25 Mal apenas ũa mulhier, que tenie la filhica cun un sprito malo andrento, oubiu falar del bieno i atirou-se als pies del.
Anton, ũa mulhier cananeia, benida daquel termo, ampeçou a boziar dezindo: «Tenei piadade de mi, Senhor, Filho de Dabide: la mie filha stá mui mal, atermentada por un demonho.»
Bieno a tener cun el un lheproso, a pedir-le de zinolhos drobados, dezindo: «Se quejires, puodes-me lhimpar.»
Antoce la mulhier, chena de miedo i a tembrar, sabendo l que se habie passado cun eilha, bieno i botou-se als pies del i cuntou-le la berdade toda.
Apuis alhebantou-se i fui-se deilhi pa ls lhados de Tiro i Sidónia. Antrou nũa casa i nun quijo que naide l soubira, mas nun fui capaç de se scunder.
Eilha era ũa mulhier griega, de ourige sírio-fenícia, i pedie-le que le botasse l demonho para fuora a la sue filhica.
Atirou-se als pies del, cula cara acontra la tierra, agradecendo-le. El era samaritano.