Categoria
VERSICLES SOBRE LA BENEDICCIÓ
La benedicció de Déu a les nostres vides sempre arriba en la quantitat justa i en el moment oportú, mai tarda. Déu sap el moment ideal per fer arribar aquella benedicció que tant has demanat en oració.
Estem envoltats de la meravellosa benedicció de Déu: tenim salut, tenim un sostre, tenim menjar, tenim salut mental, tenim persones que ens estimen i, sobretot, tenim a Déu a les nostres vides. Gaudim del meravellós regal de la salvació. Aquestes són benediccions que a vegades no notem, però que a molta gent li falten, i hem de ser agraïts per aquestes coses i alegrar-nos perquè les misericòrdies de Déu es renoven cada matí.
El meu Déu, doncs, suplirà tot allò que et falta, segons les seves riqueses en glòria, en Crist Jesús. Déu diu a la seva Paraula1 que la benedicció que ve d'Ell és la que enriqueix i no afegeix tristesa. Déu sap el que necessitem i té cura de nosaltres.
Siguem pacients, que la seva benedicció arribarà quan menys t'ho esperis. Adora el Senyor, el teu Déu, i ell beneirà el teu pa i la teva aigua. Jo apartaré de tu tota malaltia (Èxode 23:25). Mantén una vida d'obediència a Déu i la benedicció vindrà amb ella.
1Filipenses 4:19
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Igual com jo us he estimat, estimeu-vos també entre vosaltres.
Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe.
I tal és el manament que tenim de part d’ell: el qui estima Déu, que estimi també el seu germà.
I si distribuís tots els meus béns en aliments per als pobres, i si oferís el meu cos perquè el foc el consumís, si no tinc amor, no em serveix de res.
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
I pel que fa a l’amor fraternal, no teniu necessitat que us n’escrigui, atès que Déu mateix us ha ensenyat a estimar-vos els uns als altres.
Hem conegut l’amor en aquest fet: Ell ha donat la seva vida per nosaltres. Nosaltres també hem de donar la vida pels germans.
Mireu de no deure mai res a ningú, llevat del deure d’estimar-vos els uns als altres; perquè qui estima l’altre ja ha complert la Llei.
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,
no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
Benamats, estimeu-vos mútuament, perquè l’amor prové de Déu, i tot aquell qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu.
El rei els respondrà: ‘Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho heu fet.’
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;
no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;
no s’alegra de la injustícia, sinó que es complau en la veritat;
tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
Mai ningú no ha vist Déu, però si ens estimem mútuament, Déu viu en nosaltres, i el seu amor es realitza plenament en nosaltres.
De la mateixa manera que en un sol cos hi tenim molts membres, i no tots fan la mateixa funció,
igualment nosaltres, tots plegats, som un sol cos en Crist, i cada un, indivi-dualment, és un membre dels altres.
Però vosaltres, estimats, edificant-vos sobre la vostra fe santíssima, orant en l’Esperit Sant,
manteniu-vos en l’amor de Déu, mentre espereu la bondat de nostre Senyor Jesucrist, que duu a la vida eterna.
Tot el grup de creients era d’un sol cor i una sola ànima; i ningú no deia que fos únicament seu el que posseïa, sinó que tot era comú entre ells.
Perquè tota la Llei es compleix en un sol precepte, que és: “Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.”
Perquè Déu no és injust per a oblidar-se de la vostra obra i de l’amor que heu demostrat envers el seu nom, en el servei que heu prestat i seguiu prestant als creients.
Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excu-sa per a les inclinacions carnals; al con-trari, per mitjà de l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres.
Perquè tota la Llei es compleix en un sol precepte, que és: “Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.”
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Igual com jo us he estimat, estimeu-vos també entre vosaltres.
Si ho feu així, si us teniu amor els uns els altres, tothom s’adonarà que sou deixebles meus.”
i viviu en amor mutu, tal com el Crist us va estimar i es lliurà per vosaltres, com una ofrena i sacrifici a Déu, de suau fragància.
De manera que tenien Pere ben guar-dat a la presó; però l’església dirigia una oració constant a Déu a favor d’ell.
Sobretot mantingueu un amor constant entre vosaltres, perquè l’amor co-breix una multitud de pecats.
Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
No et venjaràs ni guardaràs rancúnia contra els fills del teu poble, sinó que estimaràs el proïsme com a tu mateix. Jo, el Senyor.
Els he fet conèixer el teu nom i els el faré conèixer encara més, a fi que l’amor amb què tu m’has estimat estigui en ells, i jo també hi estigui.”
Déu és testimoni de com us enyoro a tots vosaltres amb l’amor entranyable de Crist Jesús.
I, com a culminació de tot això, ce-nyiu-vos d’amor, que és el vincle de la perfecció.
Purificades ja les vostres ànimes amb obediència a la veritat, que implica un amor fraternal ben sincer, estimeu-vos de cor i amb ardor els uns als altres.
Perquè el missatge que heu sentit des del primer moment és aquest: que ens tinguem amor els uns als altres.
Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?
Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
I el seu manament és aquest: que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres, tal com ell ens va manar.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.
Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
Nosaltres sabem que ja hem fet el pas de la mort a la vida, perquè estimem els germans. El qui no estima, segueix en poder de la mort.
Ell respongué: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb totes les teves forces i amb tota la teva ment. I al proïsme com a tu mateix.”
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
“De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes.
Si algú deia: Jo estimo Déu, però odia el seu germà, és mentider, perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu.
I tal és el manament que tenim de part d’ell: el qui estima Déu, que estimi també el seu germà.
Nosaltres, com a forts, hem de suportar les debilitats dels febles, i no desinteressar-nos-en per co-moditat pròpia.
Que cadascú procuri de complaure el proïsme, pel seu bé, en mires d’edificació.
Si veritablement compliu el manament regi segons les Escriptures: “Esti-maràs el teu proïsme com a tu mateix”, fareu el que és correcte;
Deia també al qui l’havia convidat: “Quan facis un dinar o un sopar, no invitis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni els veïns rics, no sigui que també ells et convidin a canvi i et serveixi de recompensa.
Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, esguerrats, coixos i cecs,
i seràs feliç, perquè no poden pagar-te, i rebràs la recompensa en la resurrec-ció dels justos.”
En això es veu ben clar quins són els fills de Déu i quins són els fills del diable: tot aquell qui no es comporta justament no és de Déu, com tampoc no ho és aquell qui no estima el seu germà.
Més aviat, “si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.”
No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.
Llavors se li apropà Pere i li va preguntar: “Senyor, quantes vegades he de perdonar el meu germà, si peca contra mi? Fins a set vegades?”
Jesús li respongué: “No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,