La fama del spalhou-se por toda la Síria i tráien-le todos ls que sufrien de malinas, ls que padecien de achaques i termientos, ls que tenien l demonho cun eilhes, ls lhunáticos i ls coixos, i sanou-los.
«Nun le quérgades dar l que ye santo als perros, nien le bótedes las buossas perlas als cochinos, nun se deia l causo de las pisáren culs pies i se buolban a bós i déian cabo de bós.»
El dixo-le: «Ide.» Eilhes salírun i fúrun-se a meter ne ls cochinos. La bezeira anteira atirou-se cun fuorça por ũas faias pa l mar i afogou-se n’auga.