VERSICLES DE FORTALESA

Avui vull recordar-te que Déu et capacita per afrontar cada situació difícil. Sovint pensem que els problemes arriben a les nostres vides i no estem preparats per enfrontar-los, però t'equivoques. Déu sempre ens prepara. A la seva paraula diu que Déu no ens va donar un esperit de timidesa, sinó de poder, amor i domini propi. Així que, ànim, que Déu està amb tu, lluitant per tu en cada batalla.

Fes servir aquestes eines que el nostre Déu t'ha donat a través de la seva paraula i del seu Esperit Sant. Sigues valent i fes passos ferms i assertius. «Animeu-vos i tingueu coratge, tots els qui espereu en el Senyor» (Salms 31:24). Així que, ànim, que Déu mai falla.

Déu és la teva fortalesa, el teu alliberador, el teu ajudant, el teu escut, el teu refugi alt. Confia en el teu Pare Celestial, tot anirà bé. Déu és qui m'infon forces; Déu és qui endreça el meu camí (2 Samuel 22:33).

L’amic és afectuós en tot moment, i es torna un germà en moments d’angoixa.

Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe.

L’home té amistats que resulten desastroses, però hi ha amics més afectes que un germà.

Qui encobreix les faltes promou l’amistat; qui segueix esmentant-les dispersa els amics.

Finalment, tingueu tots els mateixos sentiments, sigueu compassius, frater-nals, bondadosos, humils,

Ningú no pot tenir un amor més gran que aquell qui dóna la vida pels seus amics.

Mireu que n’és de bo i agradable conviure els germans tan ben units!

En cas de caure, l’un aixecarà l’altre; però ai d’aquell qui està sol, que si cau no tindrà qui l’aixequi!

Benamats, estimeu-vos mútuament, perquè l’amor prové de Déu, i tot aquell qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu.

L’home pervers fomenta discòr-dies, i el xafarder fa enemistar els amics.

Qui refusa la compassió al com-pany, abandona el temor de l’Omni-potent.

Més val ser dos que un de sol, perquè el seu esforç és més profitós.

Qui va amb un savi es farà savi; qui s’ajunta amb un neci acabarà malament.

I tal com voleu que els homes us tractin, tracteu-los també a ells de la mateixa manera.

La riquesa proporciona molts amics, en canvi, el pobre fins de l’únic amic es veu privat.

Perfum i encens alegren el cor; l’amic cordial consola l’ànima.

Vosaltres sou els meus amics, si feu el que jo us mano.

Ja no us dic servents, perquè el servent no sap el que fa el seu amo. Us he anomenat amics, perquè us he fet co-nèixer tot el que he sentit del Pare.

No abandonis el teu amic ni el del teu pare, i en l’infortuni no vagis a casa del teu germà: més val un veí proper que un germà llunyà.

Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.

El just és capdavanter del proïsme; el camí dels dolents els extravia.

en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.

Més val ser dos que un de sol, perquè el seu esforç és més profitós.

En cas de caure, l’un aixecarà l’altre; però ai d’aquell qui està sol, que si cau no tindrà qui l’aixequi!

Posa poc sovint el peu a la casa del veí, no sigui que es cansi de tu i t’a-vorreixi.

Així es complí allò que diu l’Escrip-tura: “Abraham va confiar en Déu, i li fou comptat com a justícia, i fou anome-nat amic de Déu.”

El ferro amb el ferro s’esmola, i l’home amb el seu company s’a-fina.

Escolta el consell i accepta la ins-trucció, a fi que en endavant siguis savi.

Les ferides d’un amic són mostres de lleialtat, però els petons de qui odia són una falsia.

No facis conxorxa amb l’home geniüt ni vagis amb l’home violent,

no sigui que t’acostumis al seu ta-rannà i paris una trampa a la teva vida.

El Senyor parlava amb Moisès cara a cara, com aquell que parla amb el seu amic. Després, Moisès tornava al campament; però el seu ajudant, el jove Josuè, fill de Nun, no sortia de dins la Tenda.

i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,

No us enganyeu: “Les males compa-nyies corrompen els bons costums.”

Saül i Jonatan, estimats i volguts, ni en la vida ni en la mort separats, més lleugers que les àguiles, més forts que els lleons.

Per això, animeu-vos mútuament i edifiqueu-vos els uns als altres, tal com ja feu.

I si li pregunten: “Què són, doncs, aquestes ferides que tens als braços?”, ell respondrà: “Me les van fer a casa dels meus companys.”

Llavors el Senyor va restaurar la situació de Job, quan aquest hagué pregat a favor dels seus amics, i li va incrementar els béns fins al doble de tot el que havia posseït.

Acabada la conversa amb Saül, l’ànima de Jonatan va quedar lligada amb la de David, i va arribar a estimar-lo com a si mateix.

Jonatan va renovar el jurament a David per l’afecte que li tenia, ja que se l’estimava més que la pròpia vida.

Dono gràcies al meu Déu sempre que em recordo de vosaltres,

i en totes les meves oracions prego sempre per vosaltres amb alegria,

per la part que heu tingut en la pro-clamació de l’evangeli des del primer dia fins avui.

L’amistat del Senyor és reservada als seus fidels, i la seva aliança els fa assenyats.

Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,

a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.

i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,

no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.

Sobretot mantingueu un amor constant entre vosaltres, perquè l’amor co-breix una multitud de pecats.

Perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, allí sóc jo, enmig d’ells.”

Fins l’amic d’aliança, en qui con-fiava, i que compartia el meu pa, s’ha alçat contra mi.

sinó tu, un home del meu cercle, company i confident meu,

amb qui m’unia una afectuosa inti-mitat i anàvem plegats a la casa de Déu.

Alegreu-vos amb els qui estan ale-gres, ploreu amb els qui ploren.

Acabada la conversa amb Saül, l’ànima de Jonatan va quedar lligada amb la de David, i va arribar a estimar-lo com a si mateix.

Saül, aquell mateix dia, se’l va quedar al seu costat i no el va deixar tornar a casa del seu pare.

Jonatan, per la seva part, va fer un pacte d’amistat amb David, perquè l’es-timava com a si mateix.

Ara, doncs, si té alguna força una amonestació en Crist, si hi ha al-gun estímul en l’amor mutu, si existeix alguna comunicació espiritual, si sentiu algun afecte entranyable i compassiu,

ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia.

El cos humà, que és u, encara que és format per molts membres, tots ells constitueixen un sol cos; així és també el Crist.

Perquè, també tots nosaltres, tant si som jueus com si som grecs, igual es-claus que lliures, hem estat batejats amb un sol Esperit, per a formar un sol cos, i tots hem begut d’un sol Esperit.

Bé, doncs, el cos tampoc no és en si mateix un membre únic, sinó que en són molts.

Perquè tinc moltes ganes d’estar amb vosaltres per comunicar-vos algun do espiritual que us consolidi;

més ben dit, per tenir en companyia vostra un mutu consol en la fe que ens és comuna a vosaltres i a mi.

Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excu-sa per a les inclinacions carnals; al con-trari, per mitjà de l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres.

Poca estima té als seus ulls l’home reprovable, però honora els qui temen el Senyor. Si ha jurat no es retracta, mal sigui contra seu.

amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,

disposats a conservar la unitat de l’Es-perit amb els lligams de la pau.

Pregària a Déu