Categoria
111 Versicles de la Bíblia sobre l'Aprenentatge i l'Estudi
Llegir la paraula cada dia és la manera més eficaç de memoritzar-la. El primer que has de fer és dedicar-hi temps de qualitat, on puguis desconnectar de qualsevol distracció.
Busca un espai on només sigueu l'Esperit Sant i tu. D'aquesta manera, notaràs que no hi ha res que et pugui desenfocar. Un cop allà, fes el següent:
1) Repeteix en veu alta el que estàs llegint. Això t'ajudarà a retenir la informació. Pots repetir-ho dues o tres vegades.
2) Escriu. Això t'ajudarà a memoritzar millor i a familiaritzar-te amb el que estàs llegint.
3) Medita. La meditació és un hàbit que tot cristià ha de desenvolupar.
És molt important que guardis la paraula de Déu al teu cor i que n'aprenguis. Sempre hi haurà un versicle, un capítol o un llibre que et marcarà la vida. I recorda: tot és senzill si hi poses ganes.
És primordial, la saviesa, adqui-reix-la, i amb tot el que tens assoleix la intel·ligència.
La ciència dóna protecció i també en dóna el diner, però l’avantatge de la saviesa és que dóna vida a qui la pos-seeix.
perquè és el Senyor qui dóna la sa-viesa, el coneixement i la intel·ligència brollen de la seva boca.
“Vaig a instruir-te: t’ensenyaré el camí que has de seguir, t’acon-sellaré i mantindré els meus ulls damunt teu.
Si a algun de vosaltres li manca savie-sa, que la demani a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada.
Dóna ocasió al savi i encara es farà més savi, instrueix el just i augmentarà en ciència.
La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí.
De fet, tot allò que en altre temps va ser escrit ho fou per a instruir-nos, a fi que, per mitjà de la constància i el con-sol que donen les Escriptures, mantinguem l’esperança.
Que la paraula de Crist tingui enmig vostre una estada pletòrica; instruïu-vos i aconselleu-vos mútuament amb tota sa-viesa; canteu de cor a Déu amb agraïment, salms, himnes i càntics espirituals,
Esforça’t a presentar-te davant de Déu com un obrer competent, irrepren-sible, que exposa rectament la paraula de la veritat.
Per tant, aneu amb compte amb el vostre comportament, no sigueu insen-sats, sinó gent de seny
que sap aprofitar el temps present, perquè els dies que corren són dolents.
El temor del Senyor és el principi de la saviesa; els ximples menyspreen el conei-xement i la instrucció.
Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Perquè allò que sembla neci en Déu és més savi que els homes, i allò que sembla feblesa de Déu és més fort que els homes.
A qui vol ensenyar ciència aquest? A qui vol explicar revelacions? ¿A les criatures acabades de deslletar? ¿Als qui acaben de deixar el pit?
I el que heu après i heu rebut, i sentit, i vist en mi, poseu-ho en pràctica, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.
El cor de l’intel·ligent busca la ciència, la boca de l’insensat s’alimenta de niciesa.
Ben cert que després de tant de temps ja hauríeu de ser mestres, en canvi, ne-cessiteu que algú us ensenyi de nou els primers rudiments de la doctrina de Déu, i us trobeu que teniu més neces-sitat de llet que no pas d’aliment sòlid.
Ara bé, tot aquell qui està a llet no pot desenvolupar un raonament correc-te, perquè és un infant.
L’aliment sòlid, en canvi, és per als adults, per a aquells qui per la pràctica tenen els sentits avesats a discernir el bé i el mal.
El que se’n treu d’elles, fill meu, són bones advertències. Compondre molts llibres és un no acabar mai, i estudiar en excés fa malbé la salut.
Agafa’t fort a la instrucció i no la deixis anar, guarda-la, perquè ella és la teva vida.
Tot al contrari, creixeu en la gràcia i el coneixement de nostre Senyor i Sal-vador Jesucrist. A ell la glòria, ara i fins al dia de l’eternitat. Amén.
a fi que tingueu un comportament digne del Senyor, que el satisfaci plenament, fructificant en tota bona activitat i progressant en el coneixement de Déu;
¿Que no ho sabeu? ¿No ho heu sentit mai? El Senyor és Déu etern, creador del món sencer; no es cansa ni es fatiga, la seva intel·ligència és insondable.
Ell dóna força al qui està cansat, augmenta la vigoria del feble.
Encara que els joves defalleixin i es cansin, i els escollits caiguin esgotats,
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
“Per això, tot aquell qui escolta les meves paraules i les practica, s’assem-bla a un home assenyat que va edificar la seva casa damunt la roca.
Van venir les pluges i la torrentada, van bufar els vents i envestiren contra aquella casa, però no va caure, perquè tenia els fonaments sobre la roca.
I pel que fa als homes, vaig pensar dintre meu: “Déu els prova perquè vegin que ells mateixos són com els animals.”
El destí de l’home és el mateix destí dels animals; i és igual per a tots dos; que així com moren aquells, així moren els altres, tot i que tenen el mateix es-perit vital. En res és superior l’home a l’animal, perquè tot és vanitat!
La llei del Senyor és perfecta, re-conforta l’ànima; el testimoni del Senyor és ferm, fa savi el senzill.
Els manaments del Senyor són rectes, alegren el cor; el precepte del Senyor és clar, il·lu-mina els ulls.
I el Déu de tota gràcia que us ha cridat en el Crist a la seva eterna glòria, passada l’aflicció temporal, ell mateix us restablirà, us afermarà, us enfortirà i us estabilitzarà.
Fes-me conèixer, Senyor, els teus camins, ensenya’m els teus viaranys.
Fes-me avançar en la teva veritat i instrueix-me, perquè tu ets el Déu de la meva salvació; en tot moment he confiat en tu.
No us enganyeu, de Déu ningú no se’n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà;
Per tant, estimats meus, així com sempre m’heu fet cas, i no pas exclusi-vament quan era amb vosaltres, amb molta més raó escolteu-me ara que sóc lluny: continueu elaborant la vostra salvació amb respecte i temor,
perquè és Déu qui activa en vosaltres la voluntat i l’acció, segons la seva benevolència.
Apreneu a fer el bé; busqueu l’equi-tat, auxilieu l’oprimit, mantingueu el dret de l’orfe, defenseu la causa de la viuda.
La boca del just expressa saviesa, i la seva llengua parla rectament;
té la llei del seu Déu gravada al cor, i no hi ha inseguretat en els seus passos.
Certament, quan mengeu, beveu o feu qualsevol altra cosa, feu-ho tot a lloança de Déu,
Aneu i feu deixebles a tots els pobles; bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant,
ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. Sapigueu que seré amb vosaltres cada dia, fins a la fi del món.”
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
a fi que el Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, us faci el do d’un esperit de saviesa que us reveli el ple coneixement d’ell,
En canvi, la saviesa que ve de dalt és, en primer lloc pura, i després pacífica, com-prensiva, raonable, plena de compassió i de bons fruits, imparcial i sincera.
L’home de cor savi és tingut per intel·ligent; la dolcesa de llavis fa potent el saber.
de manera que no us torneu indo-lents, sinó imitadors dels qui per la fe i la constància han heretat les promeses.
Pel que fa a vosaltres, germans meus, estic personalment convençut que teniu una gran predisposició, i una adequada instrucció, que us capacita igualment per a amonestar-vos els uns als altres.
Quan no es fan consultes, fracassen els projectes; quan hi ha molts consellers, tenen èxit.
I nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu, per tal que coneguem els dons que Déu gra-ciosament ens ha concedit.
i totes les altiveses que s’alcen contra el coneixement de Déu; fem presoners tota mena de pensaments i els portem a l’obediència del Crist,
Aprecieu la meva intenció i no la plata, i el coneixement abans que l’or fi;
perquè la saviesa és millor que les perles, i tots els joiells no la poden igualar.
Quant a vosaltres, la unció que heu rebut d’ell es mantindrà en vosaltres, i no teniu necessitat que ningú us ense-nyi; més aviat de la manera com la seva unció –que és autèntica i no enganya– us va instruint en totes les coses, tal com us ha ensenyat, persevereu en ell.
Els ulls dels qui hi han de veure no estaran enterbolits, i les orelles dels qui hi han de sentir estaran atentes;
la ment dels esbojarrats aprendrà sen-satesa, i la llengua dels tartamuts parlarà amb claredat i fluïdesa.
Que l’home recte em castigui és un favor, que em reprengui és bàlsam perfumat que no refusarà pas el meu cap. Sempre, però, els tindré en oració malgrat aquelles maldats.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
si invoques l’enteniment i fas un crit a la intel·ligència,
si la busques com buscaries l’argent i la recerques com un tresor amagat,
llavors comprendràs el temor del Senyor i trobaràs el coneixement de Déu,
Timoteu, guarda bé això que tens confiat; no t’escoltis les foteses dels dis-cursos irreverents, ni les disquisicions polèmiques de la mal anomenada ciència;
alguns que l’han volguda seguir s’han desviat de la fe. Que la gràcia sigui amb vosaltres.
En resum, germans, tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net, estimable, de bon nom, qualsevol virtut, tot el que és digne d’elogi: en això poseu-hi el vostre interès.
El fill savi aprecia la correcció del pare, però el petulant no escolta la re-prensió.
De fet, allò que ell té d’invisible, com ara són el seu poder etern i la seva divinitat, d’ençà que el món és creat esdevé visible a la intel·ligència per mit-jà de les seves obres, de manera que no tenen excusa,
El bastó i la reprensió proporcionen saviesa, però el noi consentit és la vergonya de la mare.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
perquè on abunda la saviesa abunda el neguit, i qui augmenta la ciència augmenta el dolor.
Siguin ben acollides les paraules de la meva boca, i els sentiments del meu cor davant teu, Senyor, defensor meu i redemptor meu!
Recordeu-vos dels fets anteriors, des dels temps remots; perquè jo sóc Déu, i no hi ha cap més Déu, no hi ha ningú com jo,
que des del principi anuncio el final, i des de l’antigor, el que encara no ha passat; que dic: “El meu propòsit es manté ferm, i realitzaré la meva voluntat”;
Que ningú no s’enganyi a si mateix: si algun d’entre vosaltres es creu savi a la manera d’aquest món, que es faci ignorant per esdevenir savi de debò.
Perquè la saviesa d’aquest món és fatuïtat davant de Déu, ja que diu l’Es-criptura: “Ell atrapa els savis en la seva pròpia astúcia.”
Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb totes les teves forces.
Ell respongué: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb totes les teves forces i amb tota la teva ment. I al proïsme com a tu mateix.”
Ningú no et podrà resistir tots els dies de la teva vida; de la mateixa manera que vaig ser amb Moisès seré amb tu; no et deixaré ni et desempararé.
si llavors el meu poble, sobre el qual és invocat el meu nom, s’humilia i prega buscant el meu rostre, i es converteix de la seva mala conducta, jo l’escoltaré des del cel, perdonaré el seu pecat i restau-raré el seu país.
Així es complí allò que diu l’Escrip-tura: “Abraham va confiar en Déu, i li fou comptat com a justícia, i fou anome-nat amic de Déu.”
Perquè la paga del pecat és la mort, mentre que el do gratuït de Déu és la vida eterna en Crist Jesús, Senyor nostre.
Ell li respongué: “Hi ha escrit: No solament de pa viurà l’home, sinó de tota paraula sortida de la boca de Déu.”
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Igual com jo us he estimat, estimeu-vos també entre vosaltres.
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.