Categoria
Versícles sobre temes sexuals
La sexualitat és un tema que, quan en parlem, sentim molt tabú, envoltat de silenci i negació. Com a cristians, ens hem de preguntar: "Quin és el pla de Déu per a la sexualitat humana?" La Bíblia no es queda callada sobre el tema del sexe, sinó que en destaca alguns aspectes importants.
Hebreus 13:4¹ diu: "Honorable sigui en tots el matrimoni, i el llit sense taca; però als fornicaris i als adúlters els jutjarà Déu". El matrimoni és una institució honorable i tots li hem de donar l'honor que li correspon. Fugiu de la fornicació. Aborriu, detesteu i escapeu de tota impuresa.
Tenir activitat sexual fora del matrimoni és el que aborreceix Déu. Tot i que les actituds envers el sexe varien molt, hem d'entendre que Déu es dedica a fer les coses boniques i no ens hem d'avergonyir de res del que Déu ha fet. Com que Déu va crear el sexe, l'única cosa que és legítima pel que fa a la satisfacció del desig sexual està emmarcada dins d'un compromís de pacte; el segell d'un compromís de pacte es troba en el matrimoni i això pertany a la lògica de Déu.
El principi diví demostra que Déu va crear el sexe per al matrimoni, no fora del matrimoni. Una parella fidel mai tindrà problemes de malalties venèries per tenir molt sexe entre ells. No obstant això, si un dels dos surt del pacte i té sexe fora del matrimoni, correrà el risc de malalties i altres conseqüències a causa d'aquest pecat.
Que tothom honori el matrimoni i mantingui una vida conjugal irreprot-xable, perquè Déu ha de jutjar els for-nicadors i els adúlters.
El meu estimat és meu, i jo sóc seva; ell pastura el ramat entre els lliris.
De manera que ja no són dues carns, sinó una de sola. Per tant, el que Déu va unir, que no ho separi l’home.”
Gaudeix de la vida amb la dona que tu estimes tot els temps de la breu exis-tència que se t’ha concedit en aquest món, perquè això és la teva part en aquesta vida i en el treball amb què t’afanyes en aquest món.
També, si algú n’ataca un, serien dos a defensar-se, que “un fil trenat no es trenca fàcilment.”
Marits, estimeu l’esposa com el Crist va estimar l’Església i s’oferí a si mateix per ella,
Que em besi amb els besos de la seva boca! Perquè les teves carícies són més dolces que el vi;
Atrau-me darrere teu! Correm-hi! El rei m’ha introduït a les seves cambres. En tu tindrem alegria i goig; evocarem les teves carícies, millors que el vi. Amb tota raó ets estimat!
Els teus dos pits són com cries bessones de gasela que pasturen entre lliris.
Abans que bufi el ventijol del cap-vespre i s’estenguin les ombres, pujaré a la muntanya de la mirra, a la collada de l’encens.
Tota tu ets bonica, companya meva, no tens cap defecte!
Més val ser dos que un de sol, perquè el seu esforç és més profitós.
En cas de caure, l’un aixecarà l’altre; però ai d’aquell qui està sol, que si cau no tindrà qui l’aixequi!
Que n’ets, de bell, estimat meu, i d’encisador! Plenament florit és el nostre llit!
M’has robat el cor, germaneta, esposa meva, m’has robat el cor amb una sola mirada dels teus ulls, amb una sola anella del teu coll.
Porta’m gravada sobre el teu cor, com un segell en el teu braç; perquè l’amor és tan fort com la mort, la gelosia, inflexible com el sepulcre, les seves sagetes, com sagetes de foc, una autèntica flama divina.
Dones, sigueu dòcils als vostres marits, com convé en el Senyor.
Marits, estimeu les vostres mullers i no les tracteu amb aspresa.
Per això l’home deixarà el pare i la mare i s’unirà a la seva muller i seran una sola carn.”
Els marits, igualment, porteu una con-vivència assenyada, considerant que la dona és un vas més fràgil, tractant-la amb deferència, com a cohereves que també són de la gràcia de vida, i així no hi haurà res que destorbi les vostres oracions.
Més val ser dos que un de sol, perquè el seu esforç és més profitós.
En cas de caure, l’un aixecarà l’altre; però ai d’aquell qui està sol, que si cau no tindrà qui l’aixequi!
Igualment, si dos jeuen plegats, s’es-calfaran; però un de sol, com s’escal-farà?
També, si algú n’ataca un, serien dos a defensar-se, que “un fil trenat no es trenca fàcilment.”
Sobretot mantingueu un amor constant entre vosaltres, perquè l’amor co-breix una multitud de pecats.
Porta’m gravada sobre el teu cor, com un segell en el teu braç; perquè l’amor és tan fort com la mort, la gelosia, inflexible com el sepulcre, les seves sagetes, com sagetes de foc, una autèntica flama divina.
La immensitat de les aigües no pot apagar l’amor; ni les riuades no podrien ofegar-lo. Si algú volgués oferir tots els béns de casa seva a canvi de l’amor, només rebria menyspreu.
Marits, estimeu l’esposa com el Crist va estimar l’Església i s’oferí a si mateix per ella,
a fi de santificar-la, purificant-la amb el bany d’aigua, alhora que amb la Paraula,
L’amor mai no decau; però les pro-fecies s’acabaran i les llengües cessa-ran, i la ciència finirà.
Després, el Déu Etern digué: “No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda convenient.”
Igualment, vosaltres, les dones, sigueu respectuoses amb els vos-tres marits, de manera que, si alguns no volen escoltar la Paraula, siguin guanyats sense paraules pel comportament de les dones,
quan vegin la vostra conducta casta i respectuosa.
Que el vostre ornament no sigui tot d’aparença, de pentinats exagerats i penjolls d’or, o de vestits luxosos,
sinó que sigui el que la persona duu guardat al fons del cor, l’ornament inalterable d’un esperit afable i tranquil, que als ulls de Déu és de gran estima.
Així era com s’abillaven en altre temps les santes dones que esperaven en Déu, submises als seus marits;
així Sara obeïa Abraham, tractant-lo de senyor, i d’ella n’heu esdevingut filles, amb el vostre bon comportament i enfrontant qualsevol intimidació.
Els marits, igualment, porteu una con-vivència assenyada, considerant que la dona és un vas més fràgil, tractant-la amb deferència, com a cohereves que també són de la gràcia de vida, i així no hi haurà res que destorbi les vostres oracions.
Perquè el marit és el cap de la dona, com Crist és el cap de l’Església, i al mateix temps, salvador del cos.
Tres coses hi ha que em sobrepassen, i una quarta que no conec:
el rastre de l’àguila en els aires, el rastre de la serp sobre la roca, el rastre del vaixell al mig del mar i el rastre de l’home en la donzella.
No deixis mai la bondat i la fidelitat: lliga-te-les al coll i grava-te-les al cor,
i trobaràs gràcia i comprensió als ulls de Déu i dels homes.
Els va respondre: “¿No heu llegit que el Creador, des del principi, els va fer home i dona?
I digué: Per això l’home deixarà el pare i la mare per ajuntar-se amb la seva muller, i la parella esdevindrà una sola carn.
De manera que ja no són dues carns, sinó una de sola. Per tant, el que Déu va unir, que no ho separi l’home.”
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;
no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;
no s’alegra de la injustícia, sinó que es complau en la veritat;
tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
I Déu va crear l’home a la seva imatge, a la semblança de Déu el va crear; creà l’home i la dona.
I Déu els beneí i els digué: “Creixeu i reproduïu-vos; ompliu la terra i sot-meteu-la; domineu sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel i sobre tots els animals que es mouen damunt la terra.”
amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,
disposats a conservar la unitat de l’Es-perit amb els lligams de la pau.
Que les dones respectin els seus marits, com respecten el Senyor.
Perquè el marit és el cap de la dona, com Crist és el cap de l’Església, i al mateix temps, salvador del cos.
De la mateixa manera que l’Església se supedita al Crist, també les dones s’han de supeditar plenament als marits.
però per causa de la incontinència és convenient que cada home tingui la seva muller i cada dona el seu marit.
Que el marit compleixi el deure matrimonial amb la seva muller, i la muller compleixi igualment amb el marit.
La dona exemplar, qui la trobarà? És molt més valuosa que les mateixes perles.
En ella confia el cor del seu marit, i no pas sense profit.
Ella li proporcionarà el bé, sense cap mal, tots els dies de la seva vida.
“També es va dir: Qui repudia la seva muller, que li doni acta de divorci.
Però jo us dic: Tot aquell qui repudia la seva muller, fora del cas de fornicació, la indueix a cometre adulteri; i si algú es casa amb la repudiada, comet adulteri.
Als casats els dono aquest manament, que no és meu, sinó del Senyor: que la muller no se separi del marit,
i si se’n separa, que no es torni a casar, o que faci les paus amb el marit; i el marit, que tampoc no deixi la muller.
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
La casa i la fortuna són l’heretat dels pares, però una dona sensata és un do del Senyor.
ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.
Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,
senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
I, com a culminació de tot això, ce-nyiu-vos d’amor, que és el vincle de la perfecció.
Cal, però, que el dirigent sigui irre-protxable, casat una sola vegada, sobri, assenyat, educat, hospitalari, ben dotat per a ensenyar,
Per això, animeu-vos mútuament i edifiqueu-vos els uns als altres, tal com ja feu.
Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,
a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.
M’has robat el cor, germaneta, esposa meva, m’has robat el cor amb una sola mirada dels teus ulls, amb una sola anella del teu coll.
Que en són, de delicioses, les teves carícies, germaneta meva, esposa meva! Les teves carícies són molt més agradables que no pas el vi! I la fragància dels teus perfums supera la de tots els bàlsams!