Categoria
101 Versicles de la Bíblia sobre Dansa i Adoració
Antigament, la dansa estava prohibida als serveis religiosos dels santuaris, temples, sinagogues i, fins i tot, no formava part del culte de l'església primitiva. Però avui, puc dir-te que la sento com una manera d'adorar a Déu, d'expressar amb el cos allò que de vegades no puc expressar amb paraules.
Per a mi, és una forma de retre homenatge a l'Altíssim, de mostrar la meva exaltació i celebrar les victòries que em dóna cada dia. Pensa que la primera menció de la dansa a la Bíblia, segons Èxode 15:20-21, va ser quan els israelites van creuar el Mar Roig. Maria, la germana d'Aaron, va agafar un pandero i les dones la van seguir amb panderos i danses, cantant a Jahvé per la seva grandesa i per haver derrotat l'exèrcit egipci al mar.
És curiós, oi?, que aquesta celebració tingués lloc a l'aire lliure. Em fa pensar que Déu vol que celebrem amb joia, salts i alegria totes les coses que fa per nosaltres, vivint en completa llibertat. Que no ens ho guardem!
David anava dansant amb totes les forces davant el Senyor, vestit només amb un efod de lli.
Però quan l’arca de l’aliança del Senyor entrava a la ciutat de David, Mical, la filla de Saül, va guaitar des d’una finestra i veié com el rei David saltava i ballava, i va sentir un profund menys-preu per ell.
I Maria, la profetessa, germana d’Aaron, prengué a la mà el tamborí i totes les dones van sortir darrere seu amb tamborins i tot dansant,
David i tota la casa d’Israel anaven dansant davant el Senyor, amb tota me-na d’instruments de fusta de xiprer, amb cítares, arpes, timbals, sistres i platerets.
Una vegada, quan feien l’entrada, des-prés que David tornés de matar els filisteus, van sortir les dones de totes les poblacions d’Israel per rebre el rei Saül amb càntics i danses, al so dels tambo-rins i dels platerets, i amb crits de joia.
Llavors les donzelles s’alegraran en la dansa, amb els joves i els ancians plegats; canviaré el seu dol en joia, els consolaré i els alegraré de les seves penes.
Després Jeftè va tornar cap a Mispà, i quan arribava a casa seva, heus aquí que la seva filla sortia a rebre’l amb danses i panderetes. Aquella era l’única filla que tenia; no tenia cap més fill ni filla.
De nou t’edificaré i quedaràs recons-truïda, donzella d’Israel. De nou seran guarnits els teus tambors i sortiràs a la dansa de les colles alegres.
Esdres també els digué: “Aneu, mengeu bona vianda i beveu vi dolç i feu-ne participar els qui no tenen res preparat, perquè avui és un dia consa-grat al nostre Senyor. No us afligiu, perquè el goig del nostre Senyor us dóna forces.”
Quan l’Arca del Senyor entrava a la ciutat de David, Mical, la filla de Saül, va guaitar des d’una finestra i veié com el rei David saltava i ballava davant del Senyor, i va sentir un profund menys-preu per ell.
Ofreneu al Senyor la glòria deguda al seu nom, porteu presents i entreu a la seva presència. Adoreu el Senyor davant la santa presència.
Després, David i els oficials del culte van seleccionar els fills d’Assaf, d’Eman i de Jedutun, que profetitzaven acompanyats d’arpes, cítares i címbals. Aquesta és la llista dels qui estaven dedicats a aquesta tas-ca, segons el seu servei:
Alceu, portals, les vostres llindes, i engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d’entrar el Rei de la glòria!
Qui és, aquest Rei de la glòria? El Senyor, fort i poderós, el Senyor vencedor en el combat!
Apareixen les teves comitives, oh Déu; el seguici del meu Déu, del meu rei amb l’ornament sagrat.
Els cantors van al davant, els mú-sics, al darrere; enmig, les donzelles tocant la pan-dereta:
Aclameu el Senyor tota la terra,
serviu el Senyor amb alegria, veniu joiosos a la seva presència!
Lloeu el Senyor, invoqueu el seu nom, divulgueu les seves gestes entre els pobles,
canteu-li, entoneu-li salms, pondereu tots els seus fets prodi-giosos!
El meu cor està decidit, oh Déu, a cantar i entonar salms, que això és la meva glòria.
Desperta arpa i cítara, que vull desvetllar l’aurora!
Et lloaré enmig dels pobles, Senyor, et salmejaré entre les nacions,
Canteu al Senyor un càntic nou, canteu les seves lloances en l’as-semblea dels fidels.
Que s’alegri Israel pel seu Creador, els fills de Sió exultin pel seu Rei.
I aquell dia direu: “Doneu gràcies al Senyor, proclameu el seu nom, feu co-nèixer entre els pobles les seves gestes. Recordeu que el seu nom és excels!
Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses; que això sigui conegut per tota la terra!
a posar sobre tots els qui porten dol per Sió una diadema en lloc de cendra, ungüent de goig en lloc de planys, i el mantell de festa en lloc d’un esperit abatut. Seran anomenats alzines victorio-ses, plantació del Senyor per a glòria seva.
Tots els homes vindran de lluna nova en lluna nova, de dissabte en dissabte, per adorar-me, diu el Senyor.
Maria digué: “La meva ànima magnifica el Senyor,
i el meu esperit s’alegra en Déu que em salva,
Feliços sereu quan els homes us odiïn, us rebutgin, us insultin i sigui el vostre nom proscrit com infame per causa del Fill de l’Home.
Però s’acosta l’hora, més exactament, és ara mateix, que els qui realment són adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat; perquè aquesta mena d’adoradors és la que el Pare busca.
Déu és esperit, i els qui l’adoren cal que l’adorin en esperit i en veritat.”
Eren constants a assistir cada dia al temple tots junts, a partir el pa per les cases i a fer els àpats amb alegria i sen-zillesa de cor,
lloant Déu, i eren ben vistos de tot el poble. I el Senyor cada dia afegia a [l’església] els qui s’anaven salvant.
Però cap a mitjanit, Pau i Siles, pregant, cantaven himnes a Déu, i els presos els escoltaven atentament.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
Què s’ha de fer, doncs? Pregaré amb l’esperit, però pregaré també amb l’en-teniment; cantaré amb l’esperit, però cantaré també amb l’enteniment.
Amb tot, dono gràcies a Déu, que sempre ens porta en el seguici triomfal del Crist i per mitjà nostre escampa a tot arreu l’aroma del seu coneixement.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,
esplaieu-vos entre vosaltres amb salms, himnes i càntics inspirats, ento-nant salms al Senyor amb tot el cor,
Que la paraula de Crist tingui enmig vostre una estada pletòrica; instruïu-vos i aconselleu-vos mútuament amb tota sa-viesa; canteu de cor a Déu amb agraïment, salms, himnes i càntics espirituals,
Per mitjà d’ell, doncs, oferim contí-nuament a Déu un sacrifici de lloança, és a dir, un tribut de llavis que confessen el seu nom.
¿Algú d’entre vosaltres està afligit? Que faci oració. ¿Algú està alegre? Que canti lloances.
Jo recordo bé, i hi esplaio l’esperit dintre meu, quan anava amb la colla d’amics cap a la casa de Déu, entre l’aplec festiu, amb crits de joia i de lloança.
Però el Senyor es desvetllà, com si s’hagués adormit, com un valent que torna en si del vi;
Bella cosa és lloar el Senyor i cantar al teu nom, oh Al-tíssim,
proclamar al matí la teva bondat, i la teva fidelitat cada nit,
al so de l’arpa decacorda i el llaüt, amb l’acord suau de la cítara.
Traspasseu les seves portes amb accions de gràcies, els seus atris amb cants de lloança, doneu-li gràcies, beneïu el seu nom.
Crit de joia i de victòria, a les ten-des dels justos: “La dreta del Senyor ha fet proeses,
la dreta del Senyor és sublim, la dreta del Senyor ha fet proeses.”
duguin als seus llavis les lloances, i l’espasa de dos talls a la mà,
per prendre represàlies contra les nacions, i càstig per als pobles;
per lligar amb cadenes els seus reis, i amb grillons de ferro els seus nobles,
per executar en ells la sentència escrita. Aquest honor és per a tots els seus fidels. Al·leluia!
Però vosaltres tindreu cançons, com en la nit de la festa solemne, i tindreu alegria al cor, com la del qui camina al so de la flauta quan puja a la muntanya del Senyor, la Roca d’Israel.
Ple de goig exulto en el Senyor, la meva ànima s’alegrarà en el meu Déu, perquè m’ha posat vestidures de victòria, m’ha cobert amb el mantell de la justícia, com s’engalana el nuvi, com es guarneix la núvia amb les seves joies.
I Jesús els digué: “¿És que poden estar de dol els convidats a les noces mentre el nuvi és amb ells? Prou vindrà un dia que el nuvi els serà pres; llavors dejunaran.
D’improvís, Jesús els sortí a l’encon-tre tot dient: “Salut.” Elles se li van acostar, es van abraçar als seus peus i el van adorar.
En aquell moment, joiosament exultant en l’Esperit Sant, exclamà: “Et be-neeixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i entesos i les has revelades als més petits. Sí, Pare, perquè així ho has volgut.
Us dic que així mateix hi ha alegria entre els àngels de Déu per un pecador que es penedeix.”
Fins ara no heu demanat res en el meu nom: demaneu-ho i ho rebreu, perquè la vostra joia sigui completa.
i es posà dret d’un salt i caminava. Llavors va entrar al temple amb ells, caminant i saltant i lloant Déu.
Certament, quan mengeu, beveu o feu qualsevol altra cosa, feu-ho tot a lloança de Déu,
Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excu-sa per a les inclinacions carnals; al con-trari, per mitjà de l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres.
Perquè tota la Llei es compleix en un sol precepte, que és: “Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.”
Al qui és sobiranament poderós per actuar més abundosament del que demanem o podem pensar, a través de la força que ens comunica,
Per aquest motiu, precisament, Déu l’exalçà eminentment i li donà el Nom que està per damunt de tot altre nom,
perquè en el Nom de Jesús tots els éssers del cel, la terra i l’abisme doble-guin els genolls,
i tots els llavis proclamin que Jesu-crist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
a fi que tingueu un comportament digne del Senyor, que el satisfaci plenament, fructificant en tota bona activitat i progressant en el coneixement de Déu;
I vosaltres us heu fet imitadors nostres i del Senyor, acollint la paraula enmig de grans adversitats, amb goig de l’Es-perit Sant,
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,
no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
Per això, ja que rebem un regne incommovible, tinguem agraïment, i per aquest regne donem culte a Déu d’una manera agradable, amb reverència i res-pecte,
que el nostre Déu és un foc devo-rador.
això que hem vist i sentit, us ho anun-ciem també a vosaltres, a fi que també vosaltres tingueu comunió amb nosaltres. I la nostra comunió és amb el Pare i el seu Fill Jesucrist.
i cantaven un càntic nou: “Ets digne de prendre el rotlle i d’obrir-ne els se-gells, perquè vas ser degollat i amb la teva sang vas comprar per a Déu gent de tota raça, llengua, poble i nació,
i els vas fer esdevenir una casa reial i un sacerdoci al servei del nostre Déu; i regnaran sobre la terra.”
Després d’això, vaig veure una gran gentada que ningú no hauria pogut comptar, de tota mena de nacionalitats i de totes les races, pobles, i llengües, que estaven drets davant el setial i da-vant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans,
i aclamaven fortament: “Hosanna al nostre Déu, que seu al setial, i a l’Anyell!”
I cantaven un càntic nou davant el setial i en presència dels quatre vivents i dels ancians, i ningú no podia aprendre aquell càntic, llevat d’aquells cent qua-ranta-quatre mil que havien estat rescatats de la terra.
Després d’això vaig sentir al cel una cridòria com d’una gran gentada que clamava: “Al·leluia! La victòria, la glòria i el poder són del nostre Déu,
perquè jutja amb justícia i rectitud; ha condemnat la gran prostituta, que cor-rompia la terra amb la seva prostitució, i ha vindicat la sang dels seus servidors, que la seva mà havia vessat.”
I repetien: “Al·leluia! La seva fumara-da anirà pujant pels segles dels segles.”
El cel explica la glòria de Déu, i el firmament declara el que les seves mans han creat.
L’un jorn ho deixa dit a l’altre jorn, i les nits s’ho revelen l’una a l’altra.
Com de medul·la i greixor es satis-farà la meva ànima, i amb goig als llavis et lloarà la meva boca.
Llavors els redimits del Senyor retor-naran i entraran a Sió cantant, una joia perpètua coronarà els seus caps; seran plens de goig i d’alegria, fugirà la pena i la tristesa.