Anquanto le staba a dezir estas cousas a eilhes, achegou-se un xefe i botou-se por tierra, dezindo-le: «La mie filha morriu-se agorica mesmo; mas ben i pon la tue mano porriba deilha i tornará a bibir.»
Fúrun-se a tener cun el i spertórun-lo, dezindo-le: «Mestre, mestre, stamos-mos a afogar.» Mas el alhebantou-se, renhiu cul aire i culas óndias i aplaquiórun-se, quedando todo mui sereno.