Categoria
120 Versets de la Bíblia sobre els Profetes
Imagina't, ets escollit per Déu per transmetre la seva voluntat. Això és el que eren els profetes. Persones com Isaïes, Jeremies, Ezequiel, Elies i Eliseu, per exemple. Rebien un encàrrec, sovint difícil: advertir sobre les conseqüències dels nostres pecats i animar-nos a adorar i obeir l'únic Déu veritable.
Pensa en la valentia que devien tenir. No tothom els escoltava, eh! Molts es resistien i rebutjaven el seu missatge. Però ells, amb les seves visions i revelacions divines, compartien la paraula de Déu amb el poble d'Israel. Paraules plenes de saviesa i amor que ens conviden a reflexionar sobre la nostra relació amb Ell.
Llegint les seves històries, entens la importància de la fidelitat i el penediment. Els profetes ens instaven, i encara ens insten, a abandonar el mal i tornar al Senyor. Déu anhelava, i anhela, una relació íntima i compromesa amb nosaltres. Però també demana obediència i justícia.
Avui dia, amb tanta maldat i perversió al món, és crucial que els profetes de Déu mantinguin una relació molt estreta amb l'Esperit Sant. Així no es confondran, no seran enganyats i no diran res que Déu no hagi parlat. Cal guardar el cor en santedat i integritat, i mantenir-se ferm en els estatuts i principis del Senyor.
Preneu, germans, com a model de sofriment i de paciència els profetes que han parlat en nom del Senyor.
Tot i que jo us he enviat constantment tots els meus servents, els profetes, per dir-vos: No cometeu aquesta acció abominable que jo detesto.
Els promouré un profeta d’entre els seus germans, com tu, i posaré les me-ves paraules en la seva boca, i ell els comunicarà tot el que jo li manaré.
I serà que, si algú no vol obeir les meves paraules que ell comunicarà en nom meu, jo directament li’n demanaré comptes.
Revelació que el Senyor va comuni-car al profeta Jeremies sobre l’arribada de Nabucodonosor, rei de Babilònia, que vindria per a assolar el país d’Egipte:
Perquè el Senyor Déu no farà res sense revelar el seu propòsit als seus servents, els profetes.
“Abans que et formés en el ventre de la teva mare et vaig escollir, i abans que naixessis et vaig consagrar; t’he posat per profeta de les nacions.”
Jo us he enviat tots els meus servents, els profetes, constantment perquè us diguin: Torneu enrere cadascun de vosaltres del seu camí, esmeneu la vostra conducta i no aneu darrere els déus estrangers per servir-los, i així podreu habitar la terra que us he donat, a vosaltres i als vostres avantpassats; però no m’heu prestat atenció ni m’heu escoltat.
I em digué: “Fill d’home, aixeca’t, que et vull parlar.”
Així que em va parlar, l’esperit va entrar en mi i em va fer posar dret, i jo vaig escoltar el qui em parlava.
Em digué: “Fill d’home, jo t’envio als fills d’Israel, gent rebel que s’ha revol-tat contra mi. Ells i els seus avantpassats m’han estat infidels fins al mateix dia d’avui.
Això diu Déu, el Senyor: ¿No ets tu aquell de qui jo vaig dir, en temps pas-sats, per mitjà dels meus servents, els profetes d’Israel, que en aquells temps van profetitzar, durant anys, que jo t’en-viaria contra ells?
Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: “Qui hi enviaré, qui ens hi anirà?” I vaig contestar: “Aquí em tens, envia-m’hi a mi!”
Jonàs va començar a endinsar-se en la ciutat, fent una jornada de camí, i predi-cava així: “D’aquí a quaranta dies, Ní-nive serà destruïda!”
Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perse-guir els profetes que us han precedit.
Per mitjà del profeta Jehú, fill d’Hananí, el Senyor va dirigir la seva paraula contra Baixà i la seva casa, per tot el mal que feia als ulls del Senyor fent-lo enutjar amb les seves accions, actuant igual que la casa de Jeroboam, i també perquè els va matar.
Revelació del Senyor que fou adreçada al profeta Jeremies referent als filisteus, abans que el faraó s’apoderés de Gaza.
Després els digué: “Quan encara era amb vosaltres, ja us vaig dir que calia que es complís tot el que hi ha escrit referent a mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.”
El Senyor els va enviar profetes per fer-los tornar a ell, que els van amones-tar, però no els van escoltar.
Després d’haver parlat Déu anti-gament, en diverses ocasions i de moltes maneres, als avantpassats per mitjà dels profetes,
en aquests darrers temps ens ha parlat per mitjà del Fill, a qui ha establert com a hereu universal i pel qual també ha creat tot el que existeix.
Això diu el Senyor: “Per tres pecats de Tir, i fins per quatre, no la dispensaré del càstig. Per haver lliurat a Edom tots els qui van capturar, i no haver respectat el pacte entre germans,
Referent a aquesta salvació, els pro-fetes antics es van dedicar a investigar-la quan van anunciar la gràcia destinada a vosaltres,
procurant esbrinar a quin temps i a quines circumstàncies es referia l’Espe-rit de Crist, que els animava a predir els sofriments a què era destinat el Crist i la glòria que vindria després,
i els fou revelat que no anava dirigida a ells, sinó que era per a vosaltres que administraven aquest missatge que ara us ha estat anunciat per aquells qui us han evangelitzat, portats per l’Esperit Sant enviat del cel. Els àngels es delei-xen per contemplar aquest missatge.
Per això, Déu, el Senyor, ha dit: Mira, faré caure damunt teu l’espasa, i extir-paré de tu homes i bèsties.
I ja que tenim carismes diferents, segons la gràcia que hem rebut, si és el de profecia, exerciu-lo segons el nivell de fe;
Ja que el Senyor ha dit: Quan a Babilònia s’hagin complert setanta anys, jo us visitaré i confirmaré sobre vosaltres la promesa d’afavorir-vos i fer-vos tor-nar en aquest lloc.
Qui acull un profeta perquè és pro-feta, rebrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, rebrà la recompensa dels justos.
durant el primer any del seu regnat, jo, Daniel, vaig fer un estudi en els llibres sobre el nombre d’anys que el Senyor havia dit al profeta Jeremies que havien de complir-se sobre les ruïnes de Jerusalem: eren setanta anys.
Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són en-viats! Quantes vegades he volgut aple-gar els teus fills, com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, i no ho heu volgut!
i s’hi va quedar fins a la mort d’Herodes. Així es complia el que havia anunciat el Senyor per mitjà del profeta: D’Egipte vaig cridar el meu fill.
però Déu va complir el que havia predit per boca de tots el profetes: que el seu Crist havia de patir.
Aquest és el Moisès que digué als israelites: ‘Déu farà que s’aixequi d’en-tre els vostres germans un profeta com jo.’
Els digué: “Escolteu les meves parau-les: Quan hi hagi un profeta del Senyor entre vosaltres, jo m’hi revelaré en visió i li parlaré en somnis.
Alço a Déu la meva veu i cla-mo, m’adreço a Déu i ell m’escoltarà.
En moments de tribulació busco el Senyor, a la nit no descansa la meva mà estesa, la meva ànima no vol ser consolada.
Evoco Déu i m’estremeixo, medito i el meu esperit es desani-ma. (Pausa)
He parlat als profetes i he multiplicat les visions, i per mitjà dels profetes he parlat amb paràboles.
I vosaltres, ovelles meves, sou les ovelles del meu ramat humà, i jo sóc el vostre Déu. Paraula de Déu, el Senyor!”
En aquells dies, Ezequies va caure greument malalt, i el profeta Isaïes, fill d’Amós, l’anà a veure i li digué: “Això diu el Senyor: Posa en ordre la teva casa, perquè moriràs; no en sortiràs amb vida.”
Van endurir el cor com el diamant per no sentir la llei ni els missatges que el Senyor Totpoderós trametia per mitjà del seu Esperit a través dels primers profetes. Per això el Senyor Totpoderós es va enutjar en gran manera.
El Senyor digué a Moisès: “Mira, t’he fet com un déu per al faraó, i el teu germà Aaron serà el teu profeta.
Heus aquí que jo us enviaré el profeta Elies abans de venir el dia gran i terrible del Senyor.
Igualment, si es tracta de profetes, que parlin dos o tres, i els altres que hi facin atenció.
Després aniràs a Guibà de Déu, on hi ha una guarnició de filisteus; i s’esde-vindrà que, en arribar a la ciutat, tro-baràs un grup de profetes que baixen del lloc alt precedits del saltiri, el timbal, la flauta i l’arpa, que estaran en exaltació profètica.
Qui es tingui per profeta o espiritual reconeixerà en això que us escric un manament del Senyor,
Cap a l’hora de l’ofrena de la tarda, el profeta Elies s’hi va acostar i digué: “Oh Senyor, Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, que es vegi avui que tu ets Déu a Israel, que jo sóc el teu servent, i que és per ordre teva que faig aquestes coses.
edificats sobre els fonaments dels apòstols i profetes, amb Crist Jesús com a pedra angular,
Quan els de la comunitat de profetes que vivien a Jericó, de l’altra riba estant, ho veieren, van dir: “L’esperit d’Elies reposa sobre Eliseu!” Van anar a rebre’l i es van inclinar davant d’ell fins a terra,
d’aquells qui van matar el Senyor Jesús, com també els profetes, i a nosaltres ens han expulsat; aquells qui des-plauen a Déu i es fan enemics de tot-hom,
L’endemà, de bon matí es van dirigir al desert de Tecoa. Quan sortien, Josafat es va aturar i digué: “Escolteu-me, els de Judà i vosaltres, els habitants de Jerusalem! Confieu en el Senyor, el vostre Déu, i us sentireu segurs; confieu en els profetes, i triomfareu!”
sinó que quan arribi el dia de tocar el setè àngel, quan vagi a tocar la trompe-ta, ja s’haurà acomplert la providència de Déu, tal com ho va anunciar als seus servidors, els profetes.”
Des del dia que els vostres avant-passats van sortir de la terra d’Egipte fins avui, i malgrat que els vaig enviar tots els meus servents, els profetes, ben aviat i constantment,
perquè ells han vessat la sang del poble sant i dels profetes; tu els has fet beure sang: Tenen el que es mereixen.”
Clama fort i no t’aturis, alça la veu com una trompeta! De-nuncia al meu poble el seu delicte, i a la casa de Jacob els seus pecats!
però ell em va dir: “Compte; no [facis això!] Jo sóc un company de servei teu i dels teus germans, els profetes, amb tots els qui guarden les paraules d’aquest llibre; adora només Déu.”
“Fill d’home, jo t’he posat com a sentinella de la casa d’Israel; per tant, escoltaràs la paraula de la meva boca i els advertiràs de part meva.
Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són en-viats! Quantes vegades he volgut aple-gar els teus fills, com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, i no ho heu volgut!
Per això també ha dit la saviesa de Déu: ‘Els enviaré profetes i apòstols; a uns els mataran i a uns altres els perseguiran,
Per aquells dies baixaren a Antioquia uns profetes de Jerusalem,
i un d’ells, que es deia Àgab, mogut per l’Esperit es va alçar i pronosticava l’arribada d’una gran fam sobre tot el món (la qual cosa s’acomplí en temps de Claudi).
Com que ens hi vam quedar bastants dies, va baixar un profeta de Judea, que es deia Àgab,
a visitar-nos. Prengué la faixa de Pau, s’hi lligà els peus i les mans i digué: “Això diu l’Esperit Sant: L’amo d’aquesta faixa serà lligat així a Jerusalem pels jueus, i serà lliurat a mans dels pagans.”
Llavors Elies, el tixbita, que era dels habitants de Galaad, digué a Acab: “Per la vida del Senyor, el Déu d’Israel, a qui serveixo, que no hi haurà en aquests anys pluja ni rosada, fins que jo ho digui.”
Però així que va arribar a l’home de Déu, a la muntanya, se li va abraçar als peus. Guehazí se li va acostar per treure-la, però l’home de Déu digué: “Deixa-la, que té l’ànima adolorida, i el Senyor m’ho ha tingut ocult sense revelar-me res.”
Però ells es burlaven dels missatgers de Déu, menyspreaven les seves parau-les i escarnien els seus profetes, fins que la indignació del Senyor contra el seu poble es va enardir tant que ja no hi hagué remei.
Però el Senyor em respongué: “Aquests profetes prediquen mentides en nom meu; jo no els he enviat ni els he donat ordres, ni tan sols els he parlat. Són visions enganyoses, prediccions falses, fantasies nascudes del seu mateix cor, això que us profetitzen.”
Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
“Fill d’home, profetitza contra els profetes d’Israel i digues als qui profe-titzen segons el que ells pensen: Escol-teu l’oracle del Senyor!
Això diu Déu, el Senyor: Ai dels pro-fetes insensats que es deixen portar per la pròpia inspiració, sense haver tingut cap visió!
Per això la visió se us tornarà nit, i l’endevinament, foscúria; el sol es pon-drà sobre aquells profetes i se’ls farà fosc a ple dia.
Els vidents seran avergonyits, els en-devinaires confosos, i tots hauran de callar, perquè no hi haurà cap resposta de part de Déu.
En canvi, jo estic ple de poder de l’Esperit del Senyor, de justícia i fortalesa per a denunciar a Jacob la seva prevaricació i a Israel el seu pecat.
Escolteu l’oracle del Senyor, mag-nats de Sodoma. Estigueu atents a la llei del nostre Déu, pobladors de Gomorra:
que diuen als vidents: “No tingueu visions”, i als profetes: “No ens profe-titzeu revelacions autèntiques; parleu-nos de coses plaents, anuncieu-nos il·lu-sions,
“Fill d’home, tu vius enmig d’una casa rebel, que tenen ulls per a veure-hi però no hi veuen, que tenen orelles per a sentir-hi però no hi senten, perquè són una casa rebel.
Però vosaltres obligueu els consa-grats a beure vi, i commineu els profetes dient-los: ‘No profetitzeu!’
En canvi, les meves paraules i els meus manaments, que jo vaig donar als meus servents, els profetes, ¿no van arribar als vostres pares? Per això ells es van conver-tir tot confessant: ‘El Senyor Totpoderós ens ha tractat tal com havia decidit de fer-ho, segons el que mereixia la nostra con-ducta i d’acord amb els nostres fets’.”
Guardeu-vos dels falsos profetes que se us presenten vestits d’ovella, i per dintre són llops rapaços.
però manifestat ara, per disposició del Déu etern, d’acord amb les Escrip-tures profètiques, que s’ha fet conèixer a tots els pobles perquè acceptin la fe,
Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat.
Qui acull un profeta perquè és pro-feta, rebrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, rebrà la recompensa dels justos.
I qui doni a beure, ni que sigui un got d’aigua fresca, a un d’aquests petits, pel sol fet de ser un deixeble, us ben asse-guro que no es quedarà pas sense la seva recompensa.”
I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs davant del Senyor preparant els seus camins
Tots van quedar atemorits, i glorifi-caven Déu dient: “Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres”; i també: “Déu ha visitat el seu poble.”
Els digué: “Què?” Ells li respongue-ren: “El cas de Jesús de Natzaret, que era un profeta poderós de fets i de pa-raules davant Déu i davant de tot el poble;
El testimoni de tots els profetes cor-robora que per mitjà del seu nom, tot aquell qui creu en ell rep el perdó dels pecats.”
I, així, Déu n’ha establert alguns dins l’Església: en primer lloc, apòstols, en segon lloc, profetes, en tercer lloc, mes-tres; després els qui fan miracles, des-prés els qui tenen gràcia de guaricions, els qui porten l’ajut social, els qui ad-ministren, els qui tenen do de parlar llengües desconegudes.
Pau, apòstol, no pas de part dels homes, ni per cap mediació humana, sinó per mitjà de Jesucrist i de Déu Pare, que el ressuscità d’entre els morts,
També és ell qui va repartir a uns la funció d’apòstols, a altres, de profetes, a altres, d’evangelistes, a altres, de pas-tors i mestres,
I, què hi puc afegir? No tindria prou temps si em posava a parlar de Gedeó, Barac, Samsó, Jeftè i David, com de Samuel i els altres profetes.
Ells per la fe van sotmetre reis, van administrar justícia, van obtenir el com-pliment de les promeses, van tancar go-les de lleons,
van apagar la violència del foc, es van escapar del tall de l’espasa, es van refer de les malalties, van ser valents en el combat, van trastornar els exèrcits estrangers.
Oh Déu, nosaltres mateixos ho hem sentit, els nostres pares ens han contat la gesta que vas realitzar en els seus dies, en aquells temps antics.
Fixa’t en l’home íntegre i mira l’home de bé, perquè hi ha un bon esdevenidor per a l’home de pau;
Foragiteu lluny de vosaltres totes les infidelitats amb què us heu fet culpables, i feu-vos un cor nou i un esperit renovat. Per què hauríeu de morir, casa d’Israel?
“Mireu, jo envio el meu missatger perquè prepari el camí davant meu. I tot seguit entrarà al seu temple el Senyor que vosaltres busqueu i l’àngel del Pacte que vosaltres desitgeu; mireu que ja ve, diu el Senyor Totpoderós.”
“Això diu el Senyor: Planta’t a l’atri del temple del Senyor i parla a totes les poblacions de Judà que vénen a adorar al temple del Senyor; digues-los totes les paraules que jo et mano que els comuniquis, no n’ometis cap.
Potser escoltaran i es convertiran del seu mal camí, i jo em desdiré del mal que pensava fer-los per la maldat de les seves obres.
Acosteu-vos cap a mi, escolteu això: Des del principi, no he parlat en secret, des de l’instant que això va començar, jo hi era present. I ara el Senyor Etern m’ha enviat a mi i el seu esperit.
El meu poble serà destruït per falta d’enteniment. Perquè has rebutjat el coneixement, jo et rebutjaré del meu sacerdoci; i perquè has oblidat la llei del teu Déu, jo també m’oblidaré dels teus fills.
Tanmateix, quan això s’esdevingui –i heus aquí que ja arriba–, llavors sa-bran que hi ha hagut un profeta entre ells.”
Mentrestant, Samuel es feia gran i el Senyor era amb ell, i no va deixar caure a terra cap de les seves paraules.
De manera que tot Israel, des de Dan fins a Beerxeba, va reconèixer que Samuel era un veritable profeta del Senyor.
Ja no veiem senyals per a nosaltres, ja no tenim cap profeta; no hi ha qui sàpiga fins quan du-rarà.
Si algú viola la Llei de Moisès és condemnat a mort sense compassió, basant-se en dos o tres testimonis.
els profetes profetitzen mentint i els sacerdots dominen al seu caprici, i al meu poble li agrada això. Però, què fareu quan vindrà la fi?”
Això té a veure amb tu, fill d’home. Jo t’he posat com a sentinella de la casa d’Israel. Quan sentis una paraula de la meva boca, els advertiràs de part meva.
Una veu crida: “Prepareu en el desert el camí del Senyor, a l’estepa, una ruta dreta per al nostre Déu.
I qui predicarà, si no hi ha enviats? Segons diu l’Escriptura: “Que en són de bonics els peus dels qui duen l’anunci de bones noves.”
Ja t’han indicat, home, allò que és bo i allò que el Senyor vol de tu: solament que practiquis el dret i estimis la mise-ricòrdia, i que caminis dòcilment davant el teu Déu.
L’Esperit del Senyor Etern re-posa damunt meu, perquè el Senyor m’ha ungit per portar bones no-ves als humils, m’ha enviat a embenar els cors destrossats, a proclamar la lli-bertat als captius i la deslliurança als presoners;
I, tant si en fan cas com si no, perquè són una casa rebel, han de saber que hi ha hagut un profeta entre ells.
La maldat és un oracle per al descregut, en el fons del seu cor no té present el temor de Déu.
Quin dels profetes no han perseguit els vostres pares? Van matar els qui pro-fetitzaven sobre la vinguda del Just, de qui vosaltres ara us heu fet traïdors i assassins.
Per això, fins i tot si nosaltres matei-xos o un àngel del cel us anunciés un evangeli diferent del que us hem anun-ciat, rebutgeu-lo.
però la paraula del Senyor resta per sempre.” I aquesta és la paraula que us ha estat anunciada.
perquè no hi ha hagut mai cap pro-fecia que hagi vingut per iniciativa humana. De fet, els homes que han par-lat de part de Déu han estat guiats per l’Esperit Sant.
“Germans, calia que es complís aquella Escriptura que l’Esperit Sant havia predit per boca de David referent a Judes, el qui va fer de guia dels qui prengueren Jesús.
Així parla el Senyor contra els profe-tes que enganyen el meu poble i criden: Pau!, mentre tenen alguna cosa per a mossegar amb les dents, però que decla-ren la guerra santa a qui no els posa res a la boca.”
però quan un profeta anuncia prospe-ritat, només quan es compleixi la seva profecia serà reconegut com a profeta enviat realment pel Senyor.”
Ple de goig exulto en el Senyor, la meva ànima s’alegrarà en el meu Déu, perquè m’ha posat vestidures de victòria, m’ha cobert amb el mantell de la justícia, com s’engalana el nuvi, com es guarneix la núvia amb les seves joies.
És Déu qui ens referma en Crist jun-tament amb vosaltres. És Déu qui ens ha escollit,
qui ens ha marcat amb el seu segell i ha posat, endemés, en els nostres cors la garantia de l’Esperit.
Els habitants de la terra se’n congra-tularan i ho festejaran fent-se presents els uns als altres, perquè aquests dos profetes eren una mortificació per als habitants de la terra.”