Categoria
VERSÍCLES D'ÀNIM I ALIENT
No t'oblidis, Déu no s'ha oblidat de tu. Pren ànims. Ell té el control d'aquesta situació que estàs passant. Si et sents trist, resa a Déu i ell t'omplirà de goig. Si estàs preocupat, entrega aquestes càrregues al teu Pare Celestial i ell se'n farà càrrec.
Déu respondrà les teves oracions al seu temps, així que anima't. Déu diu a la seva Paraula[1] que t'esforcis i siguis molt valent perquè ell està amb tu allà on vagis, i encara que passis per la vall de l'ombra de la mort, no temis perquè el Senyor és amb tu.
Confia en el teu Pare Celestial, encara que no puguis veure-ho, ell està obrant al teu favor perquè t'estima. Pren ànims i arma't de valor, tu que esperes en el Senyor.
No estàs sol, deixa que Déu lluiti les teves batalles! Viu als peus de Jesús i allà hi trobaràs pau, llum i direcció per a la teva vida. No perdis mai la teva fe, perquè moltes poden ser les afliccions del just, però de totes elles el Senyor el lliurarà i en cadascuna li donarà la victòria.
[1] Josuè 1:9
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.
Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,
perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
Jesús se’ls va quedar mirant i els digué: “Això és humanament impossible, però per a Déu tot és possible.”
Allà li van portar un paralític ajaçat en una llitera. Jesús, veient la fe que tenien, digué al paralític: “Confia, fill: els teus pecats et són perdonats.”
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Sigueu valents i ferms, no us espanteu ni tingueu por davant d’ells, perquè el Senyor, el teu Déu, és el qui va amb tu; no et deixarà ni et desempararà.”
Però Jesús es va girar i, en veure-la, li digué: “Confia, filla; la teva fe t’ha salvat.” I des d’aquell moment la dona va quedar guarida.
perquè tots l’havien vist i s’havien esverat. Però de seguida els va parlar i els digué: “Coratge! Sóc jo, no tingueu por.”
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Sóc jo qui t’ha manat: Sigues valent i ferm, no tinguis por ni t’acovardeixis, perquè el Senyor, el teu Déu, és amb tu arreu on vagis”
El Senyor anirà davant teu, serà amb tu; no et deixarà ni et desempararà. No temis, doncs, ni tinguis por.”
Us deixo la pau, us dono la meva pau. No us la dono com el món la dóna. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por.
Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra?
La nit següent se li presentà el Senyor i li digué: “Coratge! De la mateixa manera que has donat testimoniatge fidel de mi a Jerusalem, l’hauràs de donar a Roma.”
Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.”
Si resteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, demaneu el que vulgueu i us serà concedit.
Jo sóc amb tu i et guardaré vagis on vagis i et tornaré en aquesta terra; no et deixaré pas sense haver complert el que t’he promès.”
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Déu és el nostre refugi i fortalesa, un auxili ferm en les tribulacions.
Per això no tenim por quan la terra trontolla i es trasbalsen les muntanyes en la mar.
Que bramulin i s’encrespin les ones, i a la seva embranzida tremolin les muntanyes. (Pausa)
El Senyor és el teu guardador, el Senyor és la teva protecció, al costat teu.
De dia el sol no et farà mal, ni la lluna de nit.
El Senyor et guardarà de tot mal, ell guarda la teva vida.
El Senyor guardarà els teus passos, des d’ara i per sempre més.
El Senyor és bondadós, és un refugi en el dia de l’aflicció, i coneix els qui confien en ell.
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.
Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres.
Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perse-guir els profetes que us han precedit.
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
Alceu els ulls al cel i mireu: Qui ha creat aquestes coses? Qui posa en marxa i recompta els seus exèrcits? Ell els cri-da tots pel seu nom. De la seva gran potència i del seu poder ningú no se n’amaga.
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
A la casa del meu Pare hi ha moltes estances, si no fos així, ¿us hauria dit que vaig a preparar-vos-hi lloc?
Si hi vaig i us hi preparo lloc, tornaré i us recolliré amb mi per tal que, on jo sóc, vosaltres també hi sigueu.
Encara que els joves defalleixin i es cansin, i els escollits caiguin esgotats,
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Depenen del Senyor els passos de l’home de bé, ell l’assegura en el camí que el complau;
Si mai cau, no quedarà estès a terra, perquè el Senyor li sosté la mà.
Beneeixo el Senyor, que m’aconsella; fins a les nits alliçona la meva consciència.
M’imagino el Senyor sempre al davant meu, perquè si ell està al meu costat no trontollaré.
“Quan surtis a la guerra contra els teus enemics i vegis cavalls i carros i molta més tropa que no pas tu, no els tinguis por, perquè el Senyor, el teu Déu, el mateix que t’ha tret d’Egip-te, és amb tu.
Benaurat l’home que confia en el Senyor, que posa en el Senyor la seva es-perança!
Serà com un arbre plantat a la vora de l’aigua, que estén les arrels cap al torrent; no tem quan ve la xardor, i el seu fullatge es manté verd; els anys secs no el neguitegen, ni deixa de donar fruit.
I el Senyor digué a Josuè: “No els tinguis por, perquè els he posat a les teves mans. Cap dels seus homes no et podrà plantar cara.”
El Senyor és la meva llum i la meva salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meva vida: de qui m’haig d’espantar?
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
Sempre que m’invoqui jo l’escol-taré; seré amb ell en la tribulació, el salvaré i l’honoraré;
Només en Déu reposa la meva ànima, d’ell depèn la meva salvació.
Només ell és la meva roca i la meva salvació, el meu baluard: no trontollaré!
Quan tinc por, confio en tu.
En Déu, de qui exalço la seva pro-mesa, en Déu confio, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
Estigueu sempre contents,
pregueu constantment,
en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;
la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.
I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
Per això, no ens acovardim; al con-trari, malgrat que la nostra humanitat externa va decaient, dins nostre ens anem renovant dia a dia.
Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi.
El nostre objectiu no és pas el món que es veu, sinó el món que no es veu, perquè el món que veiem dura poc, i el món que no es veu dura per sempre.
Germans meus, quan us topeu amb les diverses afliccions de prova, tingueu-ho com una gran satisfacció,
convençuts que la vostra fe provada engendra constància.
Però mireu que la constància tingui una obra acabada, així sereu perfectes i enterament cabals, no deficients en res.