Categoria
VERSICLES SOBRE JESÚS
Pensa que Jesús és el teu salvador, qui va morir per amor a tu en una creu. És el Fill estimat de Déu, i gràcies a Ell som salvats i tenim vida eterna. Jesús és Rei de Reis i Senyor de Senyors, va patir pels teus pecats i vol que cada dia t'hi acostis més, que el coneguis i que parlis amb Ell.
Ell vol ser el teu amic més proper. T'estima tant que va decidir morir per salvar-te. Com diu a Lluc 19:10, el Fill de l'Home ha vingut a buscar i a salvar el que s'havia perdut.
Només a través d'Ell podem obtenir la salvació i la vida eterna, i ser lliures del jou d'esclavitud d'aquest món passatger. Tal com diu Actes 4:12, no hi ha salvació en ningú altre, perquè no hi ha cap altre nom sota el cel donat als homes, en el qual puguem ser salvats.
Quan tinc por, confio en tu.
En Déu, de qui exalço la seva pro-mesa, en Déu confio, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
Però jo clamaré a Déu, i el Senyor em salvarà.
Al vespre, al matí i a migdia, em queixaré i gemegaré, i ell escoltarà el meu clam.
Canteu al Senyor, lloeu el Senyor, perquè ell ha deslliurat la vida del pobre de les mans dels malfactors.
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
El Senyor és bondadós, és un refugi en el dia de l’aflicció, i coneix els qui confien en ell.
Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.”
La meva fortalesa i el motiu del meu cant és el Senyor. Ell ha estat la meva salvació: aquest és el meu Déu, i jo el lloaré; Déu del meu pare, i jo l’exalçaré.
Que el teu amor és millor que la vida; per això els meus llavis et lloaran.
Així pugui beneir-te mentre visqui, i alçar les mans invocant el teu nom.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Beneeixo el Senyor, que m’aconsella; fins a les nits alliçona la meva consciència.
M’imagino el Senyor sempre al davant meu, perquè si ell està al meu costat no trontollaré.
Els qui sembraven amb llàgrimes, amb crits de joia segaran.
Anava caminant i plorant el que duia la llavor per sembrar, però de tornada vindrà content i alegre, portant les seves garbes.
Però el Senyor va estar al meu costat i em va donar forces per a dur a bon terme la proclamació del missatge per mitjà meu, perquè l’escoltessin tots els gentils; i “m’he lliurat de la gola del lleó”.
El Senyor em lliurarà de tot intent malintencionat i em salvarà per al seu regne celestial. A ell sigui la glòria pels segles dels segles. Amén.
Confiaran en tu els qui coneixen el teu nom, perquè no abandones els qui et cer-quen, Senyor.
Déu és el nostre refugi i fortalesa, un auxili ferm en les tribulacions.
Per això no tenim por quan la terra trontolla i es trasbalsen les muntanyes en la mar.
Arrapada a la pols tinc la meva ànima; dóna’m vida, tal com vas prometre.
T’he exposat els meus camins i m’has escoltat, fes-me entendre les teves normes.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Qui habita a l’empara de l’Al-tíssim, i reposa a l’ombra de l’Omnipotent,
diu al Senyor: Refugi i castell meu, el meu Déu, en qui confio!
Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,
ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
Si prengués les ales de l’aurora, i anés a viure als extrems de la mar,
també allà la teva mà m’abastaria, i la teva dreta em retindria.
“Sigueu forts i valents! No tingueu por ni us acovardiu davant el rei d’Assí-ria ni davant la multitud que ve amb ell, perquè el qui va a favor nostre és més poderós que no pas el qui va a favor seu.
Ell compta amb un braç de carn, però nosaltres comptem amb el Senyor, el nostre Déu, per a ajudar-nos i combatre en les nostres batalles!” I el poble es va encoratjar amb les paraules d’Ezequies, rei de Judà.
Traspasseu les seves portes amb accions de gràcies, els seus atris amb cants de lloança, doneu-li gràcies, beneïu el seu nom.
Un ferm refugi és el Déu dels segles, un suport els braços de l’Etern. Ell foragita davant teu l’enemic i mana: ‘Extermina’ls.’
Apiada’t de mi, oh Déu, apia-da’t de mi, que a tu s’acull la meva ànima, i em refugio a l’ombra de les teves ales fins que hagi passat l’infortuni.
Beneeix el Senyor, ànima meva, i tot el meu interior el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva, i no oblidis cap dels seus beneficis.
Emparats per la teva presència, contra les conspiracions dels homes, els encobreixes sota la tenda contra l’atac de les llengües insidioses.
perquè tu has estat el meu auxili, i a l’ombra de les teves ales em sento joiós.
La meva ànima està unida a tu, la teva dreta em sosté.
Ell és el motiu de la teva lloança, ell és el teu Déu, ell ha fet per a tu aquells grans prodigis i aquelles obres terribles que els teus ulls han vist.
Lloeu el Senyor, perquè és bo cantar salms al nostre Déu, que és agradable una adient lloança.
Ningú no és sant com el Senyor, perquè no n‘hi ha cap fora de tu, ni tampoc no hi ha cap roca com el nostre Déu.
a posar sobre tots els qui porten dol per Sió una diadema en lloc de cendra, ungüent de goig en lloc de planys, i el mantell de festa en lloc d’un esperit abatut. Seran anomenats alzines victorio-ses, plantació del Senyor per a glòria seva.
Per això tu ets gran, Senyor Etern; no hi ha ningú com tu, no hi ha cap altre Déu fora de tu, tal com hem pogut sentir contar.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Però m’ha contestat: “Ja en tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa.” Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist.
Per això em sento satisfet enmig de les febleses, els ultratges, les necessi-tats, les persecucions i les angoixes, per causa de Crist; perquè quan sóc feble és quan sóc veritablement fort.
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
Ell, davant d’aquesta ordre, els va tancar a la cel·la més fonda i els engri-llonà els peus al cep.
Però cap a mitjanit, Pau i Siles, pregant, cantaven himnes a Déu, i els presos els escoltaven atentament.
Per mitjà d’ell, doncs, oferim contí-nuament a Déu un sacrifici de lloança, és a dir, un tribut de llavis que confessen el seu nom.
Estigueu sempre contents,
pregueu constantment,
en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.
El Senyor és la meva llum i la meva salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meva vida: de qui m’haig d’espantar?
Descarrega el teu pes sobre el Senyor, i ell et sostindrà; no permetrà mai que el just s’en-fonsi.
Déu meu, escolta el meu clam, atén la meva súplica;
des de l’últim racó del món t’invoco amb el cor abatut. Posa’m dalt la roca que no puc abastar,
tu que ets el meu refugi, castell fort contra l’enemic.
Aclameu Déu, tota la terra,
canteu la glòria del seu nom, tributeu la glòria de la seva lloança.
El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
Sempre que m’invoqui jo l’escol-taré; seré amb ell en la tribulació, el salvaré i l’honoraré;
No viu amb el recel de males notícies, el seu cor està segur, confiant en el Senyor.
Afermat el cor, no té cap por, fins i tot es planta satisfet cara als seus adversaris.
Jo estimo el Senyor, perquè ell escolta la meva veu suplicant.
Perquè m’ha volgut atendre, jo l’invocaré tots els meus dies.
Des de les fondàries t’invoco, Senyor!
Escolta, Senyor, el meu clam. Tingues l’orella atenta a la veu de les meves súpliques.
On podria allunyar-me del teu es-perit, on puc fugir de la teva presència?
Si pugés dalt del cel, tu hi ets: si m’ajagués a l’abisme, ets allà.
Si prengués les ales de l’aurora, i anés a viure als extrems de la mar,
també allà la teva mà m’abastaria, i la teva dreta em retindria.
Senyor, tu ets el meu Déu; t’exalçaré i lloaré el teu nom, perquè has fet meravelles! Les deci-sions que has pres temps ha que han estat fidels i exactes!
Jo tinc present els meus designis a favor vostre –diu el Senyor–, designis de pau i no pas de dissort, per donar-vos un futur ple d’esperança.
Que la misericòrdia del Senyor no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat.
Les renoves cada matí: És gran la teva fidelitat!
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.
Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,
perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
Perquè sol i escut és el Senyor Déu; ens dóna la gràcia i la glòria, el Senyor. No nega cap bé als qui viuen amb rectitud.
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?
El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;
la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.
I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
El Senyor és una ciutadella per a l’oprimit, un refugi en moments de tribulació.
Confiaran en tu els qui coneixen el teu nom, perquè no abandones els qui et cer-quen, Senyor.
M’imagino el Senyor sempre al davant meu, perquè si ell està al meu costat no trontollaré.
Per això el meu cor s’alegra i frueix la meva ànima, fins el meu cos reposa confiat:
Estic cert que he de veure la bondat del Senyor durant la meva vida.
Espera en el Senyor, aferma’t bé i enlaira el cor! Sí, espera en el Senyor!
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.