreu foscúries, ara que esteu en el Senyor sou llum. Com-porteu-vos com a fills de la llum,perquè en la llum floreix tota mena de bonesa, rectitud i sinceritat,distingint bé tot el que és agradable al Senyor,i no prengueu part en les accions estèrils dels qui estan en tenebres; més aviat, descobriu-les.Perquè allò que ells fan d’amagat, fa vergonya només de dir-ho;però, tot això, quan la llum ho des-cobreix queda ben patent,i tot allò que queda al descobert re-flecteix la llum. Per això es diu: “Lleva’t, tu que dorms, i aixeca’t d’entre els morts, i el Crist t’il·luminarà.”
En canvi, si caminem en la llum, com que ell està en la llum, vivim en comu-nió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens deixa nets de tot pecat.
per tal que sigueu irreprensibles i senzills, fills de Déu sense defecte, enmig d’una gent maligna i esgarriada, entre la qual resplendiu com els astres en el món,
“No hi ha ningú que després d’en-cendre una llàntia la tapi amb un perol o la posi sota el llit, sinó que la posa sobre el portallànties a fi que els qui entrin vegin la llum.
Alça’t fulgurant, perquè ha vingut la teva llum, i la glòria del Senyor ja clareja damunt teu.Mira com la foscor cobreix la terra, i l’obscuritat, els pobles, mentre sobre teu s’eleva el Senyor i la seva glòria apareix al teu damunt.Les nacions s’acostaran a la teva llum, i els reis, a la resplendor de la teva al-bada.
La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí.
Una altra vegada, Jesús els tornà a parlar i els digué: “Jo sóc la llum del món; el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.”
L’ull és el llum del teu cos. Quan el teu ull és sa, també tot el cos està il·lu-minat; però si és dolent, també el teu cos és tenebrós.Vigila, doncs, que la llum que tens no sigui foscor.Si, doncs, el teu cos està plenament il·luminat, sense cap racó fosc, tot ell estarà tan il·luminat com quan la llàntia t’il·lumina amb la seva claror.”
Tant si és grat com si és ingrat, obei-rem la veu del Senyor, el nostre Déu, a qui nosaltres t’enviem, a fi que tot ens vagi bé si escoltem la veu del Senyor, el nostre Déu.”
Us anunciem el missatge que hem sentit d’ell: que Déu és llum i en ell no s’hi barreja la foscúria.
Jo he vingut al món com a llum, per tal que tots els qui creuen en mi no es quedin en les tenebres.
La nit és avançada i el dia ja s’acosta. Desfem-nos, doncs, de les obres de la fosca i equipem-nos amb les armes de la llum.
Perquè el Déu que va dir: “Que brilli la llum enmig de les tenebres”, ens ha il·luminat interiorment, a fi que irradiem el coneixement de la glòria de Déu, que es reflecteix en el rostre de Crist.
Jesús els digué: “Encara teniu la llum entre vosaltres, si bé per poc temps; ca-mineu mentre teniu llum, abans que no us atrapin les tenebres. Qui camina a les fosques no sap on va;
que ens ha deslliurat del poder de les tenebres i ens ha traslladat al Regne del Fill del seu amor,
Són molts que diuen: “Qui ens durà el benestar?” Gira cap a nosaltres, oh Senyor, la claror del teu rostre.
En ell hi havia la Vida, i aquesta Vida era la llum dels homes.La llum resplendeix en les tenebres, i les tenebres mai no l’han poguda apa-gar.
i m’ha dit: “No n’hi ha prou que siguis el meu servent per a fer alçar les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d’Israel; jo et posaré per llum de les nacions a fi que la meva salvació arribi als confins de la terra.”
Si en altre temps éreu foscúries, ara que esteu en el Senyor sou llum. Com-porteu-vos com a fills de la llum,
“Vosaltres sou la sal de la terra, però si la sal es torna insípida, amb què li donaran salabror? Ja no val per a res, sinó per a ser llençada fora i que la gent la trepitgi.
perquè has deslliurat la meva ànima de la mort, i el meu peu d’ensopegar, per tal que jo camini davant Déu a la llum dels vivents.
El Senyor és la meva llum i la meva salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meva vida: de qui m’haig d’espantar?
vosaltres, en canvi, sou llinatge esco-llit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’a-quell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable;
El poble que caminava a les fosques ha vist una gran llum; ha brillat la claror sobre els habitants de la terra tenebrosa.
Jesús els digué: “Encara teniu la llum entre vosaltres, si bé per poc temps; ca-mineu mentre teniu llum, abans que no us atrapin les tenebres. Qui camina a les fosques no sap on va;mentre teniu llum, creieu en la llum, a fi que esdevingueu fills de la llum.” Després de dir això, Jesús se n’anà i es va amagar d’ells.
Alça’t fulgurant, perquè ha vingut la teva llum, i la glòria del Senyor ja clareja damunt teu.
“Jo, el Senyor, t’he cridat en justícia, t’agafaré fort de la mà i et protegiré, i et posaré per mitjancer del poble, llum de les nacions,
“Jo, el Senyor, t’he cridat en justícia, t’agafaré fort de la mà i et protegiré, i et posaré per mitjancer del poble, llum de les nacions,perquè obris els ulls dels cecs i treguis els presos de la masmorra, de la presó els qui jeuen a les tenebres.
però, si el teu ull és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Per tant, si la llum que hi havia d’haver en tu és tenebra, que en seria, de gran, la tenebra!
si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia.
D’aquesta manera ens és confirmada la paraula profètica a la qual feu molt bé d’atendre com un llum que fa claror en un lloc fosc, fins que no apunti el dia i neixi en els vostres cors l’estel del mati.
Aneu i feu deixebles a tots els pobles; bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant,ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. Sapigueu que seré amb vosaltres cada dia, fins a la fi del món.”
perquè els obris els ulls a fi que tornin de les tenebres a la llum, i del domini de Satanàs a Déu, perquè ells puguin rebre el perdó dels pecats i l’herència entre els qui han estat santificats per la fe en mi.”
tots vosaltres sou fills de la llum i fills del dia; nosaltres no som de la nit ni de les tenebres.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Perquè sol i escut és el Senyor Déu; ens dóna la gràcia i la glòria, el Senyor. No nega cap bé als qui viuen amb rectitud.
El poble que vivia en tenebres va veure una gran llum; i als qui habitaven en la regió de l’ombra de la mort, una llum els ha resplendit.
Finalment, enfortiu-vos en el Senyor, amb l’energia de la seva força.Revestiu-vos amb tota l’armadura de Déu per poder resistir contra l’astúcia del diable,
En certa manera sí que us escric un manament nou, que és autèntic en ell i en vosaltres, atès que la fosca s’esvaeix i l’autèntica llum ja brilla.
La causa de la condemna rau en el fet que la llum vingué al món i els homes van estimar-se més les tenebres que la llum, perquè les seves obres eren do-lentes.Tot aquell qui practica el mal avor-reix la llum, i no s’acosta a la llum de por que les seves obres siguin reprovades.Però el qui practica la veritat s’acosta a la llum a fi que es vegi ben clar que les seves obres són fetes de Déu.”
puix que en ell totes les promeses de Déu han esdevingut un “Sí”. Per això, quan lloem Déu diem l’Amén per mitjà d’ell.
Pels seus fruits els coneixereu. ¿És que es cullen raïms dels cards o figues de les bardisses?Tots els arbres bons donen bons fruits, però els arbres bords els donen dolents.Un arbre bo no pot donar fruits do-lents, i un arbre bord no pot donar fruits bons.Tot arbre que no dóna fruit, és tallat i llençat al foc.Així és que, pels seus fruits els co-neixereu.
Recordeu aquells primers temps, quan tot just havíeu rebut la llum de la fe i ja vau haver de sostenir grans lluites i sofriments:els uns exposats públicament a l’es-carni i als maltractes, i els altres solida-ritzant-se amb els qui eren maltractats.Perquè vau compartir les adversitats dels empresonats i vau acceptar la con-fiscació dels vostres béns amb goig, convençuts que teniu un patrimoni millor i perdurable.
Aquest va venir com a testimoni, a testificar a favor de la llum, a fi que, per mitjà d’ell, tots creguessin.Ell no era pas la llum, només era el testimoni de la llum.Aquell qui és la llum veritable, la que il·lumina tots els homes, arribà al món.
I això demano en la meva oració: que el vostre amor s’enriqueixi encara més i més en ple coneixement i en el sentit de les coses,així podreu apreciar els autèntics va-lors de les coses i arribar francament i sense entrebancs al dia de Crist,
Llavors sí que brillarà la teva llum com l’aurora, i la teva guarició vindrà de pressa; la teva justícia caminarà da-vant teu i et seguirà la glòria del Senyor.
ni deixeu els vostres membres a l’al-bir del pecat perquè en faci armes d’injustícia; al contrari, com a morts que han recobrat la vida, oferiu-vos personalment a Déu, amb tot el que sou, com a armes de justícia per a Déu.
Això, doncs, us dic i us recomano en el Senyor: que ja no visqueu més com viuen els pagans, amb la seva vana manera de pensar,amb l’enteniment ofuscat, exclosos de la vida de Déu per causa de la seva ignorància i de la resistència del seu cor.Perdut tot sentit moral, s’han donat al vici, lliurant-se sense recança a tota mena d’immoralitats.
No us poseu en aliança amb els no creients, perquè, què tenen en comú la justícia i la maldat? Què tenen en comú la llum i les tenebres?
dels qui abandonen el camí dret per seguir camins de foscor;dels qui troben gust en fer el mal i es complauen en les pitjors infàmies;dels qui duen camins tortuosos i van per vies d’incertesa.
No necessitaràs mai més que el sol et faci de llum diürna, ni que la claror de la lluna t’il·lumini de nit, ja que tindràs el Senyor per llum eterna i el teu Déu per resplendor.El teu sol no es pondrà ja més ni minvarà la teva lluna, perquè el Senyor serà la teva llum eterna i s’hauran acabat els teus dies de dol.
manteniu entre els gentils un com-portament correcte, a fi que en allò que us calumnien, com de malfactors, quan vegin les vostres bones obres glorifi-quin Déu el dia de la visitació.
mantenint enlaire la Paraula de Vida, honorant-me a mi de cara al dia de Crist, perquè no hauré fracassat en la meva carrera ni haurà estat inútil el meu esforç.
El Senyor és el teu guardador, el Senyor és la teva protecció, al costat teu.De dia el sol no et farà mal, ni la lluna de nit.
Els teus morts viuran, les seves des-pulles ressuscitaran! Desperteu i canteu, els qui jaieu a la pols! Que la teva rosada és com la rosada dels camps, i la terra retornarà les seves ombres.
Però cap a mitjanit, Pau i Siles, pregant, cantaven himnes a Déu, i els presos els escoltaven atentament.
Guiaré els cecs per camins que no coneixien, els conduiré per viaranys que no sabien; canviaré al seu davant les tenebres en llum i el terreny escabrós en planura. Tot això dic que faré, i no deixaré de complir-ho.
Déu s’aixeca i es dispersen els seus enemics, fugen davant d’ell els seus adver-saris.Són esventats com s’esvaeix el fum; com es fon la cera prop del foc, desapareixen els dolents davant de Déu.
Per als savis, el camí de la vida va cap amunt a fi d’evitar el país dels mort, que és a baix.
El que us dic a les fosques, digueu-ho a plena llum del dia; el que escolteu a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats.
A ells, Déu ha volgut manifestar-los la riquesa gloriosa que hi ha en aquest misteri per als no jueus: que Crist és entre vosaltres l’esperança de la glòria.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Això diu el Senyor: “En el temps oportú t’he escoltat, i en el dia de sal-vació t’he ajudat; et guardaré i et posaré per mitjancer del poble, perquè aixequis el país i reparteixis les heretats devas-tades,
en canvi, nosaltres, que som del dia, siguem sobris, revestits amb la cuirassa de la fe i de l’amor, i amb el casc de l’esperança de salvació.
I si en algun lloc no us reben ni us escolten, sortint d’aquella casa, o d’aquella vila, espolseu-vos la pols dels vostres peus.Us ben asseguro que el dia del judici hi haurà més tolerància per a la terra de Sodoma i Gomorra que no pas per a aquella població.
ell ens ha salvat i ens ha cridat amb vocació santa, no pels nostres mèrits, sinó perquè tal ha estat la seva pròpia decisió, i per la gràcia que ens havia concedit en Crist Jesús, ja abans que el temps existís,
Jesús va reunir els Dotze i els va donar poder i autoritat sobre tota mena de dimonis i per guarir malalties.Els envià a predicar el Regne de Déu i a curar malalts,
Aquell era la llàntia encesa i brillant, i vosaltres heu volgut gaudir per una estona de la seva claror.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
La fe és una garantia segura d’allò que s’espera, una prova de realitats que no es veuen;
¿No serà més aviat, el dejuni que a mi em plau, desfer els lligams de maldat, deslligar les corretges del jou, deixar lliu-res els oprimits i trencar tots els jous?¿No serà compartir el teu pa amb el famolenc i acollir a casa teva els pobres vagabunds? ¿No serà que quan vegis un que no té roba el vesteixis i que no et desentenguis del teu germà?
El precepte és una torxa i l’ensenyament un llum, i són camí de vida les reprensions que eduquen
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
Aleshores Jesús va arribar amb ells en un lloc anomenat Getsemaní, i digué als seus deixebles: “Seieu aquí, mentre jo vaig allà a pregar.”S’endugué amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristesa i un buit angoixós.Llavors els digué: “La meva ànima és plena de tristesa, tanta que em sembla morir. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.”
Per això la rectitud s’allunya de nos-altres i la justícia no ens aconsegueix; esperàvem la llum, i heus aquí tenebres; esperàvem claror, i caminem a les fosques.
Per tant, aneu amb compte amb el vostre comportament, no sigueu insen-sats, sinó gent de senyque sap aprofitar el temps present, perquè els dies que corren són dolents.Així que, no sigueu inconscients i mireu de copsar quina és la voluntat del Senyor.
Que la paraula de Crist tingui enmig vostre una estada pletòrica; instruïu-vos i aconselleu-vos mútuament amb tota sa-viesa; canteu de cor a Déu amb agraïment, salms, himnes i càntics espirituals,
Tota gràcia excel·lent i tot do perfec-ta prové de dalt, i davalla del Pare de les llums, en qui no hi ha canvi ni ombra de variació.
I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. Sapigueu que seré amb vosaltres cada dia, fins a la fi del món.”
Certament, quan mengeu, beveu o feu qualsevol altra cosa, feu-ho tot a lloança de Déu,
a posar sobre tots els qui porten dol per Sió una diadema en lloc de cendra, ungüent de goig en lloc de planys, i el mantell de festa en lloc d’un esperit abatut. Seran anomenats alzines victorio-ses, plantació del Senyor per a glòria seva.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
L’ull és el llum del cos. Si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat;però, si el teu ull és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Per tant, si la llum que hi havia d’haver en tu és tenebra, que en seria, de gran, la tenebra!
Però el camí dels justos és com l’aurora, que va pujant de resplendor fins a ple dia.El camí dels malvats és com la negra nit, no poden saber on ensopegaran.
Si algú parla, que sigui conforme a paraules de Déu; si algú fa un servei, que sigui segons la facultat que Déu proporciona; tot a fi que Déu sigui glorificat en totes les coses per mitjà de Jesucrist, a qui pertany la glòria i el domini pels segles dels segles. Amén.
Si, doncs, el teu cos està plenament il·luminat, sense cap racó fosc, tot ell estarà tan il·luminat com quan la llàntia t’il·lumina amb la seva claror.”
Al qui és sobiranament poderós per actuar més abundosament del que demanem o podem pensar, a través de la força que ens comunica,
Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu les coses de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu.
Però cal que sigueu practicants de la paraula i no us limiteu només a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.Perquè si algú escolta la paraula i no la practica, s’assembla a un home que examina en un mirall la cara que fa:es mira a si mateix, se’n va i després ja no pensa més com era.En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la de la llibertat, i és perseve-rant en ella, no com un oient oblidadís, sinó que la posa per obra, aquest serà feliç practicant-la.
Que ningú no et menystingui perquè ets jove, al contrari, procura ser un mo-del per als creients, en la conversa, en el comportament, en l’amor, en la fe i en la decència.
Reposa només en Déu, ànima meva, que d’ell ve la meva esperança.Només ell és la meva roca i la meva salvació, el meu baluard: no trontollaré!
Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
Així nosaltres hem conegut l’amor que Déu té per a nosaltres, i hi hem cregut. Déu és amor, i qui viu en l’amor viu en Déu, i Déu viu en ell.
Crist ens ha alliberat perquè si-guem lliures. Mantingueu-vos, doncs, ferms i no us deixeu lligar altra vegada al jou de l’esclavatge.
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
I qui predicarà, si no hi ha enviats? Segons diu l’Escriptura: “Que en són de bonics els peus dels qui duen l’anunci de bones noves.”
Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi: la teva vara i el teu bastó és el que m’anima.
Aleshores digué als deixebles: “Hi ha bona collita, però hi han pocs se-gadors;pregueu, doncs, a l’amo dels sem-brats que faci venir més segadors als seus sembrats.”
Perquè la nostra predicació evangèlica no vingué a vosaltres solament de paraula, sinó també amb poder, amb Es-perit Sant i amb molt plena seguretat. Prou sabeu el que fèiem per amor vostre quan érem entre vosaltres.
El qui assegura que està en la llum però odia el seu germà, encara està en la fosca.El qui estima el seu germà es manté en la llum i resta a cobert de caure en falta.
Si perdoneu als altres les seves faltes, també el vostre Pare celestial us perdo-narà.Però si no perdoneu els altres, tam-poc el vostre Pare no us perdonarà les vostres faltes.
Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
ja que ha sostret la meva vida de la mort, els meus ulls, de les llàgrimes, els meus peus, d’ensopec;
El Senyor és benigne i just. Sí, força compassiu és el nostre Déu.El Senyor és el custodi dels humils, jo era feble i m’ha salvat.
ell també us consolidarà fins a la fi, talment que sigueu irreprensibles el dia de nostre Senyor Jesucrist.
Ara, doncs, si té alguna força una amonestació en Crist, si hi ha al-gun estímul en l’amor mutu, si existeix alguna comunicació espiritual, si sentiu algun afecte entranyable i compassiu,ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia.
Tot al contrari, creixeu en la gràcia i el coneixement de nostre Senyor i Sal-vador Jesucrist. A ell la glòria, ara i fins al dia de l’eternitat. Amén.
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
“No aplegueu riqueses sobre la terra, on l’arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben.Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben.Perquè on tinguis la teva riquesa, hi tindràs també el cor.