La fama del spalhou-se por toda la Síria i tráien-le todos ls que sufrien de malinas, ls que padecien de achaques i termientos, ls que tenien l demonho cun eilhes, ls lhunáticos i ls coixos, i sanou-los.
«Nun le quérgades dar l que ye santo als perros, nien le bótedes las buossas perlas als cochinos, nun se deia l causo de las pisáren culs pies i se buolban a bós i déian cabo de bós.»
El alhá ls deixou ir. Anton, ls spritos malinos, mal apenas salírun, lhougo se metírun ne ls cochinos. Ls cochinos, arrimado a uns dous mil, çfaiórun-se cun to la fuorça por ũa faia pa l mar i afogórun-se ne l mar.