Categoria
124 Versets bíblics sobre l'ofensa i el perdó
Quan ens trobem davant d'ofenses, podem trobar consol i guia a les Escriptures. La paraula de Déu ens ensenya que Ell és el nostre refugi i la nostra força en moments difícils.
Afrontar les ofenses amb humilitat i perdó pot curar les nostres ferides i restaurar les nostres relacions. A més, l'amor al proïsme és un manament fonamental. Per tant, hem d'estimar els nostres enemics i beneir a qui ens persegueix. És un repte, sí, però forma part de la crida que Déu ens ha fet com a seguidors de Crist.
La Bíblia ens ensenya que les ofenses són part inevitable de la vida. Tanmateix, també ens exhorta a gestionar-les d'una manera que honri Déu i promogui la reconciliació.
A Mateu 18,21-22, Jesús ens dóna una instrucció clau sobre el perdó: "Llavors Pere s'hi acostà i li digué: «Senyor, quantes vegades he de perdonar al meu germà quan pequem contra mi? Fins a set vegades?». Jesús li respongué: «No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set»".
Basant-me en aquest passatge, puc dir-te que Jesús vol que tinguem un cor que no guardi rancor ni ressentiment, sinó que pugui perdonar les ofenses, així com el nostre Pare celestial ens ha perdonat a nosaltres.
Que Crist tampoc no va buscar la seva pròpia comoditat; tot al contrari, acomplí el que diu l’Escriptura: “Els insults dels qui t’ultratjaven han caigut damunt meu.”
“Escolta, Senyor, Déu nostre, de quina manera som menyspreats, i retorna els seus insults sobre el seu cap; i lliura’ls al menyspreu en un país d’esclavatge.
Tampoc no permetré que tornis a sentir els insults de les nacions, ni tor-naràs a suportar el vituperi dels pobles, ni privaràs de fills la teva nació. Oracle de Déu, el Senyor!”
Si, doncs, en portar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu,
deixa la teva ofrena allà davant l’al-tar i vés, primer, a fer les paus amb el teu germà; després torna i presenta la teva ofrena.
Té la boca plena de malediccions, d’enganys i violència, sota la llengua hi cova la malícia i la crueltat.
Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
Quan els fills de Jacob van tornar del camp i es van assabentar del que havia passat, es van enfurismar per la infàmia que Siquem havia comès contra Israel jaient amb la filla de Jacob. Allò no es podia tolerar de cap manera!
Llavors David va preguntar als homes que tenia al costat: “Què rebrà l’home que mati aquest filisteu i esborri l’oprobi que pesa sobre Israel? Qui és aquest filisteu incircumcís per venir a ofendre els esquadrons del Déu vivent?”
Quan David va saber que Nabal ha-via mort, digué: “Beneït sigui el Senyor, que s’ha fet càrrec de venjar-me de l’ultratge que Nabal em va fer i no ha permès que el seu servent obrés malament; el Senyor mateix ha fet recaure la maldat de Nabal sobre el seu propi cap.” Llavors David va enviar a Abigaïl una proposta per a prendre-la per muller.
suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos mútuament, si algú té quei-xa contra un altre; i com el Senyor us perdonà, així també vosaltres.
Fins a esclatar-me els ossos m’es-carneixen els adversaris, repetint-me a cada moment: “On és el teu Déu?”
“Si el teu germà peca contra tu, vés i parleu-ne tu i ell en privat. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el teu germà.
no torneu mal per mal ni injúria per injúria, al contrari, responeu beneint, ja que heu estat cridats a tal fi, a tenir la benedicció com una herència.
Tu coneixes el meu ultratge, tens present la meva vergonya i el meu oprobi, et són coneguts tots els meus con-traris.
Si perdoneu als altres les seves faltes, també el vostre Pare celestial us perdo-narà.
Però si no perdoneu els altres, tam-poc el vostre Pare no us perdonarà les vostres faltes.
L’escarni em trenca el cor i defa-lleixo. Esperava compassió, i no n’hi hagué, consoladors, i no n’he trobat.
Per tant, deixem de jutjar-nos els uns als altres; mireu més aviat de no posar entrebancs al germà ni provocar-li una caiguda.
Tingueu compte de vosaltres matei-xos! Si el teu germà peca, reprèn-lo; i si se’n penedeix, perdona’l.
I si peca contra tu set vegades al dia i torna set vegades a tu i et diu: ‘Me’n penedeixo’, el perdonaràs.”
Ja ho sabeu, estimats germans meus: que tothom sigui amatent a escoltar, lent a parlar i tardívol a irritar-se,
perquè la ira de l’home no s’ajusta a l’equitat que Déu vol.
“No jutgeu i no sereu jutjats;
perquè amb el judici amb què judiqueu sereu judicats, i amb la mesura amb què mesureu haureu de ser mesurats.
El neci manifesta a l’instant el seu disgust, el prudent sap dissimular un ul-tratge.
Qui encobreix les faltes promou l’amistat; qui segueix esmentant-les dispersa els amics.
La sensatesa fa que l’home domini la còlera i dóna l’honor de passar per alt les ofenses.
En canvi, és millor no menjar carn ni beure vi, ni fer res que pugui entre-bancar el teu germà.
S’acostuma a dir: “Quan un home repudia la seva muller i ella se’n va del seu costat i es casa amb un altre, podrà el primer marit tornar a ella? ¿No seria com una profanació per a tot el país? En canvi, tu has fornicat amb nombrosos amants; i tot i així, vols tor-nar a mi? –diu el Senyor.
El rei actuarà al seu albir, s’enor-gullirà, s’exaltarà per damunt de tots els déus, dirà coses espantoses contra el Déu dels déus i hi reeixirà fins que la còlera sigui consumada, perquè allò que s’ha decretat es complirà.
“He sentit l’insult de Moab i l’escarni dels fills d’Ammon, que han ultratjat el meu poble i s’han engrandit envaint el seu territori.
Les paraules amables són una bres-ca de mel, dolcesa per a l’ànima i refrigeri per als ossos.
Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà les vestidures tot dient: “Ha blasfe-mat! Quina necessitat tenim de més testimonis? Ja heu sentit la blasfèmia.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.
Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
Els jueus li respongueren: “No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, ja que tu, essent un home, et fas Déu.”
Sobretot mantingueu un amor constant entre vosaltres, perquè l’amor co-breix una multitud de pecats.
Hi ha qui llença paraules com cops d’espasa; en canvi, la llengua del savi és me-decina.
Llavors se li apropà Pere i li va preguntar: “Senyor, quantes vegades he de perdonar el meu germà, si peca contra mi? Fins a set vegades?”
Jesús li respongué: “No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set.
Qualsevol mena d’amargor, rancú-nia, ira, cridòria i insults, aparteu-ho ben lluny de vosaltres, així com qual-sevol altra malícia.
Revestiu-vos, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, de sentiments tendres, de benignitat, d’humilitat, de serenor, de paciència,
suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos mútuament, si algú té quei-xa contra un altre; i com el Senyor us perdonà, així també vosaltres.
L’inici de les disputes és com aviar l’aigua; per tant, retira’t abans no s’encrespi la discussió.
“De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes.
i viviu en amor mutu, tal com el Crist us va estimar i es lliurà per vosaltres, com una ofrena i sacrifici a Déu, de suau fragància.
Procureu de viure en pau amb tot-hom i de dur una vida santa; sense això ningú no veurà el Senyor.
Mireu que ningú no torni a un altre mal per mal, sinó seguiu sempre el bé, tant entre vosaltres com amb tothom.
i un servent del Senyor no s’ha de barallar mai, al contrari, ha de ser amable amb tothom, amb capacitat per a instruir, pacient,
Per a un home és honorable evitar les querelles, però tots els necis s’hi deixen em-bolicar.
Benamats, estimeu-vos mútuament, perquè l’amor prové de Déu, i tot aquell qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu.
Aquell qui no estima no ha conegut Déu, ja que Déu és amor.
Nosaltres, com a forts, hem de suportar les debilitats dels febles, i no desinteressar-nos-en per co-moditat pròpia.
Que cadascú procuri de complaure el proïsme, pel seu bé, en mires d’edificació.
En canvi, la saviesa que ve de dalt és, en primer lloc pura, i després pacífica, com-prensiva, raonable, plena de compassió i de bons fruits, imparcial i sincera.
La collita de la justícia ha d’ésser sembrada en pau pels pacífics.
No torneu a ningú mal per mal; pro-cureu tenir bona reputació davant de tothom.
Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”
Un germà ofès és més fort que una ciutadella, i, en les discussions, més que el forrellat d’una fortalesa.
“Sabeu el que es va dir: Ull per ull i dent per dent.
Però jo us dic: No us oposeu al do-lent. Al contrari, si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra;
Que no surtin mai de la vostra boca paraules ofensives; si de cas, aquelles que tinguin una utilitat edificadora da-vant d’una necessitat i facin bé als qui les escolten.
sinó que, com a Senyor, reverencieu el Crist dintre el vostre cor, disposats sempre a respondre a tothom que s’inte-ressi per l’esperança que hi ha en vosaltres;
però feu-ho amb amabilitat i respec-te, mantenint la consciència neta, a fi que en allò mateix que us calumnien s’hi vegin avergonyits els qui critiquen el vostre bon comportament en Crist.
La insolència només proporciona baralles; qui es deixa aconsellar demostra tenir enteniment.
Que la vostra conversa sigui sempre amb gràcia, assaonada amb sal, i sapi-gueu respondre com convé a cadascú.
Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els espirituals, corregiu-lo amb una predis-posició amable, tenint compte d’un mateix, no sigui que caiguis també tu en la mateixa falta.
I al qui vosaltres perdoneu alguna cosa, jo també la hi perdono; perquè de fet, el que he perdonat, si és que tinc res a perdonar, ho he fet a causa vostra da-vant de Crist,
a fi d’evitar que Satanàs s’aprofiti de nosaltres; que prou coneixem les seves intencions.
Amb paciència, un jutge es deixa convèncer; que una llengua dolça pot trencar els ossos.
Si algú es té per religiós però no refrena la llengua, s’enganya ell mateix, i la seva religió és buida.
Perquè, “qui estima la vida i vol veure dies de benestar, que guardi la llengua de mal i els seus llavis de parlar amb engany;
que s’aparti del mal i faci el bé, que busqui la pau i la segueixi;
És benigne i compassiu, el Senyor, lent per a la còlera i abundós en benignitat.
No ens renya sempre, ni té rancúnia permanent.
No ens tracta com mereixen els nostres pecats, ni ens paga segons les nostres cul-pes.
Ai del món, per causa dels escàndols! Perquè els escàndols són inevitables, però ai de l’home que provoca l’es-càndol!
Un obsequi dissimulat aplaca la còlera, i un present de sotamà, la indigna-ció forta.
Després va dir als seus deixebles: “És impossible que no vinguin escàndols; però, ai d’aquell qui n’és la causa!
Per tant, si un menjar és ocasió d’es-càndol al meu germà, no tastaré carn mai més, per no esgarriar el meu germà.
Si algú esgarriava un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una roda de molí i l’enfonsessin al mig del mar.
L’home massa iracund rebrà la pena que calgui; altrament, si el perdones, el fas més violent.
Però jo us dic que en el dia del judici tothom haurà de donar compte de tota paraula malintencionada que hagi pro-nunciat;
perquè en base a les teves paraules seràs declarat just, o en base a les teves paraules seràs condemnat.”
Tanmateix, ja és prou fracàs que hi hagi plets entre vosaltres. Per què, més aviat, no deixeu que us defraudin?
Però no, sou vosaltres els qui ofeneu i defraudeu, i això ho feu a germans vostres!
I els pares, no sigueu massa exigents amb els vostres fills, pugeu-los amb aquella mena d’instrucció i correcció que és pròpia del Senyor.
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres.
Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; mireu que el jutge ja és a les portes.
Si us enutgeu, mireu de no pecar; mediteu interiorment en el repòs, i aquieteu-vos. (Pausa)
amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,
disposats a conservar la unitat de l’Es-perit amb els lligams de la pau.
Tot és permès, però no tot és conve-nient. Tot és permès, però no tot és edificant.
Que ningú no procuri només el propi interès, sinó el dels altres.
Però tu, per què censures el teu ger-mà? Per què te’n rius? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu,
injuriat, no responia a la injúria; maltractat, no amenaçava, sinó que es con-fiava al qui jutja rectament;
Quan al Senyor li agrada la conduc-ta d’un home, fins i tot el reconcilia amb els seus enemics.
En poder de la llengua hi ha la mort i la vida, i qui en sàpiga tenir cura menjarà del seu fruit.
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Igual com jo us he estimat, estimeu-vos també entre vosaltres.
Si ho feu així, si us teniu amor els uns els altres, tothom s’adonarà que sou deixebles meus.”