Categoria
VERSÍCLES PER A FUNERALS - VELÒRIS
Sé que és dur perdre un ésser estimat. És normal sentir-se trist i desconsolat en aquests moments. Però no et deixis endur per la tristesa massa temps. Recorda que tenim el nostre Consolador, l'Esperit Sant, que ens omplirà de força i ànims per superar-ho.
Com a creient, saps que quan deixem aquesta terra anem a un lloc millor amb el nostre Senyor Jesucrist. I encara que abans que nosaltres hi arribin altres éssers estimats, pensa que ja són en un lloc millor. Alegre't sabent que la seva ànima ha estat salvada.
Hem estat creats per a Déu. La seva paraula diu: si vivim, per al Senyor vivim; si morim, per al Senyor morim. Tant si vivim com si morim, del Senyor som. (Romans 14:8). Així que busca consol en Déu i descansa en Ell. Confia que Déu és amb tu i desitja enfortir-te i reconfortar la teva ànima. Només deixa que Déu actuï en la teva vida.
Jesús va dir: «Jo sóc la resurrecció i la vida. El qui creu en mi, encara que mori, viurà» (Joan 11:25).
El Senyor se m’aparegué de lluny i em digué: “Amb amor etern t’he estimat, per això mantinc amb tu un tracte bon-dadós.
Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna.
però Déu demostrà el seu amor envers nosaltres, perquè quan encara érem pecadors, el Crist va morir per nosaltres.
Mireu quina prova d’amor tan gran ens ha donat el Pare: que siguem declarats fills de Déu. I ben cert que ho som! Per això el món no ens reconeix, perquè no l’ha reconegut a ell.
El Senyor, el teu Déu, és enmig teu; ell és el poderós que salva. Exulta per tu ple de goig, reposa en el seu amor; s’omplirà de goig per tu, cantant.
I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
Que el Senyor encamini els vostres cors vers l’amor de Déu i la constància del Crist.
Per amor ens predestinà a ser adoptats com a fills seus, per mitjà de Jesucrist, segons la benevolència del seu designi,
Però ara s’ha manifestat la bondat i l’amor que el nostre Déu i Salvador té a la humanitat.
Ell ens ha salvat, no en virtut de les bones obres que hàgim pogut fer nos-altres, sinó per pura compassió; i ho ha fet per mitjà del bany de la regeneració i la renovació de l’Esperit Sant,
Jesús li va respondre: “Si algú m’es-tima, guardarà la meva paraula i el meu Pare l’estimarà, vindrem a ell i en ell farem estada.
Jo en ells i tu en mi, a fi que es realitzin vers la unitat, perquè el món cregui que tu m’has enviat i que els has estimat com m’has estimat tu a mi.
Mai ningú no ha vist Déu, però si ens estimem mútuament, Déu viu en nosaltres, i el seu amor es realitza plenament en nosaltres.
Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.
ja que el Pare mateix us estima perquè vosaltres m’heu estimat i heu cregut que jo he vingut de Déu.
I que el mateix Senyor nostre, Jesu-crist, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat i ens ha donat un consol etern i una esplèndida esperança per gràcia,
Jo, tots els qui estimo, els reprenc i els corregeixo. Sigues, doncs, fervent i penedeix-te.
En això consisteix l’amor: no pas en el fet que nosaltres hàgim estimat Déu, sinó en el fet que ell ens va estimar i va enviar el seu Fill com a propiciació pels nostres pecats.
Perquè coneixeu prou bé la gràcia de nostre Senyor Jesucrist: ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres a fi que us enriquíssiu amb la seva pobresa.
Quan jo he dit: “El meu peu re-llisca”, el teu amor, Senyor, m’ha sostingut ferm.
Quan creix el neguit dintre meu, el teu consol asserena la meva ànima.
Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,
ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
Que la misericòrdia del Senyor no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat.
Les renoves cada matí: És gran la teva fidelitat!
Fes-me sentir ben aviat la teva benevolència, perquè en tu confio; fes-me conèixer el camí que haig de seguir, que a tu jo elevo la meva ànima.
No deixis mai la bondat i la fidelitat: lliga-te-les al coll i grava-te-les al cor,
i trobaràs gràcia i comprensió als ulls de Déu i dels homes.
Així nosaltres hem conegut l’amor que Déu té per a nosaltres, i hi hem cregut. Déu és amor, i qui viu en l’amor viu en Déu, i Déu viu en ell.
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
Encara que les muntanyes es retirin i els turons se somoguin, el meu amor no s’apartarà de tu ni trontollarà el meu pacte de pau, diu el qui s’ha compadit de tu, el Senyor.
En això s’ha fet evident entre nosaltres l’amor de Déu: en què Déu ha enviat el seu Fill unigènit al món a fi que tinguem vida per mitjà d’ell.
En això consisteix l’amor: no pas en el fet que nosaltres hàgim estimat Déu, sinó en el fet que ell ens va estimar i va enviar el seu Fill com a propiciació pels nostres pecats.
però mantinc la misericòrdia per mil generacions amb aquells qui m’estimen i guarden els meus manaments.
Reconeix, doncs, que el Senyor, el teu Déu, és el Déu veritable, el Déu fidel, que manté el pacte i la misericòr-dia, fins a mil generacions, amb aquells qui l’estimen i guarden els seus manaments,
i viviu en amor mutu, tal com el Crist us va estimar i es lliurà per vosaltres, com una ofrena i sacrifici a Déu, de suau fragància.
“Jo guariré la seva apostasia, els estimaré amb generositat, perquè el meu enuig ja s’ha apartat d’ells.
Però vosaltres, estimats, edificant-vos sobre la vostra fe santíssima, orant en l’Esperit Sant,
Però Déu, que és ric en misericòrdia, de tant com ens va estimar en el seu amor,
quan nosaltres érem morts per les nostres culpes, ens donà vida amb Crist –que és per gràcia que heu estat salvats–;
Però, tal com diu l’Escriptura: “Coses que l’ull no ha vist mai, ni l’orella no ha sentit, ni cap home s’ha pogut imaginar mai; així són les coses que Déu ha preparat per als qui l’estimen.”
¿És que una mare es pot oblidar del seu infantó, o deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Encara que alguna se n’oblidés, jo mai no m’oblidaria de tu!
Però de dia confirma el Senyor la seva gràcia, i de nit estarà en mi el seu càntic, i una oració al Déu vivent.
Invoca Déu, i ell li atorga el seu favor, li deixa veure el seu rostre amb alegria, i així restitueix al mortal la seva justícia.
però mantinc la misericòrdia per a mil generacions amb aquells qui m’estimen i guarden els meus manaments.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
que Crist habiti per la fe dins els vostres cors, ben arrelats i fonamentats en l’amor,
a fi que pugueu comprendre, amb tots els cristians, quina és l’amplària i la llargària, l’alçada i la profunditat
de l’amor de Crist, que sobrepassa tot coneixement, per tal que sigueu plens totalment de la plenitud de Déu.
per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi.
Aquell qui no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va oferir per tots nosaltres, com podem imaginar que no ens ho regali tot juntament amb ell?
Però tu, Senyor, ets Déu compassiu i clement, tardívol per a la còlera i abundós de benignitat i fidelitat.
Qui en la nostra humiliació es re-cordà de nosaltres, perquè és etern el seu amor;
i ens alliberà dels nostres adversaris, perquè és etern el seu amor.
En totes les seves tribulacions, ell se sentia angoixat, i un àngel del seu servei els va salvar. En el seu amor i en la seva clemència, els redimí; els va alçar i els portava en braços tot aquell temps passat.
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;
no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;
no s’alegra de la injustícia, sinó que es complau en la veritat;
tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
Que n’és, de preciosa, la teva bon-dat, oh Déu! Per això la humanitat s’acull a l’ombra de les teves ales.
Però us prego, germans, per nostre Senyor Jesucrist i per l’amor que inspira l’Esperit, que us feu solidaris de la meva lluita per mitjà de les vostres pregàries a Déu en favor meu,
I, com a culminació de tot això, ce-nyiu-vos d’amor, que és el vincle de la perfecció.
Perquè el Senyor Totpoderós ha dit això: “Darrere la glòria t’enviaré a les nacions que us han espoliat, ja que qui us toca a vosaltres toca la nineta dels meus ulls.