Categoria
Versicles de la bíblia Sobre l'Esperit Sant
perquè tu ets, Senyor, la meva espe-rança, Déu meu, la meva confiança des de la infantesa.
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que segons la seva gran bondat ens ha fet néixer de nou, per a una esperança viva, per mitjà de la re-surrecció de Jesucrist d’entre els morts,
Als rics d’aquest món, recomana’ls que no siguin altius ni posin l’esperança en la incertesa de les riqueses, sinó en Déu, que ens proveeix de tot abundosament perquè en fruïm.
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Mireu, el Senyor té els ulls posats sobre els fidels, vers els qui confien en la seva amo-rositat,
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Per això el meu cor s’alegra i la meva llengua exulta, fins el meu cos reposa confiat.
mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
Precisament aquest és l’objectiu del nostre esforç i de la nostra lluita, perquè hem posat la nostra esperança en el Déu vivent, Salvador de la humanitat, i amb més raó dels qui creuen.
I aquell dia diran: “Mireu, aquest és el nostre Déu; hem esperat en ell i ens ha salvat. Aquest és el Senyor, en ell hem esperat: exultem i alegrem-nos per la seva salvació!”
a fi que, il·luminats interiorment, pu-gueu comprendre a quina esperança us ha cridat, quina riquesa de glòria ofereix la seva herència entre els sants,
Oh tu, esperança d’Israel, el seu sal-vador en temps d’aflicció, per què has de ser com un foraster en el país, com un viatger que s’atura a passar la nit?
El Senyor rugirà des de Sió, bramu-larà des de Jerusalem, i el cel i la terra tremolaran, però el Senyor esdevindrà un ferm refugi per al seu poble, una fortalesa per als fills d’Israel.
Jo tinc present els meus designis a favor vostre –diu el Senyor–, designis de pau i no pas de dissort, per donar-vos un futur ple d’esperança.
Feliç el qui té el Déu de Jacob per ajut i posa l’esperança en el Senyor, el seu Déu,
que ha fet el cel i la terra, el mar i tot el que contenen; que guarda fidelitat per sempre,
Si l’esperança que tenim en Crist se centra només en aquesta vida, som els més desventurats de tots els homes.
Per això, nosaltres, amb l’ajut de l’Es-perit, esperem l’anhelada rehabilitació que ve per la fe.
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
Tu, per tant, retorna al teu Déu; practica la bondat i la justícia i espera en el teu Déu constantment.
Però jo poso la meva mirada en el Senyor, espero en el Déu de la meva salvació: el meu Déu m’escoltarà!
Amb tota esperança he confiat en el Senyor, i ell, decantant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.
La fe és una garantia segura d’allò que s’espera, una prova de realitats que no es veuen;
Torneu a la fortalesa, presoners espe-rançats; avui us anuncio que us recom-pensaré el doble.
I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;
la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.
I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
Hi reflexionaré interiorment, i així recuperaré la confiança.
Que la misericòrdia del Senyor no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat.
Les renoves cada matí: És gran la teva fidelitat!
A ells, Déu ha volgut manifestar-los la riquesa gloriosa que hi ha en aquest misteri per als no jueus: que Crist és entre vosaltres l’esperança de la glòria.
Guardaràs en perfecta pau els homes de ferms propòsits, perquè confien en tu.
Confieu sempre en el Senyor, que el Senyor és la Roca eterna.
Mireu, el Senyor té els ulls posats sobre els fidels, vers els qui confien en la seva amo-rositat,
per tal de deslliurar-los de la mort i vetllar la seva subsistència en època de penúria.
La nostra ànima confia en el Senyor; ell és el nostre auxili i la nostra protecció.
En ell s’alegra el nostre cor, i confiem en el seu sant nom.
Sigui la teva gràcia, Senyor, da-munt nostre, tal com ho esperem de tu!
quant a l’esperança de vida eterna promesa per aquell qui no menteix, Déu, abans que el temps existís,
Per això el meu cor s’alegra i frueix la meva ànima, fins el meu cos reposa confiat:
no deixaràs la meva ànima entre els morts, ni voldràs que el teu servent vegi corrupció.
Per això, no ens acovardim; al con-trari, malgrat que la nostra humanitat externa va decaient, dins nostre ens anem renovant dia a dia.
Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi.
El nostre objectiu no és pas el món que es veu, sinó el món que no es veu, perquè el món que veiem dura poc, i el món que no es veu dura per sempre.
en canvi, nosaltres, que som del dia, siguem sobris, revestits amb la cuirassa de la fe i de l’amor, i amb el casc de l’esperança de salvació.
El Senyor és la meva roca i el meu castell, el meu llibertador i el meu Déu, el penyal on jo m’emparo, escut i defensa salvadora, el meu refugi.
estàveu aleshores privats del Crist, exclosos de la ciutadania d’Israel, al marge de les aliances de la Promesa, sense cap mena d’esperança i sense Déu, enmig del món.
En canvi ara, en Crist, vosaltres, els qui abans éreu lluny, heu esdevingut propers per la sang de Crist.
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?
El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
Els qui confien en el Senyor són com el mont de Sió, que no trontolla, es manté ferm per sempre.
Els ulls de tothom esperen en tu, i al seu moment els dónes l’aliment;
tu obres la mà i atipes de gust tot el que té vida.
ja que és en l’esperança que vam ser salvats. Ara bé, esperança d’allò que veiem no és esperança: si ja ho veiem, a què treu esperar encara?
En canvi, si esperem allò que encara no veiem, ens cal constància per espe-rar.
Ell és per a nosaltres l’àncora de l’ànima, segura i ferma, que penetra fins a l’altra banda del vel,
Aprèn, que la saviesa és igual per a la teva ànima: si la trobes tens assegurat un futur, i la teva esperança no serà fallida.
Amb tota esperança he confiat en el Senyor, i ell, decantant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.
M’ha tret d’un pou de desesperació, del llot i del fangar; ha posat els meus peus sobre la roca, ha envigorit els meus passos,
i m’ha posat a la boca un càntic nou, una lloança al nostre Déu. Molts ho veuran i temeran, i confiaran en el Senyor.
Beneeix el Senyor, ànima meva, i tot el meu interior el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva, i no oblidis cap dels seus beneficis.
Ell és qui et perdona de tota culpa i et guareix de tota malaltia;
qui arrenca del fossar la teva vida i et corona d’amor i de tendresa;
qui satisfà de bé la teva existència i et fa rejovenir com una àguila.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
per aquest motiu he de patir el que pateixo, però no me’n dono vergonya, perquè sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar el meu dipòsit fins a aquell dia.
I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ens escolta.
I, si sabem que ens escolta sempre que li demanem, estem segurs que ja són nostres aquelles coses que li hem demanat.