Anton, dixo-le l rei als que stában a serbir a la mesa: “Atai-lo de pies i manos i atirai cun el pa la scuridon de fuora: ende haberá choro i terrincar de dientes.”
Apuis dezirá-le tamien als que stan a la mano squierda: “Ide-bos ambora d’an pie de mi, malditos, pa l fuogo eiterno, que stá purparado pa l Diabro i pa ls anjos del.
El tenerá na sue mano ũa pala de lhimpar i lhimpará las sues eiras i arrecadará l sou trigo ne l celeiro, mas queimará la palha nun fuogo que naide ye capaç de apagar.»
Eilhi haberá choro i terrincar de dientes, quando birdes a Abraan, a Eisaac i a Jacó i a todos ls porfetas ne l reino de Dius i bós a serdes botados pa la rue.