34 Cheno de pena deilhes, Jasus topou ne ls uolhos deilhes i lhougo quedórun a ber i fúrun-se atrás del.
I habendo zambarcado, biu un grande juntouro de pessonas i tubo muita pena deilhas sanando aqueilhes que stában malos.
Jasus, apuis, chamou ls sous deciplos i dixo-le: «Tengo pena desta giente, porque yá trés dies que ándan atrás de mi i nien raça ténen de quemer; i nun ls quiero ampuntar an ayunas, nun le baia a dar ũa fraqueza pul camino.»
Eilhes respónden-le: «Senhor, que s’ábran ls nuossos uolhos.»
Quando yá íban acerca de Jarusalen, al passar por Betfagé, ne l Monte de las Oulibeiras, Jasus mandou dous deciplos
Topou-le na mano i l febre lhougo la deixou. Eilha alhebantou-se i puso-se a serbi-lo.
Anton, topou-le ne ls uolhos deilhes, dezindo: «Que se bos faga cunsante la buossa fé.»
Al ber aquel juntouro de giente, Jasus anchiu-se de pena deilha, puis staba cansada i deitada na tierra cumo tagalho sien pastor.
El agarrou-la, lhebou-la d’aparte, metiu-le ls dedos nas oureilhas i cun cuçpinha topou-le na lhéngua.
Naquel sfergante ampeçou a ber i fui atrás del, dando grácias a Dius. I todo l pobo, al ber este feito, dou lhoubores a Dius.
Mas Jasus respundiu-le, dezindo: «Deixai-los, yá chega!» I assi que le topou l’oureilha sanou.
Mal apenas la biu l Senhor, quedou cheno de pena deilha i dixo-le: «Nun chores.»