6 Al ber Jasus de loinge, dou ũa fugida i adorou-lo,
i andaba siempre, de nuite i de die, pulas sepulturas i puls cabeços a ouliar i a ferir-se a el mesmo cun piedras.
i boziando cun ũa boç mui alta, dixo: «Que tenes tu a ber cumigo, á Jasus, filho de l Dius Altíssemo? Por Dius te pido que nun m’atermentes.»
D’andrento de muita giente salien demonhos que boziában, dezindo: «Tu sós l Filho de Dius.» Mas el renhie-le i nun los deixaba falar, puis sabien que el era l Cristo.