Categoria
Versícles per a esdeveniments especials
Dono glòria a Déu per cada esticla o dia especial que visc. Són dies d'alegria i celebració. Déu s'alegra quan camino en pau i alegria. Beneeix el Senyor en aquests dies i no oblidis que és Ell qui et fa viure moments especials.
Salm 30, 11-12: Has transformat el meu plany en dansa, m'has tret la roba de dol i m'has vestit de festa, perquè el meu cor et canti sense callar. Senyor, Déu meu, et donaré gràcies eternament. A la Bíblia, pots trobar molts versos sobre moments especials, i aquí te'n deixo alguns.
I la gent que anava al davant i la que anava al darrere cridava: “Hosanna al Fill de David! Beneït sigui el qui ve en el nom del Senyor! Hosanna a les altures!”
Per mitjà d’ell, doncs, oferim contí-nuament a Déu un sacrifici de lloança, és a dir, un tribut de llavis que confessen el seu nom.
I del setial va sortir una veu que deia: “Lloeu el nostre Déu, tots els seus servents, tots els qui el venereu, petits i grans.”
Llavors David va beneir el Senyor davant tota l’assemblea. David digué: “Beneït siguis, Senyor, Déu del nostre pare Israel, des de l’eternitat i fins a l’eternitat!
Canteu al Senyor, lloeu el Senyor, perquè ell ha deslliurat la vida del pobre de les mans dels malfactors.
Senyor Etern, tu has començat a mostrar al teu servent la teva grandesa i la teva mà poderosa, perquè, quin déu hi ha al cel o a la terra que pugui igualar les teves obres o pugui igualar els teus fets prodigiosos?
Lloeu el Senyor, perquè és bo cantar salms al nostre Déu, que és agradable una adient lloança.
Després, els pastors, se’n tornaren glorificant i lloant Déu per tot el que havien vist i sentit, que era com els ha-via estat anunciat.
Lloeu Déu al seu santuari, lloeu-lo en el firmament majestuós,
lloeu-lo pels seus prodigis, lloeu-lo per la immensitat de la seva grandesa.
Lloeu-lo al so dels corns, lloeu-lo amb arpes i lires,
lloeu-lo amb tamborí i dansa, lloeu-lo amb les cordes i els flautins.
Lloeu-lo amb els címbals de ressonància, lloeu-lo amb címbals d’aclamació.
Que tot el que respira doni lloança al Senyor! Al·leluia!
Qui és com tu, Senyor, entre els déus? Qui és com tu, gloriós en santedat, terrible en prodigis, autor de mera-velles?
A tu, Déu dels meus pares, et dono gràcies i t’exalço, perquè m’has donat saviesa i força; i ara m’has revelat el que t’hem demanat, ja que ens has fet conèixer l’enigma del rei!”
Canteu al Senyor un càntic nou, canteu les seves lloances en l’as-semblea dels fidels.
Que s’alegri Israel pel seu Creador, els fills de Sió exultin pel seu Rei.
Que lloïn el seu nom amb dansa, i amb tamborins i cítares li cantin salms,
Lloeu el nom del Senyor, lloeu-lo, servents del Senyor,
que esteu a la casa del Senyor, als atris del temple del nostre Déu.
Lloeu el Senyor, perquè és benigne; canteu salms al seu nom, perquè és amorós.
Són teus, Senyor, la grandesa i el poder, la glòria, la victòria i la majestat, perquè és ben teu tot el que hi ha al cel i a la terra! Teu és, Senyor, el regne, i tu ets excels sobre totes les coses!
Aclameu Déu, tota la terra,
canteu la glòria del seu nom, tributeu la glòria de la seva lloança.
Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la colla de seguidors van començar alegrement a lloar Déu amb grans crits, per tots els prodigis que havien vist,
Llavors Esdres va pronunciar la lloan-ça al Senyor, el Déu gran, i tot el poble, amb les mans alçades, va contestar: “Amén, amén!” i es van prosternar fins a terra i van adorar el Senyor.
Va tornar a concebre i infantà un fill; i digué: “Aquesta vegada donaré lloan-ça al Senyor.” I l’anomenà Judà. Lla-vors va deixar de tenir fills.
Beneeix el Senyor, ànima meva, i tot el meu interior el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva, i no oblidis cap dels seus beneficis.
Ningú no és sant com el Senyor, perquè no n‘hi ha cap fora de tu, ni tampoc no hi ha cap roca com el nostre Déu.
Per això tu ets gran, Senyor Etern; no hi ha ningú com tu, no hi ha cap altre Déu fora de tu, tal com hem pogut sentir contar.
Aleshores Daniel, en una visió nocturna, va rebre la revelació d’aquell mis-teri i va beneir el Déu del cel.
Jo, el Senyor, aquest és el meu nom; no cediré a cap altre la glòria que és meva, ni cediré als ídols la lloança que se’m deu.
Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient:
“Ara, Senyor, deixa marxar en pau el teu servent, segons la teva promesa,
perquè els meus ulls han vist la teva salvació,
Encara que la figuera no floreixi, ni la vinya doni fruit, i manqui la collita de l’olivera, i els conreus no produeixin res per a menjar, i no hi hagi ovelles al corral ni bous als estables,
jo m’alegraré en el Senyor i em gloriaré en el Déu de la meva salvació.
Tot seguit, els levites Jeixua, Cadmiel, Baní, Haixabneià, Xerebià, Odavià, Xebanià i Petahià van dir: “Alceu-vos i beneïu el Senyor, el vostre Déu, des de l’eternitat fins a l’eternitat! Que sigui beneït el teu sant nom, gloriós i excels, que supera tota benedicció i lloança!”
Ells es van prosternar, adorant-lo. Després se’n tornaren a Jerusalem plens d’alegria.
I contínuament eren al temple lloant Déu.
Beneiré el Senyor en tot moment, la seva lloança tindré sempre als meus llavis.
Que la meva ànima es gloriï en el Senyor, que els humils ho sentin i se n’a-legrin.
Glorifiqueu amb mi el Senyor, i exalcem unànimes el seu nom.
Donareu culte al Senyor Etern, el vostre Déu, i ell beneirà el vostre pa i la vostra aigua. Allunyaré de tu les malalties,
T’exalçaré, Déu meu i rei meu, beneiré el teu nom per sempre.
Cada moment et beneiré i lloaré el teu nom sempre, perpè-tuament.
És gran el Senyor, i digne de tota lloança, la seva grandesa és insondable.
Però cap a mitjanit, Pau i Siles, pregant, cantaven himnes a Déu, i els presos els escoltaven atentament.
Tot d’una es produí una violenta sotragada, que fins i tot va somoure els fonaments de la presó, i totes les portes es van obrir de sobte, i les cadenes de tots els presos es van desfer.
Canteu al Senyor un càntic nou, canteu al Senyor arreu de la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom. Proclameu dia rere dia la seva sal-vació,
proclameu entre les nacions la seva glòria, i a tots els pobles els seus prodigis,
ja que el Senyor és gran, i molt digne de lloança. Ell és més temible que tots els déus,
Senyor, tu ets el meu Déu; jo et busco ansiós. L’ànima meva té set de tu, per tu té ànsia el meu cos, en una terra àrida, exhausta, sense aigua.
Veniu, cantem joiosos al Senyor, aclamem la roca de la nostra sal-vació;
presentem-nos davant d’ell amb accions de gràcies, aclamem-lo amb els nostres cants.
a posar sobre tots els qui porten dol per Sió una diadema en lloc de cendra, ungüent de goig en lloc de planys, i el mantell de festa en lloc d’un esperit abatut. Seran anomenats alzines victorio-ses, plantació del Senyor per a glòria seva.
Que la paraula de Crist tingui enmig vostre una estada pletòrica; instruïu-vos i aconselleu-vos mútuament amb tota sa-viesa; canteu de cor a Déu amb agraïment, salms, himnes i càntics espirituals,
Canteu al Senyor arreu de la terra, proclameu dia rere dia la seva sal-vació;
proclameu entre les nacions la seva glòria, i a tots els pobles els seus prodigis,
ja que el Senyor és gran i molt digne de lloança. Ell és més temible que tots els déus,
i li digueren: “¿És que no sents el que criden aquests?” Però Jesús els respon-gué: “Sí que ho sento. ¿No heu llegit mai: De la boca dels infants i dels no-drissons n’has fet una lloança?”
Et dono gràcies, Senyor, amb tot el cor, contaré totes les teves meravelles;
vull alegrar-me i exultar en tu, cantaré al teu nom, oh Altíssim!
i aclamaven: “Digne és l’Anyell que ha estat degollat, de rebre el poder i la riquesa, la saviesa i la força, l’honor, la glòria i la lloança.”
Senyor, sobirà nostre, que n’és, de magnífic, el teu nom arreu de la terra! Has elevat la teva glòria per damunt del cel.
Canteu a Déu, entoneu salms al seu nom, aclameu el qui cavalca sobre els núvols. El seu nom és “el Senyor”, exulteu davant d’ell.
Que el teu amor és millor que la vida; per això els meus llavis et lloaran.
Així pugui beneir-te mentre visqui, i alçar les mans invocant el teu nom.
Senyor, tu ets el meu Déu; t’exalçaré i lloaré el teu nom, perquè has fet meravelles! Les deci-sions que has pres temps ha que han estat fidels i exactes!
Pobles, beneïu el nostre Déu, feu sentir les aclamacions de la seva lloança!
Ell ha conservat en vida la nostra ànima, i no ha permès que flaquegés el nostre peu.
En tu he estat sostingut des del ventre matern, tu em portes des del si de la meva mare; a tu sigui incessantment la meva lloança.
no ho amagarem pas als nostres fills, ho explicarem a la futura generació les glòries del Senyor i el seu poder, i els prodigis que ha fet.
Lloeu, servents del Senyor, lloeu el nom del Senyor!
Beneït sigui el nom del Senyor, des d’ara i per sempre més.
Des de la sortida fins a la posta del sol, sigui lloat el nom del Senyor.
vosaltres, en canvi, sou llinatge esco-llit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’a-quell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable;
Beneïu el Senyor, vosaltres, els seus àngels, invencibles executors de la seva voluntat, promptes a la seva veu de comandament.
Beneïu el Senyor, tots els seus exèrcits, ministres que acompliu la seva voluntat.
Beneïu el Senyor, vosaltres, les seves obres, a tot arreu del seu domini. Beneeix, ànima meva, el Senyor!