Categoria
120 Versicles de comiat: Paraules de Déu per a un adéu
És difícil haver de dir adéu a algú o a algun lloc que estimem, per l'afecte que els tenim. Tots passem per moments de comiats, renúncies i canvis, però és important recordar que no és dolent ni pecaminós sentir tristesa i plorar.
Cal expressar el que sentim en aquests moments de tristesa i desahogar els nostres cors en presència de Déu, perquè puguem rebre consol, força i complir la seva voluntat adequadament.
Però no hem de permetre que l'aflicció i el dolor s'apoderin gaire temps de la nostra vida. Deixem que Déu assequi les nostres llàgrimes i porti alegria al nostre cor, perquè Ell tornarà a posar un somriure als nostres llavis.
Sigueu valents i ferms, no us espanteu ni tingueu por davant d’ells, perquè el Senyor, el teu Déu, és el qui va amb tu; no et deixarà ni et desempararà.”
Que el Senyor et beneeixi i et guardi.Que el Senyor faci resplendir el seu rostre damunt teu i et sigui propici.Que el Senyor es digni mirar-te i et concedeixi la pau.
Jo sóc amb tu i et guardaré vagis on vagis i et tornaré en aquesta terra; no et deixaré pas sense haver complert el que t’he promès.”
Finalment, germans, estigueu ale-gres, refermeu-vos, animeu-vos, aneu d’acord i procureu la pau, i el Déu de l’amor i la pau serà amb vosaltres.
Per tant, estimats germans meus, manteniu-vos ferms, incommovibles, superant-vos contínuament en l’obra del Senyor, convençuts que el vostre esforç en el Senyor no és pas inútil.
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
I que el Senyor de la pau us con-cedeixi la pau sempre i de tota manera. Que el Senyor sigui amb tots vosaltres!
però també li diuen Mispà, perquè digué: “Que el Senyor ens vigili a tots dos, quan siguem lluny l’un de l’altre. Si maltractaves les meves filles, o prenies altres dones a més d’elles, en-cara que no hi ha cap testimoni amb nosaltres, fixa’t que és Déu qui fa de testimoni entre jo i tu.”
Ell, però, va contestar: “No m’entre-tingueu. Ja que el Senyor ha dut a bon terme el meu afer, deixeu-me tornar a casa del meu amo.”
I ara, mireu, jo sé que ningú de vosaltres, entre els qui he passat proclamant el Regne, ja no veurà més el meu rostre.
diu al Senyor: Refugi i castell meu, el meu Déu, en qui confio!Ell et lliurarà del llaç del caçador i de tribulació desgraciada;t’abriga amb les seves plomes i et cobreixes sota les seves ales: la seva fidelitat t’és per escut i de-fensa.
Aleshores, en plena nit, el faraó féu cridar Moisès i Aaron, i els digué: “Al-ceu-vos i sortiu d’entre el meu poble, vosaltres i els fills d’Israel, i aneu a donar culte al Senyor, tal com heu demanat.
Un ferm refugi és el Déu dels segles, un suport els braços de l’Etern. Ell foragita davant teu l’enemic i mana: ‘Extermina’ls.’
Moisès va contestar: “Si la teva presència no ens acompanya, no cal que ens facis marxar d’aquí.
Després el Senyor va donar les or-dres a Josuè, fill de Nun, i digué: “Si-gues valent i ferm, perquè tu conduiràs Israel a la terra que els he promès, i jo serè amb tu.”
Lot va triar tota la plana del Jordà, i marxà cap a l’orient; així es van sepa-rar l’un de l’altre.
No m’ha ultratjat un enemic, que hauria pogut suportar-ho, no s’ha alçat contra mi un que m’odia, que hauria pogut amagar-me’n,sinó tu, un home del meu cercle, company i confident meu,amb qui m’unia una afectuosa inti-mitat i anàvem plegats a la casa de Déu.
El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
Vaig esgarriat com una ovella perduda; vine a buscar el teu servidor, que no he abandonat els teus manaments.
Per a tot hi ha el moment oportú, i un temps per a cada cosa en aquest món.Temps de néixer i temps de morir. Temps de plantar i temps d’arrencar la planta.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
I el Senyor em va dir: “No diguis que només ets un noi, perquè aniràs a tots els qui jo t’enviaré i diràs tot el que jo et manaré.No tinguis por davant d’ells, perquè jo sóc amb tu per protegir-te” –ha dit el Senyor.
Jo tinc present els meus designis a favor vostre –diu el Senyor–, designis de pau i no pas de dissort, per donar-vos un futur ple d’esperança.Llavors m’invocareu, vindreu a pregar-me i jo us escoltaré.Em buscareu i em trobareu, perquè em buscareu de tot cor.
“Fill d’home, jo t’he posat com a sentinella de la casa d’Israel; per tant, escoltaràs la paraula de la meva boca i els advertiràs de part meva.
Per això jo jutjaré cadascun segons la seva conducta, casa d’Israel –diu Déu el Senyor–. Penediu-vos i convertiu-vos de totes les vostres infidelitats, a fi que la iniquitat deixi de ser la causa de la vostra caiguda.
Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
I si en algun lloc no us reben ni us escolten, sortint d’aquella casa, o d’aquella vila, espolseu-vos la pols dels vostres peus.
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
Aneu i feu deixebles a tots els pobles; bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant,ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. Sapigueu que seré amb vosaltres cada dia, fins a la fi del món.”
Jesús va contestar: “Us ho asseguro: No hi ha ningú que hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o terres, per mi i per l’Evangeli,que no rebi cent vegades més, ara, en el temps present, en cases, germans, germanes, mares, fills, terres, amb persecucions, i, en el temps futur, la vida eterna.
Jesús, però, li va respondre: “Ningú que mira enrere quan ja té la mà posada a l’arada no val per al Regne de Déu.”
El Senyor respongué: “¿Qui serà, doncs, l’administrador fidel i prudent, a qui l’amo posarà com a cap de servei en la tasca de distribuir a la seva hora les racions de menjar als criats?
¿Us penseu que he vingut a portar pau a la terra? Us dic que no; divisió he vingut a portar,perquè d’ara endavant, si en una fa-mília són cinc, tres estaran dividits con-tra dos, i dos contra tres;es dividiran pare contra fill, i fill contra pare, mare contra filla, i filla con-tra mare, la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra.”
Fillets, em queda poc temps d’estar amb vosaltres. Em buscareu, però ara us dic el mateix que vaig dir als jueus: on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.
“Que el vostre cor no s’inquie-ti; confieu en Déu, confieu també en mi.A la casa del meu Pare hi ha moltes estances, si no fos així, ¿us hauria dit que vaig a preparar-vos-hi lloc?Si hi vaig i us hi preparo lloc, tornaré i us recolliré amb mi per tal que, on jo sóc, vosaltres també hi sigueu.
Mireu, s’acosta l’hora, i ja és ara, que sereu dispersats cadascun pel seu cantó i em deixareu sol; però no estic sol, perquè el Pare està en mi.Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.”
Hi hagué molts plors per part de tothom, i s’abraçaven a Pau i el besaven,afligits sobretot per allò que havia dit que mai més no li veurien el rostre. Des-prés l’acompanyaren fins al vaixell.
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
Us recomano, germans, que vigileu els qui provoquen dissensions i escàn-dols, tot al contrari de l’ensenyança que vosaltres heu rebut, i aparteu-vos d’ells,que aquests no són servidors de nostre Senyor, el Crist, sinó del seu propi ventre, i amb paraules suaus i falagueres sedueixen els cors dels ingenus.La fermesa de la vostra fe és cone-guda de tothom; estic, doncs, content de vosaltres, però vull que sigueu llestos per al bé i innocents per al mal.
Us saluden les esglésies de l’Àsia. Moltes salutacions en el Senyor de part d’Aquila i Prisca, junt amb l’església que es reuneix a casa seva.Tots els germans us saluden. Salu-deu-vos els uns als altres amb el bes de germanor.
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
Dono gràcies al meu Déu sempre que em recordo de vosaltres,i en totes les meves oracions prego sempre per vosaltres amb alegria,per la part que heu tingut en la pro-clamació de l’evangeli des del primer dia fins avui.
Ara, doncs, si té alguna força una amonestació en Crist, si hi ha al-gun estímul en l’amor mutu, si existeix alguna comunicació espiritual, si sentiu algun afecte entranyable i compassiu,ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia.
Revestiu-vos, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, de sentiments tendres, de benignitat, d’humilitat, de serenor, de paciència,suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos mútuament, si algú té quei-xa contra un altre; i com el Senyor us perdonà, així també vosaltres.I, com a culminació de tot això, ce-nyiu-vos d’amor, que és el vincle de la perfecció.
A ell anunciem nosaltres, aconsellant i instruint tothom en ple coneixement, a fi de conduir-los a la perfecció en Crist.Amb aquest propòsit també m’esfor-ço, lluitant amb la seva energia, que actua vigorosament en mi.
Us preguem, germans, que sigueu considerats amb els qui treballen entre vosaltres i us governen en el Senyor i us amonesten;tingueu-los en gran estima i amor per consideració a la seva tasca. Tingueu pau entre vosaltres.
Baldament que, com a apòstols de Crist, hauríem pogut imposar-nos, no obstant, tinguérem força delicadesa amb vosaltres, com quan una dida dóna escalf als seus propis fills.Us estimàvem tant que hauríem desit-jat fer-vos participar no solament de l’evangeli de Déu, sinó fins i tot de les nostres pròpies vides: tant estimats heu esdevingut per a nosaltres.
Us recomanem, germans, en nom del Senyor Jesucrist, que us aparteu de qualsevol germà que visqui desvagat i no segueixi els preceptes que heu rebut de part nostra.
Lliura el noble combat de la fe, agafa’t fort a la vida eterna, a la qual has estat cridat i de la qual ens vas fer tan noble confessió davant de molts testimonis.
i del qual jo he estat designat herald i apòstol, instructor dels gentils en la fe i la veritat (dic el que és exacte i no exagero).
Per aquesta raó et recordo que has de revifar el caliu del do de Déu, que portes dintre teu transmès per la meva impo-sició de mans.Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
Pren com a norma les paraules salu-dables que has après de mi, referents a la fe i l’amor que són en Crist Jesús.Guarda el valuós dipòsit amb l’ajuda de l’Esperit Sant que habita en nosaltres.
He lluitat el noble combat, he acabat la carrera, he guardat la fe;pel que resta, tinc reservada la corona de justícia que el Senyor, el jutge just, em donarà aquell dia; i no sols a mi, sinó també a tots els qui han anhelat la seva vinguda.
Et vaig deixar a Creta per tal que acabessis d’organitzar el que faltava i establissis ancians en cada població, seguint les ordres que et vaig donar:
Recorda’ls que han de subjectar-se a les autoritats i als poders pú-blics, que els obeeixin i estiguin dispo-sats a ajudar qualsevol bona causa.Que no ofenguin ningú, ni es fiquin en discòrdies; que siguin comprensius, testimoniant una gran tolerància per a tothom.
Perquè Déu no és injust per a oblidar-se de la vostra obra i de l’amor que heu demostrat envers el seu nom, en el servei que heu prestat i seguiu prestant als creients.
Que l’afecte fraternal perse-veri.No oblideu l’hospitalitat, que per ella alguns hostatjaren àngels sense saber-ho.Recordeu-vos dels presos, com si fóssiu companys de presó, i dels maltrac-tats, com si ho sentíssiu en propi cos.
Si a algun de vosaltres li manca savie-sa, que la demani a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada.
Germans meus, si algun de vosaltres s’ha desviat de la veritat i un altre el fa retornar,sapigueu que el qui faci retornar un pecador del camí equivocat salvarà la seva vida de la mort i cobrirà una multitud de pecats.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
ja que: “Tota carn és com l’herba, i tot el seu esclat és com flor d’herba; quan s’asseca l’herba, cau la flor,però la paraula del Senyor resta per sempre.” I aquesta és la paraula que us ha estat anunciada.
I el Déu de tota gràcia que us ha cridat en el Crist a la seva eterna glòria, passada l’aflicció temporal, ell mateix us restablirà, us afermarà, us enfortirà i us estabilitzarà.Seu és el poder pels segles dels segles. Amén.
“Vaig a instruir-te: t’ensenyaré el camí que has de seguir, t’acon-sellaré i mantindré els meus ulls damunt teu.
Tot al contrari, creixeu en la gràcia i el coneixement de nostre Senyor i Sal-vador Jesucrist. A ell la glòria, ara i fins al dia de l’eternitat. Amén.
això que hem vist i sentit, us ho anun-ciem també a vosaltres, a fi que també vosaltres tingueu comunió amb nosaltres. I la nostra comunió és amb el Pare i el seu Fill Jesucrist.
Mireu quina prova d’amor tan gran ens ha donat el Pare: que siguem declarats fills de Déu. I ben cert que ho som! Per això el món no ens reconeix, perquè no l’ha reconegut a ell.
Reconec, Senyor, que les teves de-cisions són justes, i que m’has afligit amb molta raó.
Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, en-traré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi.
Descarrega el teu pes sobre el Senyor, i ell et sostindrà; no permetrà mai que el just s’en-fonsi.
No abandonis el teu amic ni el del teu pare, i en l’infortuni no vagis a casa del teu germà: més val un veí proper que un germà llunyà.
Us deixo la pau, us dono la meva pau. No us la dono com el món la dóna. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por.
Mentre feien un culte al Senyor amb dejuni, l’Esperit Sant els digué: “Apar-teu-me Bernabé i Saule per a l’obra a què els he destinat.”
De fet, tot allò que en altre temps va ser escrit ho fou per a instruir-nos, a fi que, per mitjà de la constància i el con-sol que donen les Escriptures, mantinguem l’esperança.
Segons la gràcia de Déu que se m’ha donat, vaig posar els fonaments com a expert arquitecte, però un altre hi edifica al damunt. Cadascú, doncs, que miri com sobreedifica.
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;no s’alegra de la injustícia, sinó que es complau en la veritat;tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
De manera que ja no sou estrangers ni forasters, sinó que sou conciutadans dels sants i família de Déu,edificats sobre els fonaments dels apòstols i profetes, amb Crist Jesús com a pedra angular,i en ell reposa tota la construcció que, ajustada harmoniosament, formarà un temple sant en el Senyor,en qui també vosaltres hi heu estat integrats per a constituir per l’obra de l’Esperit la mansió de Déu.
El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
a fi que els seus cors siguin confortats, units íntimament en l’amor, i enriquits de la plena seguretat que els faci conèi-xer el misteri de Déu, que és Crist,en qui es troben continguts tots els tresors de la saviesa i de la ciència.
No volem tampoc, germans, que des-conegueu la situació dels qui moren, a fi que no us entristiu com fan els altres que no tenen esperança.Tal com creiem que Jesús morí i res-suscità, així també creiem que Déu por-tarà amb Jesús els qui s’adormiren en ell.
Timoteu, fill meu, et faig aquest en-càrrec d’acord amb aquelles prediccions que et van recomanar a tu, fa temps, per tal que t’hi basis i comencis la gloriosa batallaarmat de fe i noble consciència. En això alguns, per haver-se’n despreocu-pat, van fracassar en l’àmbit de la fe;
És ben certa aquesta afirmació: “Si morim amb ell, també viurem amb ell;si perseverem, també regnarem amb ell; si el neguem, ell també ens negarà;si li som infidels, ell restarà fidel, perquè ell no pot pas contradir-se.”
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
Tota gràcia excel·lent i tot do perfec-ta prové de dalt, i davalla del Pare de les llums, en qui no hi ha canvi ni ombra de variació.
vosaltres, en canvi, sou llinatge esco-llit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’a-quell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable;
sinó que, com a Senyor, reverencieu el Crist dintre el vostre cor, disposats sempre a respondre a tothom que s’inte-ressi per l’esperança que hi ha en vosaltres;
I el món passa, junt amb les seves cobejances, però el qui compleix la voluntat de Déu resta per sempre.
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
Però jo confio en tu, Senyor, i et dic: “Tu ets el meu Déu!”Tens a la mà el meu destí; allibera’m de les mans dels enemics i dels perseguidors.
Amb tota esperança he confiat en el Senyor, i ell, decantant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.M’ha tret d’un pou de desesperació, del llot i del fangar; ha posat els meus peus sobre la roca, ha envigorit els meus passos,i m’ha posat a la boca un càntic nou, una lloança al nostre Déu. Molts ho veuran i temeran, i confiaran en el Senyor.
On podria allunyar-me del teu es-perit, on puc fugir de la teva presència?Si pugés dalt del cel, tu hi ets: si m’ajagués a l’abisme, ets allà.Si prengués les ales de l’aurora, i anés a viure als extrems de la mar,també allà la teva mà m’abastaria, i la teva dreta em retindria.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Feliç l’home que m’escolta, que vetlla a les meves portes cada dia, vigilant els llindes de les meves entrades;perquè qui em troba ha trobat la vida, i obté el favor del Senyor;
Guardaràs en perfecta pau els homes de ferms propòsits, perquè confien en tu.Confieu sempre en el Senyor, que el Senyor és la Roca eterna.
Per tant, no passeu ànsia per l’ende-mà, que l’endemà ja es preocuparà pel seu compte. Cada dia en té prou amb els seus propis afanys.
Després d’això, el Senyor en va designar uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos davant seu a tots els pobles i llocs per on ell havia de passar.I el digué: “Hi ha bona collita, però hi ha pocs segadors; pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que faci venir se-gadors als seus sembrats.Aneu! Mireu que us envio com anyells entre llops.
No sou vosaltres els qui m’heu es-collit, sinó que jo us he escollit a vosaltres i us he encarregat que aneu i do-neu fruit, i que el vostre fruit sigui durador a fi que tot el que demaneu al Pare, en el meu nom, us ho concedeixi.
Una nit el Senyor, en una visió, digué a Pau: “No tinguis por, segueix parlant i no callis,que jo sóc amb tu i ningú no intentarà fer-te mal, perquè hi tinc molt poble meu en aquesta ciutat.”
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
Per això també nosaltres, des del moment que ho vam saber, no hem deixat de pregar per vosaltres i de demanar que sigueu plens del coneixement de la seva voluntat, amb saviesa i enteniment es-piritual,a fi que tingueu un comportament digne del Senyor, que el satisfaci plenament, fructificant en tota bona activitat i progressant en el coneixement de Déu;
Als rics d’aquest món, recomana’ls que no siguin altius ni posin l’esperança en la incertesa de les riqueses, sinó en Déu, que ens proveeix de tot abundosament perquè en fruïm.Que facin el bé, que siguin rics de bones obres, que siguin generosos dis-posats a compartir,que així acumularan per a ells mateixos una base sòlida per al futur que els permetrà fer seva la vida veritable.
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,de manera que podem dir amb plena confiança: “El Senyor està a favor meu; no tindré por, què pot fer-me un mortal?”