Categoria
102 Versicles de la Bíblia sobre el Deute
Per sobre de tot, cuida el teu cor. Cal allunyar-se de tot allò que no t'edifica. És cert que tot et és lícit, però també ho és que no tot et convé. Per tant, vés amb compte amb cadascuna de les teves decisions, demana a Déu saviesa i no permetis que les teves emocions et dominin, perquè et poden portar pel pitjor camí.
El diable, en moltes ocasions, et presentarà solucions que en moments de crisi poden semblar molt oportunes, però vés amb molt de compte! El seu final sempre condueix a la mort.
El deute mai serà la millor sortida. Més aviat, acudeix a la presència de Déu i en Ell hi trobaràs el teu socors oportú. Jesús coneix totes les teves necessitats i vol ajudar-te. Posa davant d'Ell les teves càrregues i podràs aconseguir la pau. D'aquesta manera, veuràs amb claredat les eines que tens a les teves mans, les quals t'ajudaran a sortir dels deutes. I una vegada ho facis, no hi tornis mai més, perquè Jesús vol que caminis en benedicció i com algú que no té res de què avergonyir-se.
Siguin els vostres costums sense avarícia, contents amb el que teniu ara; perquè Ell va dir: «No et deixaré ni et desampararé» (Hebreus 13:5).
Mireu de no deure mai res a ningú, llevat del deure d’estimar-vos els uns als altres; perquè qui estima l’altre ja ha complert la Llei.
Doneu a cadascú allò que li correspon: a qui l’impost, l’impost; a qui la con-tribució, la contribució; a qui el respec-te, el respecte; a qui l’honor, l’honor.
Perquè el Senyor, el teu Déu, et beneirà tal com t’ha promès, i tu pres-taràs a moltes nacions, mentre que tu no hauràs de manllevar-los res; domi-naràs moltes nacions, i elles no et do-minaran a tu.
A casa del savi hi ha abundants reserves i bàlsam, però l’insensat tot s’ho malgasta.
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
No neguis a ningú un favor, sempre que ho puguis fer.
No diguis al proïsme: “Vés-te’n i torna, que demà t’ho donaré”, si li ho pots donar al moment.
Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner.
Si algú de vosaltres vol construir una torre, ¿no s’asseu primer a calcular les despeses i comprovar si té prou recursos per a acabar-la?
No fos cas que, un cop posats els fonaments, no la pogués acabar, i tots els qui ho veiessin comencessin a bur-lar-se d’ell
dient: ‘Aquest home va començar a construir i no ha estat capaç d’acabar.’
Qui augmenta la fortuna amb la usura i l’abús ho acumula per al qui fa almoina als pobres.
Dels plans del diligent només en cal esperar beneficis, però de tot aquell qui es precipita, només indigència.
Afanya’t per arribar a un acord amb el teu adversari mentre feu camí, no sigui cas que l’adversari et lliuri al jutge, i el jutge a l’agutzil, i et tanquin a la presó.
T’asseguro que no en sortiràs fins que no hagis pagat l’últim cèntim.
No siguis dels qui encaixen la mà ni dels qui avalen préstecs,
perquè si no tens amb què pagar et prendran el llit de sota teu.
en tot moment és compassiu i dóna generosament, i la seva descendència és objecte de benedicció.
Si algú manlleva una bèstia al seu veí i es lesiona o es mor mentre el seu amo no hi és, haurà d’indemnitzar-lo;
Però els qui volen fer-se rics, cauen en temptacions i paranys, en un munt d’ambicions insanes i funestes, que fan que la gent s’enfonsi en la ruïna i la perdició.
Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
Qui surt fiador d’un desconegut es busca el mal, qui no vol comprometre’s viurà tranquil.
Fill meu, si has sortit fiador d’un teu amic, si has encaixat la mà amb un es-tranger,
si t’has compromès verbalment i la teva paraula et té lligat,
fes això, fill meu, i deslliura-te’n, perquè has caigut en mans del teu proïsme: vés, humilia’t, importuna el teu amic.
Que no s’adormin els teus ulls ni descansin les teves parpelles;
allibera-te’n com una gasela del filat, com l’ocell de la mà de l’ocellaire.
Ni de jove, ni ara que sóc vell, no he vist mai el just abandonat, ni la seva descendència mendicant el pa;
Si prestes diners a gent del meu poble, al pobre que conviu amb tu, no et portis amb ell com un usurer, no li exi-giràs interessos.
Inclina el meu cor als teus dictàmens, i no a la cobdícia.
Aparta els meus ulls d’admirar vanitats, i fes-me viure en el teu camí.
Endega els teus afers de fora i prepara les feines del camp, i després podràs edificar la teva casa.
Quan facis un préstec de qualsevol cosa al teu proïsme, no entris a casa seva per prendre’n penyora.
Et quedaràs a fora mentre l’home a qui has fet el préstec et treu a fora la penyora.
La ciència dóna protecció i també en dóna el diner, però l’avantatge de la saviesa és que dóna vida a qui la pos-seeix.
No us enganyeu, de Déu ningú no se’n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà;
Que cada diumenge cadascun de vosaltres vagi fent el seu racó amb el que bonament hagi pogut estalviar, a fi que quan jo vingui no s’hagin de fer col·lectes.
L’home de bé deixa herència per als seus descendents, la hisenda del pecador és destinada al just.
La boca del just expressa saviesa, i la seva llengua parla rectament;
té la llei del seu Déu gravada al cor, i no hi ha inseguretat en els seus passos.
no oprimeix ningú, torna al deutor el que havia empenyorat i no rampinya res; reparteix el seu pa amb qui té gana i dóna roba al qui va nu,
Qui és fidel en coses sense im-portància, també és fidel en coses de molta vàlua, i qui és infidel en coses sense importància, també és infidel en coses de molta vàlua.
Si, doncs, en la falsa riquesa no heu estat fidels, ¿qui us confiarà l’autèntica?
Si no heu estat fidels en les coses dels altres, ¿qui us confiarà allò que és vostre?
Vegem, ara, els qui dieu: “Avui i de-mà anirem a tal ciutat, hi passarem l’any negociant i obtindrem força guanys.”
¿Que potser sabeu què serà de la vostra vida el dia de demà? Vosaltres no sou més que una boirina que per un poc temps apareix i després desapareix.
En allò que requereix diligència, no sigueu indolents, manteniu-vos fervents en l’esperit, sempre servicials amb el Senyor.
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
Feu-vos solidaris de les necessitats dels creients; practiqueu l’hospitalitat.
i a posar tot l’afany a viure en pau, complint amb la vostra obligació, i a treballar amb les vostres pròpies mans, tal com us hem recomanat de fer,
Per això el Regne del cel és semblant a un rei que va voler passar comptes amb els seus servidors.
Només començar a passar-les, li van presentar un deutor que li devia molts diners.
Com que no tenia mitjans per a pa-gar, aquell senyor va manar que el venguessin a ell, amb la seva muller i els fills, i tot el que posseïa, a fi de saldar el deute.
Però el servent se li llançà als peus i, prosternat, li deia: Tingues paciència amb mi, que t’ho pagaré tot.
El senyor es va compadir d’aquell servent i el va deixar anar, perdonant-li el deute.
Però, en sortir, el servent es va trobar amb un company seu que li devia una petita quantitat i, agafant-lo pel coll, l’ofe-gava tot dient: Paga’m el que em deus.
El company, de genolls, li suplicava: Tingues paciència amb mi, que t’ho pagaré.
Però ell no ho va acceptar, sinó que el va tancar a la presó fins que no pagués el deute.
Els altres servents, en veure el que havia passat, plens d’indignació, van anar a dir-ho al seu senyor.
Llavors, ell va cridar aquell servent i li digué: ‘Esclau pervers! Et vaig perdonar tot aquell deute perquè m’ho vas suplicar.
¿No tenies l’obligació també tu de compadir-te del teu company, com jo em vaig compadir de tu?’
I, ple d’indignació el lliurà als botxins fins que pagués tot el deute.
Així mateix us tractarà el meu Pare celestial, si cadascun de vosaltres no perdona de tot cor el seu germà.”
“L’últim any de cada set conce-diràs remissió.
I la remissió serà d’aquesta manera: Tothom qui tingui al seu poder una ga-rantia de préstec fet al seu proïsme, la deixarà lliure; no l’exigirà del seu proïs-me ni del seu parent, perquè haurà estat proclamada la remissió en honor del Senyor.
que fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presoners,
No deixarà caure el domini del pervers sobre l’heretatge dels justos, no fos que els justos allarguessin la mà cap a la maldat.
El convit es fa per divertir-se, i el vi alegra la vida, però és el diner el que tot ho facilita.
La dona exemplar, qui la trobarà? És molt més valuosa que les mateixes perles.
En ella confia el cor del seu marit, i no pas sense profit.
Ella li proporcionarà el bé, sense cap mal, tots els dies de la seva vida.
Es procura llana i lli, i els treballa amb mans lleugeres.
És com un vaixell mercant que de lluny porta provisions.
Es lleva quan encara és fosc i reparteix el menjar a la família, i endega la feina dels criats.
Examina un camp i el compra, i amb els seus guanys planta una vinya.
Es cenyeix els lloms amb força, i vigoritza els seus braços.
Comprova que el seu negoci va bé, la seva llàntia no s’apaga de nit.
Posa les mans a la filosa i els palmells aguanten el fus.
Té la mà oberta per al desvalgut, i estén el braç al necessitat.
No té por que la neu afecti la família, perquè tots els seus tenen roba gruixuda.
Es confecciona els seus cobertors, i els seus vestits de lli i porpra.
El seu marit és respectat a les portes, quan seu amb els ancians del poble.
Teixeix túniques de lli i les ven, i subministra cenyidors al mercader.
Es revesteix de força i dignitat, i, somrient, espera el dia de demà.
Obre la boca amb saviesa, i la seva llengua té lliçons bondadoses.
Vigila el tràfec de la casa i no menja el pa de l’ociositat.
Els seus fills es lleven i la feliciten; també el seu marit li fa elogis:
“Moltes filles han realitzat prodigis, però tu les superes totes!”
La gràcia és enganyosa, i la bellesa, una il·lusió; la dona que tem el Senyor mereix de ser lloada.
Concediu-li el que amb el seu es-forç s’ha guanyat, i que les seves obres li donin públi-ca lloança.
No confieu en l’opressió ni us envaneixi la rapinya. Si les riqueses augmentaven, no hi poseu pas el cor.
Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?
Però el qui cedeix amb recança a menjar el que no acostuma, es fa culpable, perquè no obra d’acord amb el que creu, i tot el que es fa sense convicció de fe és pecat.
Si a algun de vosaltres li manca savie-sa, que la demani a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada.
Misèria i vergonya per al qui menysprea la correcció; en canvi, qui l’accepta serà honorat.
Si algú manlleva una bèstia al seu veí i es lesiona o es mor mentre el seu amo no hi és, haurà d’indemnitzar-lo;
però si el seu amo hi era present, no hi haurà indemnització. Si era llogada, la indemnització queda inclosa en el lloguer.
Crist ens ha alliberat perquè si-guem lliures. Mantingueu-vos, doncs, ferms i no us deixeu lligar altra vegada al jou de l’esclavatge.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
Dues coses et demano, Senyor; no me les neguis abans no mori:
allunya de mi falsedat i mentida, i no em donis pobresa ni riquesa. Dóna’m l’aliment necessari,
no fos cas que, anant fart, et negui i digui: “Qui és el Senyor?”, o que en la pobresa em doni per robar i blasfemi el nom del meu Déu.
Si fas alguna promesa a Déu, no triguis a complir-la, perquè no li agra-den els insensats; compleix el que has promès.
Els teus prínceps són rebels i com-panys de bandolers. Tots són amants del suborn i persegueixen les recompenses. No fan justícia a l’orfe ni els arriba la causa de la viuda.
Qui s’apiada del pobre fa un préstec al Senyor, i ell li recompensarà la seva bona acció.
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
Sobretot, germans meus, no jureu ni pel cel ni per la terra, ni feu cap altre jurament, sinó que el vostre sí sigui un sí i el vostre no sigui un no, per tal que no caigueu en judici.
Qui dóna al pobre no patirà escas-sesa, qui es tapa els ulls abundarà en malediccions.
Així, doncs, no judiqueu res abans d’hora, fins que vingui el Senyor; ell aclarirà les coses que amaguen les tene-bres i manifestarà les intencions de cada cor; i llavors cadascú rebrà de Déu la seva lloança.
Ai, de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el del-me de la menta, del fonoll i del comí, i deixeu de banda les coses més importants de la Llei: la justícia, la commise-ració i la fidelitat! Això calia complir, sense deixar de fer allò altre.
El Senyor obrirà per a tu el seu ric tresor, el cel, per donar al seu temps la pluja a la teva terra i per beneir tot el treball de les teves mans, així podràs prestar a molts pobles, mentre que tu mai no hauràs de manllevar.
A tu anirà la meva lloança en la gran congregació, compliré els meus vots davant dels seus fidels.
Hi ha quatre éssers molt petits sobre la terra, que són els més savis d’entre els savis:
les formigues, tropa no gens forta, però que s’assegura l’aliment a l’estiu;
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,
no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
¿No es perden els qui tramen mal-dats? Benevolència i fidelitat amb els qui pensen en el bé!
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Vés a veure la formiga, gandul, observa els seus hàbits i guanya saviesa.
Ella no té regidor, ni capatàs, ni amo,
però assegura a l’estiu el seu aliment, recull el seu menjar el temps de la sega.
Prop del camp d’un gandul passava jo, i vora la vinya d’un home insensat:
pertot arreu havien brotat els cards, tot era cobert d’ortigues, i el marge de pedra, enderrocat.
Veient això, ho he considerat, ho he reflexionat, i n’he tret aquesta lliçó:
“Un xic de dormir, un xic de dor-mitar, una altra estona de tombar-s’hi creuat de braços;
i la pobresa et vindrà com un va-gabund i la misèria, com un bandoler.”
“No aplegueu riqueses sobre la terra, on l’arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben.
Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben.
I digué a tots: “Mireu, guardeu-vos de tota cobdícia, perquè ni que un esti-gui cobert per l’abundància, la seva vida no depèn pas del que ell té.”
El cas d’un home que està sol, sense ningú; no té fills ni parents, però treballa sense parar i els seus ulls no en tenen mai prou, de riquesa, tot i que es pregunta: “Per què treballo tant, jo, i em nego el propi benestar?” També això és vanitat i afany inútil.
Estimats germans meus, escolteu: ¿No ha escollit Déu els pobres segons el món perquè siguin rics en la fe i hereus del Regne que ha promès als qui l’estimen?
La casa i la fortuna són l’heretat dels pares, però una dona sensata és un do del Senyor.
Pastureu el ramat de Déu que teniu al vostre càrrec, no per força, sinó amb bona disposició, tal com Déu mana, sense intenció de treure’n profit, sinó amb un propòsit desinteressat;
Tenen per vosaltres un interès que no és ben intencionat, sinó que busquen apartar-vos de mi perquè us acosteu a ells.
I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;
la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.
Com la neu a l’estiu o la pluja a la sega, tampoc no li escau la glòria al neci.
Com pardal a l’escampada i oreneta en ple vol, la maledicció sense causa tampoc no vindrà.