Categoria
VERSÍCLES SOBRE L'ORACIÓ
Necessites alguna cosa? Demana-li-ho a Déu. Com un bon Pare, sap què necessiten els seus fills. Quan li demanem alguna cosa, reconeixem la nostra pròpia limitació i dependència d'Ell. Sigui quina sigui la teva situació, presenta-li la teva necessitat, ja sigui provisió, protecció, salut o guia, i demana-li que t'ajudi. Com diu Salms 139:41, «Senyor, tu ja saps el que vull dir abans que ho digui».
L'oració obre la porta dels tresors del Regne de Déu. És una clau que el Creador ha posat a les nostres mans i ens convida a fer-la servir. Per a Ell seria molt senzill donar-nos el que necessitem; tot li pertany i l'univers està al seu comandament. Podria donar-nos-ho tot sense esperar que l'hi demanéssim. Però no és així com ho ha volgut. Déu ens estima, i el seu major anhel és tenir intimitat amb nosaltres. L'oració és el canal per on flueix la seva provisió cap a nosaltres.
Prou que m’adono dels seus camins! Però jo el curaré, el conduiré i el con-solaré, a ell i als qui es planyen amb ell.
Aquell dia diràs: “Et lloaré, Senyor! Estaves irritat contra mi, però t’ha passat l’enuig i m’has tor-nat la pau.
Com una mare consola el seu fill, així us consolaré jo a vosaltres, i sereu consolats a Jerusalem.
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi: la teva vara i el teu bastó és el que m’anima.
Així, doncs, vosaltres ara teniu angú-nia, però us tornaré a veure i el vostre cor s’alegrarà, i ningú no us podrà pren-dre el vostre goig.
enfortits en tota virtut, segons el seu poder gloriós, enterament pacients i constants;
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.
Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.”
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Perquè, si bé els sofriments de Crist ens omplen a vessar, també és cert que ens omple a vessar la consolació per mitjà de Crist.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
perquè l’Anyell que és al centre del setial els pasturarà i els conduirà a dolls d’aigües vives, i Déu eixugarà tota llà-grima dels seus ulls.”
Jo, jo sóc qui et consola. Qui ets tu perquè temis davant d’un simple mortal, del fill d’un home que no val més que l’herba?
però el Consolador, l’Esperit Sant, que el Pare enviarà en el meu nom, ell us ho ensenyarà tot i us recordarà tot el que jo us he dit.
Si passem alguna aflicció és perquè redundi en benefici vostre i en la vostra salvació, i si som consolats és perquè redundi en la vostra consolació, que fa créixer la paciència per a suportar aquestes mateixes afliccions que nosaltres patim.
I que el mateix Senyor nostre, Jesu-crist, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat i ens ha donat un consol etern i una esplèndida esperança per gràcia,
Considero, a més, que els sofriments del temps present no són comparables a la glòria que s’ha de reflectir en nos-altres.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Que la misericòrdia del Senyor no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat.
Les renoves cada matí: És gran la teva fidelitat!
El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
Atès que no tenim pas un pontífex incapaç de compadir-se de les nostres febleses, sinó que ha passat per les mateixes proves que nosaltres, exceptuant el pecat.
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
Tu has dut el compte de la meva vida de fugitiu, recull les meves llàgrimes en el teu flascó. ¿No ho has registrat en el teu llibre?
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.
Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,
perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
No volem tampoc, germans, que des-conegueu la situació dels qui moren, a fi que no us entristiu com fan els altres que no tenen esperança.
Tal com creiem que Jesús morí i res-suscità, així també creiem que Déu por-tarà amb Jesús els qui s’adormiren en ell.
Ell eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà; ni mai més hi haurà dol, ni clams, ni penes, perquè les coses d’abans han passat.”
Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi.
El nostre objectiu no és pas el món que es veu, sinó el món que no es veu, perquè el món que veiem dura poc, i el món que no es veu dura per sempre.
Quan m’arribaven les teves paraules, jo me les engolia, i elles han estat el meu goig i l’alegria del meu cor; perquè jo porto el teu nom, Senyor, Déu Totpo-derós.
Posaré el meu deler en els teus preceptes, que em són molt estimats.
Alçaré les mans als teus ordenaments i meditaré els teus estatuts.
Recorda la promesa feta al teu servidor, amb la qual em fas estar confiat.
Això és el que en les penes em consola: que la teva promesa em vivifica.
I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.