Categoria
Versicles Sobre la Idolatria
En la meva angoixa invocava el Senyor, vers el meu Déu implorava; des del seu santuari va sentir el meu crit, i el clam que li adreçava ressonà a la seva orella.
Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.”
El Senyor és bondadós, és un refugi en el dia de l’aflicció, i coneix els qui confien en ell.
El pobre no quedarà oblidat per sempre, ni l’esperança dels afligits serà del tot fallida.
Perquè, a l’arbre li queda una es-perança: si el tallen, encara pot rebrotar, no deixa de tenir plançons;
Quan dius: “Tu ets, Senyor, el meu refugi”, fas de l’Altíssim el teu acull.
No et vindrà cap mal, ni cap desgràcia s’atansarà a la teva tenda,
El Senyor és la meva llum i la meva salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meva vida: de qui m’haig d’espantar?
Us deixo la pau, us dono la meva pau. No us la dono com el món la dóna. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por.
Si prengués les ales de l’aurora, i anés a viure als extrems de la mar,
també allà la teva mà m’abastaria, i la teva dreta em retindria.
Quan tinc por, confio en tu.
En Déu, de qui exalço la seva pro-mesa, en Déu confio, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Però jo clamaré a Déu, i el Senyor em salvarà.
Al vespre, al matí i a migdia, em queixaré i gemegaré, i ell escoltarà el meu clam.
Redimirà en pau la meva ànima de la guerra que em fan, que són nombrosos els qui estan contra mi.
Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,
ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Som atacats per totes bandes, però no esclafats; estem en dificultats, però no desesperats;
Déu és el nostre refugi i fortalesa, un auxili ferm en les tribulacions.
Per això no tenim por quan la terra trontolla i es trasbalsen les muntanyes en la mar.
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
El Senyor anirà davant teu, serà amb tu; no et deixarà ni et desempararà. No temis, doncs, ni tinguis por.”
Arrapada a la pols tinc la meva ànima; dóna’m vida, tal com vas prometre.
T’he exposat els meus camins i m’has escoltat, fes-me entendre les teves normes.
Beneeixo el Senyor, que m’aconsella; fins a les nits alliçona la meva consciència.
M’imagino el Senyor sempre al davant meu, perquè si ell està al meu costat no trontollaré.
Els qui sembraven amb llàgrimes, amb crits de joia segaran.
Anava caminant i plorant el que duia la llavor per sembrar, però de tornada vindrà content i alegre, portant les seves garbes.
mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
Torneu a la fortalesa, presoners espe-rançats; avui us anuncio que us recom-pensaré el doble.
Pobles, confieu en ell en tot moment, desfogueu davant d’ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi. (Pausa)
Per això esteu contents, malgrat que encara hàgiu de ser afligits un quant temps per diverses proves,
Reposa només en Déu, ànima meva, que d’ell ve la meva esperança.
Només ell és la meva roca i la meva salvació, el meu baluard: no trontollaré!
perquè tu ets, Senyor, la meva espe-rança, Déu meu, la meva confiança des de la infantesa.
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
Jo tinc present els meus designis a favor vostre –diu el Senyor–, designis de pau i no pas de dissort, per donar-vos un futur ple d’esperança.
I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;
la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.
I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Per això, no ens acovardim; al con-trari, malgrat que la nostra humanitat externa va decaient, dins nostre ens anem renovant dia a dia.
Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi.
El nostre objectiu no és pas el món que es veu, sinó el món que no es veu, perquè el món que veiem dura poc, i el món que no es veu dura per sempre.
Ell és per a nosaltres l’àncora de l’ànima, segura i ferma, que penetra fins a l’altra banda del vel,
Hi reflexionaré interiorment, i així recuperaré la confiança.
Que la misericòrdia del Senyor no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat.
Les renoves cada matí: És gran la teva fidelitat!
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.
Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,
perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que segons la seva gran bondat ens ha fet néixer de nou, per a una esperança viva, per mitjà de la re-surrecció de Jesucrist d’entre els morts,
Aprèn, que la saviesa és igual per a la teva ànima: si la trobes tens assegurat un futur, i la teva esperança no serà fallida.
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?
El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
A ells, Déu ha volgut manifestar-los la riquesa gloriosa que hi ha en aquest misteri per als no jueus: que Crist és entre vosaltres l’esperança de la glòria.
Al qui és sobiranament poderós per actuar més abundosament del que demanem o podem pensar, a través de la força que ens comunica,
a ell sigui la glòria en l’Església i en Crist Jesús, per totes les generacions, per sempre més. Amén.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Estic cert que he de veure la bondat del Senyor durant la meva vida.
Espera en el Senyor, aferma’t bé i enlaira el cor! Sí, espera en el Senyor!
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.