Categoria
VERSICLES SOBRE LA JUSTÍCIA
Són temps difícils, oi? Temps en què la justícia sembla que escasseja. I és que la manca de justícia, creu-me, perjudica i embruta espiritualment tot el món. La justícia és una virtut extraordinària que hauria d'estar present a tot arreu, a la nostra vida, a la societat... per portar harmonia, ordre i seguretat a la terra.
La justícia és un dels atributs més destacats de Déu a les Escriptures, però també un dels més difícils d'entendre del tot. De fet, separar la rectitud de Déu de la Seva santedat o de la Seva bondat sembla gairebé impossible. Com diu Salms 11:71, "El Senyor és just i estima la justícia; els justos contemplaran el seu rostre".
I com podem practicar la justícia nosaltres? Doncs és més senzill del que sembla: fent als altres el que Déu ha fet amb nosaltres. Si Déu ens ha perdonat, perdonem als altres. Si Déu ens beneeix, beneïm els altres. Així de simple.
Tampoc no ens comportem com si fóssim els amos del món, que l'amo de veritat es pot enfadar, eh? No fem com si el nostre temps fos nostre i el poguéssim controlar, perquè no podem canviar res! Honrem el Creador i Ell ens beneirà.
Colossencs 3:252 ens recorda: "Al que cometi injustícia, li donaran el que es mereix per les seves injustícies, perquè davant Déu tots som iguals". Així que, ja ho saps, la justícia comença per un mateix.
Sigueu valents i ferms, no us espanteu ni tingueu por davant d’ells, perquè el Senyor, el teu Déu, és el qui va amb tu; no et deixarà ni et desempararà.”
Jo, jo sóc qui et consola. Qui ets tu perquè temis davant d’un simple mortal, del fill d’un home que no val més que l’herba?
El Senyor és bondadós, és un refugi en el dia de l’aflicció, i coneix els qui confien en ell.
Així que no perdeu la vostra confian-ça, perquè comporta una gran recom-pensa.
Penseu que us caldrà ser constants en el compliment de la voluntat de Déu, per a obtenir la promesa.
Esdres també els digué: “Aneu, mengeu bona vianda i beveu vi dolç i feu-ne participar els qui no tenen res preparat, perquè avui és un dia consa-grat al nostre Senyor. No us afligiu, perquè el goig del nostre Senyor us dóna forces.”
Encara que la figuera no floreixi, ni la vinya doni fruit, i manqui la collita de l’olivera, i els conreus no produeixin res per a menjar, i no hi hagi ovelles al corral ni bous als estables,
jo m’alegraré en el Senyor i em gloriaré en el Déu de la meva salvació.
Qui habita a l’empara de l’Al-tíssim, i reposa a l’ombra de l’Omnipotent,
diu al Senyor: Refugi i castell meu, el meu Déu, en qui confio!
Mireu, Déu és el meu salvador; con-fiaré en ell i no tindré cap temença. El Senyor és la meva fortalesa i la meva protecció. Ell ha estat la meva salva-ció!”
Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi: la teva vara i el teu bastó és el que m’anima.
El Senyor és el meu pastor; res no em mancarà.
Em farà reposar en delicats pastu-ratges, prop d’aigües tranquil·les em menarà;
Ni que un exèrcit acampés contra mi, el meu cor no tindria cap temença; ni que esclati una guerra contra meu, em mantindré confiat.
El Senyor és la meva roca i el meu castell, el meu llibertador i el meu Déu, el penyal on jo m’emparo, escut i defensa salvadora, el meu refugi.
Fes-me sentir ben aviat la teva benevolència, perquè en tu confio; fes-me conèixer el camí que haig de seguir, que a tu jo elevo la meva ànima.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Uns confien en els carros, altres en els cavalls; nosaltres confiem en el nom del Senyor, Deu nostre.
Ells flaquegen i cauen, però nosaltres ens refermem i re-sistim.
Però jo confio en la teva amorositat, el meu cor s’alegrarà en la teva sal-vació.
I cantaré al Senyor pel bé que m’ha fet!
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Perquè sol i escut és el Senyor Déu; ens dóna la gràcia i la glòria, el Senyor. No nega cap bé als qui viuen amb rectitud.
Senyor, Déu de l’univers, feliç aquell qui confia en tu!
El camí de Déu és perfecte; la paraula del Senyor, digna de confiança. És un escut per a tots els qui s’hi acullen.
quan reposis, no tindràs sobresalts, i quan dormis, tindràs un son dolç.
No hauràs de témer l’espant im-provís, ni quan arribi la destrucció dels malvats,
perquè tindràs el Senyor al teu costat, que guardarà els teus peus dels paranys.
M’adormo en pau tan bon punt em fico al llit, perquè sols tu, Senyor, em fas viure confiat.
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
El Senyor és una ciutadella per a l’oprimit, un refugi en moments de tribulació.
Confiaran en tu els qui coneixen el teu nom, perquè no abandones els qui et cer-quen, Senyor.
Guarda’m, bon Déu, que en tu em refugio.
Dic al Senyor: “Tu ets el meu sobirà; no hi ha fora de tu cap altra benau-rança per a mi.”
Confia en el Senyor i obra bé; tindràs el país per habitatge i la seguretat per pastura.
Complau-te en el Senyor, i ell et donarà el que desitja el teu cor.
Feliç l’home que té posada la seva esperança en el Senyor i no s’ajuda dels rebels, que es des-vien vers la incertesa.
Aquesta és la confiança que tenim amb Déu per mitjà de Crist.
I no és pas que ens considerem capaços per nosaltres mateixos d’aconseguir res de positiu, al contrari, la nostra capacitat ens ve de Déu;
ell també ens ha capacitat per a ser servidors d’una aliança nova, que no és de lletra escrita, sinó que és de l’Esperit; perquè la lletra mata, mentre que l’Es-perit vivifica.
Però que s’alegrin tots els qui en tu confien, que exultin perpètuament. Els protegiràs perquè frueixin de tu els qui estimen el teu Nom,
ja que tu, Senyor, beneeixes el just; el teu favor el cobreix com un escut.
Totes les promeses de Déu són ben provades. Ell és un escut per a tots els qui s’hi acullen.
En tu confiaven els nostres pares, tingueren confiança i els vas alli-berar.
Et cridaven i es veien alliberats, en tu confiaven, i no quedaren de-fraudats.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
L’Esperit del Senyor Etern re-posa damunt meu, perquè el Senyor m’ha ungit per portar bones no-ves als humils, m’ha enviat a embenar els cors destrossats, a proclamar la lli-bertat als captius i la deslliurança als presoners;
i jo pregaré al Pare i us donarà un altre Consolador perquè estigui amb vosaltres per sempre més:
l’Esperit de la Veritat. Aquest, el món no el pot rebre, perquè no el dis-tingeix ni el coneix. Però vosaltres sí que el coneixeu, perquè és present entre vosaltres i està dins vostre.
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.
Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Perquè el Senyor no rebutjarà perpètuament.
Encara que afligeixi, tindrà com-passió per la immensitat del seu amor;
que no és per gust que humilia i afligeix els ésser humans.
Atès que no tenim pas un pontífex incapaç de compadir-se de les nostres febleses, sinó que ha passat per les mateixes proves que nosaltres, exceptuant el pecat.
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
Aquell dia diràs: “Et lloaré, Senyor! Estaves irritat contra mi, però t’ha passat l’enuig i m’has tor-nat la pau.
Considero, a més, que els sofriments del temps present no són comparables a la glòria que s’ha de reflectir en nos-altres.
Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi.
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
On podria allunyar-me del teu es-perit, on puc fugir de la teva presència?
Si pugés dalt del cel, tu hi ets: si m’ajagués a l’abisme, ets allà.
Si prengués les ales de l’aurora, i anés a viure als extrems de la mar,
també allà la teva mà m’abastaria, i la teva dreta em retindria.
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.
Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,
perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
El Senyor és el meu pastor; res no em mancarà.
Em farà reposar en delicats pastu-ratges, prop d’aigües tranquil·les em menarà;
reconfortarà la meva ànima. Em guiarà per camins de justícia per amor del seu nom.
Aclama, cel, i exulta terra! Esclateu de joia, muntanyes! Perquè el Senyor ha consolat el seu poble i es compadirà dels seus afligits!
Per això, animeu-vos mútuament i edifiqueu-vos els uns als altres, tal com ja feu.
Apiada’t de mi, Senyor, que estic en desgràcia; per la pena s’han malmès els meus ulls, la meva ànima i tot jo.
La meva vida es consumeix en do-lors, i els meus anys en plors; la meva vigoria decau amb l’aflic-ció, i se m’afebleixen els ossos.
Que la misericòrdia del Senyor no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat.
Les renoves cada matí: És gran la teva fidelitat!
El Senyor és la meva heretat –em diu l’ànima–: per això, confiaré en ell.
Jo estimo el Senyor, perquè ell escolta la meva veu suplicant.
Perquè m’ha volgut atendre, jo l’invocaré tots els meus dies.
Els meus ulls es consumeixen espe-rant la teva promesa, i em dic: “Quan vindràs a consolar-me?”
Llavors, en la seva angoixa, clamaren al Senyor, i els deslliurà de les seves afliccions:
els tragué de la fosca i les tenebres, i va trencar les seves cadenes.
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
En l’amor no hi ha lloc per al temor, al contrari, l’amor complet foragita la temença, perquè la por preveu un càstig, per tant, el qui té temença és que no ha madurat en l’amor.
“Per l’opressió dels afligits, pel gemec dels pobres, m’alçaré ara mateix”, respon el Senyor. “Posaré en seguretat el qui ho anhela.”