Categoria
123 Versicles de la Bíblia sobre Calamitats i Desastres
Enmig de les calamitats que afrontem a la vida, la Bíblia ens ensenya que, tot i que poden ser esgarrifoses i difícils d'entendre, no hi estem sols. Ens assegura que Déu és present en els nostres sofriments i que podem trobar força en la nostra fe.
En temps de calamitat, el llibre dels Salms proporciona paraules reconfortants. Al Salm 34,17-181 se'ns recorda: "El Senyor és a prop dels que tenen el cor trencat, i salva els d'esperit abatut. Moltes tribulacions pateix el just, però el Senyor l'allibera de totes". En aquesta reflexió bíblica, trobem consol en saber que el Senyor és a prop nostre quan estem enmig de la calamitat. No és aliè al nostre dolor, sinó que ens sosté i ens guia a través de cada dificultat. El seu amor i la seva presència ens donen la força per afrontar les adversitats amb valentia i esperança.
A més, a Romanos 8,282 se'ns assegura que "Déu fa que tot cooperi per al bé d'aquells que l'estimen". Això ens dóna la certesa que, fins i tot enmig de la calamitat, Déu té el poder de convertir el mal en bé. Res no està fora del seu control i Ell pot utilitzar les nostres proves com a oportunitats per créixer en caràcter i confiança en Ell.
La reflexió bíblica sobre la calamitat ens anima a confiar en Déu i a buscar la seva saviesa i guia enmig de l'adversitat. Ens recorda que no estem sols en les nostres lluites i que Déu té un propòsit i un pla, fins i tot en els moments que ens semblen foscos.
En conclusió, la calamitat pot ser desafiant i dolorosa, però a través de la paraula de Déu trobem la promesa de consol, força i esperança.
Les nacions i les ciutats es destruïen les unes a les altres, perquè Déu els pertorbava amb tota mena d’adversitats.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
El Senyor et colpejarà amb les epi-dèmies, la febre, la inflamació i la gan-grena; amb la sequera, amb calamitats sobtades i amb malures, que et perse-guiran fins que desapareguis.
Sempre que m’invoqui jo l’escol-taré; seré amb ell en la tribulació, el salvaré i l’honoraré;
Clamen els justos, i el Senyor els escolta i els deslliura de totes les seves an-gúnies.
El Senyor és a prop dels cors con-tristats, i salva els afligits d’esperit.
Farà ploure sobre els malvats brases de foc i sofre: un vent abrusador és el que els pertoca.
El Senyor et guardarà de tot mal, ell guarda la teva vida.
El Senyor guardarà els teus passos, des d’ara i per sempre més.
En l’angoixa has clamat i t’he alli-berat, t’he contestat en misteriosa tro-nada, t’he provat prop de les fonts de Meribà.” (Pausa)
El Senyor és bondadós, és un refugi en el dia de l’aflicció, i coneix els qui confien en ell.
quan us vingui el terror com un temporal i us arribi l’infortuni com un terbolí, quan caigui damunt vostre l’an-goixa i la tribulació.
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
Jo tinc present els meus designis a favor vostre –diu el Senyor–, designis de pau i no pas de dissort, per donar-vos un futur ple d’esperança.
Apiada’t de mi, oh Déu, apia-da’t de mi, que a tu s’acull la meva ànima, i em refugio a l’ombra de les teves ales fins que hagi passat l’infortuni.
No hauràs de témer l’espant im-provís, ni quan arribi la destrucció dels malvats,
perquè tindràs el Senyor al teu costat, que guardarà els teus peus dels paranys.
Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador, i qui s’alegra d’una dissort no queda sense càstig.
que diuen a un tros de fusta: ‘Tu ets el meu pare’, i a una pedra: ‘Tu ens has infantat!’ M’han donat l’esquena i no la cara. Però quan arriben les desgràcies exclamen: ‘Alça’t i salva’ns!’
En canvi jo no m’he refusat de fer de pastor darrere teu, ni he desitjat el dia de la dissort. Tu saps que tot el que ha sortit dels meus llavis era present davant teu.
Encara que les muntanyes es retirin i els turons se somoguin, el meu amor no s’apartarà de tu ni trontollarà el meu pacte de pau, diu el qui s’ha compadit de tu, el Senyor.
Edom serà un exemple esfereïdor, tothom qui hi passi quedarà atònit i xiularà veient les seves destrosses.
el meu penyal on m’emparo, el meu escut i la defensa salvadora, la meva ciutadella i el meu refugi. Salvador meu! El qui em salva de la violència.
A causa de la ira del Senyor, quedarà deshabitada i desolada: tothom qui s’acosti a Babilònia restarà atònit i xiularà veient les seves destrosses.
Quan em trobo en plena tribulació, em guardes la vida; contra la fúria dels meus enemics estens la mà, i em salva la teva dreta.
No havies d’haver passat la porta de la ciutat del meu poble el dia del seu desastre; no havies de complaure’t, tu també, en el dia de la seva catàstrofe; no havies d’apoderar-te dels seus béns el dia de la seva calamitat.
Ai de les dones embarassades i de les que criïn en aquells temps! Perquè hi haurà una gran misèria sobre la terra i furor contra aquest poble.
Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.”
Jo formo la llum i creo les tenebres, dono el benestar i porto la desgràcia; jo, el Senyor, faig tot això!
Sigueu valents i ferms, no us espanteu ni tingueu por davant d’ells, perquè el Senyor, el teu Déu, és el qui va amb tu; no et deixarà ni et desempararà.”
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
I van esclatar llamps i van retrunyir trons; i es produí un fort terratrèmol, de tal magnitud com no n’hi havia hagut cap altre d’ençà que l’home va comen-çar a existir sobre la terra.
Som atacats per totes bandes, però no esclafats; estem en dificultats, però no desesperats;
acorralats, però no abandonats; abatuts, però no exterminats;
també jo em riuré de la vostra ruïna i me’n burlaré quan us entri el pànic,
quan us vingui el terror com un temporal i us arribi l’infortuni com un terbolí, quan caigui damunt vostre l’an-goixa i la tribulació.
Perquè el Senyor ha dit: Igual com he fet venir sobre aquest poble tot aquest gran mal, així mateix portaré sobre ells tot el bé que els he promès.
Per això, el Senyor ha tingut present aquest mal que ha fet venir sobre nosaltres, perquè el Senyor, Déu nostre, és just en totes les obres que ha fet, mentre que nosaltres no hem escoltat la seva veu.
Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi: la teva vara i el teu bastó és el que m’anima.
Pobles, confieu en ell en tot moment, desfogueu davant d’ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi. (Pausa)
El Senyor és lent per a la ira, però gran en força; no deixa el culpable sense càstig. El Senyor avança entre torbonades i tempestes, i els núvols són la pols que aixe-quen els seus peus!
Això diu Déu, el Senyor: “Una gran desgràcia! Ve una desgràcia insòlita!
Ve la fi! La fi ja s’acosta! S’ha des-pertat contra tu, ja arriba!
T’ha arribat el torn, habitant d’aquest país! S’acosta el moment, és a prop el dia. Consternació, i no pas crits de joia a les muntanyes.
Ell m’encobrirà en el tabernacle, en el dia de la desgràcia; m’amagarà en la intimitat de la seva casa, m’alçarà dalt d’una roca.
Descarrega el teu pes sobre el Senyor, i ell et sostindrà; no permetrà mai que el just s’en-fonsi.
Qui habita a l’empara de l’Al-tíssim, i reposa a l’ombra de l’Omnipotent,
diu al Senyor: Refugi i castell meu, el meu Déu, en qui confio!
Jo, jo sóc qui et consola. Qui ets tu perquè temis davant d’un simple mortal, del fill d’un home que no val més que l’herba?
Que la misericòrdia del Senyor no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat.
Les renoves cada matí: És gran la teva fidelitat!
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?
El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
Encara que la figuera no floreixi, ni la vinya doni fruit, i manqui la collita de l’olivera, i els conreus no produeixin res per a menjar, i no hi hagi ovelles al corral ni bous als estables,
jo m’alegraré en el Senyor i em gloriaré en el Déu de la meva salvació.
si llavors el meu poble, sobre el qual és invocat el meu nom, s’humilia i prega buscant el meu rostre, i es converteix de la seva mala conducta, jo l’escoltaré des del cel, perdonaré el seu pecat i restau-raré el seu país.
Mireu, Déu és el meu salvador; con-fiaré en ell i no tindré cap temença. El Senyor és la meva fortalesa i la meva protecció. Ell ha estat la meva salva-ció!”
I el Déu de tota gràcia que us ha cridat en el Crist a la seva eterna glòria, passada l’aflicció temporal, ell mateix us restablirà, us afermarà, us enfortirà i us estabilitzarà.
Tu, que m’has fet veure tribulació i grans mals, tornaràs a refer la meva vida, i de les fondàries de la terra em faràs pujar un altre cop,
eixamplaràs la meva dignitat i tornaràs a consolar-me.
“Per això, tot aquell qui escolta les meves paraules i les practica, s’assem-bla a un home assenyat que va edificar la seva casa damunt la roca.
Van venir les pluges i la torrentada, van bufar els vents i envestiren contra aquella casa, però no va caure, perquè tenia els fonaments sobre la roca.
Amb tota esperança he confiat en el Senyor, i ell, decantant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.
M’ha tret d’un pou de desesperació, del llot i del fangar; ha posat els meus peus sobre la roca, ha envigorit els meus passos,
de manera que podem dir amb plena confiança: “El Senyor està a favor meu; no tindré por, què pot fer-me un mortal?”
Però m’ha contestat: “Ja en tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa.” Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist.
Perquè el Senyor Etern, el Sant d’Is-rael, ha dit això: “Si us convertiu i resteu tranquils, sereu salvats; en la calma i en la confiança tindreu la fermesa.” Però no ho heu volgut,
Per això esteu contents, malgrat que encara hàgiu de ser afligits un quant temps per diverses proves,
a fi que el metall pur de la vostra fe, molt més valuosa que l’or destructible, tot i que és provat al foc, resulti un motiu de lloança, glòria i honor en la manifestació de Jesucrist,
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
Aclama, cel, i exulta terra! Esclateu de joia, muntanyes! Perquè el Senyor ha consolat el seu poble i es compadirà dels seus afligits!
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.
Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,
perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
Qui ens privarà de l’amor de Crist? ¿Tribulacions, angoixes, persecucions, fam, nuesa, perills, espasa?
Tal com diu l’Escriptura: “Ja que per tu estem exposats a morir contínuament, som tractats com ovelles per a la matança.”
Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.
Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,
ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
Perquè tu has estat refugi per al pobre, fortalesa per al desvalgut, refugi contra la tempesta, una ombra contra la calor, quan la fúria dels tirans era com la turmenta contra la paret,
Benaurat l’home que confia en el Senyor, que posa en el Senyor la seva es-perança!
Serà com un arbre plantat a la vora de l’aigua, que estén les arrels cap al torrent; no tem quan ve la xardor, i el seu fullatge es manté verd; els anys secs no el neguitegen, ni deixa de donar fruit.
I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;
la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.
I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
Moisès va contestar al poble: “No tingueu por i manteniu-vos ferms, que ja veureu com el Senyor us salvarà en aquest dia, perquè els egipcis que avui esteu veient, ja no els tornareu a veure mai més.
El Senyor lluitarà per vosaltres, men-tre vosaltres resteu tranquils.”
Enmig de l’angoixa vaig invocar el Senyor, i el Senyor em contestà amb l’alli-berament.
El Senyor està a favor meu, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
Us deixo la pau, us dono la meva pau. No us la dono com el món la dóna. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por.
De sis tribulacions et lliurarà, i de la setena no t’encalçarà el mal.
En època de fam et lliurarà de la mort, i en temps de guerra et salvarà de l’espasa.
Cadascun serà com un refugi contra el vent, com un aixopluc contra la tempes-ta; seran com recs d’aigua en terra àrida, com l’ombra d’un penyal en el desert.
Perquè jo, el Senyor, el teu Déu, és qui t’agafa la mà dreta i et diu: “No tinguis por, que sóc jo qui t’ajuda.”
Reconeix, doncs, que el Senyor, el teu Déu, és el Déu veritable, el Déu fidel, que manté el pacte i la misericòr-dia, fins a mil generacions, amb aquells qui l’estimen i guarden els seus manaments,
Tindré el goig i l’alegria de la teva benvolença, perquè has vist la meva aflicció i coneixes l’angoixa de la meva ànima;
El Senyor, el teu Déu, és enmig teu; ell és el poderós que salva. Exulta per tu ple de goig, reposa en el seu amor; s’omplirà de goig per tu, cantant.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
Senyor, compadeix-te de nosaltres, que en tu confiem. Fes-nos de suport cada matí, i sigues també la nostra sal-vació en moments de tribulació.
Però jo cantaré el teu poder i aclamaré la teva bondat a l’albada, perquè has estat la meva defensa i el meu refugi el dia de l’angoixa.
Sóc jo qui t’ha manat: Sigues valent i ferm, no tinguis por ni t’acovardeixis, perquè el Senyor, el teu Déu, és amb tu arreu on vagis”
Senyor, la fortalesa meva i el meu baluard, el meu refugi el dia de l’aflic-ció! A tu acudiran les nacions, des dels confins de la terra, i diran: “La posses-sió dels nostres pares no fou res més que una mentida, vanitat i coses sense va-lor.”
Digueu als descoratjats: “Esforceu-vos, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu, ja arriba la venjança, la retribució de Déu vindrà, i ell mateix us redimirà.”
No ha caigut damunt vostre cap temptació sobrehumana: Déu és lleial, i no permetrà que sigueu provats més en-llà del que podeu suportar; al contrari, amb la prova us donarà també mitjans per a poder-la superar.
des de l’últim racó del món t’invoco amb el cor abatut. Posa’m dalt la roca que no puc abastar,
Guiaré els cecs per camins que no coneixien, els conduiré per viaranys que no sabien; canviaré al seu davant les tenebres en llum i el terreny escabrós en planura. Tot això dic que faré, i no deixaré de complir-ho.
No t’alegris de la meva dissort, ene-miga meva; encara que caigui, m’aixe-caré, encara que estigui postrada en te-nebres, el Senyor serà la meva llum.
Suportaré la indignació del Senyor –ja que he pecat contra ell– fins que porti a judici la meva causa i em faci justícia. Ell em traurà a la llum, i jo veuré la seva salvació.
Com la tendresa d’un pare per als fills és la bondat del Senyor per als qui el temen.
Prou sap ell de què som fets, i es recorda que som pols.
Encara que afligeixi, tindrà com-passió per la immensitat del seu amor;
que no és per gust que humilia i afligeix els ésser humans.
Has deixat que un home qualsevol ens trepitgés, hem passat pel foc i per l’aigua; però després ens has fet arribar al benestar.
El Senyor em lliurarà de tot intent malintencionat i em salvarà per al seu regne celestial. A ell sigui la glòria pels segles dels segles. Amén.
Aquesta tercera part la faré passar pel foc, els depuraré com es depura la plata, i els provaré com es prova l’or. Ells invocaran el meu nom i jo els atendré, i diré: “És el meu poble!”, i ells diran: “El Senyor és el nostre Déu!”
Així, doncs, vosaltres ara teniu angú-nia, però us tornaré a veure i el vostre cor s’alegrarà, i ningú no us podrà pren-dre el vostre goig.
El Senyor és la meva llum i la meva salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meva vida: de qui m’haig d’espantar?
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Però tu, Senyor, ets l’armadura que em protegeix, la meva glòria i qui aixeca el meu cap ben alt.
Fins que sigueu vells, jo seré el mateix; fins que tingueu cabells blancs, jo us sostindré. Jo us vaig fer i jo seguiré portant-vos; jo us sostindré i us salvaré.
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
Quan passa la tempesta desapareix el malvat; en canvi, el just té un fonament perenne.
Els qui sembraven amb llàgrimes, amb crits de joia segaran.
Anava caminant i plorant el que duia la llavor per sembrar, però de tornada vindrà content i alegre, portant les seves garbes.
El Senyor et guiarà sempre, en ter-renys secs saciarà la teva ànima i en-fortirà els teus ossos; esdevindràs com un jardí ben regat, com una deu d’aigua que mai no s’estronca.
perquè tot allò que és nascut de Déu venç el món; i aquesta és la victòria que ha vençut el món: la nostra fe.
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
Estigueu sempre contents,
pregueu constantment,
en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.