Categoria
161 Versicles sobre la Passió de Déu
Potser sents com els teus desitjos, els més humans i físics, et porten per camins diferents: potser cap a un desig sexual descontrolat, o cap a la recerca constant de plaer, o fins i tot cap a una obsessió per les coses materials. Però la Bíblia ens ofereix una guia, ens ensenya a trobar en Jesús la força per controlar aquestes passions i deixar que sigui l'Esperit Sant qui ens guiï.
Al llarg de les Escriptures, trobem molts exemples i ensenyaments que ens animen a controlar els nostres impulsos. A la carta als Romans, per exemple, l'apòstol Pau ens anima a no deixar-nos portar pels desitjos de la carn, sinó a caminar guiats per l'Esperit. Déu també ens parla a la seva Paraula sobre la importància de disciplinar el nostre cos i la nostra ment.
A 1 Corintis 9:27, Pau diu: «Castigo el meu cos i el redueixo a servitud, no sigui que, després d'haver predicat als altres, jo mateix em quedi reprovat». Aquesta frase ens mostra com n'és d'important mantenir-nos ferms en la nostra fe i resistir les temptacions que vénen de la nostra pròpia naturalesa.
Sabem que deixar-nos portar pels impulsos de la carn ens pot portar a fer coses que no agraden al Senyor, i això pot afectar la nostra relació amb Déu i amb els altres. Ens pot portar a ser egoistes i a buscar només la nostra pròpia satisfacció, sense pensar en les conseqüències ni en l'impacte que això pot tenir en la nostra vida espiritual.
Per això, és important que reflexionem constantment sobre les nostres accions i motivacions, intentant sempre viure d'acord amb els manaments i els estatuts de Déu.
La clau per vèncer aquestes temptacions està a sotmetre'ns a la voluntat de Déu i a permetre que el seu Esperit transformi les nostres vides. A través de l'oració i l'estudi de les Escriptures, podem aprendre a controlar-nos millor i a viure una vida més plena.
Els qui són de Crist Jesús han clavat a la creu els desitjos de la carn juntament amb les seves passions i les seves cobejances.
Quan érem a mercè de la carn, les passions pecaminoses, activades per la Llei, dominaven els nostres membres i donaven fruits per a mort.
Com el cérvol es deleix pels dolls d’aigua, així l’ànima meva es deleix per tu, Déu meu.
La meva ànima té set de Déu , del Déu vivent; quan podré entrar i presentar-me davant Déu?
però si no poden guardar continència, que es casin, perquè és millor casar-se que cremar-se.
Senyor, tu ets el meu Déu; jo et busco ansiós. L’ànima meva té set de tu, per tu té ànsia el meu cos, en una terra àrida, exhausta, sense aigua.
Llavors, la concupiscència, quan ha concebut, infanta el pecat, i el pecat, quan s’ha consumat, engendra la mort.
per a no viure ja més en cobejances humanes, sinó en la voluntat de Déu, el temps que li resta en la carn.
Sospira i anhela l’ànima meva els atris del Senyor. El meu cor i la meva ànima exulten de joia devers el Déu vivent.
Per això Déu els ha deixat a mercè de passions degradants: les seves dones han convertit les relacions naturals en altres contra natura.
Jesús li contestà: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment.
i ens instrueix perquè, renunciant a la vida impia i als desigs mundans, por-tem una vida assenyada, justa i pietosa, en aquest temps,
Així el podré conèixer, a ell i a la potència de la seva resurrecció, i com-partir els seus sofriments configurant en mi la seva mort,
En allò que requereix diligència, no sigueu indolents, manteniu-vos fervents en l’esperit, sempre servicials amb el Senyor.
Elies era un home amb els mateixos sentiments que nosaltres, i quan va pregar fervorosament que no plogués, no va ploure damunt la terra per espai de tres anys i mig.
Amb tot el cor t’estic buscant, no permetis que em desviï dels teus manaments.
Cor endins atresoro el teu consell, a fi de no pecar contra tu.
D’on vénen les guerres i les ba-ralles entre vosaltres? ¿No vénen de les vostres cobejances violentes que dueu al cos?
estenc cap a tu els meus braços; la meva ànima es deleix per tu, com una terra assedegada. (Pausa)
Sí, en el camí dels teus judicis t’espe-rem, Senyor; el teu nom i la teva memò-ria són el desig de la nostra ànima.
Defuig les passions jovenívoles, però busca amb afany la justícia, la fe, l’a-mor, la pau, amb tots els qui invoquen el Senyor amb cor sincer.
Un segon àngel el seguia cridant: “Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia, la que ha embriagat totes les nacions amb el vi ardent de la seva fornicació.”
Ara bé, sense la fe és impossible d’a-gradar-li. El qui vulgui acostar-se a Déu cal que cregui que existeix i que recom-pensa aquells qui el busquen.
M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: la plenitud de goig a la teva presència, per sempre delícies al teu costat.
Per tant, amortiu els vostres membres terrenals: fornicació, immoralitat, pas-sió, mal desig, i la cobdícia, que és una idolatria.
entre els quals també tots nosaltres abans ens comptàvem, vivint en les pas-sions de la nostra carn, satisfent els de-sigs i les inclinacions carnals, i érem per naturalesa mereixedors del càstig, igual que els altres.
quan us deien: Als darrers temps vindran homes burletes que viuran segons els seus instints, plens d’impietat.
són més desitjables que l’or, més que l’or fi en abundor; i més dolços que la mel i que el regalim de la bresca.
Encara que el teu servent s’hi es-forci, i en observar-los hi posi gran cons-tància,
sobretot aquells qui van darrere els desigs carnals, seduïts per una concu-piscència impura, i menyspreen el seu Senyoriu. Temeraris, arrogants, no te-nen cap temor d’infamar l’autoritat,
I és que l’amor de Crist ens obliga a reconèixer, de fet, que si un va morir per tots vol dir que tots han mort;
com uns nadons, deliu-vos per la llet espiritual, pura, a fi d’anar creixent per ella en la salvació,
Perquè no m’avergonyeixo de l’e-vangeli, que és poder de Déu per a sal-var tothom qui creu; primer el jueu, i després el no jueu.
per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi.
Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
Beneeix el Senyor, ànima meva, i tot el meu interior el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva, i no oblidis cap dels seus beneficis.
Inclina el meu cor als teus dictàmens, i no a la cobdícia.
Aparta els meus ulls d’admirar vanitats, i fes-me viure en el teu camí.
Per això estimo els teus manaments, més que l’or i que l’or fi.
Per això em guio per tots els teus preceptes i detesto tot camí enganyós.
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,
amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
Apropeu-vos a Déu i ell s’aproparà a vosaltres. Renteu-vos les mans, peca-dors; i vosaltres, els irresoluts, purifi-queu-vos el cor!
Quin altre hi ha per a mi al cel? Fora de tu no tinc altra satisfacció a la terra.
El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
de fer la teva voluntat. Déu meu, em deleixo en la teva Llei, ben endins del cor la tinc guardada.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
¿No heu vist com a l’estadi els corre-dors corren tots, però només un s’em-porta el premi? Correu com cal per guanyar-lo.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
Examina’m, oh Déu, per conèixer el meu cor, posa’m a prova per conèixer els meus afanys,
mira si vaig per mal camí i guia’m pel camí eternal!
si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia.
Els qui estimeu el Senyor, detesteu la maldat! Ell guarda les ànimes dels seus fidels i els allibera del poder dels infidels.
a fi que tingueu un comportament digne del Senyor, que el satisfaci plenament, fructificant en tota bona activitat i progressant en el coneixement de Déu;
Jo estimo el Senyor, perquè ell escolta la meva veu suplicant.
Perquè m’ha volgut atendre, jo l’invocaré tots els meus dies.
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,
no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi; qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi;
i qui no pren la seva creu i em se-gueix, no és digne de mi.
El qui vulgui afermar la seva vida, la perdrà, i qui perdi la seva vida per causa meva, la trobarà.
Espera la meva ànima el meu Senyor, més que la guàrdia la matinada. Que els sentinelles esperin el matí,
Mireu quina prova d’amor tan gran ens ha donat el Pare: que siguem declarats fills de Déu. I ben cert que ho som! Per això el món no ens reconeix, perquè no l’ha reconegut a ell.
Des de les fondàries t’invoco, Senyor!
Escolta, Senyor, el meu clam. Tingues l’orella atenta a la veu de les meves súpliques.
Una cosa he demanat al Senyor, que tan desitjo: que pugui estar a la casa del Senyor, tots els dies de la meva vida, per contemplar l’esplendor del Senyor i encisar-me del seu temple.
ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. Sapigueu que seré amb vosaltres cada dia, fins a la fi del món.”
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
Et donaré gràcies amb tot el meu cor, davant dels àngels et cantaré salms.
Em prostraré vers el teu santuari, i exalçaré el teu nom, pel teu amor i la teva fidelitat. Has posat el teu nom i la teva promesa per damunt de totes les coses.
Quan t’he cridat, m’has respost, m’has enfortit l’ànima.
Perquè els ulls del Senyor recorren tota la terra per tal de mostrar-se fort a favor dels qui tenen un cor sincer envers ell. Aquesta vegada tu has actuat insensatament: d’ara endavant tindràs guerres.”
La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí.
I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
Però jo cantaré el teu poder i aclamaré la teva bondat a l’albada, perquè has estat la meva defensa i el meu refugi el dia de l’angoixa.
El principi de la saviesa és el res-pecte al Senyor, demostren bon seny tots els qui ho practiquen. La seva lloança subsisteix per sempre més.
Feu-vos humils, doncs, sota la mà po-derosa de Déu, a fi que us exalti quan vingui el moment;
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
L’Esperit del Senyor Etern re-posa damunt meu, perquè el Senyor m’ha ungit per portar bones no-ves als humils, m’ha enviat a embenar els cors destrossats, a proclamar la lli-bertat als captius i la deslliurança als presoners;
a fi que, segons l’abundància de la seva glòria, us enforteixi vigorosament en l’home interior, mitjançant el seu Esperit;
que Crist habiti per la fe dins els vostres cors, ben arrelats i fonamentats en l’amor,
a fi que pugueu comprendre, amb tots els cristians, quina és l’amplària i la llargària, l’alçada i la profunditat
de l’amor de Crist, que sobrepassa tot coneixement, per tal que sigueu plens totalment de la plenitud de Déu.
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
Ni que s’ajuntin els prínceps i mal-parlin de mi, el teu servidor meditarà els teus estatuts.
M’imagino el Senyor sempre al davant meu, perquè si ell està al meu costat no trontollaré.
Per això el meu cor s’alegra i frueix la meva ànima, fins el meu cos reposa confiat:
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.
Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,
perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,
No estimeu el món ni allò que és propi del món. L’amor del Pare no pot estar en aquell qui estima el món.
Perquè tot allò que hi ha en el món, les apetències carnals, l’avidesa dels ulls i l’ostentació de les riqueses, no prové del Pare, sinó del món.
I el món passa, junt amb les seves cobejances, però el qui compleix la voluntat de Déu resta per sempre.
i vull guardar constantment la teva llei per sempre més.
Marxaré per camí lliure, perquè vaig a la recerca dels teus preceptes.
Cria d’escurçons! Com pot ser bo el que dieu, si vosaltres sou dolents? Perquè del que sobreabunda al cor en parla la boca.
ni deixeu els vostres membres a l’al-bir del pecat perquè en faci armes d’injustícia; al contrari, com a morts que han recobrat la vida, oferiu-vos personalment a Déu, amb tot el que sou, com a armes de justícia per a Déu.
Siguin ben acollides les paraules de la meva boca, i els sentiments del meu cor davant teu, Senyor, defensor meu i redemptor meu!
Però que s’alegrin tots els qui en tu confien, que exultin perpètuament. Els protegiràs perquè frueixin de tu els qui estimen el teu Nom,
Lliura el noble combat de la fe, agafa’t fort a la vida eterna, a la qual has estat cridat i de la qual ens vas fer tan noble confessió davant de molts testimonis.
Llavors invocaràs el Senyor i ell t’es-coltarà; li demanaràs auxili i ell et dirà: “Sóc aquí.” Si apartes de tu tota mena de jou i deixes d’assenyalar amb el dit i no dius més infàmies,
si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia.
Pobles, confieu en ell en tot moment, desfogueu davant d’ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi. (Pausa)
Ell dóna força al qui està cansat, augmenta la vigoria del feble.
Encara que els joves defalleixin i es cansin, i els escollits caiguin esgotats,
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Que en són d’agradables els teus estatges, Senyor de l’univers!
Sospira i anhela l’ànima meva els atris del Senyor. El meu cor i la meva ànima exulten de joia devers el Déu vivent.
perquè tu ets, Senyor, la meva espe-rança, Déu meu, la meva confiança des de la infantesa.
En tu he estat sostingut des del ventre matern, tu em portes des del si de la meva mare; a tu sigui incessantment la meva lloança.
Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra?
Fill meu, no oblidis la meva ins-trucció, guarda dintre teu els meus preceptes,
que t’allargaran els dies i els anys de la vida i augmentaran el teu benestar.
a córrer cap a la meta, per tal de recollir el premi de l’alta vocació de Déu en Crist Jesús.
Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.
Descansa en el Senyor i espera en ell, no t’inquietis per la prosperitat dels afers de l’home que es val d’astúcies.
Que la paraula de Crist tingui enmig vostre una estada pletòrica; instruïu-vos i aconselleu-vos mútuament amb tota sa-viesa; canteu de cor a Déu amb agraïment, salms, himnes i càntics espirituals,
perquè tot allò que és nascut de Déu venç el món; i aquesta és la victòria que ha vençut el món: la nostra fe.
Traspasseu les seves portes amb accions de gràcies, els seus atris amb cants de lloança, doneu-li gràcies, beneïu el seu nom.
Justificats, doncs, per la fe, tenim pau amb Déu per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.
Per ell, també, mitjançant la fe, hem tingut accés a aquesta gràcia en què ens mantenim, i tenim el goig en l’esperan-ça de la glòria de Déu.
Tenim doncs, germans, lliure entrada al santuari per la sang de Jesús,
que ell va inaugurar per nosaltres com un camí nou i vivent a través de la cortina, que és la seva carn,
i tenim un gran sacerdot sobre la casa de Déu.
Per tant, acostem-nos amb cor sincer i fe segura, purificats íntimament de mala consciència i rentats exteriorment amb aigua pura;
a posar sobre tots els qui porten dol per Sió una diadema en lloc de cendra, ungüent de goig en lloc de planys, i el mantell de festa en lloc d’un esperit abatut. Seran anomenats alzines victorio-ses, plantació del Senyor per a glòria seva.
Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,
Ara, doncs, si té alguna força una amonestació en Crist, si hi ha al-gun estímul en l’amor mutu, si existeix alguna comunicació espiritual, si sentiu algun afecte entranyable i compassiu,
ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia.
són més desitjables que l’or, més que l’or fi en abundor; i més dolços que la mel i que el regalim de la bresca.
Per això, no ens acovardim; al con-trari, malgrat que la nostra humanitat externa va decaient, dins nostre ens anem renovant dia a dia.
Espero en el Senyor; la meva ànima hi confia, estic atent a la seva paraula.
Espera la meva ànima el meu Senyor, més que la guàrdia la matinada. Que els sentinelles esperin el matí,
En canvi, si caminem en la llum, com que ell està en la llum, vivim en comu-nió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens deixa nets de tot pecat.
Els ulls de tothom esperen en tu, i al seu moment els dónes l’aliment;
tu obres la mà i atipes de gust tot el que té vida.
La meva llengua repetirà els teus preceptes, perquè tots els teus manaments són justos.
sinó que, com a Senyor, reverencieu el Crist dintre el vostre cor, disposats sempre a respondre a tothom que s’inte-ressi per l’esperança que hi ha en vosaltres;
Com a escòria bandeges tots els malvats del país, per això estimo les teves prescripcions.