3 L calantriç del era cumo un relhampo i la bestimienta del branca cumo la niebe.
Ende, strefigurou-se delantre deilhes: l sou rostro relhuziu cumo l sol i las sues bestimientas quedórun albas cumo la niebe.
Cul miedo del als guardas dou-le ũa cousa i quedórun-se cumo muortos.
Apuis antrórun na sepultura i bírun un rapaç sentado a la mano dreita, bestido cun ũa túnica branca, i quedórun mui assustadas.
i las bestimientas del quedórun relhuzientes, mui albas, a puntos de nun haber lhabadeira na tierra capaç de las abranquiar assi.
i biu dous anjos bestidos de branco, sentados, un pa la cabeceira i outro pa ls pies adonde habie sido puosto l cuorpo de Jasus.