Categoria
53 Versets de la Bíblia sobre Força i Esperança
A la Bíblia, a Romans 12:15, trobem: "Alegreu-vos amb els qui s'alegren; ploreu amb els qui ploren". Aquest passatge ens ensenya que Déu vol que siguem sensibles a la tristesa i les dificultats dels nostres germans i germanes. Això implica sentir compassió, que va molt més enllà de la solidaritat o la simpatia. De fet, implica compartir el sofriment aliè.
Si ets fill o filla de Déu, has de vestir-te de compassió, bondat, humilitat, mansuetud i paciència, mostrant una misericòrdia entranyable cap als altres. La indiferència, la fredor i el desinterès no poden formar part del cos de Crist, ja que hem d'afligir-nos amb els qui s'afligeixen, plorar amb els qui ploren i animar aquells que estan sense esperança.
Si avui tens l'oportunitat d'ajudar el teu germà o germana, no t'hi neguis, doncs el Pare celestial et beneirà per això. Si el teu germà o germana està de dol, acompanya'l en silenci, però no el deixis sol o sola. Consola la vídua, l'orfe, el desnonat i eleva una oració a Déu perquè tingui misericòrdia i els abraci amb el seu infinit amor.
Tots i totes som necessaris, i en els moments de dificultat és quan més es necessita la unitat, la comprensió i l'amor genuí que prové del cor de Jesús.
I que el mateix Senyor nostre, Jesu-crist, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat i ens ha donat un consol etern i una esplèndida esperança per gràcia,confortin els vostres cors i els refermin en tota mena d’obres i paraules bones.
El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.
Ell dóna força al qui està cansat, augmenta la vigoria del feble.Encara que els joves defalleixin i es cansin, i els escollits caiguin esgotats,aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
Considero, a més, que els sofriments del temps present no són comparables a la glòria que s’ha de reflectir en nos-altres.
El Senyor és la meva roca i el meu castell, el meu llibertador i el meu Déu, el penyal on jo m’emparo, escut i defensa salvadora, el meu refugi.
Ell eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà; ni mai més hi haurà dol, ni clams, ni penes, perquè les coses d’abans han passat.”
Ara, doncs, si té alguna força una amonestació en Crist, si hi ha al-gun estímul en l’amor mutu, si existeix alguna comunicació espiritual, si sentiu algun afecte entranyable i compassiu,ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia.
el veuran cara a cara i portaran el seu nom escrit al front.Ja mai més no hi haurà nit, ni els caldrà més la llum artificial ni la natural del sol, perquè el Senyor Déu els il·lu-minarà; i regnaran pels segles dels segles.
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
resistiu-li, ferms en la fe, sabent que la mateixa classe de sofriments afecten els vostres germans que hi ha pel món.I el Déu de tota gràcia que us ha cridat en el Crist a la seva eterna glòria, passada l’aflicció temporal, ell mateix us restablirà, us afermarà, us enfortirà i us estabilitzarà.
Aquest amor teu m’ha donat una gran alegria, i em satisfà, germà, que per mit-jà teu s’hagi assossegat l’ànim dels creients.
Déu és el nostre refugi i fortalesa, un auxili ferm en les tribulacions.Per això no tenim por quan la terra trontolla i es trasbalsen les muntanyes en la mar.Que bramulin i s’encrespin les ones, i a la seva embranzida tremolin les muntanyes. (Pausa)
Finalment, germans, estigueu ale-gres, refermeu-vos, animeu-vos, aneu d’acord i procureu la pau, i el Déu de l’amor i la pau serà amb vosaltres.
És ell que m’ha armat de valentia i ha fet irreprensible la meva con-ducta.Qui fa els meus peus semblants als de les daines i em manté ferm dalt dels cims.Ha entrenat les meves mans per al combat, els meus braços per a tensar la ba-llesta.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Mireu, Déu és el meu salvador; con-fiaré en ell i no tindré cap temença. El Senyor és la meva fortalesa i la meva protecció. Ell ha estat la meva salva-ció!”
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
Reposa només en Déu, ànima meva, que d’ell ve la meva esperança.Només ell és la meva roca i la meva salvació, el meu baluard: no trontollaré!
Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra?
Si no m’hagués ajudat el Senyor, la meva ànima s’hauria enfonsat en el silenci.Quan jo he dit: “El meu peu re-llisca”, el teu amor, Senyor, m’ha sostingut ferm.Quan creix el neguit dintre meu, el teu consol asserena la meva ànima.
van apagar la violència del foc, es van escapar del tall de l’espasa, es van refer de les malalties, van ser valents en el combat, van trastornar els exèrcits estrangers.
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
La meva fortalesa i el motiu del meu cant és el Senyor. Ell ha estat la meva salvació: aquest és el meu Déu, i jo el lloaré; Déu del meu pare, i jo l’exalçaré.
Sigueu valents i ferms, no us espanteu ni tingueu por davant d’ells, perquè el Senyor, el teu Déu, és el qui va amb tu; no et deixarà ni et desempararà.”
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
I el Déu de tota gràcia que us ha cridat en el Crist a la seva eterna glòria, passada l’aflicció temporal, ell mateix us restablirà, us afermarà, us enfortirà i us estabilitzarà.
Qui habita a l’empara de l’Al-tíssim, i reposa a l’ombra de l’Omnipotent,diu al Senyor: Refugi i castell meu, el meu Déu, en qui confio!
El Senyor és la meva llum i la meva salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meva vida: de qui m’haig d’espantar?
a fi que, segons l’abundància de la seva glòria, us enforteixi vigorosament en l’home interior, mitjançant el seu Esperit;
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
Jo t’estimo, Senyor, fortalesa meva.El Senyor és la meva roca i el meu castell, el meu llibertador i el meu Déu, el penyal on jo m’emparo, escut i defensa salvadora, el meu refugi.
Feliç l’home que en tu té la seva força, en el seu cor trobarà el camí dret.Travessant per la vall eixuta, li serà com una font plena de benediccions amb la pluja tardorenca.Aniran amb delit creixent, fins a veure Déu a Sió.
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
Vosaltres proveniu de Déu, fillets, i els heu vençut, perquè el qui està amb vosaltres és més poderós que el qui està amb el món.