Un aniversari és una celebració per beneir la persona que en compleix un més, i per gaudir de les bondats de Déu, del privilegi de complir un any més de vida. Ell t'ha donat meravelloses promeses i en aquest moment de celebració les pots recordar, compartir la paraula de Déu amb els teus estimats és ideal en un moment tan alegre.
En el teu aniversari desitjo que cada dia gaudeixis de bona salut i que visquis amb la guia veritable de la saviesa, la que ve de Déu. Que Ell enviï els seus àngels al teu voltant perquè et guardin, que et concedeixi el que el teu cor desitja conforme a la seva perfecta voluntat.
Per mi augmentaran els teus dies; molts anys de vida et seran afegits. (Proverbis 9:11)
En canvi, la saviesa que ve de dalt és, en primer lloc pura, i després pacífica, com-prensiva, raonable, plena de compassió i de bons fruits, imparcial i sincera.
A tu, Déu dels meus pares, et dono gràcies i t’exalço, perquè m’has donat saviesa i força; i ara m’has revelat el que t’hem demanat, ja que ens has fet conèixer l’enigma del rei!”
El temor del Senyor és el principi de la saviesa; els ximples menyspreen el conei-xement i la instrucció.
El temor del Senyor és el principi de la saviesa, i conèixer el Santíssim és intel·li-gència.
Aprèn, que la saviesa és igual per a la teva ànima: si la trobes tens assegurat un futur, i la teva esperança no serà fallida.
Les paraules de la boca del savi guanyen favor, però els llavis del neci li causen la ruïna:
El principi de la saviesa és el res-pecte al Senyor, demostren bon seny tots els qui ho practiquen. La seva lloança subsisteix per sempre més.
Quina profunditat tenen la generosi-tat, la saviesa i el coneixement de Déu! Que en són d’inescrutables, les seves decisions, i d’inexplorables, els seus ca-mins!
Perquè allò que sembla neci en Déu és més savi que els homes, i allò que sembla feblesa de Déu és més fort que els homes.
perquè és el Senyor qui dóna la sa-viesa, el coneixement i la intel·ligència brollen de la seva boca.
La llei del Senyor és perfecta, re-conforta l’ànima; el testimoni del Senyor és ferm, fa savi el senzill.
És primordial, la saviesa, adqui-reix-la, i amb tot el que tens assoleix la intel·ligència.
Qui estima la saviesa alegra el seu pare; qui freqüenta les rameres dissipa la seva herència.
Proverbis de Salomó. Un fill savi és l’alegria del pare, però un de neci és l’aflicció de la mare.
Entre vosaltres, ¿hi ha qui sigui savi i docte? Que demostri pel bon compor-tament que obra amb la modèstia que dóna la saviesa.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Per tant, aneu amb compte amb el vostre comportament, no sigueu insen-sats, sinó gent de seny
que sap aprofitar el temps present, perquè els dies que corren són dolents.
Comporteu-vos assenyadament amb els de fora, aprofitant el temps.
Que la vostra conversa sigui sempre amb gràcia, assaonada amb sal, i sapi-gueu respondre com convé a cadascú.
El neci manifesta a l’instant el seu disgust, el prudent sap dissimular un ul-tratge.
No preguntis: “Per què els temps passats eren millors que els d’ara?” No és de savis preguntar sobre això.
perquè on abunda la saviesa abunda el neguit, i qui augmenta la ciència augmenta el dolor.
“Per això, tot aquell qui escolta les meves paraules i les practica, s’assem-bla a un home assenyat que va edificar la seva casa damunt la roca.
Si a algun de vosaltres li manca savie-sa, que la demani a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada.
Aconsegueix la saviesa, agafa ente-niment, no t’oblidis ni et desviïs del que t’he dit.
No l’abandonis i ella et guardarà, estima-la i ella et protegirà.
La ciència dóna protecció i també en dóna el diner, però l’avantatge de la saviesa és que dóna vida a qui la pos-seeix.
Molts seran depurats, purificats i blanquejats; els malvats seguiran fent el mal; cap d’ells no ho comprendrà, però els savis ho comprendran.
Feliç l’home que troba la saviesa i aquell que aconsegueix la intel·li-gència,
perquè assolir-la val més que adqui-rir plata, i obtenir-la, més que l’or pur.
Per això també nosaltres, des del moment que ho vam saber, no hem deixat de pregar per vosaltres i de demanar que sigueu plens del coneixement de la seva voluntat, amb saviesa i enteniment es-piritual,
Prové d’ell el que vosaltres sigueu alguna cosa en Crist Jesús, el qui Déu ha constituït en la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció,
De fet, Déu dóna saviesa, enteniment i benestar a l’home que li plau; en canvi, al pecador ha donat la càrrega de prosperar i amuntegar en profit d’aquell qui li és plaent. També això és vanitat i afany inútil.
La saviesa t’arribarà al cor i el coneixement et delectarà l’à-nima.
La prudència vetllarà per tu i la comprensió t’empararà,
Fes-me conèixer, Senyor, els teus camins, ensenya’m els teus viaranys.
Fes-me avançar en la teva veritat i instrueix-me, perquè tu ets el Déu de la meva salvació; en tot moment he confiat en tu.
L’Esperit del Senyor reposarà sobre ell –esperit de saviesa i d’intel·ligència, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de temor del Senyor–
Al neci li sembla prou dret el camí que segueix, però és savi qui escolta els consells.
Per tant, aneu amb compte amb el vostre comportament, no sigueu insen-sats, sinó gent de seny
que sap aprofitar el temps present, perquè els dies que corren són dolents.
Així que, no sigueu inconscients i mireu de copsar quina és la voluntat del Senyor.
a fi que els seus cors siguin confortats, units íntimament en l’amor, i enriquits de la plena seguretat que els faci conèi-xer el misteri de Déu, que és Crist,
en qui es troben continguts tots els tresors de la saviesa i de la ciència.
Tanmateix, tu vols la sinceritat al fons del cor, i en la interioritat m’has fet penetrar la saviesa.
Aconsegueix la saviesa, agafa ente-niment, no t’oblidis ni et desviïs del que t’he dit.
Para atenció i escolta les paraules dels savis, i aplica al teu cor el meu ensenyament;
et seran agradables si les guardes dintre teu, si les mantens fermament clavades als llavis.