Categoria
33 Versicles per a un Bon Pare o Papa
La joia de ser pares us marcarà la vida, us ho dic jo. Portar una nova vida al món, completar l'alegria de la llar que heu format... és una cosa indescriptible.
Des del moment que sabeu que un nou membre arribarà, la felicitat és immensa, oi? És impossible contenir-la, és quelcom tan bonic, un regal diví que tard o d'hora es revelarà.
Com diu Proverbis 23,22-25: "Escolta el teu pare, que t'ha engendrat, i no menyspreïs la teva mare quan sigui vella. Adquireix la veritat, la saviesa, la instrucció i la intel·ligència. El pare del just s'alegrarà molt, i el qui engendra un savi se'n gloriarà. Que s'alegrin el teu pare i la teva mare, i que se'n gosi la que et va donar a llum".
Gaudiu de cada moment, que els nens creixen volant! Assegureu-vos de crear records inoblidables i viviu amb emoció cada etapa.
Doneu gràcies a Déu per aquest gran privilegi de ser pares, i en allò que no entengueu, demaneu a l'Esperit Sant que us guiï.
Que no perdeu mai la joia, que les dificultats no us esborrin el somriure. Confiem en el poder de Déu i descansem en la seva paraula.
Proverbis de Salomó. Un fill savi és l’alegria del pare, però un de neci és l’aflicció de la mare.
Mireu, els fills són l’herència del Senyor, és una recompensa el fruit de les entranyes.
Com sagetes en mans del lluitador, així són els fills que heu tingut quan éreu joves.
Feliç l’home que en té ple el buirac: no farà pas mal paper quan a el porta hagi de discutir amb els contraris.
No tinc una alegria més gran que la de sentir a dir que els meus fills viuen fidels en la veritat.
I aquestes paraules que avui et mano estaran en el teu cor;
les inculcaràs als teus fills, les expli-caràs a casa teva, anant pel camí, quan vagis a dormir i quan et llevis.
La teva muller serà com una parra fèrtil, íntimament unida a la teva casa, els teus fills seran com plançons d’olivera al voltant de la teva taula.
És així com serà beneït l’home devot del Senyor.
Que si una persona no vetlla pels seus, sobretot si viuen amb ella, renega de la fe i es comporta pitjor que els descreguts.
El vostre pare Abraham s’entusias-mà amb l’esperança de veure el meu dia; el va veure i se n’alegrà.”
Castiga el teu fill, perquè hi ha es-perança; però no et deixis portar a l’extrem de destruir-lo.
Fill meu, no menyspreïs la correc-ció del Senyor, no rebutgis la seva amonestació,
que ell reprèn els qui estima, com un pare ho fa amb el fill apreciat.
I els pares, no sigueu massa exigents amb els vostres fills, pugeu-los amb aquella mena d’instrucció i correcció que és pròpia del Senyor.
Qui plany el bastó no vol el bé del seu fill; qui l’estima, no s’està de corregir-lo.
Que hi ha algun pare entre vosaltres que, si el fill li demana [pa li doni potser una pedra? O bé, si li demana] un peix, que li donarà una serp en comptes d’un peix?
O bé, si demana un ou, que li donarà potser un escorpí?
Si, doncs, vosaltres, dolents com sou, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare celestial donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.”
El qui observa la llei és un fill as-senyat, el qui es fa amb els llibertins des-honra el seu pare.
Feliç tu, fidel del Senyor, que segueixes els seus ca-mins.
Quan mengis del treball de les teves mans seràs feliç i tot t’anirà bé.
La teva muller serà com una parra fèrtil, íntimament unida a la teva casa, els teus fills seran com plançons d’olivera al voltant de la teva taula.
És així com serà beneït l’home devot del Senyor.
El qui viu, el qui viu, ell et lloarà, com jo en aquest dia; el pare farà conèixer la teva fidelitat als fills.
Ja t’han indicat, home, allò que és bo i allò que el Senyor vol de tu: solament que practiquis el dret i estimis la mise-ricòrdia, i que caminis dòcilment davant el teu Déu.
¿És que algú de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra?
O, si li demana un peix, li donarà una serp?
Si, doncs, vosaltres, dolents com sou, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare celestial donarà coses bones als qui les hi demanen!
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
Així mateix us consta que ens hem comportat amb vosaltres com un pare amb els seus fills, exhortant i animant cadascun de vosaltres,
encoratjant-vos a fi que visquéssiu com és digne de Déu, que us crida al seu Regne i glòria.
Si sofriu és per a la vostra correcció: Déu us tracta com a fills; perquè, quin fill hi ha que el pare no corregeixi?
Si vosaltres estiguéssiu eximits de la disciplina que tothom ha de passar, voldria dir que seríeu bastards, i no pas fills legítims.
Endemés, hem tingut els nostres pares naturals que ens corregien i els hem res-pectat; ¿no ens subjectarem amb més raó al Pare de la vida espiritual per a tenir vida?
Si a algun de vosaltres li manca savie-sa, que la demani a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada.