Categoria
VERSÍCLES PROFÈTICS
A la Paraula de Déu hi trobem versos que ens parlen del que ha de passar. El profeta és el ministeri que Déu ens dóna per parlar-nos, però a la Bíblia ja hi ha escrites moltes de les coses que succeiran. A la seva Paraula, trobem aquest preciós vers: "Perquè cap profecia va ser mai produïda per voluntat humana, sinó que els homes sants de Déu van parlar moguts per l'Esperit Sant" (2 Pere 1:21).
La paraula profètica és la clau per tancar i obrir el cel segons els designis de Déu. Cal comparar els missatges profètics que s'han complert cronològicament i predir de forma ordenada i clara el que ha de passar. Així podrem proclamar-ho i advertir els qui van pel mal camí, per fer-los tornar al camí de la vida eterna.
I a vosaltres, que esteu a punt per rebre Crist i ser elevats al cel, continueu perseverant fins al final per ser salvats.
Si un home és casat de poc, no sortirà al combat ni se li encarregarà cap res-ponsabilitat; en quedarà exempt a casa seva durant un any, perquè faci feliç la dona que ha pres.
L’amor mai no decau; però les pro-fecies s’acabaran i les llengües cessa-ran, i la ciència finirà.
Per ara subsisteixen aquestes tres coses: la fe, l’esperança i l’amor; però la més gran és l’amor.
Que n’ets, de bella, companya me-va, que n’ets, de bella! Els teus ulls són coloms!
Que n’ets, de bell, estimat meu, i d’encisador! Plenament florit és el nostre llit!
M’has robat el cor, germaneta, esposa meva, m’has robat el cor amb una sola mirada dels teus ulls, amb una sola anella del teu coll.
Gaudeix de la vida amb la dona que tu estimes tot els temps de la breu exis-tència que se t’ha concedit en aquest món, perquè això és la teva part en aquesta vida i en el treball amb què t’afanyes en aquest món.
També, si algú n’ataca un, serien dos a defensar-se, que “un fil trenat no es trenca fàcilment.”
Per això l’home deixarà el pare i la mare i s’unirà a la seva muller i seran una sola carn.”
Que les dones respectin els seus marits, com respecten el Senyor.
Perquè el marit és el cap de la dona, com Crist és el cap de l’Església, i al mateix temps, salvador del cos.
Els va respondre: “¿No heu llegit que el Creador, des del principi, els va fer home i dona?
I digué: Per això l’home deixarà el pare i la mare per ajuntar-se amb la seva muller, i la parella esdevindrà una sola carn.
De manera que ja no són dues carns, sinó una de sola. Per tant, el que Déu va unir, que no ho separi l’home.”
però per causa de la incontinència és convenient que cada home tingui la seva muller i cada dona el seu marit.
La casa i la fortuna són l’heretat dels pares, però una dona sensata és un do del Senyor.
En conclusió: vosaltres també, que cadascú estimi la seva esposa com a si mateix; i l’esposa que tingui respecte al marit.
Que si una persona no vetlla pels seus, sobretot si viuen amb ella, renega de la fe i es comporta pitjor que els descreguts.
Tingueu-vos respecte els uns als altres en atenció a Crist.
Que les dones respectin els seus marits, com respecten el Senyor.
Porta’m gravada sobre el teu cor, com un segell en el teu braç; perquè l’amor és tan fort com la mort, la gelosia, inflexible com el sepulcre, les seves sagetes, com sagetes de foc, una autèntica flama divina.
Els marits, igualment, porteu una con-vivència assenyada, considerant que la dona és un vas més fràgil, tractant-la amb deferència, com a cohereves que també són de la gràcia de vida, i així no hi haurà res que destorbi les vostres oracions.
Marits, estimeu l’esposa com el Crist va estimar l’Església i s’oferí a si mateix per ella,
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;
no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;
no s’alegra de la injustícia, sinó que es complau en la veritat;
tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
Més val ser dos que un de sol, perquè el seu esforç és més profitós.
En cas de caure, l’un aixecarà l’altre; però ai d’aquell qui està sol, que si cau no tindrà qui l’aixequi!
Dones, sigueu dòcils als vostres marits, com convé en el Senyor.
Marits, estimeu les vostres mullers i no les tracteu amb aspresa.
I, com a culminació de tot això, ce-nyiu-vos d’amor, que és el vincle de la perfecció.
Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
Que l’amor no sigui fingit: detesteu el mal i abraceu el bé;
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
Que tothom honori el matrimoni i mantingui una vida conjugal irreprot-xable, perquè Déu ha de jutjar els for-nicadors i els adúlters.
Però jo us dic: Tot aquell qui repudia la seva muller, fora del cas de fornicació, la indueix a cometre adulteri; i si algú es casa amb la repudiada, comet adulteri.
però per causa de la incontinència és convenient que cada home tingui la seva muller i cada dona el seu marit.
Que el marit compleixi el deure matrimonial amb la seva muller, i la muller compleixi igualment amb el marit.
Així, per exemple, la dona casada es troba legalment lligada al marit, mentre és viu; però, si el marit mor, queda le-galment deslligada del marit.
Per això, si en vida del marit s’unia a un altre home, seria titllada d’adúltera; però si el marit mor, és una dona lliure legalment, de manera que si s’uneix a un altre home no és adúltera.
Als casats els dono aquest manament, que no és meu, sinó del Senyor: que la muller no se separi del marit,
i si se’n separa, que no es torni a casar, o que faci les paus amb el marit; i el marit, que tampoc no deixi la muller.
Sobretot mantingueu un amor constant entre vosaltres, perquè l’amor co-breix una multitud de pecats.
Si no és el Senyor qui edi-fica la casa, vanament treballen els qui la construeixen; si el Senyor no guarda la ciutat, vanament vetllarà el vigilant.
La teva muller serà com una parra fèrtil, íntimament unida a la teva casa, els teus fills seran com plançons d’olivera al voltant de la teva taula.
És així com serà beneït l’home devot del Senyor.
Als altres, els ho dic com a cosa meva i no pas del Senyor: si algun ger-mà és casat amb una no creient, i ella està d’acord a conviure amb ell, no té per què deixar-la.
I si una dona és casada amb un no creient, i ell està d’acord a conviure amb ella, que no deixi el marit.
Perquè el marit no creient és santificat per la muller, i la muller no creient és santificada pel marit creient. Altrament, els vostres fills formarien part del món pagà, i de fet són part del poble sant.
amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,
disposats a conservar la unitat de l’Es-perit amb els lligams de la pau.
Isaac va fer entrar Rebeca a la tenda de la seva mare Sara, la prengué i ella esdevingué la seva muller, i la va esti-mar molt. Així es va consolar de la pèrdua de la seva mare.
Mireu de no deure mai res a ningú, llevat del deure d’estimar-vos els uns als altres; perquè qui estima l’altre ja ha complert la Llei.
Que la teva font sigui beneïda! Alegra’t amb la muller de la teva joventut,
cérvola amable, graciosa daina: que t’embriaguin les seves carícies i el seu amor et tingui sempre em-badalit.
Perquè en la resurrecció, ni els homes ni les dones no es casaran, sinó que seran com els àngels del cel.
No us priveu l’un de l’altre, si no és temporalment i de comú acord, per dedi-car-vos a la pregària; però després torneu a la vida en comú, no fos cas que, per manca de domini, Satanàs us temptés.
Així, doncs, procureu imitar Déu, com a fills estimats que sou,
i viviu en amor mutu, tal com el Crist us va estimar i es lliurà per vosaltres, com una ofrena i sacrifici a Déu, de suau fragància.
I així Jacob va servir per Raquel durant set anys, que li van semblar uns quants dies, de tant que l’estimava.
El meu estimat és meu, i jo sóc seva; ell pastura el ramat entre els lliris.
Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excu-sa per a les inclinacions carnals; al con-trari, per mitjà de l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres.
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,
no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.
Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
perquè dominessin en el dia i en la nit i separessin la llum i la foscor. I Déu veié que això era bo.
M’has robat el cor, germaneta, esposa meva, m’has robat el cor amb una sola mirada dels teus ulls, amb una sola anella del teu coll.
Que en són, de delicioses, les teves carícies, germaneta meva, esposa meva! Les teves carícies són molt més agradables que no pas el vi! I la fragància dels teus perfums supera la de tots els bàlsams!
Però us dic que aquell qui repudia la seva muller, si no és a causa de fornicació, i es casa amb una altra, comet adulteri.”
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
La muller està lligada mentre el seu marit és viu, però, si el marit es mor, queda lliure per a casar-se amb qui vulgui, sempre que sigui en el Senyor.