Els nens i nenes són una benedicció de Déu. Hem d'instruir els més petits de casa en la seva paraula, ensenyar-los el temor de Déu des de ben petits, perquè quan els toqui afrontar situacions a la vida es recordin de cada ensenyament i busquin a Déu.
El nostre Senyor Jesucrist estima els nens, i dóna exemple als adults de ser com ells per poder entrar al regne dels cels. “Deixeu que els nens vinguin a mi, i no els ho impediu, perquè d’ells és el regne dels cels” (Mateu 19,14). La puresa d'un infant, la humilitat, la facilitat de perdonar, són virtuts que tenen els nostres petits que els fan especials per al nostre Déu. Cuidem això amb la paraula de Déu, ensenyant-la dia i nit.
“Instruïu l’infant en el camí correcte, i ni en la vellesa no l’abandonarà” (Proverbis 22,6).
Qui encobreix les faltes promou l’amistat; qui segueix esmentant-les dispersa els amics.
Això diu Déu, el Senyor: “Per tal com els filisteus s’han venjat i han exe-cutat la seva venjança cruel amb menys-preu i animositat, moguts per la rancú-nia permanent,
Infidels! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat contra Déu? Qual-sevol, doncs, que vulgui fer-se amic del món, es fa enemic de Déu.
Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,
idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,
abolint, en la seva persona, la Llei dels manaments i preceptes, per crear en si mateix un sol home nou a partir dels dos, fent les paus;
“Sabeu que es va dir: Estimaràs el teu proïsme i avorriràs el teu enemic.
Però jo us dic: Estimeu els vostres enemics i pregueu pels qui us persegueixen,
No abandonis el teu amic ni el del teu pare, i en l’infortuni no vagis a casa del teu germà: més val un veí proper que un germà llunyà.
Posa poc sovint el peu a la casa del veí, no sigui que es cansi de tu i t’a-vorreixi.
Van excavar un altre pou, i també van discutir per causa d’ell; per això li donà el nom de Sitnà (que vol dir dis-cussió).
Qualsevol mena d’amargor, rancú-nia, ira, cridòria i insults, aparteu-ho ben lluny de vosaltres, així com qual-sevol altra malícia.
Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
També, si algú n’ataca un, serien dos a defensar-se, que “un fil trenat no es trenca fàcilment.”
Més val ser dos que un de sol, perquè el seu esforç és més profitós.
En cas de caure, l’un aixecarà l’altre; però ai d’aquell qui està sol, que si cau no tindrà qui l’aixequi!
Benamats, estimeu-vos mútuament, perquè l’amor prové de Déu, i tot aquell qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu.
Finalment, tingueu tots els mateixos sentiments, sigueu compassius, frater-nals, bondadosos, humils,
”Però a vosaltres que m’escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu el bé als qui us odien,
beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien.
Si quan érem enemics vam ser recon-ciliats amb Déu per la mort del seu Fill, amb molta més raó, una vegada recon-ciliats, serem salvats per la seva vida.
També a vosaltres, que en altre temps éreu forasters i mentalment ene-mics per causa de les males accions,
ara, en canvi, us ha reconciliat mit-jançant la mort del seu cos de carn, a fi de portar-vos a la seva presència sants, nets i lliures d’acusació,
Si algú deia: Jo estimo Déu, però odia el seu germà, és mentider, perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu.
Quan al Senyor li agrada la conduc-ta d’un home, fins i tot el reconcilia amb els seus enemics.
perquè ell és la nostra pau, el qui ha unificat ambdós pobles derrocant la paret divisòria que els separava,
abolint, en la seva persona, la Llei dels manaments i preceptes, per crear en si mateix un sol home nou a partir dels dos, fent les paus;
i els va reconciliar tots dos amb Déu, fets un sol cos per mitjà de la creu, matant la discòrdia en si mateix.
Atès que els impulsos de la carn obli-guen a enemistar-se amb Déu, ja que no se sotmeten a la Llei de Déu, ni tan sols ho poden fer,
Si el teu enemic té gana, dóna-li de menjar, si té set, dóna-li de beure;
així apilaràs brases damunt el seu cap i el Senyor t’ho recompensarà.
Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,
idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,
enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.
no torneu mal per mal ni injúria per injúria, al contrari, responeu beneint, ja que heu estat cridats a tal fi, a tenir la benedicció com una herència.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”
Més aviat, “si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.”
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;
no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;
Allarguen la mà contra els seus aliats, trenquen el seu pacte;
El parlar de la seva boca és més tou que la mantega, però els seus pensaments són de guerra; les seves paraules són més suaus que l’oli, però són punyals desembeinats.
Tot aquell qui odia el seu germà es fa homicida, i ja sabeu que cap homici-da no conserva dintre seu la vida eterna.
Jesús deia: “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan.” I per a repartir-se els seus vestits s’ho van fer a la sort.
perquè no hem de lluitar contra ad-versaris de carn i ossos, sinó contra sobiranies, contra poders, contra els dominadors d’aquest món de tenebres, contra les forces espirituals del mal, que habiten l’espai.
Procureu de viure en pau amb tot-hom i de dur una vida santa; sense això ningú no veurà el Senyor.
Vetlleu perquè ningú no sigui privat de la gràcia de Déu; perquè no rebroti cap arrel amargant que provoqui la dis-còrdia i acabi contaminant tota la co-munitat;
En paga del meu afecte em fan la contra, i jo que només pregava.
Em tornen mal per bé, i odi a canvi de la meva estimació,
Finalment, germans, estigueu ale-gres, refermeu-vos, animeu-vos, aneu d’acord i procureu la pau, i el Déu de l’amor i la pau serà amb vosaltres.
Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els espirituals, corregiu-lo amb una predis-posició amable, tenint compte d’un mateix, no sigui que caiguis també tu en la mateixa falta.
Defuig les discussions estúpides i sense respecte que, com saps, generen sempre baralles;
i un servent del Senyor no s’ha de barallar mai, al contrari, ha de ser amable amb tothom, amb capacitat per a instruir, pacient,
Perquè també nosaltres, temps enrere, érem insensats i descreguts, anàvem perduts, esclaus de tota mena de pas-sions i plaers. Ens passàvem la vida en-tre la malícia i l’enveja, érem insupor-tables i ens odiàvem els uns als altres.
Però ara s’ha manifestat la bondat i l’amor que el nostre Déu i Salvador té a la humanitat.
Ell ens ha salvat, no en virtut de les bones obres que hàgim pogut fer nos-altres, sinó per pura compassió; i ho ha fet per mitjà del bany de la regeneració i la renovació de l’Esperit Sant,
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.
Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
Això va fer que Saül es tornés més recelós envers David, i li va ser hostil sempre més.
Llavors se li apropà Pere i li va preguntar: “Senyor, quantes vegades he de perdonar el meu germà, si peca contra mi? Fins a set vegades?”
Jesús li respongué: “No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set.
Si trobes el bou o l’ase del teu enemic que s’hagi extraviat, l’hi portaràs.
Si veus caigut sota el pes de la càrrega l’ase d’aquell qui t’odia, no el desem-paris, ajuda l’amo a aixecar-lo.
Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,
a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.
si he tornat mal a qui confiava en mi –jo que disculpo el qui em vol mal sense motiu–,
que em persegueixi l’enemic i m’a-trapi, que esclafi a terra la meva vida i colgui en la pols la meva honra. (Pausa)
Qui té odi, fingeix amb els llavis, però dintre seu hi cova la maldat;
si la seva veu es torna amable, no te’n fiïs, perquè guarda set abominacions al cor.
Us recomano, germans, que vigileu els qui provoquen dissensions i escàn-dols, tot al contrari de l’ensenyança que vosaltres heu rebut, i aparteu-vos d’ells,
que aquests no són servidors de nostre Senyor, el Crist, sinó del seu propi ventre, i amb paraules suaus i falagueres sedueixen els cors dels ingenus.
I tot és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell per mitjà de Crist i ens ha confiat el ministeri de la reconciliació;
vull dir que Déu, per mitjà de Crist, reconciliava el món amb ell mateix, passant per alt les seves transgressions i dipositava en nosaltres el missatge de la reconciliació.
Sobretot mantingueu un amor constant entre vosaltres, perquè l’amor co-breix una multitud de pecats.
Us prego, germans, pel nom de nostre Senyor Jesucrist, que aneu tots d’acord en el vostre parlar i que no hi hagi divisions entre vosaltres, sinó que estigueu bens units en un mateix pensament i en un sol parer,
amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,
disposats a conservar la unitat de l’Es-perit amb els lligams de la pau.
No em llencis amb els dolents, ni amb els malfactors, que parlen com amic als seus com-panys però guarden malícia en el cor.
Si perdoneu als altres les seves faltes, també el vostre Pare celestial us perdo-narà.
Però si no perdoneu els altres, tam-poc el vostre Pare no us perdonarà les vostres faltes.