5 Eilhes, anton, fúrun. Saliu outra beç arrimado a meidie i a las trés de la tarde i fizo la mesma cousa.
i dixo-le: “Ide tamien bós pa la mie binha i pagarei-bos l que fur justo.”
Saliu inda acerca de las cinco de la tarde i achou alhá outros parados i dixo-le: “Porque stais assi to l die sien fazer nada?”
Apuis de meidie, toda la tierra quedou a las scuras até las trés de la tarde.
«Beni i bede», dixo-le el. Anton eilhes fúrun i bírun adonde moraba i quedórun cun el aquel die. Yá éran por ende las quatro de la tarde.
Jasus respundiu-le: «Nun son doze las horas de l die? Se ũa pessona andubir cun de die nun tropeça porque bei la lhuç deste mundo,
Era eilhi que quedaba la fuonte de Jacó. Anton Jasus, cansado de la caminada, sentou-se na borda de la fuonte. Yá era arrimado a meidie.