34 Quando yá era quaijeque tiempo de bendímia, mandou ls sous criados a tener culs lhabradores para recebir ls fruitos.
Mas ls lhabradores agarrórun ls criados del i a un anchírun-lo de porradas, a outro matórun-lo i a outro acantiórun-lo.
Mas ls lhabradores, al ber l filho, dezírun uns pa ls outros: “Este ye l ardeiro. Ala, bamos a matá-lo i quedaremos cula ardança del.”
Anton, quando benir l duonho de la binha l quei le bai a fazer a aqueilhes lhabradores?»
Eilhes dízen-le: «Dará-le ũa muorte mala als malos i arrendará la binha a outros lhabradores que le antréguen ls fruitos ne l tiempo debido.»
Anton mandou ls sous criados a chamar ls cumbidados pa la boda, mas eilhes nun querien benir.
Jasus ampeçou-le a falar an parábolas: «Un home puso ũa binha, amuralhou-la, scabou un lhagar i fizo ũa torre. Apuis arrendou-se-la a uns lhabradores i fui-se para loinge.
Mas aqueilhes lhabradores dezírun uns pa ls outros: “Este ye l ardeiro. Ala, bamos a matá-lo i quedamos nós cula ardança.”
Apuis destes feitos, l que fazerá l duonho de la binha? Benirá i acabará cun aqueilhes lhabradores i dará-le la binha a outros.
Adepuis, ampeçou-le a dezir al pobo esta parábola: «Un home puso ũa binha, arrendou-se-la a uns quinteiros i fui-se pul mundo por muito tiempo.