Categoria
VERSICULS PER A MATRIMONIS I CASAMENTS
El matrimoni és molt especial, un dia ple de sentiments preciosos, el moment en què t'uneixes a la teva parella per ser una sola carn. Amb amor i il·lusió celebres a lo grande aquest moment tan emotiu, ple d'alegries i agraïment a Déu per posar aquesta persona al teu costat.
Déu dona molta importància a la teva unió matrimonial, ja que no és bo anar per ahí en adulteri ni fornicació. Trobem molts versicles sobre els deures del marit i la muller, però també de com ha de ser aquest amor que es declaren i es brindaran al llarg de les seves vides.
Tingueu tots en alta estima el matrimoni i la fidelitat conjugal, perquè Déu jutjarà els adúlters i tots els que cometen immoralitats sexuals (Hebreus 13:4). Hem de recordar que l'amor ha de ser fort, perquè pugui suportar qualsevol moment difícil. Sobretot, heu de tenir sempre a Déu amb vosaltres perquè us ajudi i us doni la victòria en cada situació.
L'amor no ha de ser egoista, no ha de buscar el seu, mai s'envaneix, mai deixa de ser. Sotmeteu-vos els uns als altres, per reverència a Crist. Mulle, sotmeteu-vos als vostres marits com al Senyor (Efesis 5:21-22).
I tal és el manament que tenim de part d’ell: el qui estima Déu, que estimi també el seu germà.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.
La religió pura i sense defecte als ulls de Déu, el Pare, és aquesta: tenir cura dels orfes i de les viudes en llurs necessitats, i guardar-se de la contaminació mundana.
Perquè Déu no és injust per a oblidar-se de la vostra obra i de l’amor que heu demostrat envers el seu nom, en el servei que heu prestat i seguiu prestant als creients.
Heu de considerar el foraster que conviu amb vosaltres com un de la vostra nació, i l’estimaràs com a tu mateix, perquè també vosaltres vau ser forasters al país d’Egipte. Jo, el Senyor, el vostre Déu.
Aquesta doctrina és ben certa, i en això vull que siguis categòric, per tal que els qui ja creuen en Déu s’esforcin a ser capdavanters en la pràctica del bé. Això és bo i útil a la humanitat.
Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe.
i viviu en amor mutu, tal com el Crist us va estimar i es lliurà per vosaltres, com una ofrena i sacrifici a Déu, de suau fragància.
I si distribuís tots els meus béns en aliments per als pobres, i si oferís el meu cos perquè el foc el consumís, si no tinc amor, no em serveix de res.
Perquè vaig tenir fam i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar beure; era foraster i em vau acollir;
suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos mútuament, si algú té quei-xa contra un altre; i com el Senyor us perdonà, així també vosaltres.
I, com a culminació de tot això, ce-nyiu-vos d’amor, que és el vincle de la perfecció.
Mai ningú no ha vist Déu, però si ens estimem mútuament, Déu viu en nosaltres, i el seu amor es realitza plenament en nosaltres.
I el seu manament és aquest: que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres, tal com ell ens va manar.
Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell; en veure’l, se’n compadí;
s’hi acostà, li va posar oli i vi a les ferides i les hi va embenar; després el pujà damunt la seva pròpia cavalcadura, el dugué a un hostal i el va atendre.
Jesús li contestà: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment.
Aquest és el manament principal i el més gran.
El segon se li assembla: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.
Si jo tingués el do de parlar les llengües dels homes i dels àn-gels, però no tingués amor, no seria més que una campana que retruny o els pla-terets que dringuen.
I si tingués el do de profecia i com-prengués tots els misteris i tota la cièn-cia, i si tingués tota la fe, de tal manera que pogués remoure les muntanyes, si no tinc amor, no sóc res.
“De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes.
I, pel que fa a vosaltres, que el Senyor augmenti fins a vessar l’amor entre vosaltres i envers tothom, així com també el nostre per a vosaltres,
Si algú deia: Jo estimo Déu, però odia el seu germà, és mentider, perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu.
I tal és el manament que tenim de part d’ell: el qui estima Déu, que estimi també el seu germà.
El segon és aquest: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. No hi ha cap altre manament més gran que aquests.”
Benamats, estimeu-vos mútuament, perquè l’amor prové de Déu, i tot aquell qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu.
Aquell qui no estima no ha conegut Déu, ja que Déu és amor.
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;
no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;
no s’alegra de la injustícia, sinó que es complau en la veritat;
tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
També va besar tots els seus germans, tot plorant mentre els abraçava. Després d’això, els seus germans ja van gosar parlar amb ell.
Purificades ja les vostres ànimes amb obediència a la veritat, que implica un amor fraternal ben sincer, estimeu-vos de cor i amb ardor els uns als altres.
Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excu-sa per a les inclinacions carnals; al con-trari, per mitjà de l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres.
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Igual com jo us he estimat, estimeu-vos també entre vosaltres.
Si ho feu així, si us teniu amor els uns els altres, tothom s’adonarà que sou deixebles meus.”
Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excu-sa per a les inclinacions carnals; al con-trari, per mitjà de l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres.
Perquè tota la Llei es compleix en un sol precepte, que és: “Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.”
Hem conegut l’amor en aquest fet: Ell ha donat la seva vida per nosaltres. Nosaltres també hem de donar la vida pels germans.
Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?
Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
Per ara subsisteixen aquestes tres coses: la fe, l’esperança i l’amor; però la més gran és l’amor.
I, com a culminació de tot això, ce-nyiu-vos d’amor, que és el vincle de la perfecció.
Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
I pel que fa a l’amor fraternal, no teniu necessitat que us n’escrigui, atès que Déu mateix us ha ensenyat a estimar-vos els uns als altres.
El rei els respondrà: ‘Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho heu fet.’
Perquè el missatge que heu sentit des del primer moment és aquest: que ens tinguem amor els uns als altres.
Pel que fa a vosaltres, germans meus, estic personalment convençut que teniu una gran predisposició, i una adequada instrucció, que us capacita igualment per a amonestar-vos els uns als altres.
“Sabeu que es va dir: Estimaràs el teu proïsme i avorriràs el teu enemic.
Però jo us dic: Estimeu els vostres enemics i pregueu pels qui us persegueixen,
Perquè tota la Llei es compleix en un sol precepte, que és: “Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.”
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Igual com jo us he estimat, estimeu-vos també entre vosaltres.
Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,
a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.
Per tant, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist també ens va acollir per a glòria de Déu.
ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.
Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
Finalment, tingueu tots els mateixos sentiments, sigueu compassius, frater-nals, bondadosos, humils,
Benamats, estimeu-vos mútuament, perquè l’amor prové de Déu, i tot aquell qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu.
amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,
L’home té amistats que resulten desastroses, però hi ha amics més afectes que un germà.
Nosaltres sabem que ja hem fet el pas de la mort a la vida, perquè estimem els germans. El qui no estima, segueix en poder de la mort.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.
Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
I ara, senyora, et faré un prec, no pas com si t’escrivís un manament nou, sinó el mateix que hem tingut des del principi: que ens estimem els uns als altres.
per tal que no hi hagi desacord en el cos, sinó que tots els membres tinguin igual cura els uns dels altres.
Per això, quan un membre pateix, tots els membres pateixen amb ell; quan un membre és honorat, tots els membres s’alegren amb ell.
Si, doncs, en portar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu,
deixa la teva ofrena allà davant l’al-tar i vés, primer, a fer les paus amb el teu germà; després torna i presenta la teva ofrena.
Si veritablement compliu el manament regi segons les Escriptures: “Esti-maràs el teu proïsme com a tu mateix”, fareu el que és correcte;
d’ençà que ens hem assabentat de la vostra fe en Crist Jesús i de l’amor que teniu envers tots els sants,
igualment nosaltres, tots plegats, som un sol cos en Crist, i cada un, indivi-dualment, és un membre dels altres.