no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Però m’ha contestat: “Ja en tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa.” Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist.Per això em sento satisfet enmig de les febleses, els ultratges, les necessi-tats, les persecucions i les angoixes, per causa de Crist; perquè quan sóc feble és quan sóc veritablement fort.
Ell dóna força al qui està cansat, augmenta la vigoria del feble.Encara que els joves defalleixin i es cansin, i els escollits caiguin esgotats,aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi: la teva vara i el teu bastó és el que m’anima.
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
El Senyor és la meva llum i la meva salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meva vida: de qui m’haig d’espantar?
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
Sóc jo qui t’ha manat: Sigues valent i ferm, no tinguis por ni t’acovardeixis, perquè el Senyor, el teu Déu, és amb tu arreu on vagis”
El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.
No ha caigut damunt vostre cap temptació sobrehumana: Déu és lleial, i no permetrà que sigueu provats més en-llà del que podeu suportar; al contrari, amb la prova us donarà també mitjans per a poder-la superar.
Sigueu valents i ferms, no us espanteu ni tingueu por davant d’ells, perquè el Senyor, el teu Déu, és el qui va amb tu; no et deixarà ni et desempararà.”
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
El Senyor és la meva roca i el meu castell, el meu llibertador i el meu Déu, el penyal on jo m’emparo, escut i defensa salvadora, el meu refugi.
Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra?
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Clamen els justos, i el Senyor els escolta i els deslliura de totes les seves an-gúnies.El Senyor és a prop dels cors con-tristats, i salva els afligits d’esperit.
Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.”
Descarrega el teu pes sobre el Senyor, i ell et sostindrà; no permetrà mai que el just s’en-fonsi.
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
Qui habita a l’empara de l’Al-tíssim, i reposa a l’ombra de l’Omnipotent,diu al Senyor: Refugi i castell meu, el meu Déu, en qui confio!
Només ell és la meva roca i la meva salvació, el meu baluard: no trontollaré!En Déu tinc la meva salvació i la meva glòria; la roca del meu baluard, el meu refugi es troba en Déu.Pobles, confieu en ell en tot moment, desfogueu davant d’ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi. (Pausa)
La meva fortalesa i el motiu del meu cant és el Senyor. Ell ha estat la meva salvació: aquest és el meu Déu, i jo el lloaré; Déu del meu pare, i jo l’exalçaré.
El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
El Senyor és una ciutadella per a l’oprimit, un refugi en moments de tribulació.Confiaran en tu els qui coneixen el teu nom, perquè no abandones els qui et cer-quen, Senyor.
Mireu, Déu és el meu salvador; con-fiaré en ell i no tindré cap temença. El Senyor és la meva fortalesa i la meva protecció. Ell ha estat la meva salva-ció!”
I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
Guardaràs en perfecta pau els homes de ferms propòsits, perquè confien en tu.Confieu sempre en el Senyor, que el Senyor és la Roca eterna.
Esdres també els digué: “Aneu, mengeu bona vianda i beveu vi dolç i feu-ne participar els qui no tenen res preparat, perquè avui és un dia consa-grat al nostre Senyor. No us afligiu, perquè el goig del nostre Senyor us dóna forces.”
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Senyor, compadeix-te de nosaltres, que en tu confiem. Fes-nos de suport cada matí, i sigues també la nostra sal-vació en moments de tribulació.
Apiada’t de mi, oh Déu, apia-da’t de mi, que a tu s’acull la meva ànima, i em refugio a l’ombra de les teves ales fins que hagi passat l’infortuni.
Ets temible, oh Déu, des del teu santuari! El Déu d’Israel, que dóna poder i vigoria al poble. Beneït sigui Déu!
Considero, a més, que els sofriments del temps present no són comparables a la glòria que s’ha de reflectir en nos-altres.
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
Quan tinc por, confio en tu.En Déu, de qui exalço la seva pro-mesa, en Déu confio, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
Amb tota esperança he confiat en el Senyor, i ell, decantant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.M’ha tret d’un pou de desesperació, del llot i del fangar; ha posat els meus peus sobre la roca, ha envigorit els meus passos,i m’ha posat a la boca un càntic nou, una lloança al nostre Déu. Molts ho veuran i temeran, i confiaran en el Senyor.
Però tu, Senyor, ets l’armadura que em protegeix, la meva glòria i qui aixeca el meu cap ben alt.
Per això, no ens acovardim; al con-trari, malgrat que la nostra humanitat externa va decaient, dins nostre ens anem renovant dia a dia.Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi.El nostre objectiu no és pas el món que es veu, sinó el món que no es veu, perquè el món que veiem dura poc, i el món que no es veu dura per sempre.
Quan em trobo en plena tribulació, em guardes la vida; contra la fúria dels meus enemics estens la mà, i em salva la teva dreta.
Que la misericòrdia del Senyor no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat.Les renoves cada matí: És gran la teva fidelitat!
Jesús se’ls va quedar mirant i els digué: “Això és humanament impossible, però per a Déu tot és possible.”
Com un pastor, pasturarà el seu ra-mat, aplegarà els anyells al seu braç, els portarà al pit, i tractarà les cries amb delicadesa.”
Tu ets el meu recer, em guardaràs de l’angoixa; em rodejaràs de càntics d’agraïment per la meva salvació. (Pausa)“Vaig a instruir-te: t’ensenyaré el camí que has de seguir, t’acon-sellaré i mantindré els meus ulls damunt teu.
Perquè jo, el Senyor, el teu Déu, és qui t’agafa la mà dreta i et diu: “No tinguis por, que sóc jo qui t’ajuda.”
Encara que les muntanyes es retirin i els turons se somoguin, el meu amor no s’apartarà de tu ni trontollarà el meu pacte de pau, diu el qui s’ha compadit de tu, el Senyor.
Us deixo la pau, us dono la meva pau. No us la dono com el món la dóna. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por.
Feliç l’home que en tu té la seva força, en el seu cor trobarà el camí dret.Travessant per la vall eixuta, li serà com una font plena de benediccions amb la pluja tardorenca.Aniran amb delit creixent, fins a veure Déu a Sió.
t’abriga amb les seves plomes i et cobreixes sota les seves ales: la seva fidelitat t’és per escut i de-fensa.
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
de manera que podem dir amb plena confiança: “El Senyor està a favor meu; no tindré por, què pot fer-me un mortal?”
a fi que, segons l’abundància de la seva glòria, us enforteixi vigorosament en l’home interior, mitjançant el seu Esperit;
Tu ets el meu refugi i el meu escut, confio en la teva paraula.Aparteu-vos de mi, malfactors, que vull complir els preceptes del meu Déu.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Jo tinc present els meus designis a favor vostre –diu el Senyor–, designis de pau i no pas de dissort, per donar-vos un futur ple d’esperança.
mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
Qui de vosaltres és temorós del Senyor? Que escolti la veu del seu servent. El qui camina en tenebres, mancat de tota llum, que confiï en el nom del Senyor i s’empari en el seu Déu.
Mira’m, i compadeix-te de mi, que em sento sol i afligit.Alleugera l’angoixa del meu cor, allibera’m de les meves afliccions.
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
però Déu demostrà el seu amor envers nosaltres, perquè quan encara érem pecadors, el Crist va morir per nosaltres.
Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
Fins ara no heu demanat res en el meu nom: demaneu-ho i ho rebreu, perquè la vostra joia sigui completa.
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen, de tots els qui l’invoquen de veritat.Ell satisfà l’anhel dels seus fidels, escolta el seu clam i els salva.
perquè has deslliurat la meva ànima de la mort, i el meu peu d’ensopegar, per tal que jo camini davant Déu a la llum dels vivents.
Aclama, cel, i exulta terra! Esclateu de joia, muntanyes! Perquè el Senyor ha consolat el seu poble i es compadirà dels seus afligits!
Per tant, estimats germans meus, manteniu-vos ferms, incommovibles, superant-vos contínuament en l’obra del Senyor, convençuts que el vostre esforç en el Senyor no és pas inútil.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
M’imagino el Senyor sempre al davant meu, perquè si ell està al meu costat no trontollaré.
Perquè el Senyor Etern, el Sant d’Is-rael, ha dit això: “Si us convertiu i resteu tranquils, sereu salvats; en la calma i en la confiança tindreu la fermesa.” Però no ho heu volgut,
Ell és per a nosaltres l’àncora de l’ànima, segura i ferma, que penetra fins a l’altra banda del vel,
De manera que, també els qui patei-xen segons la voluntat de Déu, encoma-nin les seves ànimes al fidel Creador, practicant el bé.
En totes les seves tribulacions, ell se sentia angoixat, i un àngel del seu servei els va salvar. En el seu amor i en la seva clemència, els redimí; els va alçar i els portava en braços tot aquell temps passat.
Vosaltres proveniu de Déu, fillets, i els heu vençut, perquè el qui està amb vosaltres és més poderós que el qui està amb el món.
Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
Per això, preneu l’armadura comple-ta de Déu, perquè pugueu resistir en els moments difícils i, després de vèncer-ho tot, restar dempeus.
Estigueu sempre contents,pregueu constantment,en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
Jo, jo sóc qui et consola. Qui ets tu perquè temis davant d’un simple mortal, del fill d’un home que no val més que l’herba?
Déu és fidel, per ell heu estat cridats a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist, el nostre Senyor.
Jo t’estimo, Senyor, fortalesa meva.El Senyor és la meva roca i el meu castell, el meu llibertador i el meu Déu, el penyal on jo m’emparo, escut i defensa salvadora, el meu refugi.
a fi que el metall pur de la vostra fe, molt més valuosa que l’or destructible, tot i que és provat al foc, resulti un motiu de lloança, glòria i honor en la manifestació de Jesucrist,
Ell m’encobrirà en el tabernacle, en el dia de la desgràcia; m’amagarà en la intimitat de la seva casa, m’alçarà dalt d’una roca.
La nostra ànima confia en el Senyor; ell és el nostre auxili i la nostra protecció.En ell s’alegra el nostre cor, i confiem en el seu sant nom.Sigui la teva gràcia, Senyor, da-munt nostre, tal com ho esperem de tu!
Sí, el Senyor té compassió de Sió, té compassió de totes les seves ruïnes, converteix el seu desert en un Edèn i la seva estepa en un jardí del Senyor. Allà s’hi trobarà goig i alegria, accions de gràcies i melodies de càntics.
Per tant, no passeu ànsia per l’ende-mà, que l’endemà ja es preocuparà pel seu compte. Cada dia en té prou amb els seus propis afanys.
I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ens escolta.I, si sabem que ens escolta sempre que li demanem, estem segurs que ja són nostres aquelles coses que li hem demanat.
De fet, tot allò que en altre temps va ser escrit ho fou per a instruir-nos, a fi que, per mitjà de la constància i el con-sol que donen les Escriptures, mantinguem l’esperança.
Fes-me conèixer, Senyor, els teus camins, ensenya’m els teus viaranys.Fes-me avançar en la teva veritat i instrueix-me, perquè tu ets el Déu de la meva salvació; en tot moment he confiat en tu.
perquè ha manat als seus àngels que et guardin en tots els teus ca-mins;et portaran damunt els palmells perquè el teu peu no ensopegui en les pedres;
a fi que siguin refermats els vostres cors, en santedat irreprotxable, davant Déu, el nostre Pare, en la vinguda de nostre Senyor Jesús, amb tots els seus sants.
Per a mi, acostar-me a Déu és el benestar; poso en el Senyor, Déu, la meva confiança, a fi de pregonar totes les seves obres.
“Jo aniré davant teu i aplanaré els obstacles; esbotzaré les portes de bron-ze i faré saltar els forrellats de ferro.
El Senyor em lliurarà de tot intent malintencionat i em salvarà per al seu regne celestial. A ell sigui la glòria pels segles dels segles. Amén.
els qui esteu protegits per la força de Déu gràcies a la fe per a la salvació, que està disposada per a ser manifestada a l’últim temps.
I el Déu de tota gràcia que us ha cridat en el Crist a la seva eterna glòria, passada l’aflicció temporal, ell mateix us restablirà, us afermarà, us enfortirà i us estabilitzarà.
El Senyor et guiarà sempre, en ter-renys secs saciarà la teva ànima i en-fortirà els teus ossos; esdevindràs com un jardí ben regat, com una deu d’aigua que mai no s’estronca.
Fes-me, tu, de roca inexpugnable, un fortí defensiu per a salvar-me, perquè tu ets la meva roca, el meu castell.
Sempre que m’invoqui jo l’escol-taré; seré amb ell en la tribulació, el salvaré i l’honoraré;
Quan passa la tempesta desapareix el malvat; en canvi, el just té un fonament perenne.
si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Així que, tant si vivim com si morim, som del Senyor.
És cert que fou crucificat per causa de la feblesa, però ara viu pel poder de Déu. També nosaltres compartim la seva feblesa, però, amb el poder de Déu, participarem de la seva vitalitat pel vostre bé.
Un ferm refugi és el Déu dels segles, un suport els braços de l’Etern. Ell foragita davant teu l’enemic i mana: ‘Extermina’ls.’
Fes-me sentir ben aviat la teva benevolència, perquè en tu confio; fes-me conèixer el camí que haig de seguir, que a tu jo elevo la meva ànima.
I el Déu de la pau aixafarà Satanàs sota el vostres peus ben aviat. Que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb vosaltres.
Però que s’alegrin tots els qui en tu confien, que exultin perpètuament. Els protegiràs perquè frueixin de tu els qui estimen el teu Nom,ja que tu, Senyor, beneeixes el just; el teu favor el cobreix com un escut.
¿Que no ho sabeu? ¿No ho heu sentit mai? El Senyor és Déu etern, creador del món sencer; no es cansa ni es fatiga, la seva intel·ligència és insondable.
Mireu els ocells del cel: no sembren ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu molt més vosaltres que no pas ells?
Però jo confio en tu, Senyor, i et dic: “Tu ets el meu Déu!”Tens a la mà el meu destí; allibera’m de les mans dels enemics i dels perseguidors.
Ara jo sóc un pobre i un desvalgut, però el Senyor pensa en mi. Tu ets el meu auxili i el meu llibertador, Déu meu, no triguis més!
Mireu, la mà del Senyor no s’ha fet tan curta que no pugui salvar, ni la seva oïda s’ha endurit tant que no hi pugui sentir.
El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
Aquell qui no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va oferir per tots nosaltres, com podem imaginar que no ens ho regali tot juntament amb ell?
Ja que som obra seva, creats en Crist Jesús, en vistes a les bones obres que prèviament Déu tenia preparades perquè les practiquéssim.