L'esperança és important a la nostra vida. Tingues l'esperança ferma en Déu, confia que veuràs complerts els anhels del teu cor. Mantingues sempre aquest ànim, aquesta empenta per seguir endavant fins a aconseguir allò que et proposis. Persevera sempre i posa tot allò que desitges a les mans del nostre Pare Celestial.
Com a cristià, no perdis l'esperança de veure el nostre Senyor cara a cara, i recorda que, gràcies al sacrifici que va fer el Senyor Jesucrist, ets i som salvats per gràcia, i estarem amb Ell a l'eternitat. L'esperança en Déu t'allibera de la por al futur i de la incertesa. Confia sempre en Déu, que Ell et donarà la força per vèncer qualsevol dificultat.
«Perquè jo conec els projectes que tinc per a vosaltres –diu el Senyor–, projectes de pau i no de desgràcia, de donar-vos un futur ple d'esperança» (Jeremies 29,11).
El meu estimat és meu, i jo sóc seva; ell pastura el ramat entre els lliris.
I, com a culminació de tot això, ce-nyiu-vos d’amor, que és el vincle de la perfecció.
La immensitat de les aigües no pot apagar l’amor; ni les riuades no podrien ofegar-lo. Si algú volgués oferir tots els béns de casa seva a canvi de l’amor, només rebria menyspreu.
Que em besi amb els besos de la seva boca! Perquè les teves carícies són més dolces que el vi;
Que n’ets, de bell, estimat meu, i d’encisador! Plenament florit és el nostre llit!
M’has robat el cor, germaneta, esposa meva, m’has robat el cor amb una sola mirada dels teus ulls, amb una sola anella del teu coll.
Que en són, de delicioses, les teves carícies, germaneta meva, esposa meva! Les teves carícies són molt més agradables que no pas el vi! I la fragància dels teus perfums supera la de tots els bàlsams!
L’amor mai no decau; però les pro-fecies s’acabaran i les llengües cessa-ran, i la ciència finirà.
Atrau-me darrere teu! Correm-hi! El rei m’ha introduït a les seves cambres. En tu tindrem alegria i goig; evocarem les teves carícies, millors que el vi. Amb tota raó ets estimat!
Que n’ets, de bella, companya me-va, que n’ets, de bella! Els teus ulls són coloms!
També, si algú n’ataca un, serien dos a defensar-se, que “un fil trenat no es trenca fàcilment.”
Per ara subsisteixen aquestes tres coses: la fe, l’esperança i l’amor; però la més gran és l’amor.
Jo sóc del meu estimat, i el meu estimat és meu; ell, que pastura el ramat entre els lliris.
Per això l’home deixarà el pare i la mare i s’unirà a la seva muller i seran una sola carn.”
Retorneu-me amb coques de panses, conforteu-me amb pomes, perquè estic malalta d’amor!
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;
no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;
no s’alegra de la injustícia, sinó que es complau en la veritat;
tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
Porta’m gravada sobre el teu cor, com un segell en el teu braç; perquè l’amor és tan fort com la mort, la gelosia, inflexible com el sepulcre, les seves sagetes, com sagetes de foc, una autèntica flama divina.
La immensitat de les aigües no pot apagar l’amor; ni les riuades no podrien ofegar-lo. Si algú volgués oferir tots els béns de casa seva a canvi de l’amor, només rebria menyspreu.
En conclusió: vosaltres també, que cadascú estimi la seva esposa com a si mateix; i l’esposa que tingui respecte al marit.
Gaudeix de la vida amb la dona que tu estimes tot els temps de la breu exis-tència que se t’ha concedit en aquest món, perquè això és la teva part en aquesta vida i en el treball amb què t’afanyes en aquest món.
Porta’m gravada sobre el teu cor, com un segell en el teu braç; perquè l’amor és tan fort com la mort, la gelosia, inflexible com el sepulcre, les seves sagetes, com sagetes de foc, una autèntica flama divina.
Amb això l’amor ha estat perfeccionat entre nosaltres, a fi que puguem mirar amb confiança el dia del judici, ja que tal com ell és, som també nosaltres en aquest món.
En ella confia el cor del seu marit, i no pas sense profit.
Ella li proporcionarà el bé, sense cap mal, tots els dies de la seva vida.
I, pel que fa a vosaltres, que el Senyor augmenti fins a vessar l’amor entre vosaltres i envers tothom, així com també el nostre per a vosaltres,
En l’amor no hi ha lloc per al temor, al contrari, l’amor complet foragita la temença, perquè la por preveu un càstig, per tant, el qui té temença és que no ha madurat en l’amor.
Sobretot mantingueu un amor constant entre vosaltres, perquè l’amor co-breix una multitud de pecats.
Després, el Déu Etern digué: “No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda convenient.”
Més val ser dos que un de sol, perquè el seu esforç és més profitós.
En cas de caure, l’un aixecarà l’altre; però ai d’aquell qui està sol, que si cau no tindrà qui l’aixequi!
Com un pomer entre els arbres boscans és el meu estimat entre els joves. Em delia per seure a la seva ombra, i el seu fruit m’és dolç al paladar.
I així Jacob va servir per Raquel durant set anys, que li van semblar uns quants dies, de tant que l’estimava.
No deixis mai la bondat i la fidelitat: lliga-te-les al coll i grava-te-les al cor,
i trobaràs gràcia i comprensió als ulls de Déu i dels homes.
Marits, estimeu l’esposa com el Crist va estimar l’Església i s’oferí a si mateix per ella,
amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,
disposats a conservar la unitat de l’Es-perit amb els lligams de la pau.
El seu parlar és pura dolcesa, i tot ell és una delícia. Així és el meu estimat, així és el meu company, filles de Jerusalem!
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,
senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
Que em besi amb els besos de la seva boca! Perquè les teves carícies són més dolces que el vi;
és una delícia aspirar els teus perfums, el teu nom és un ungüent que es vessa; per això t’estimen les donzelles.
No reprenguis durament cap home gran, més aviat amonesta’l amb respecte, com si fos un pare; tracta els joves com a germans;
les dones grans com a mares, i les noies com a germanes, amb tota ho-nestedat.
Els marits, igualment, porteu una con-vivència assenyada, considerant que la dona és un vas més fràgil, tractant-la amb deferència, com a cohereves que també són de la gràcia de vida, i així no hi haurà res que destorbi les vostres oracions.
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
Benamats, estimeu-vos mútuament, perquè l’amor prové de Déu, i tot aquell qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu.
Que tothom honori el matrimoni i mantingui una vida conjugal irreprot-xable, perquè Déu ha de jutjar els for-nicadors i els adúlters.
ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia.
Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.