Categoria
99 Versets de la Bíblia sobre l'Autocompassió
Si reconeixem els nostres pecats, és prou fidel i equitatiu per a perdonar-nos els pecats i deixar-nos nets de qualsevol iniquitat.
Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
Veniu després i passem comptes –diu el Senyor–. Si els vostres pecats són com la grana, seran emblanquits com la neu; si són vermells com el carmesí, esdevindran com llana blanca.
Quin Déu hi ha com tu, que perdones la maldat i oblides el pecat del romanent del teu poble? No mantens per sempre el teu enuig, et complaus a ser benigne.
Tornaràs a compadir-te de nosaltres, taparàs les nostres iniquitats, i llençaràs al fons del mar tots els nostres pecats.
Jo, jo sóc qui esborra les teves trans-gressions per amor de mi mateix, i no em recordaré més dels teus pecats.
Així que, qualsevol que està unit a Crist, és una nova creació; tot allò antic ja ha passat, i una nova realitat s’ha fet present.
suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos mútuament, si algú té quei-xa contra un altre; i com el Senyor us perdonà, així també vosaltres.
Però he reconegut el meu pecat, i no he encobert la meva culpa. Vaig dir: “Confessaré al Senyor, en contra meu, les meves faltes”, i tu has perdonat la culpa del meu pecat. (Pausa)
però Déu demostrà el seu amor envers nosaltres, perquè quan encara érem pecadors, el Crist va morir per nosaltres.
Qui oculta els seus pecats no prospera, qui els reconeix i els abandona obté misericòrdia.
No jutgeu i no sereu jutjats; no con-demneu i no sereu condemnats; perdo-neu i sereu perdonats.
Que l’impiu abandoni el seu camí, i l’home malvat, els seus pensaments; que tornin vers el Senyor, que tindrà misericòrdia d’ells, vers el nostre Déu, que és generós a perdonar.
Si tinguessis en compte les culpes, Senyor, qui podria restar dret?
Però el perdó el tens tu, per tal d’infondre’ns reverència.
Si perdoneu als altres les seves faltes, també el vostre Pare celestial us perdo-narà.
Però si no perdoneu els altres, tam-poc el vostre Pare no us perdonarà les vostres faltes.
Perquè Déu no va enviar el seu Fill al món per condemnar el món, sinó perquè el món se salvi per mitjà d’ell.
Però m’ha contestat: “Ja en tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa.” Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist.
Apiada’t de mi, oh Déu, segons la teva misericòrdia; segons la teva gran tendresa, esborra les meves culpes.
Renta’m ben bé de la meva maldat, i purifica’m del meu pecat.
perquè tots van pecar i estan privats de la presència de Déu,
i esdevenen justificats gratuïtament per la seva generositat, gràcies al rescat que es troba en el Crist Jesús.
en ell hem rebut la redempció, el perdó de les culpes, al preu de la seva sang, en virtut de la gran abundància de la seva gràcia,
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
El Senyor rescata l’ànima dels seus servidors, i no seran castigats els qui s’acullen a ell.
Per això et dic que, si demostra tant d’amor, és perquè li han estat perdonats els seus nombrosos pecats. A qui poc li és perdonat, poc estima.”
El pecat ja no tindrà més domini damunt vostre, perquè ja no esteu sota el règim de la Llei, sinó sota el règim de la gràcia.
I ja no caldrà que s’instrueixin els uns als altres dient: «Coneixeu el Senyor!», perquè tots ells em coneixeran, des del més petit fins al més gran –diu el Senyor–; jo perdonaré la seva ini-quitat i no em recordaré més dels seus pecats.”
Dels meus pecats de joventut, de les meves rebel·lions, no te’n recordis; d’acord amb la teva pietat, recor-da’t de mi, per la teva bondat, Senyor.
És ben certa i digna de crèdit aquesta afirmació: que Crist Jesús va venir al món per salvar els pecadors, i entre ells jo sóc el primer;
I això és el que éreu alguns de vosaltres, però n’heu estat netejats; heu estat santificats, heu estat rehabilitats en el nom del Senyor Jesucrist i en l’Esperit del nostre Déu.
Ara, així parla el teu creador, Jacob, el qui t’ha format, Is-rael: “No tinguis por, que jo t’he redi-mit, t’he cridat pel teu nom, tu ets meu.
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
amb molta més raó la sang de Crist, que en virtut del seu Esperit etern s’oferí a si mateix a Déu com a víctima sense defecte, purificarà la nostra consciència d’obres mortes, a fi que puguem donar culte al Déu vivent.
Jesús deia: “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan.” I per a repartir-se els seus vestits s’ho van fer a la sort.
Fillets meus, us escric això perquè no pequeu, però, si algú pecava, tenim un intercessor davant el Pare: Jesucrist, el Just.
El Senyor no retarda el que va prome-tre, com alguns pensen, sinó que és pa-cient amb vosaltres i no vol que ningú es perdi, sinó que tots arribin a penedir-se.
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
Perquè és per gràcia que heu estat salvats, mitjançant la fe, i això no ve de vosaltres mateixos: és un do de Déu.
He dissipat com un núvol les teves transgressions, i com una boira les teves culpes; torna a mi, perquè jo t’he re-dimit.
Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,
ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi.
Llavors se li apropà Pere i li va preguntar: “Senyor, quantes vegades he de perdonar el meu germà, si peca contra mi? Fins a set vegades?”
Jesús li respongué: “No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set.
Sobretot mantingueu un amor constant entre vosaltres, perquè l’amor co-breix una multitud de pecats.
Però cada un de nosaltres ha rebut la gràcia en la mesura que el Crist ens l’ha volguda concedir.
Germans, no és que jo pensi haver-lo aconseguit personalment, encara; el meu interès se centra a oblidar-me de tot el que he deixat enrere i llençar-me de dret cap endavant,
a córrer cap a la meta, per tal de recollir el premi de l’alta vocació de Déu en Crist Jesús.
Perquè amb el cor es creu per obtenir la justificació, i amb el llavis es confes-sa per obtenir la salvació.
En l’amor no hi ha lloc per al temor, al contrari, l’amor complet foragita la temença, perquè la por preveu un càstig, per tant, el qui té temença és que no ha madurat en l’amor.
Els sacrificis a Déu són un esperit penedit; un cor contrit i humiliat, oh Déu, no el rebutges.
I tot és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell per mitjà de Crist i ens ha confiat el ministeri de la reconciliació;
“ell, que va pujar” al patíbul carre-gant sobre el seu cos “els nostres pecats”, per tal que havent ja mort als pecats visquem com a justos: “per la seva ferida heu estat guarits.”
per a ser un himne de lloança a la seva gloriosa generositat, amb la qual ens ha omplert de favors en l’Estimat;
en ell hem rebut la redempció, el perdó de les culpes, al preu de la seva sang, en virtut de la gran abundància de la seva gràcia,
No heu rebut pas un esperit d’es-clavatge per a recaure en el temor, sinó que heu rebut un Esperit d’adopció filial que ens permet clamar: Abba, Pare!
Al qui desconeixia per complet el pecat, li carregà el pecat per nosaltres, per tal que nosaltres obtinguéssim la rehabilitació de Déu per mitjà d’ell.
Perquè pel fet d’haver passat personalment la prova del dolor, pot socórrer els qui són provats.
Tingueu present això: l’home vell que hi ha en nosaltres ha estat crucificat amb ell per tal que el cos del pecat sigui eliminat, i així ja no siguem més esclaus del pecat,
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Però per la gràcia de Déu sóc el que sóc, i aquesta gràcia seva en mi no ha estat estèril, ans he treballat més que tots plegats; si bé no pas jo, sinó la gràcia de Déu que és en mi.
Jo us ben asseguro que el qui escolta la meva paraula i creu en aquell qui m’ha enviat té la vida eterna i no quedarà sotmès a judici, sinó que ha passat de la mort a la vida.
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
a fi que, segons l’abundància de la seva glòria, us enforteixi vigorosament en l’home interior, mitjançant el seu Esperit;
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,
Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,
I el Déu de tota gràcia que us ha cridat en el Crist a la seva eterna glòria, passada l’aflicció temporal, ell mateix us restablirà, us afermarà, us enfortirà i us estabilitzarà.
Descarrega el teu pes sobre el Senyor, i ell et sostindrà; no permetrà mai que el just s’en-fonsi.
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.
Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Per això, animeu-vos mútuament i edifiqueu-vos els uns als altres, tal com ja feu.
De fet, tot allò que en altre temps va ser escrit ho fou per a instruir-nos, a fi que, per mitjà de la constància i el con-sol que donen les Escriptures, mantinguem l’esperança.
El Senyor és la meva llum i la meva salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meva vida: de qui m’haig d’espantar?
Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,
En resum, germans, tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net, estimable, de bon nom, qualsevol virtut, tot el que és digne d’elogi: en això poseu-hi el vostre interès.
Però, si dintre nostre sentíem punyent la sentència de mort, va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts.
“Feliç aquell qui té la culpa es-borrada, i el seu pecat ben tapat.
Feliç l’home a qui el Senyor no li té en compte el pecat.”
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Per tant, acostem-nos amb cor sincer i fe segura, purificats íntimament de mala consciència i rentats exteriorment amb aigua pura;
Per tant, un cop ben faixat el vostre enteniment, amb serenitat, tingueu una esperança plena en la gràcia que us vindrà el dia de la revelació de Jesucrist.